Accident d'esquí- responsabilitat civil extracontractual responsabilitat de les estacions d'esquí-indemnització dels perjudicis

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Alexandra Cornelia Sola

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000149/2023 ORIGEN: 7000162/2022 - 0

NIG: 5300542120220001816

PARTS:

Apel·lant: Sr. Sanç

Representant: Sra. Arcos

Advocat: Sr. Salas

Apel·lat: Diez

Representant: Sra. Miró

Advocat: Sra. Luís

Apel·lat: Catalá, i Narváez, SA

Representant: Sra. Manzano

Advocat: Sr. Seco

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: Accident d'esquí- responsabilitat civil extracontractual- responsabilitat de les estacions d'esquí-indemnització dels perjudicis

SENTÈNCIA 000018/2024

Andorra la Vella, el 15 de febrer del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 20-02-2021, es va produir un accident quan el Sr. Sanç, qui estava esquiant a la pista del gall del bosc, sector del X de l'estació d'esquí de X, va ser percudit per un esquiador del Diez.

Com a conseqüència de l'impacte va resultar ferit al genoll, a l'espatlla dreta i al coll.

2.- En les actuacions 7000162/2022 instades pel Sr. Sanç en contra del Diez, de la societat Narváez, SA (ENTITY_11), i de la Cia. Catalá, SA, en responsabilitat civil extracontractual i en reclamació de quantitat per la indemnització dels perjudicis soferts com a conseqüència de l'accident sobrevingut el 20-02- 2021, la Sra. Batlle va dictar resolució en data 04-05-2023, amb la següent part decisòria :

"Primer.- Desestimar la demanda interposada per la part agent contra Narváez, fent- li expressa imposició de les costes processals causades inclosos el honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència.

Segon.- Estimar parcialment la demanda interposada contra Catalá, SA. i Diez i, conseqüentment, condemnar solidàriament les parts codemandades al pagament de la suma total de 7.275,75 EUR -amb la precisió feta al Fonament de dret Vuitè in fine-, augmentada pels interessos legals comptadors des de la fermesa de la present resolució i fins a total liquidació del deute, sense fer especial condemna en costes segons allò previst al Fonament de dret Novè. "

3.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Sanç demanant que es dictes Sentència revocant la decisió recorreguda i estimant la seva demanda, amb imposició de costes.

De manera resumida, exposa en primer lloc en relació a la qüestió de la responsabilitat que, amb independència de l'autoria efectiva de Ia col·lisió, ni Narváez ni l'Esqui Club no han negat que Ia pista no estava abalisada per a separar els usuaris de Ia pista dels membres de l'Esqui Club quan tal mesura hauria impedit la col·lisió, tenint Narváez l'obligació legal de regular la seguretat de les seves instal·lacions i de garantir la protecció de l'usuari seu (articles 1 i 2 de la Llei relativa a les estacions d'esquí i les instal·lacions de transport per cable), obligació no transmissible a un tercer.

En segon lloc, en relació a la qüestió de la indemnització, sosté pel que fa al "lucrum cessans" que el concepte nou "d'ingressos mensuals nets" i la presa en compte de només els darrers dotze mesos treballats són perjudicials i no està justificada la seva aplicació ; que havent estat calculats les reclamacions del pretium doloris, del perjudici estètic i del dany moral en base a l'informe pericial de F no existia cap raó objectiva per a modificar- los ; que s'escau donar lloc a la reclamació per les despeses de burofax ; que la franquícia ha d'anar a càrrec dels assegurats però no a càrrec del perjudicat, i finalment, que la Sentència no fa cap menció de les despeses reclamades per aquesta part per a venir a recollir el cotxe des de Madrid.

4.- La representació processal del Diez, com la representació processal de la societat Narváez i de la companyia Catalá, SA demanen desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació formulat de contrari, tot i condemnant la part recurrent al pagament de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora, causades per la interposició del seu recurs.

Ambdues parts apel·lades sostenen que la quantificació dels perjudicis és completa i adequada.

La representació processal de la societat Narváez i de la companyia Catalá argumenta a més que no queda acreditada quina culpa la primera hauria comés i que vulneraria el principi de preclusió tenint en compte els arguments que la part agent presenta ara al respecte.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Pel que fa a la responsabilitat d'Narváez

Ni l'esqui club ha negat la seva responsabilitat, ni la companyia Catalá ha negat que devia la seva cobertura de l'accident d'autes com a asseguradora de la Federació andorrana d'esquí.

Pel que fa a la societat explotadora del camp de neu, Narváez, la part agent i ara recurrent manifesta que la mateixa havia incurregut en negligència però hem de constatar amb el primer jutjador que és només al moment de tràmit de conclusions que va evocar una possible negligència i una problemàtica en relació a la senyalització, i que és només en aquesta alçada que precisa que la responsabilitat de l'estació quedaria establerta per una violació de la seva obligació de seguretat i una negligència resultant d'una mancança a l'hora d'abalisar la pista.

Per tant, i en aplicació del principi "Pendente apellatione nihil innovetur" i de l'article 330.2 CPC, no pot ara pretendre presentar uns arguments totalment nous sense provocar indefensió a la part defenent.

No obstant, i per tal d'aportar una resposta completa, hem d'exposar el següent.

En primer lloc, escau recordar que l'acció instada pel demandants ho és en responsabilitat extracontractual. La responsabilitat del fet personal comporta l'obligació de reparar el perjudici resultant de la violació de l'obligació general de no causar cap perjudici a uns altres per la seva culpa, i quan es reuneixen les condicions d'aquesta responsabilitat, el perjudicat té en principi el dret d'obtenir una reparació. El triomf de tal acció imposa demostrar una falta del responsable que, per negligència, imprudència o malícia, ha fallat en el seu deure de no causar cap perjudici a uns altres, un perjudici sofert per la víctima i un vincle de causalitat entre el fet generador de responsabilitat i el perjudici del qual se sol·licita reparació.

En segon lloc, Vam poder precisar que :

"Afegirem que a diferència del que succeeix en els ordenaments jurídics del nostre entorn que en determinades circumstàncies admeten un sistema objectiu de responsabilitat (responsabilitat derivada dels danys causats pel fet de productes defectuosos, danys ocasionats per la circulació de vehicles a motor, ···), al Principat d'Andorra la responsabilitat extracontractual és de caire subjectiu i culpabilístic de manera que correspondrà a la part agent acreditar l'efectiva concurrència de tots els requisits que vertebren l'acció que estructura, i això malgrat aquesta exigència es pugui veure atenuada quan l'actuació del causant del dany s'emmarqui en una activitat de risc, o quan el mateix sigui l'únic beneficiari de l'actuació causant del dany en mèrits de la regla "ubi commodum ibi incomodum" -vegi's STSJC 29-11-2007, 17-7-2003), en que hem pogut admetre una inversió de la càrrega de la prova." (STSJ del 28-11-2019 rotlle 520-17).

I també en la nostra sentència del 27-03-2018 (rotlle 433-2017) que :

"L'esquí de la mateixa manera que el surf de neu, són esports en que els seus practicants assumeixen el risc propi i inherent a l'activitat que realitzen (art. 7 de la Llei indicada). No obstant, el fet que un esquiador o surfer assumeixi un risc quan practica l'esport corresponent, no eximeix l'estació de complir les obligacions derivades de la prevenció i de la diligencia degudes, doncs en definitiva l'esquiador accepta el risc intrínsec a l'activitat que practica de conformitat amb el judici probabilístic que pot realitzar, però no aquell que pot resultar d'elements externs, especialment quan són directament imputables a una acció o omissió imputable a l'estació.".

Dit d'una altra manera, si bé una de les finalitats de la Llei relativa a les estacions d'esquí i les instal·lacions de transport per cable, del 09 de novembre del 2000, vigent al moment de l'accident d'autes, és regular la seguretat de les estacions d'esquí i garantir la protecció de l'usuari, la responsabilitat de dites estacions d'esquí no és objectiva ni automàtica.

Aquí, l'únic element de què disposem per apreciar la invocada negligència de l'estació és el molt succint "parte de col.lisions" que es va establir el dia de l'accident i del qual ressurt que el Sr. Sanç va indicar que estava protegint la seva filla contra un talús i que els nens de l'esquí club baixaven a gran velocitat.

Amb això, no disposem d'elements per a caracteritzar una manca de cura o de diligència per part de l'estació, encara que sigui lleu, i per tant cap element per fonamentar la seva responsabilitat.

En tal paràmetres, la sentència d'instància conclou que l'accident va tenir lloc per una actuació indeguda del menor federat, de la qual Narváez no ha de respondre per no tenir cap vincle amb aquest, i hem de confirmar aquesta conclusió.

Per consegüent aquest primer aspecte del recurs no pot prosperar.

Segon.- Pel que fa a l'import de les indemnitzacions a pagar al demandant

Com sempre ho hem recordat, el propi de la responsabilitat civil és restablir tan exactament com sigui possible l'equilibri destruït pel dany. Al respecte, el Consell d'Europa, en la seva resolució Nº75 de data 14-03-1975 va dir :

"la personne qui a subi un préjudice a droit à la réparation de celui-ci, en ce sens qu'elle doit être replacée dans une situation aussi proche que possible de celle qui aurait été la sienne si le fait dommageable ne s'était pas produit".

L'anomenada reparació integral significa que l'autor d'un dany, amb la finalitat de retornar la víctima a l'estat en què es trobava abans de l'aparició d'aquest dany, està obligat a reparar adequadament el perjudici causat a la víctima, de manera que no pugui haver-hi pèrdues ni beneficis per a ella.

En el present cas, es va realitzar una pericial medicoforense del Sr. Sanç per part de la Dra. Salcedo qui imputa a l'accident d'autes una luxació acrimioclavicular esquerra grau III, un esquinç del lligament lateral intern del genoll dret, una fractura del desè arc costal esquerra i un esquinç cervical lleu.

Quant al "lucrum cessans" o pèrdua salarial, l'informe pericial de la Dra. Salcedo confirma que el Sr. Sanç va estar en situació d'incapacitat laboral del 20- 02-2021 al 15-09-2021, data de consolidació o estabilització del seu estat de salut.

La indemnització per aquest concepte és en principi igual al cost econòmic finalment suportat per la víctima i aquesta pèrdua d'ingressos es calcula en «net» i no en « brut», i sense tenir en compte l'impacte al nivell tributari.

El Sr. Sanç reclama l'import de 13.533,64 EUR resultant de la diferència de salari durant l'any 2019 i el del 2021, en base al "TOTAL DEVENGADO" que apareix als butlletins de salari, (i no pas en base "LIQUIDO TOTAL A PERCIBIR"), i un cop deduït els imports percebuts de la Seguretat Social espanyola durant el període de baixa, el tot sense tenir en compte l'any 2020 per ser el de la pandèmia que va quedar tot aturat.

Com bé ho diu la Sra. Batlle, el perjudici correspon al que el perjudicat ha deixat de percebre per culpa de l'accident i és amb bon criteri que ho va calcular a partir de les quantitats netes.

Essent el salari variable era justificat calcular un salari mitjà. Contràriament al que sosté l'apel·lant sí que la Sra. Batlle ha tingut en compte els efectes de la pandèmia l'any 2020 ja que per determinar uns ingressos mensuals mitjans nets ho va fer en relació al període febrer 2019 i gener 2021, arribant a una mitjana mensual neta de 1.390,21.-euros, el que un cop calculada la diferència entre aquesta mitjana i el realment percebut dona un import de 1.074,25.-euros.

Per tant, el càlcul s'ha de confirmar.

Quant al pretium doloris, es reclamava l'import de 6.500.-euros així com l'import de 500.-euros en concepte de dany moral. Cal recordar que el pretium doloris o preu del dolor o patiment sofert, està destinat a compensar el dany causat pels sofriments que la víctima va patir fins a la seva consolidació. Es tracta d'indemnitzar els sofriments tants físics com psíquics experimentats per la víctima, i en aquest sentit s'ha de fixar en principi una indemnització única per aquest concepte.

En el present cas, com bé ho motiva la sentència, no s'ha acreditat un perjudici distint que no es pugui considerar inclòs en el pretium doloris.

L'avaluació d'aquest perjudici s'ha de fer tenint en compte les circumstàncies de producció de les lesions, les hospitalitzacions, les intervencions quirúrgiques, l'edat de la víctima, etc...

La Dra. Salcedo el va avaluar en 3/7. Donat totes les lesions patides i llur natura (una luxació, una fractura costal i dos esquinços) així com el tractament ortopèdic i rehabilitador al qual es va haver de sotmetre durant 7 mesos, i els nombrosos exàmens mèdics que se li van fer, considerem que l'import de 5.000.-euros fixat en la sentència d'instància no constitueix una correcta indemnització del perjudici sinó que la mateixa s'ha de fixar en 6.000.- euros.

Quant al perjudici estètic, la Dra. Salcedo el va avaluar en 0,5/7 i precisa que és al mínim possible doncs l'asimetria al nivell de l'espatlla és molt lleu malgrat l'interessat la percep molt important. Així, l'import de 700.-euros fixat en la sentència d'instància constitueix una correcta indemnització del perjudici.

Quant a les despeses de burofax (59,44.-euros), la Sra. Batlle va denegar aquesta petició considerant que dites despeses es van generar per una simple formalitat sense pretensió d'arribar ja a cap acord atenent que ja havia existit una negociació prèvia i sobretot, pel fet que entre la tramesa del burofax (12-09-2022) i la presentació de la demanda (15-09-2022) ni tant sols es van escolar els 5 dies hàbils a comptar des de la recepció que es donen en el document per arribar a un acord.

Compartim plenament aquesta motivació.

Quant a les despeses per a venir a recollir el cotxe des de Madrid (pretensió acceptada pels defenents), apareix efectivament que si bé la sentència indica en el seu Fonament de Dret QUART que cal donar hi lloc per import de 203,20.-euros, finalment, no ho té en compte en el seu càlcul recapitulatiu que fa en el Fonament de Dret VUITÈ ni en la part dispositiva. Escau per tant rectificar aquest error.

Quant a la franquícia, si bé en la part dispositiva no s'hi fa cap referència, s'indica en la mateixa que, de la suma total a pagar solidàriament per la societat Catalá, SA i el Diez, i pel que fa a la companyia, s'haurà de descomptar els 600.-euros corresponents a la franquícia. Per consegüent, essent les dues parts condemnades de manera solidària a pagar l'import total de la indemnització del Sr. Sanç, la companyia, qui no ha impugnat la sentència, no podrà pretendre oposar la franquícia al Sr. Sanç, el descompte només existint en les relacions entre la companyia i el seu assegurat.

Per tot l'exposat, s'ha d'estimar parcialment el recurs i revocar la sentència d'instància en el sentit de fixar la indemnització total en 1.074,25 + 6.000 + 700 + 151,50 + 350 + 203,20 = 8.478,95.-euros en lloc de 7.275,75.-euros.

Tercer- L'estimació de la demanda segueix parcial i s'ha de confirmar la decisió de la instància de dir que cada part ha de satisfer les costes processals que hagi ocasionat a instància seva i les costes comunes per meitat.

Quart.- L'estimació parcial del recurs determina no efectuar cap imposició de les costes d'aquesta alçada.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- ESTIMAR parcialment el recurs de la representació processal del Sr. Sanç contra la sentència de data 23-10-2018 dictada pel Tribunal de Batlles, secció civil, que revoquem parcialment en el sentit de fixar la suma total a pagar en 8.478,95.-euros en lloc de 7.275,75.-euros, tot i mantenir la resta dels seus pronunciaments.

SEGON.- NO EFECTUAR cap imposició de les costes d'aquesta alçada. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.