Immigració, Refús d'autorització de residència i treball (0059/07)

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol : AD-0117-2/2006 i acumulat AD-0009-1/2007 TSA: IM:04/07

S E N T È N C I A NÚM. 59-2007

PARTS:

Apel·lant: Mercader Representant: Amador Advocat: Almansa

Apel·lada: M.I. GOVERN Representant: Álvarez Advocat : Calderón

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 14 de setembre de 2007

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0117-2/06 i acumulat.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2006-051, de 4 de juny de 2007, va estimar la demanda formulada per la representació processal del Sr. Mercader contra les resolucions administratives del Servei d'Immigració que l'havien declarat no apte pel treball en raó a una malaltia crònica d'evolució a una incapacitat i, per tant, li denegaven el permís de treball per irregularitats en la instrucció de l'expedient. El fallo anul·la les resolucions recorregudes però compte tinguda la circumstància de què durant la tramitació del procés el Sr. Mercader va obtenir allò que demanava, és a dir, la declaració mèdica d'aptitud pel treball i la posterior autorització de residència i treball, no declara el dret a obtenir l'autorització de residència i treball, per pèrdua d'objecte del procés.

2.- La representació processal del Sr. Mercader interposa un recurs d'apel·lació contra els arguments de la sentència i demana que el Tribunal es pronunciï sobre la inconstitucionalitat dels preceptes de la Llei qualificada d'immigració que permeten denegar una autorització inicial d'immigració pel fet de haver estat declarat no apte per residir i/o treballar pel Servei Mèdic d'Immigració quan es considera que la persona representa un risc greu per a la salut pública, tot i que no especifica quin ha de ser el contingut del fallo que dicti aquesta Sala.

3.- La representació del Govern s'oposa al recurs per tal com no es por recórrer una sentència per qui ha estat afavorit en el fallo no es pot anar contra els arguments de la mateixa sinó només contra el fallo, i que la qüestió d'inconstitucionalitat que demana que es plantegi no és, en el cas, necessària per resoldre. Finalitza demanant que se'l condemni al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò establert en l'article 39 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La part apel·lant suscita una qüestió estrictament processal consistent en -tot i que no ho demana expressament- mantenir el fallo estimatori del recurs i per tant d'anul·lació de les resolucions inicialment recorregudes però en el marc d'una sentència en la que raonem -cosa que no va fer la sentència apel·lada- que les resolucions anul·lades són contràries al Dret pels motius d'inconstitucionalitat que palesa en el seu escrit.

La controvèrsia prové de que el Sr. Mercader, que havia demanat una autorització de treball inicial, la va veure denegada per què el Servei mèdic d'Immigració el va declarar no apte pel treball en atribuir-li una malaltia crònica de previsible evolució a una incapacitat (hepatitis C). Tot i que amb posterioritat, i superades les irregularitats procedimentals que la sentència posa en relleu com a causa d'anul·lació de les resolucions, se li va reconèixer pel Servei d'immigració l'autorització de residència i treball que havia demanat i per tant hi va haver una pèrdua d'objecte processal per satisfacció extraprocessal, que és una de les formes legalment previstes com d'acabament del procés (article 96 de la Llei de la jurisdicció administrativa) l'apel·lant insisteix en que aquesta jurisdicció plantegi la inconstitucionalitat dels preceptes de la Llei qualificada d'immigració que autoritzen a denegar un permís de treball quan es considera que la persona representa un risc greu per a la salut pública.

Afirma en el seu recurs -i en la demanda- que els articles 13, 43 i 47 de la Llei qualificada d'immigració vulneren el dret constitucionalment reconegut a no patir discriminacions per raó de la condició personal (article 6) i els preceptes de la Declaració universal de drets humans que reconeixen el dret de tota persona al treball i a la lliure elecció de la seva ocupació (article 23) i d'igualtat davant la Llei, de lliure circulació i residència, així com el d'establiment, que reconeixen els articles 7, 13, 16 i 25.

Tercer.- Per resoldre la qüestió processal esmentada, en el present cas cal tenir en compte dues coses:

En primer lloc, que l'article 56 de la Llei de la jurisdicció administrativa només atribueix legitimació per apel·lar a qui es consideri perjudicat per la sentència, és a dir, pel fallo de la sentència i que en concordància amb això, i com recorda l'Administració apel·lada, aquesta Sala ha indicat (sentència 03-2006, de 24 de gener de 2006, citant la 2001- 28, de 29 de maig de 2001) que "els recursos jurisdiccionals es dirigeixen contra els fallos de les sentències, no contra els arguments". Per tant, qui en la primera instància jurisdiccional ha obtingut un fallo favorable al nucli de les seves pretensions no pot apel·lar la sentència amb la pretensió de que aquesta es confirmi però amb raonaments nous que no va incorporar la resolució dictada en la primera instància.

En segon lloc, que de conformitat a allò que preveuen els articles 100 de la Constitució i 5 de la Llei Qualificada de la Justícia, la qüestió d'inconstitucionalitat d'una norma de rang legal només es plantejarà, pels tribunals ordinaris, quan la norma sigui d'aplicació imprescindible per a la solució de la causa. En el present cas no ho era perquè la sentència va anul·lar les resolucions administratives per observar irregularitats procedimentals greus, com la de no haver notificat al Sr. Mercader quina era la malaltia que justificava la declaració de no apte pel treball; la d'haver-li practicat serologies HVC i HVB sense el seu consentiment inequívoc i per haver-se, finalment, demostrat que el Sr. Mercader no pateix hepatitis C i només és portador d'anticossos, raó per la que la seva evolució a una malaltia invalidant és nul·la i no és infectocontagiós, fins el punt de que el Servei Mèdic d'immigració, en resolució de 2 de març de 2007, el declara apte pel treball, com recull la sentència.

Ateses totes aquestes circumstàncies, és obvi que el plantejament de la inconstitucionalitat dels preceptes de la Llei qualificada d'immigració que demana l'apel·lant no és processalment admissible en aquest cas, per la qual cosa s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació.

Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'un pronunciament especial sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Mercader contra la sentència dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles número 2006-051, de 4 de juny de 2007, que es confirma, sense fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.