Arrendaments urbans-lliurament de la possessió-modalitats (TSJC-022/12)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Pere Pastor Vilanova Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-022/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de juny de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 24 de maig del 2011 la Sra. Plana va formular demanda contra la Sra. Anaya i el Sr. Sancho sol·licitant que es condemnés als defenents a deixar lliure, vacu i expedit l'apartament i la plaça d'aparcament de la seva propietat que aquests havien tingut arrendats, més l'import de 966,40 euros en concepte de lloguers vençuts i impagats del mateix i les seves despeses complementàries, més els que poguessin resultar impagats a partir de la data de presentació de la demanda a títol d'indemnització per ocupació indeguda, més els interessos acreditats des del moment en s'havia d'efectuar l'abonament dels lloguers, o, subsidiàriament, des de la data de la contesta a la demanda, més les despeses extraordinàries que resultessin acreditades en període d'execució de Sentència corresponents a les despeses elèctriques, d'aigua, subministrament de calefacció etc. de les unitats arrendades en el seu dia mentre perdurés l'ocupació de la part arrendatària, juntament amb la totalitat de les despeses processals, posant de relleu que no procediria descomptar cap suma en concepte de dipòsit ja que els arrendataris no en van efectuar cap i que escauria efectuar en període d'execució de Sentència la inspecció ocular corresponent.

II.- La representació processal dels Srs. Anaya i Sancho va contestar a la demanda en data 7 de juliol del 2011, manifestant que els seus mandants havien comunicat a l'agent que en data 15 d'abril del 2011 deixarien el pis que li havien llogat, i així ho van fer, raó per la qual sols van pagar el lloguer corresponent fins aquella data, oferint a la propietària del mateix les seves claus i, vist que aquesta no responia a l'oferiment, deixant- les sobre la taula del menjador de l'habitatge i comunicant aquest fet a la Sra. H. Per aquesta raó, atès que la demandant sols els hi va llogar una part del pis, ocupant ella una habitació i un bany i els espais comuns, entenia que aquesta podia accedir a l'habitatge sense cap problema recuperant la seva possessió en aquella data i, per tant, procedia desestimar la seva demanda. Pel que fa a la suma de 28,90 euros, que l'agent li reclamava en concepte d'ampliació de cobertura de pòlissa d'assegurança de la vivenda, manifestava que no tenia coneixement de a quina ampliació es referia, raó per la qual negava també deure cap suma per aquest motiu.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va dictar Sentència en data 29 de novembre del 2011 decidint desestimar la demanda interposada per la representació processal de la Sra. Plana contra els Srs. Anaya i Sancho, absolent a aquests darrers de totes les pretensions de l'agent i imposant a la Sra. Plana el pagament de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Plana i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació íntegra de la seva demanda, imposant a l'adversa les costes processals de les dues instàncies.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- No és objecte de debat a les presents actuacions que el dia 1 de febrer del 2011 la Sra. Plana, com a propietària de la vivenda situada al XXXX, va arrendar part del citat immoble als Srs. Anaya i Sancho, en concret "accés a les estàncies entrada pel rebedor del pis zona comú de l'arrendador i l'arrendatari, l'arrendatari amb el següent contracte lloga a l'arrendador passadís, tres dormitoris continus, un safareig, un bany amb dutxa, cuina i menjador", reservant-se la resta de l'apartament, pel preu de 500 euros, més 75 euros per la plaça d'aparcament situada al mateix edifici i 50 euros a compte de despeses vàries. Tampoc es discuteix que els arrendataris van comunicar a la propietària la seva voluntat de deixar el pis que tenien arrendat el dia 15 d'abril del 2011, pagant els lloguers corresponents als mesos de febrer i març i la meitat del mes d'abril i deixant les claus del pis sobre la taula del menjador de l'apartament.

En aquestes circumstàncies, la Sra. H. va formular la demanda que dóna origen al present procediment, entenent que en la data de presentació de la demanda els defenents no li havien lliurat les claus de l'apartament, ni s'havia efectuat l'oportuna inspecció ocular, demanda que va desestimar íntegrament la Sentència objecte del present recurs.

II.- Com a primer motiu del seu recurs, argumenta la recurrent que els defenents no han provat haver desocupat el pis en la data que afirmen que ho van fer.

No obstant, consta a les actuacions que el dia 1 de març del 2011 la Sra. R. va comunicar a la Sra. H. que deixarien el pis el 15 d'abril, pagant-li la part proporcional d'aquell mes i aquesta no s'hi va oposar (foli 11), ni tampoc ho va fer quan se li van lliurar les sumes corresponents al lloguer d'una part del mes d'abril (folis 12 a 14), comunicant a la immobiliària que li gestionava la propietat que aquell dia els arrendataris abandonarien el pis (foli 54). D'altra banda, el mateix dia 15 els defenents van signar un contracte d'arrendament d'un altre vivienda, tal com li havien anunciat a l'agent (foli 33), el corresponent al subministrament elèctric de la mateixa (foli 35) i una pòlissa d'assegurances que porta data de 13 d'aquell mes i any (foli 37) i la mateixa agent reconeix en el seu escrit de conclusions que els defenents van efectuar la mudança els dies 15 i 16 d'abril i que a partir d'aquell moment ella els va trucar repetidament per tal que s'efectués una inspecció ocular de l'habitatge i, si va ser així, és indubtable que sabia, o podia saber, que els defenents havien abandonat l'habitatge.

En el mateix sentit, cal destacar que en l'acte d'inspecció ocular, que finalment es va dur a terme el dia 20 de juliol del 2011, l'agent reconeix que li constava que el dia 18 d'abril el seu company va contactar amb la Sra. R. i que aquesta li va dir que les claus del pis i la documentació estaven al menjador i aquest estava buit, de tal manera que ja hi podien entrar i que va ser la seva lletrada qui li va dir de no fer-ho (foli 46), raó per la qual, si no ho hagués esbrinat abans, tres dies més tard de la data prevista va tenir coneixement de que els arrendataris havien deixat el pis i a on estaven les seves claus, de tal manera que no sols podia accedir-hi perquè disposava d'una clau d'entrada a les zones comuns del mateix, sinó que podia prendre possessió de la part del mateix que havia estat arrendat perquè se li havia comunicat que estava a la seva disposició lliure, vacu i expedit i, per tant, estava legitimada per fer-ho.

III.- Argumenta igualment la recurrent que l'entrega de les claus no es va fer de la forma deguda, però, com posa de relleu la Sentència d'instància, no és precís que es segueixi cap formalitat pel seu lliurament i el fet de deixar-les sobre la taula de l'apartament és suficient per entendre que s'han retornat quan la propietat té accés al pis i coneix aquest fet, encara que no se li hagués comunicat de forma directa, ja que, com reconeix la recurrent en les seves conclusions, el que calia era que se li digués que s'havia desocupat el pis i a on deixaven les claus i així ho van fer. Pel que fa al greuge que formula respecte a que no es va fer l'oportuna inspecció ocular, cal destacar que era ella qui l'havia d'haver demanat en el seu cas i no ho va fer fins tres mesos més tard.

IV.- En relació a l'import de 28,90 euros que la Sra. H. reclama per l'ampliació d'una pòlissa d'assegurances, cal destacar que l'arrendatari està obligat a concertar la mateixa, però el que no pot fer l'arrendador es fer-ho en el seu nom sense autorització pel preu i en les condicions que estimi oportunes, a menys que s'hagi pactat així, i tenint en compte que el fet que l'agent ocupés també part del pis en qüestió fa difícil esbrinar si els béns mobles que assegurava eren els seus o els dels arrendataris.

V.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes generades en aquesta alçada a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Plana contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 29 de novembre del 2011, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.