No-renovació de contracte laboral i acusació d'acomiadament no causal

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Alexandra Cornelia Sola

PARTS:

Apel·lant: Sra. Arcos

Advocat: Sr. MBG

Apel·lat: B, SL

Representant: Sr. Amorós

Advocat: Sra. RBP

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President en funcions: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: LABORAL: Diferència entre la voluntat de no renovar un contracte laboral de durada determinada arribat el termini de finalització del mateix i un acomiadament no causal. Conseqüències de la manca d'acomiadament per poder exigir indemnització per acomiadament indegut.

SENTÈNCIA 000049/2025

Andorra la Vella, 11 de març del 2025.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 25 de juny de 2024, la Garzón interposà demanda pel procediment laboral en reclamació d'indemnització per acomiadament indegut, contra la societat B, SL, derivat de no haver-li fet efectiu en temps i forma el pagament de la quitança, convertint aquest fet, al seu criteri, l'acomiadament no causal en il·legal; tot sol·licitant que li fos abonada la suma de 2.315 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament improcedent, i la seva declaració a la CASS, juntament amb els interessos legals a comptar de la data de la contesta a la demanda i el pagament de la totalitat de les costes del judici, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perit, de ser el cas.

2.- En data 26 de juliol de 2024, la representació processal de la societat B, SL contestà la demanda articulada de contrari, oposant-hi principalment l'excepció peremptòria de caducitat de l'acció per reclamació d'indemnitzacions, en haver transcorregut abastament el termini de 40 dies des de que l'assalariada tingué coneixement de l'acomiadament. Subsidiàriament hi oposà que la societat mai no va acomiadar a la treballadora: es tractava d'un contracte de durada determinada per 1 any, i la societat li va recordar el dia 1 de juny que el contracte finalitzava el dia 26 de setembre de 2023, no volent procedir a la seva renovació. Demanava principalment que declaressim la caducitat de l'acció interposada per l'adversa i, subsidiàriament, que es desestimés la seva pretensió i se la condemnés al pagament de les costes processals ocasionades.

3.- En data 31 d'octubre de 2024, el Tribunal unipersonal del Batlle va dictar Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"PRIMER.- Desestimar la demanda formulada per part de la Sra. Arcos contra la societat B SL.

SEGON.- Condemnar a la Sra. Arcos a satisfer les costes processals causades."

4.- Contra la mateixa ha interposat recurs d'apel·lació la Garzón. En síntesi, considera que els errors materials continguts en la resolució d'instància li resta fiabilitat. Que el dies a quo del termini de caducitat invocat per la part defenent i avui recorreguda no comença des de la data de la recepció de la carta de no renovació del contracte, sinó a la data de l'alta mèdica de la Garzón, no trobant-se en conseqüència caducada la seva acció d'indemnització. A més sosté que malgrat en un primer moment es va produir la resolució contractual per voluntat del patró, aquesta es va reconvertir en acomiadament improcedent a partir del moment en què el patró no va dipositar la seva quitança en temps i forma: quan la Garzón va obtenir l'alta mèdica, com s'hi havia compromès. Demana la revocació de la resolució d'instància i que en una altra s'estableixi la qualificació de la resolució del contracte de treball de la Garzón com un acomiadament improcedent; que el termini de 40 dies per accionar en reclamació de la indemnització per acomiadament s'ha de computar a partir del dia de l'alta mèdica de la Garzón, és a dir, el dia 15 de maig de 2024. I que es condemni a la societat B, SL al pagament de la indemnització per acomiadament improcedent sol·licitada de 2.315 EUR, import que s'haurà de declarar a la CASS i al pagament de la totalitat de les costes del judici, tant de primera instància com de segona, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perit, de ser el cas.

5.- La representació processal de la societat B SL s'oposa al recurs interposat. Afirma que les parts litigants van signar un contracte de treball de durada determinada i que, per tant, no podia produir-se la suspensió de la data de finalització del contracte per baixa mèdica. Afirma també que l'acció de reclamació d'indemnització per acomiadament indegut ha caducat, essent el dies a quo del termini la data de finalització del contracte: el 26 de setembre de 2023. I que la inexistència d'un acomiadament no causal de l'empresari comporta la impossibilitat de convertir-lo en un acomiadament indegut, no procedint per tant cap indemnització per aquest concepte. Posa de relleu que aquests havers laborals ja foren reclamats en un plet anterior, referenciat de número 4000438/2023, en el que només es posava de relleu la no renovació de la relació laboral i no l'existència d'un quelcom acomiadament improcedent.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present litigi radica en determinar l'existència o no d'acomiadament no causal previ que es pogués convertir en un acomiadament injustificat; si aquest -en cas d'existir- va donar lloc a alguna indemnització per acomiadament indegut i, en el seu cas, si aquesta ha estat objecte de caducitat.

Segon.- Previ:

Tot i que certament la resolució d'instància conté els errors materials denunciats per la part recurrent i relatius al segon cognom de l'advocat recurrent i a la identitat de la part agent i dates de la seva baixa mèdica (f. 94, darrer paràgraf), aquests poden i han de ser corregits pel Batlle d'instància en qualsevol moment en ser absolutament manifestos. En tot cas, els mateixos no afecten al fons de la resolució, ni li han ocasionat indefensió, ni tampoc afecten a la fiabilitat del seu contingut, com pretén la part recurrent- i s'advera de la seva simple lectura.

Tercer.- Antecedents d'interès:

1. En data 26 de setembre de 2022, les parts litigants van atorgar un contracte laboral de durada determinada per 1 any, pel que la societat B, SL a través del seu representant, Toll, contractava a la Garzón en qualitat de cambrera, fixant-se una jornada laboral de 40 hores setmanals de treball efectiu i un salari de 1.390,37 EUR (f. 9).

2. La Garzón va restar en situació de baixa laboral durant el període comprés entre el 13 de juny de 2023 i el 14 de maig de 2024.

3. En data 7 de juliol de 2023 la Garzón retornà les claus del negoci Restaurant B, que tenia en el seu poder a la gestoria GST (f. 12).

4.- Per carta de data 1 de setembre de 2023 se li notifica la voluntat de no renovació del seu contracte laboral, a partir de la data del seu venciment: 26 de setembre de 2023, tot comprometent-se a abonar-li les vacances meritades pendents de l'any 2023, una vegada finalitzada la seva baixa laboral (f. 13).

Quart.- La resolució d'instància analitza en primer lloc la concurrència de l'excepció de caducitat de l'acció, invocada per la part defenent i ara recorreguda i conclou: d'una banda que el contracte que vinculava a les parts era de durada determinada, donat que preveia la data precisa de la finalització de la relació laboral; i, d'altra banda, que el dies a quo de la caducitat invocada es situa en el 26 de setembre de 2023, ja que a partir de la mateixa la Garzón podia accionar per reclamar la indemnització, en conèixer la decisió de l'empresa i ser la data de finalització de la seva relació laboral.

Considera, doncs, caducada la seva acció i procedeix a desestimar la demanda interposada.

Cinquè.- Prèviament a valorar la caducitat de l'acció de reclamació d'indemnització sostinguda per la Sentència d'instància i que porta causa d'una pretesa conversió en un acomiadament improcedent de la voluntat del patró de no mantenir vigent el contracte laboral de durada determinada arribat el termini de venciment estipulat, per causa de no haver-se abonat pel patró la quitança laboral que corresponia a la treballadora en el termini legalment establert; caldrà determinar la procedència de la pretesa conversió que fonamentaria l'acció de reclamació indemnitzatòria.

I la resposta ha de ser negativa.

Perquè tal i com es conté en la resolució d'instància, no ens trobem davant d'un contracte de durada indefinida, sinó d'un contracte de durada determinada, ja que preveu una data precisa de finalització de la relació laboral que la societat B, SL, a més, va voler mantenir en recordar a la Garzón que el venciment del seu contracte es produiria el dia 26 de setembre de 2023, no tenint voluntat de procedir a la seva renovació (f. 13).

La importància de trobar-nos front a una contracte de durada determinada, radica en què segons l'article 84.2 de la Llei de relacions laborals, l'acomiadament no causal es pot produir en una contracte de durada determinada, però només en cas de resolució del contracte amb anterioritat al termini fixat. Supòsit que ja hem vist que no s'ha produït en el cas d'espècie i que resulta rellevant per quant la conversió d'acomiadament no causal en injustificat previst per l'article 86.4 de la mateixa Llei i que pot donar lloc a la indemnització prevista a l'article 92 de la Llei de constant referència -que és la que es reclama-, exigeix l'existència d'un previ acomiadament. Acomiadament que en aquest cas no s'ha produït i no només per què així es deriva del document obrant al foli 13, sinó perquè la pròpia llei no ho permet.

La pretesa modificació automàtica de la naturalesa jurídica d'una resolució contractual en un acomiadament no causal és il·legal i creadora d'inseguretat jurídica per les parts contractants, ja que la Llei estableix els supòsits en què es produeix un acomiadament

Conseqüència de l'anterior és que, amb independència de si l'acció d'indemnització instada per la part recurrent es troba caducada o no, aquesta no pot ser exercida per no portar causa de l'acomiadament exigit per la Llei.

Sisè.- En no haver-se acomiadat de forma no causal a la Garzón, no hi ha lloc a cap indemnització per un pretès acomiadament improcedent per no haver-se-li satisfet la quitança en forma i termini.

De fet, front a la seva manca de pagament la Garzón en data 3 de novembre de 2003 va exercir el seu dret de crèdit en haver interposat una demanda en reclamació d'havers salarials en el marc de la qual la societat B, SL va dipositar judicialment l'import de la seva quitança laboral, en la causa referenciada de número 4000438/2023. Demanda en la que la Garzón a través de la seva mateixa representació lletrada feien referència a una resolució contractual i no a un acomiadament no causal.

Setè.- Es manté la desestimació de la demanda però per motius diversos als continguts en la resolució d'instància.

La desestimació del recurs d'apel·lació interposat ha de comportar que s'imposi el pagament de les costes generades en aquesta alçada a la part recurrent.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la Garzón contra la sentència dictada en data 31 d'octubre de 2024 pel Tribunal unipersonal del Batlle, quina part dispositiva confirmem.

SEGON.- Imposar el pagament de les costes processals generades en aquesta alçada a la part recurrent.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.