Legalitat d'un concurs públic comunal (0058/07)

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-109-1/05 TSA: 22/06

S E N T È N C I A NÚM. 58-2007

PARTS:

Apel·lant: Expósito

Representant: Mena

Advocat: Zapata

Apel·lada: HBLE. COMÚ D'ENCAMP

Representant: Águila

Advocat : Viñas

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: Sanz

Advocat: Morillo

Apel·lada: Pina

Representant: Manso

Advocat : Arnau

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 14 de setembre de 2007

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-109-1/05.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- En una resolució del Consell de Comú de 3 de novembre de 2004, el Comú d'Encamp va adjudicar a la ORG_0 formada per E.S.E. i N. el concurs per la prestació dels treballs de recollida i transport d'escombraries i de paper cartró a la parròquia, per un període de sis anys prorrogables.

La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, número 2006-14, de 21 de febrer de 2006, va inadmetre la demanda formulada per la concursant Expósito, perquè el recurs d'alçada davant el Govern l'havia interposat fora de termini sense que es pogués comptar com recurs el que prèviament -i dins del termini- es va interposar, com de reposició, davant el Comú i estimant, per tant, que havia caducitat del termini administratiu per recórrer.

2.- La representació processal de Expósito interposa un recurs d'apel·lació en el que considera que el Comú havia d'haver traslladat el recurs de reposició al Govern per tal que el resolgués com una alçada, i que aquesta inactivitat no pot perjudicar les seves garanties, per la qual cosa demana la revocació de la sentència i que s'ordeni al tribunal de Batlles un pronunciament sobre el fons.

4.- El Comú d'Encamp s'ha oposat a l'apel·lació entenent que quan el Codi de l'Administració imposa l'obligació de les Administracions públiques de traslladar una sol·licitud presentada a la que realment és competent per resoldre-la, no es refereix als recursos i per tant el d'alçada s'ha de considerar interposat quan es va presentar davant el Govern.

5.- L'adjudicatària E.S.E. s'ha adherit a les argumentacions del Comú d'Encamp i també demana la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència.

6.- Les parts han fet les seves manifestacions el els respectius tràmits de conclusions, quedant, posteriorment, les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió que se suscita en aquesta apel·lació és d'interpretació jurídica dels preceptes que disciplinen els recursos administratius en relació als jurisdiccionals, de manera que les parts estan d'acord en els fets, que pel que ara interessa i com també recull la sentència apel·lada, són els següents:

El 10 de novembre de 2004 el Comú d'Encamp comunica a Expósito que el concurs per la prestació dels treballs de recollida i transport d'escombraries i de paper cartró a la parròquia -al que es presentaven tres empreses- s'ha adjudicat a la ORG_0 formada per E.S.E. i N. i li indica, en la resolució, que contra la mateixa pot formular el corresponent recurs en el termini que preveu l'article 124 del Codi de l'Administració.

El 22 de novembre de 2004 -dins del termini de tretze dies hàbils- Expósito interposa davant el Comú un recurs de reposició demanant-li que anul·li l'adjudicació efectuada i s'adjudiqui el concurs a la recurrent per les raons que exposa en el seu escrit.

Atesa la manca de resposta del Comú, l'1 de febrer de 2005 interposa un recurs d'alçada davant el Govern contra la desestimació per silenci del recurs de reposició interposat davant el Comú.

El 27 de juliol de 2005 el Govern afirma que el recurs d'alçada s'ha interposat extemporàniament però el desestima en considerar que la legislació de contractació pública no prohibeix presentar-se a un concurs amb unions temporals d'empreses i que la corporació local gaudeix de potestat per escollir l'empresa més adient per realitzar el servei objecte del concurs.

El 3 d'agost de 2005 es presenta demanda davant la Batllia contra la resolució del Govern de 27 de juliol de 2005.

Amb els antecedents exposats, la sentència apel·lada declara la inadmissió de la demanda per considerar que no és d'aplicació al cas l'article 113 del Codi de l'Administració, que es refereix a les sol·licituds i no als recursos, i perquè el recurs d'alçada davant el Govern es va presentar extemporàniament.

Tercer.- L'article 124 del Codi de l'Administració -al que la resolució del Comú de 10 de novembre de 2004 es referia expressament- indica clarament que contra les resolucions dels Comuns, sense distincions, cal formular un recurs d'alçada davant el Govern; tot i que aquesta Sala ha matisat l'abast de les competències del Govern en resoldre aquesta classe de recurs, és l'alçada el mecanisme de control establert i que, per tant, és obligatori seguir per esgotar la via administrativa, de conformitat a l'article 125 del Codi i 8 de la Llei jurisdiccional.

En el cas, Expósito va incórrer en un clar error en interposar el recurs de reposició i no el d'alçada, però és ben cert que el Comú d'Encamp, enlloc de mantenir-se inactiu, havia d'haver donat al recurs de reposició el tràmit correcte, ja que tot i havent-se equivocat la recurrent en el nomen del recurs i en l'òrgan destinatari del mateix, una interpretació adequada de les garanties del procediment, ho exigien. En efecte, malgrat que l'article 113 del Codi (que imposa a l'autoritat receptora d'una sol·licitud l'obligació de traslladar-la a la que sigui competent per resoldre-la) es refereix a "sol·licituds" i se situa fora del règim dels recursos, l'obligació de trasllat que incorpora és extensible als recursos en la mesura que aquests són una variant dels actes jurídics dels administrats, de les sol·licituds concretament, i en tant que, a més, el sistema de recursos s'ha d'interpretar de la manera més favorable a la seva tramitació. En conseqüència, seguit el criteri de la sentència 2001-35, de 13 de juliol de 2001, el que havia d'haver fet el Comú era traslladar el recurs de reposició al Govern esmenant d'aquesta manera l'error de qui el va presentar, però no ho va fer.

Davant aquesta situació, quan el Govern va resoldre el recurs d'alçada presentat l'1 de febrer contra la desestimació tàcita de la reposició pel Comú, havia d'haver considerat la reposició de 22 de novembre de 2004 com una alçada però tot i que no ho va fer formalment ho va fer materialment, ja que es va pronunciar sobre el fons, desestimant el recurs, i raonant prèviament la improcedència del recurs de reposició davant el Comú.

Si només es tenen en compte aquests antecedents, la sentència del Tribunal de Batlles, enlloc de declarar la inadmissibilitat de la demanda, havia de considerar que el Govern no podia qualificar d'extemporani el recurs de Expósito i en la mesura que el propi Govern es pronunciava -

superficialment, però ho feia- sobre el fons, havia d'analitzar si la resolució recorreguda era correcte en adjudicar el concurs a qui ho va fer o procedia haver-lo adjudicat a Expósito

Quart.- Tanmateix, cal recordar que aquesta Sala en la sentència 97- 50, d'11 de desembre de 1997, ha indicat que "El tenor literal d'aquest precepte (es refereix a l'article 124 del Codi de l'Administració) és concloent quan afirma que la resolució del recurs, sigui de reposició o d'alçada, posa terme a la via administrativa. La conseqüència obligada és que, contra la resolució expressa o tàcita d'un recurs administratiu, resulta improcedent formular un nou recurs d'aquesta naturalesa, ja que no es pot reobrir la via administrativa, definitivament acabada en virtut del recurs interposat primerament, segons ho estableix expressament l'article 124 in fine del Codi de l'Administració", amb la conseqüència de declarar extemporània la demanda presentada transcorreguts els terminis per acudir a la via jurisdiccional després del silenci davant el primer recurs administratiu.

En conseqüència, i seguint el criteri de la sentència esmentada, l'apel·lant disposava d'un termini de tretze dies per interposar la demanda davant el Tribunal de Batlles contra la desestimació per silenci del recurs de reposició interposat el 22 de novembre de 2004 un cop transcorreguts dos mesos des de la interposició del recurs sense que se li hagués notificat la corresponent resolució.

Enlloc d'això, Expósito va formular un nou recurs administratiu l'1 de febrer de 2005, que no suspenia els terminis d'interposició de la demanda en via jurisdiccional en tractar-se d'un recurs improcedent, segons ha quedat exposat. I quan els agents van presentar la demanda davant el Tribunal de Batlles el 3 d'agost de 2005, aquesta resultava efectivament extemporània.

Cinquè.- Pel que fa a la resolució tardana del recurs d'alçada davant el Govern contra la desestimació per silenci del recurs de reposició contra el Comú, el cert és que l'alçada, interposada l'1 de febrer de 2005, va tenir una resposta expressa del Govern, que va ser la inadmissió per raó de la seva extemporaneïtat, però aquesta resolució del Govern, de 27 de juliol de 2005, no podia, en aquest cas, determinar l'obertura del termini jurisdiccional perquè com hem dit la interposició de l'alçada contra la desestimació de la reposició per silenci no reobria la via administrativa.

En conseqüència de tot el que s'ha exposat, i amb raonaments diferents de la sentència apel·lada, s'ha de confirmar la seva decisió.

Sisè.- No hi ha mèrits per a fer un pronunciament especial sobre les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Expósito contra la sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, número 2006-14, de 21 de febrer de 2006, que es confirma, sense fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.