Prova de l'import dels danys (TSJC-360/11)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-360/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de juny de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 12 de juliol del 2010, la representació processal del Sr. Expósito va formular demanda contra el Sr. Soriano, titular del "G.D.", i, solidàriament amb ell, contra la companyia "F" sol·licitant que es condemnés als defenents a abonar al seu mandant la suma que seria degudament quantificada en el moment processal oportú en rescabalament dels perjudicis que aquest havia sofert per raó de l'incomplert -o mal efectuat- canvi de distribució portat a terme per "G.D." en el vehicle de la seva propietat, més 458,15 euros, que aquest va satisfer al defenent en el moment d'efectuar el citat canvi, més 84,56 euros que va abonar al taller que va diagnosticar l'avaria que va patir posteriorment el vehicle, més les sumes que resultessin acreditades pels perjudicis soferts pel Sr. Expósito per aquesta causa, més els interessos legals corresponents a comptar de la producció del sinistre o, subsidiàriament, a partir de la data de la contesta a la demanda, més les costes del procediment.

II.- La representació processal del Sr. Viñas, en tant que delegat de la companyia "F", va contestar a la demanda en data 6 de setembre del 2010 argumentant que l'avaria que va patir el vehicle de l'agent no era imputable al "G.D." per la qual sol·licitava que es desestimés la demanda formulada contra la seva mandant en tots els seus extrems, condemnant a l'agent a fer-se càrrec de la totalitat de les costes generades pel procediment.

III.- Les parts van formular oportunament els seus escrits de rèplica i dúplica, i posteriorment de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 4 de juliol del 2011 estimant mínimament la demanda interposada per la representació processal del Sr. Expósito contra el Sr. Soriano i la companyia "F" i condemnant solidàriament a aquests darrers a satisfer al primer la suma de 542,71 euros, més els interessos legals devengats a comptar de la data de la fermesa de la resolució i fins el dia del seu total pagament i sense fer especial pronunciament en relació a les costes processals.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Expósito i, en virtut dels arguments que exposen en les seves conclusions, demana que per millor proveir es nomeni un pèrit per tal de fixar quin és el preu de reparació del seu vehicle o, subsidiàriament, que es fixi aquest cost en execució de Sentència i que, una vegada obtingut el referit cost, es dicti Sentència estimant íntegrament la seva demanda, imposant en tot cas les costes del procediment a l'adversa.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que en data 5 de juny del 2009 l'empresa "G.D.", de la qual és titular el Sr. Soriano, va emetre una factura per un import de 458,15 euros, que es corresponia amb els treballs de "desmuntar i canviar kit de distribució- corretja i tensors, canviar pinyó de distribució i canviar corretja exterior" del vehicle marca Renault Megane propietat del Sr. Expósito, suma que aquest va pagar (foli 23). No és objecte de debat que el mes de gener del 2010 el vehicle de l'agent va patir una avaria i un garatge de la localitat de Calzada de Bureba (Burgos, Espanya) a on es trobava el va desmuntar per comprovar a què era deguda, concloent que era precís substituir "el kit de distribución, polea árbol, levas, correa altenador y tensor dinámico" i emetent una factura per l'import de 84,56 euros (foli 24), raó per la qual el Sr. F. va decidir traslladar el turisme a Andorra amb grua i presentar la demanda que dóna origen al present procediment.

Pel que fa a la causa d'aquesta avaria, la Sentència objecte del present recurs, tenint en compte l'informe elaborat pel Sr. Ayuso a instàncies de la part agent (foli 29), el presentat pel pèrit Sr. Guerrero a petició del defenent i les manifestacions del Sr. Porras, cap de taller del servei tècnic de la marca "Renault" (foli 84 en relació al 81), conclou que els treballs efectuats inicialment per "G.D." en el vehicle propietat de l'agent no es van portar a terme d'acord amb la "lex artis", de tal manera que el Sr. Fonoll mancava a la seva obligació de resultat, conclusió que no ha estat apel·lada.

II.- Malgrat aquesta conclusió, la Sentència d'instància estima que no existien a les actuacions cap prova que permetés quantificar l'abast del perjudici que havia patit l'agent, raó per la qual condemna al defenent a abonar exclusivament la suma de 542,71 euros que es correspon amb l'import que aquest li va cobrar al Sr. F. per una tasca realitzada incorrectament, més el que va haver d'abonar al taller que va diagnosticar la causa de l'avaria, sumes que havien estat degudament acreditades.

Front d'aquesta decisió s'alça el recurrent argumentant que calia que en aquesta alçada es sol·licités per a millor proveir, que un pèrit quantifiqués el cost de la reparació del seu vehicle, petició que va ser desestimada per l'Aute d'aquesta Sala de data 30 d'abril del 2012, o, subsidiàriament, que aquest import es fixés en execució de Sentència, però aquestes peticions no es poden estimar.

En efecte, en la demanda que dóna origen al present procediment l'agent manifesta que la suma que reclama pel danys que havia patit com a conseqüència de l'actitud negligent del defenent seria degudament quantificada en el moment processal oportú, una vegada s'hagués elaborat el corresponent peritatge a instàncies seves, però en l'informe pericial que presenta junt amb la mateixa el pèrit no valora quin seria el cost de reparació del vehicle, ni se li proposa que complementi el seu dictamen per determinar-lo, ni tampoc se'n demana un altre en període probatori, ni aquest import es dedueix de cap de les proves aportades a les actuacions, de tal manera que no s'ha produït a les actuacions el necessari debat sobre l'import en el qual l'agent valora el dany que ha patit.

En aquestes circumstàncies, no es pot estimar la petició del recurrent en el sentit de que es nomeni per millor proveir un pèrit que valori aquest dany, perquè aquesta valoració es podia haver fet tant en la demanda com en període probatori sense cap dificultat i la facultat de nomenar un nou pèrit que correspon als Tribunals no està pensada per suplir la inactivitat de les parts, sinó, en tot cas, per fixar algun punt confús o fosc de les proves aportades per elles. Altrament, tampoc es pot deixar per execució de Sentència una valoració que no s'ha fet en absolut en el procediment, perquè aquesta fase processal no està destinada a plantejar un debat que hauria de tenir la seva seu en el curs de les actuacions, sinó que, en tot cas, pot donar lloc a que es precisi algun aspecte que no s'hagués pogut resoldre en elles amb independència de la correcta actuació de les parts, de tal manera que prendre una decisió contrària a aquest principi suposaria col·locar a una de les parts en una situació d'indefensió, que no es pot admetre, i a desnaturalitzar el sentit del procediment.

III.- Pel que fa a la decisió de la resolució d'instància de no imposar les costes judicials a cap de les parts litigants, argumenta el recurrent que hauria estat precís imposar-les a la part contrària, ja que la seva mala praxis l'ha obligat a ell a recórrer als Tribunals per satisfer el seu interès, però, atès que la demanda s'ha estimat parcialment, considerem correcte que no s'hagin imposat les costes del procediment a cap de les parts, ja que sols una estimació íntegra, o substancial, de la demanda podria conduir a una decisió contrària, sense que es pugui argumentar que la defenent ha actuat amb manifesta mala fe pel sol fet d'oposar-se a les pretensions de la part demandant.

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per les representacions processals del Sr. Expósito i de la companyia "F" contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 4 de juliol del 2011, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.