legitimació passiva companyia d'assegurances, valoració lesions, enriquiment injust.

Sentència

Magistrats

JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000240/2025

ORIGEN: 1000166/2019 - 0

NIG: 5300542120190001025

SENTÈNCIA 000069-2026 DE 09/06/2026

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 09/06/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000240/2025

Nig : 5300542120190001025

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00069

SENTÈNCIA 000069/2026

PARTS:

Apel·lant: ORG000

Representant: Sr. Acaci

Advocat: Sr. Emidi

Apel·lats: Sr. Ernest

Representants: Sr. Germà

Advocat: Sr. Raju

Apel·lats: Sr. Adam

Representants: Sra. Manuela

Advocada: Sra. Adriana

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: legitimació passiva companyia d'assegurances, valoració lesions, enriquiment injust.

Andorra la Vella, 9 de juny del 2026

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Prèvia petició de citació presentada en data 27/03/2019, la representació processal del Sr. Ernest va interposar, mitjançant escrit de 27/05/2019, demanda en reclamació de quantitat, a tramitar pels tràmits del procediment ordinari, contra el Sr. Adam i, solidàriament, contra la companyia asseguradora ORG000, demanant que es condemnés el Sr. Adam a satisfer la suma de 470.604,91.-€, solidàriament amb la companyia asseguradora ORG000, en aquest cas fins a la suma màxima de 90.000.- € corresponents a la cobertura màxima de responsabilitat civil patronal, més els interessos moratoris a comptar des de la data de l'accident, juntament amb els interessos legals a partir de la contesta de la demanda, i al pagament de la totalitat de les despeses judicials, inclosos els honoraris d'advocat, procurador, perits i altres que es poguessin derivar del present procediment.

2.- En data 1 de juliol de 2019, la representació processal de la companyia ORG000 va presentar, en el marc de l'audiència per evacuar el tràmit de contesta a la demanda, escrit d'oposició en el qual, amb caràcter previ i principal, formulava excepció peremptòria de manca de legitimació passiva "ad causam", sol·licitant que es dictés sentència estimant l'excepció i desestimant les pretensions articulades contra la seva mandant, amb imposició a la part demandant de la totalitat de les costes generades per la tramitació de les presents actuacions, inclosos els honoraris derivats de la intervenció del procurador, l'advocat i, eventualment, el perit d'aquesta part. Subsidiàriament, contestava al fons oposant-se a la demanda, sol·licitant la desestimació de la reclamació, almenys pel que feia referència a la companyia ORG000, amb imposició de costes a la part actora.

3.- En la mateixa data, la representació processal del Sr. Adam va presentar el seu escrit de contesta a la demanda, en el qual, amb caràcter previ i principal, invocava l'excepció de manca de jurisdicció, sol·licitant que el Tribunal s'inhibís en favor del corresponent tribunal espanyol competent. Per al cas que no s'admetés l'excepció de manca de jurisdicció, interessava que es tingués per contestada la demanda de reclamació de quantitat, desestimant-la en tots els seus conceptes i condemnant el demandant al pagament de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

4.- En data 22/07/2019, la part agent va presentar escrit d'oposició a l'excepció de manca de legitimació passiva "ad causam" invocada per la companyia ORG000, sol·licitant la seva desestimació. En la mateixa data, va presentar també escrit separat oposant-se a l'excepció de manca de jurisdicció invocada pel Sr. Adam, sol·licitant igualment la seva desestimació. En ambdós escrits, la part demandant renunciava al tràmit de rèplica i sol·licitava que es procedís directament a la proposició de proves.

Així mateix, en la mateixa data, el Sr. Adam va presentar escrit contestant l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva "ad causam" invocada per la companyia asseguradora demandada, oposant-s'hi i sol·licitant la seva desestimació. La companyia ORG000 va presentar també escrit contestant l'excepció de manca de jurisdicció invocada pel Sr. Adam, coincidint-hi plenament i no oposant-se a la seva eventual estimació.

5.- Seguit el procediment pels seus tràmits, el Tribunal de Batlles va dictar, en data 29/09/2025, amb la part decisòria del tenor literal següent:

"Primer.- Donar lloc parcialment a la demanda interposada pel senyor Ernest contra el senyor Adam i la companyia d'assegurances ORG000 i condemnar els defenents a satisfer a l'agent l'import total de 211.953,125 EUROS, amb una limitació de cobertura de ORG000 a 89.400 €.

Els interessos legals correran a comptar de la notificació d'aquesta resolució.

Segon.- No fer especial pronunciament en costes judicials i processals."

6.- En data 28/10/2025, la representació processal de la companyia ORG000 va interposar recurs d'apel·lació contra aquesta resolució, sol·licitant que es revoqués la resolució apel·lada i que es dictés nova resolució en el sentit de desestimar en tots els seus termes la demanda interposada pel Sr. Ernest, bé sigui estimant l'excepció de manca de legitimació passiva "ad causam" de la companyia ORG000 amb caràcter principal, bé sigui prenent en consideració, de forma subsidiària, la indemnització ja percebuda pel demandant i, per tant, la inexistència de cap import a rebre per part d'aquest, amb condemna a la part actora al pagament de la totalitat de les costes generades per la tramitació dels presents autes en les seves dues instàncies, inclosos els honoraris de procuradora, advocat i perits intervinents a instància de la part apel·lant, pretensió que fonamenta en els motius de recurs que succintament s'exposen a continuació:

En primer lloc, denuncia una errònia valoració de la prova practicada en la instància en relació amb la legitimació passiva de la companyia ORG000, en considerar que el Tribunal d'instància havia omès que la pòlissa contractada cobria exclusivament l'activitat de l'empresa andorrana identificada com a assegurada, i no l'activitat de la societat espanyola per a la qual treballava el demandant en el moment de l'accident.

En segon lloc, al·lega subsidiàriament per al cas que no s'apreciés la manca de legitimació passiva, que la sentència incorria en error jurídic perquè no té en compte la indemnització de 250.000 € ja percebuda pel demandant a Espanya a través d'una altra companyia asseguradora, la qual, en aplicació del principi que el pagament d'un dels deutors solidaris afecta la resta d'obligats, hauria d'haver determinat la inexistència de cap import addicional a percebre.

En tercer lloc, i igualment amb caràcter subsidiari, la part apel·lant sosté que la quantificació de la indemnització és excessiva, concretament pel que fa a 1) al valor del punt d'incapacitat permanent parcial, que al seu criteri no podria superar els 2.400 €; 2) per la no compensació de la pensió d'invalidesa percebuda per la capitalització corresponent; 3) per la indeguda concessió d'una indemnització autònoma per impacte del perjudici laboral, concepte que, conforme a la jurisprudència d'aquesta Sala, ja s'entén inclòs en la indemnització per incapacitat permanent parcial; i 4) per l'excessiva fixació del pretium doloris, que al seu parer no hauria d'ultrapassar els 30.000 €.

7.- La representació processal del Sr. Ernest va presentar, en data 21/12/2025, escrit de contesta i oposició al recurs d'apel·lació, demanant la desestimació íntegra del recurs amb confirmació de la sentència dictada en data 29/09/2025 en tots els seus extrems, i la condemna en costes de la part apel·lant en aquesta instància, incloses les derivades dels honoraris d'advocada i procurador.

Argumenta succintament per això, en primer lloc, que el recurs es limitava a reiterar els mateixos arguments ja formulats en primera instància, els quals foren degudament analitzats i desestimats pel Tribunal de Batlles, sense aportar cap element jurídic nou ni acreditar l'existència d'un error apreciable en la valoració de la prova.

En segon lloc, defensa que la legitimació passiva de la companyia ORG000 es troba correctament fonamentada en la sentència apel·lada, atès que la pòlissa designa com a assegurat el Sr. Adam a títol personal i cobreix la seva responsabilitat civil en l'exercici de l'activitat de muntatge de carpes, activitat en la qual es va produir exactament el sinistre objecte de reclamació, amb independència de la denominació mercantil de les societats que hi intervingueren.

En tercer lloc, rebutja la tesi de l'enriquiment injust i de la solidaritat invocada per l'apel·lant, en considerar que el pagament efectuat per l'asseguradora ORG001 a Espanya responia a la responsabilitat d'altres intervinents i que la solidaritat no es presumeix, de manera que no pot operar com a mecanisme automàtic d'extinció de l'obligació de la companyia ORG000.

En darrer lloc, sosté que la quantificació de la indemnització fixada per la sentència apel·lada es troba degudament fonamentada en l'informe del Departament de Medicina Legal i Forense d'Andorra i en la jurisprudència d'aquesta Sala, sense que l'apel·lant acrediti cap error de dret que en justifiqui la revisió.

8.- La representació processal del Sr. Adam, sol·licitava que es desestimés parcialment el recurs pel que fa a la legitimació passiva de la companyia ORG000, mantenint el pronunciament de la sentència de primera instància en aquest sentit, i que s'acordés en els termes expressats quant al fons de la demanda. Per al cas que el recurs fos desestimat, interessava que la part apel·lant fos condemnada al pagament de les costes processals, inclosos els honoraris de procuradora i advocat generats en aquesta instància.

Concretament, s'oposa als motius del recurs relatius a la manca de legitimació passiva de la companyia ORG000, al·legant que la pòlissa es troba personalment a nom del seu representat, en tant que prenedor de l'assegurança, i que l'objecte d'aquesta cobria la seva responsabilitat civil en l'exercici de la seva activitat professional, sense que el fet que en el procediment penal espanyol no s'hagués al·legat manca de legitimació passiva sigui conciliable ara amb la posició sostinguda per l'apel·lant.

En segon lloc, manifesta la seva conformitat amb els motius de l'apel·lant relatius a la quantificació de la indemnització, en considerar que el Sr. Ernest no ha de percebre més diners com a compensació dels que li corresponguin justament i que no ha de produir-se un enriquiment injust a costa de les parts implicades en el procés.

FONAMENTS DE DRET

Primer. Objecte del recurs.

La present resolució té per objecte resoldre el recurs d'apel·lació interposat per ORG000 contra la Sentència del Tribunal de Batlles de data 29/09/2025. Concretament, el recurs es planteja, en primer lloc, en la manca de legitimació passiva ad causam de la companyia asseguradora, en sostenir que la pòlissa subscrita pel Sr. Adam no cobria l'activitat de la societat espanyola per a la qual treballava el demandant en el moment de l'accident. Subsidiàriament, la part recurrent impugna la quantificació de la indemnització reconeguda entenent que amb la mateixa la contrapart obtenia un enriquiment injust. D'altra part, discrepa amb la Sentència d'instància sobre el valor del punt d'incapacitat permanent parcial que fixava això com sobre la decisió de no deduir la pensió d'invalidesa i pel reconeixement d'un perjudici laboral autònom. Finalment, també discuteix l'import en què es fixava el pretium doloris.

Resta fora de l'objecte d'aquesta alçada la qüestió relativa a la manca de jurisdicció, atès que cap part no l'ha impugnat. Finalment, no ens podem deixar de remarcar que les parts apel·lades mantenen posicions diferents: el Sr. Ernest s'oposa íntegrament al recurs, mentre que el Sr. Adam només s'oposa al motiu relatiu a la legitimació passiva, coincidint però parcialment amb la companyia d'assegurances recurrent quant a la necessitat d'evitar una indemnització excessiva o un enriquiment injust.

Segon.- Fets provats o no controvertits

En aquesta alçada no es discuteixen els elements de fet presentats en el procediment d'instància, essent la controvèrsia que roman exclusivament d'ordre jurídic.

En aquest sentit, és definitivament provat i així es declara que el dia 05/04/2012, el Sr. Ernest va patir un greu accident laboral mentre participava en el muntatge d'una carpa a Pamplona. En aquell moment prestava serveis per a la societat espanyola ORG002, administrada pel Sr. Adam, la qual havia estat subcontractada per ORG003, assegurada per ORG001.

L'accident es va produir quan el Sr. Ernest va caure des d'un vehicle carretó elevador sobre el qual treballava en alçada. El Sr. Adam no tan sols era present al lloc dels fets, assumint les funcions de direcció o coordinació del muntatge, sinó que era la persona que conduïa el carretó des del qual es va produir la caiguda. No consta que s'haguessin adoptat mesures de seguretat adequades, ni individuals ni col·lectives, atès que el treballador no disposava d'arnès, casc ni cap altre sistema de protecció.

A conseqüència de l'accident, el Sr. Ernest va patir lesions de molta gravetat, que van requerir tres intervencions quirúrgiques, traqueotomia, intubació i altres tractaments mèdics. Va romandre hospitalitzat 43 dies, dels quals 25 a l'UCI, i finalment fou declarat en situació d'incapacitat.

Els fets van donar lloc a un procediment penal seguit davant el Jutjat d'Instrucció núm. 2 de Pamplona. Per sentència ferma de 28/03/2018, el Sr. Adam fou condemnat com a autor d'un delicte contra els drets dels treballadors i d'un delicte de lesions per imprudència greu. La resolució penal va fixar una indemnització de 250.000 €, amb responsabilitat civil directa d' ORG001 i subsidiària de la mercantil corresponent, tot reservant expressament al Sr. Ernest les accions civils que pogués exercir contra el Sr. Adam i ORG003. El demandant va percebre aquesta suma de 250.000 € en virtut d'un acord transaccional amb l'asseguradora ORG001 en el marc del procediment penal tramitat a Espanya.

El Sr. Adam, com a titular d'un negoci dedicat al muntatge de carpes inscrit al Registre de Comerç d'Andorra, tenia subscrita amb ORG000 una pòlissa de responsabilitat civil que cobria els danys involuntàriament causats a tercers en el marc de l'activitat de muntatge, instal·lació i manteniment de carpes dins el territori europeu. El límit de cobertura era de 90.000 €, amb una franquícia de 600 €, de manera que la cobertura efectiva màxima ascendia a 89.400 €. Tanmateix, el Sr. Adam havia constituït també a Espanya la societat ORG002, entitat diferenciada del negoci andorrà. En el moment de l'accident, el Sr. Ernest prestava serveis per a aquesta societat espanyola.

No podem passar per alt que la metgessa forense del Departament de Medicina Legal i Forense d'Andorra va examinar el demandant el 21/11/2023 i va emetre informe en què descrivia les importants seqüeles derivades de l'accident, entre les quals consten un traumatisme cranioencefàlic greu, seqüeles neurològiques, epilèpsia posttraumàtica, pèrdua auditiva de l'oïda esquerra i afectació neuropsicològica de tipus frontotemporal. L'informe forense va fixar la incapacitat permanent parcial del Sr. Ernest en un 39,25%, derivada del deteriorament cognitiu lleu, la pèrdua auditiva i l'epilèpsia posttraumàtica. El perjudici estètic fou valorat entre 3 i 3,5 sobre 7, i el pretium doloris en 6 sobre 7, atenent la durada de l'hospitalització, l'estada a la UCI, les intervencions quirúrgiques i la gravetat del quadre lesional. Quant a la incidència laboral i funcional, la metgessa forense va destacar que el demandant presenta una afectació constant i continuada del seu estat basal, amb repercussions en la seva vida quotidiana. També consta a les actuacions un informe de sanitat que descriu un deteriorament greu de les funcions cerebrals superiors, limitacions severes per al desenvolupament d'activitats socials i interpersonals i necessitat de supervisió. Finalment, consta que el Sr. Ernest va percebre de la CASS un complement de salari de 836,81.- € corresponent al mes d'abril de 2012, i que l'import de la pensió d'invalidesa reconeguda seria de 1.327,44.- € mensuals, sense que s'hagi acreditat el pagament efectiu d'una incapacitat temporal a càrrec del demandat ni una concreta pèrdua de guanys durant el període de baixa.

Tercer.- Sobre la legitimació passiva de la companyia ORG000

La companyia ORG000 fonamenta el seu recurs, amb caràcter principal, en la seva manca de legitimació passiva ad causam. Sosté que la pòlissa subscrita pel Sr. Adam ho era exclusivament en relació amb el negoci andorrà - ORG002 - inscrit al Registre de Comerç, i no amb la societat mercantil espanyola ORG002, per a la qual prestava serveis el Sr. Ernest en el moment de l'accident. D'aquí en dedueix que el sinistre no quedaria comprès dins l'àmbit de cobertura contractada.

Aquest motiu no pot prosperar.

La legitimació passiva de l'asseguradora en una acció de responsabilitat civil no depèn de l'existència d'una relació directa entre aquesta i el perjudicat, sinó de si el risc del qual deriva la responsabilitat civil del prenedor o assegurat es troba cobert pel contracte d'assegurança. Per tant, la qüestió decisiva no és si ORG000 mantenia cap vincle contractual amb el Sr. Ernest o si aquest darrer treballava per compte d'una societat que no estava assegurada per la societat recurrent quan es va produir l'accident. El que resulta rellevant als efectes que aquí s'examinen passa exclusivament per determinar si l'accident s'inscriu dins el risc garantit per la pòlissa subscrita amb el Sr. Adam.

Segons les condicions particulars (1ª) de la pòlissa (foli 250): "la present assegurança té per objecte garantir la responsabilitat civil de l'assegurat, com a propietari i/o responsable d'una empresa dedicada a realitzar instal·lacions de carpes, observant els respectius reglaments legals i exercint les activitats comercials de muntatge, instal·lació i manteniment de les mateixes, per danys involuntàriament causats a tercers, en llurs persones o en llurs béns. (···) Inclou indemnitzacions referents a: danys corporals causats sense voler a terceres persones". Quant a l'àmbit territorial de cobertura (condició 2) es delimitava al territori europeu.

La cobertura presenta, doncs, una naturalesa funcional i personal. Allò que s'assegura és la responsabilitat civil del Sr. Adam derivada de l'exercici de l'activitat de muntatge de carpes, i no pas la responsabilitat d'una concreta estructura societària. El criteri determinant no és quina entitat havia formalitzat el contracte de treball del perjudicat, sinó si el dany fou causat en el marc de l'activitat professional assegurada.

En el cas d'autes, l'accident del 05/04/2012 es va produir durant l'execució de treballs de muntatge d'una carpa a Pamplona. El Sr. Adam era present al lloc dels fets, exercia funcions de coordinació o direcció de l'operativa i conduïa el carretó elevador des del qual es va precipitar el Sr. Ernest. El sinistre respon, per tant, de manera directa i immediata, a un dany corporal causat a un tercer en el desenvolupament de l'activitat de muntatge de carpes dins el territori europeu, és a dir, exactament dins el risc descrit a la pòlissa.

La vinculació laboral del perjudicat amb la societat espanyola ORG002 no altera aquesta conclusió. La pòlissa no condiciona la cobertura al fet que el tercer perjudicat sigui treballador directe del negoci andorrà ni exclou els treballadors de societats vinculades, subcontractades o instrumentalment emprades pel prenedor. En absència d'una exclusió expressa, aquesta no pot ser presumida ni introduïda per via interpretativa en perjudici de l'assegurat o del perjudicat.

Tampoc pot acceptar-se que la mera distinció entre el negoci andorrà i la societat espanyola operi com a causa d'exclusió de cobertura. La inscripció al Registre de Comerç d'Andorra no atribueix personalitat jurídica autònoma al negoci, sinó que identifica una forma d'exercici de l'activitat econòmica per part d'una persona física. Per això, la seva menció a la pòlissa serveix per identificar l'activitat assegurada, però no per restringir la cobertura als actes realitzats exclusivament sota aquella concreta inscripció registral.

El Sr. Adam era el titular del negoci andorrà i, alhora, administrador i soci únic de la societat espanyola ORG002. Ambdues estructures desenvolupaven la mateixa activitat de muntatge de carpes. Però la responsabilitat que aquí es pretén fer valer neix de la conducta personal del Sr. Adam, que dirigia l'operació i conduïa el vehicle des del qual es va produir la caiguda. I és precisament aquesta responsabilitat civil personal, derivada de l'activitat assegurada, la que la pòlissa cobreix.

Fins i tot si s'admetés que la redacció de la pòlissa pogués suscitar algun dubte, aquest hauria de resoldre's en contra de l'asseguradora, atès que fou qui va redactar les condicions contractuals i qui podia haver-hi incorporat les exclusions que considerés oportunes. La companyia no pot convertir una limitació no pactada en una causa sobrevinguda d'exclusió de cobertura. Aquesta interpretació és, a més, la més conforme amb la finalitat pròpia de l'assegurança de responsabilitat civil, que és protegir el patrimoni del prenedor davant reclamacions de tercers perjudicats i facilitar la reparació dels danys causats en l'exercici de l'activitat coberta. Excloure la cobertura pel sol fet que l'activitat s'hagués articulat mitjançant una societat espanyola, tot i tractar-se materialment de la mateixa activitat professional assegurada, buidaria de contingut la garantia contractada.

Per tot això, el motiu ha de ser desestimat. La pòlissa discutida cobreix la responsabilitat civil del Sr. Adam derivada de l'activitat de muntatge de carpes pels danys involuntàriament causats a tercers dins el territori europeu. El sinistre del 05/04/2012 s'inscriu plenament dins aquest risc cobert, de manera que ORG000 ostenta legitimació passiva en aquest procediment, legitimació això sí limitada segons es preveu en la pòlissa, és a dir, 89.400 euros, resultat de deduir la franquícia de 600 euros del límit contractual de 90.000 euros.

Quart.- Sobre la incidència del pagament de 250.000 euros i l'estimació del motiu subsidiari del recurs.

Desestimat el motiu principal relatiu a la manca de legitimació passiva, escau examinar el motiu formulat amb caràcter subsidiari. La companyia apel·lant sosté que la sentència d'instància no hauria tingut degudament en compte la quantitat de 250.000 euros percebuda pel Sr. Ernest d' ORG001 en el marc del procediment penal seguit a Espanya, import que, segons afirma, supera la indemnització total que resultaria dels criteris de valoració aplicables en aquest procediment.

La resolució d'instància exclou tota valoració del pagament de 250.000 euros sobre la base d'una argumentació que aquesta Sala no pot compartir. El Tribunal de Batlles considera que aquell abonament no pot ser pres en consideració pel fet que no fou satisfet pels defenents, sinó per una tercera companyia asseguradora en aplicació de la normativa espanyola. Aquest raonament confon, però dos plans que han de ser diferenciats: el de les relacions internes entre corresponsables i asseguradores, i el de la reparació efectiva del perjudici sofert per la víctima. La identitat de qui efectua materialment el pagament pot tenir rellevància en el primer àmbit -a l'efecte de possibles accions de repetició o distribució interna de responsabilitats-, però resulta irrellevant en el segon. Des de la perspectiva de la víctima, allò que cal determinar és si el dany ha estat efectivament reparat i en quina mesura, amb independència de qui hagi fet efectiu el pagament.

En aquesta eventualitat, el que era exigible a la resolució impugnada no era descartar el pagament per raó de la identitat del pagador, sinó examinar si aquell abonament responia a la mateixa causa indemnitzatòria que la reclamació formulada en el present procediment i, en cas afirmatiu, si la quantitat percebuda cobria totalment o parcialment l'import resultant dels criteris andorrans. La sentència apel·lada no efectua aquesta anàlisi: no examina la connexió causal entre el pagament i els danys reclamats, ni valora si la quantia percebuda era suficient, insuficient o superior a la que correspondria. Sense aquest examen, no és possible assolir cap conclusió jurídicament fonamentada sobre la suficiència de la reparació ja obtinguda, i la seva omissió -en un extrem expressament sotmès per les parts a la consideració del Tribunal- no constitueix una mera discrepància en la valoració de la prova o dels arguments de les parts, sinó una insuficiència de motivació sobre un punt rellevant per a la decisió del litigi.

Un cop efectuada la precisió anterior hem de recordar que el principi de reparació íntegra del dany constitueix l'eix del sistema de responsabilitat civil. La seva finalitat és reparar el perjudici efectivament sofert, no sancionar el responsable ni procurar al perjudicat un enriquiment patrimonial que la situació no justifica. La institució de la responsabilitat civil no persegueix cap finalitat punitiva com pot succeir en altres jurisdiccions -"punitive damages" als Estats Units per exemple-: persegueix exclusivament restituir el perjudicat a la situació en la qual es trobaria si el dany no s'hagués produït, i res més. D'aquest principi se'n desprèn una doble exigència de rang idèntic: d'una banda, que la víctima no quedi infraindemnitzada -el dany ha de ser cobert totalment i el perjudicat no ha de suportar cap pèrdua derivada del fet il·lícit que li sigui imputable a un tercer-; de l'altra, i amb la mateixa intensitat, que el perjudicat no percebi una compensació superior al dany realment sofert. En efecte, la sobreindemnització és una figura tan contrària als fonaments del sistema com la infraindemnització, perquè en ambdós casos es produeix un desplaçament patrimonial injustificat. Quan la reparació ja obtinguda supera el dany acreditat, la pretensió indemnitzatòria addicional manca de causa jurídica erigint-se en un instrument d'enriquiment per al perjudicat.

En el present cas, la valoració del perjudici sofert pel Sr. Ernest ha estat efectuada conforme als criteris jurisprudencials andorrans, a partir de l'informe emès pel Departament de Medicina Legal i Forense d'Andorra. La sentència d'instància va fixar la indemnització total en 211.953,125 euros, comprenent la incapacitat permanent parcial, la incidència laboral, el perjudici estètic i el pretium doloris.

Aquest import constitueix, als efectes d'aquest procediment, la mesura jurídica del dany indemnitzable. Si l'acció s'ha exercitat davant la jurisdicció andorrana i la valoració del perjudici s'ha fet d'acord amb els criteris d'aquest ordenament, és aquesta quantificació la que ha de servir per determinar si el dany ha estat o no íntegrament rescabalat. No és admissible invocar la jurisdicció andorrana i els seus criteris de valoració per obtenir una indemnització complementària i, al mateix temps, sostenir implícitament que aquells mateixos criteris subestimen el dany real quan el resultat que en deriva és inferior a una indemnització prèviament percebuda. Acceptada, per tant, la quantificació efectuada per la Batllia com a mesura correcta del perjudici conforme al dret andorrà, és sobre la base d'aquest import que cal determinar si el dany ha estat o no ja satisfet.

Respecte d'aquesta qüestió, consta acreditat que el Sr. Ernest va percebre, en el marc del procediment penal seguit a Espanya, la quantitat de 250.000 euros en concepte d'indemnització per responsabilitat civil derivada del mateix accident. Aquesta suma va ser abonada per ORG001 en el marc d'una mena d'acord transaccional -conformitat- i respon al mateix fet danyós i als mateixos perjudicis que constitueixen l'objecte del present procés.

Ara bé, de la documentació aportada a les actuacions no ha estat possible determinar a quins conceptes indemnitzatoris concrets s'imputava aquell pagament, ni en quina mesura cadascun dels paràmetres del dany -incapacitat permanent parcial, perjudici laboral, perjudici estètic etc - quedava cobert per aquella suma. Aquesta impossibilitat de discriminació causal és atribuïble a la naturalesa mateixa de l'acord que s'incorpora en la Sentència espanyola, que fixa una quantitat global sense desglossar la indemnització per conceptes ni justificar la proporció assignada a cadascun, cosa que impedeix traçar una correspondència directa entre el pagament efectuat i cada partida indemnitzatòria considerada individualment.

Davant d'aquesta situació, l'única opció fonamentada implica entendre el pagament efectuat en la seva totalitat per a confrontar-lo amb la indemnització global que resultaria dels criteris andorrans, per tal de determinar si, en atenció al seu conjunt, el perjudicat ha estat o no rescabalat per sobre del que li correspondria.

La comparació entre ambdós imports és clara i el seu resultat inequívoc: l'import ja percebut -250.000 euros- excedeix la indemnització total en què la Batllia ha fixat el perjudici patit per l'actor -211.953,125.- €-. Per tant, el perjudici indemnitzable, tal com ha estat valorat per la jurisdicció competent en el present procediment, ha estat ja íntegrament reparat i, fins i tot, satisfet per damunt de la quantitat que correspondria en seu andorrana. Si s'estimés la demanda, el Sr. Ernest percebria en total 461.953,125 euros per un dany que la jurisdicció andorrana ha valorat en 211.953,125 euros, resultat que duplica la indemnització que li correspon i que és incompatible amb la funció reparadora del dret de danys.

Aquesta conclusió és coherent amb la doctrina de la compensatio lucri cum damno, segons la qual, en la determinació de la indemnització deguda, cal tenir en compte els avantatges patrimonials percebuts pel perjudicat quan deriven directament del mateix fet danyós. Els requisits de la figura concorren plenament: existeix un avantatge patrimonial obtingut pel perjudicat -el cobrament de 250.000 euros-; existeix connexió causal directa i exclusiva entre aquell avantatge i el fet danyós, atès que el pagament d' ORG001 no respon a cap altra causa que no sigui la responsabilitat civil derivada de l'accident del 5 d'abril de 2012, els mateixos danys pels quals ara es reclama, connexió que és acreditada documentalment per la sentència penal espanyola i per l'acord transaccional; i es tracta, finalment, dels mateixos danys -no d'un concepte diferent ni d'un perjudici distint, sinó dels mateixos perjudicis físics, psíquics i laborals valorats en el present procediment. Aplicada aquesta figura al present supòsit, el benefici de 250.000 euros ha de ser computat íntegrament en la determinació de la indemnització que correspon al perjudicat i, com aquell benefici supera la indemnització resultant dels criteris andorrans, no resta cap import addicional a percebre.

Tampoc altera aquesta conclusió el fet que la sentència penal espanyola reservés al Sr. Ernest l'exercici d'accions civils. Aquesta reserva tenia un abast estrictament processal: permetia al perjudicat acudir posteriorment a la jurisdicció civil per reclamar allò que considerés procedent, però no predeterminava ni l'existència d'un saldo indemnitzatori pendent ni la insuficiència del pagament ja rebut. La reserva d'accions obre la via per reclamar, però no garanteix l'estimació de la pretensió si el dany ja ha estat satisfet. Admetre la tesi contrària equivaldria a convertir la reserva en un títol indemnitzatori autònom desvinculat del dany real, amb independència de si aquell dany ha estat o no efectivament cobert, la qual cosa contradiu frontalment la naturalesa del dret a la reparació.

En conseqüència, el motiu subsidiari del recurs ha de ser acollit. El Sr. Ernest ja ha percebut, per raó del mateix accident i en concepte dels mateixos perjudicis, una suma superior a la indemnització que resultaria aplicable segons els criteris andorrans. Reconèixer-li una nova indemnització comportaria una sobrecompensació incompatible amb la funció estrictament reparadora de la responsabilitat civil i amb el principi que el perjudicat no pot quedar en una situació patrimonial millor que aquella en la qual es trobaria si el dany no s'hagués produït.

Per aquest motiu, el recurs d'apel·lació articulat haurà de prosperar i la Sentència d'instància revocada, acordant-se en el seu lloc la desestimació de la demanda.

Cinquè.- L'estimació del motiu subsidiari relatiu a la incidència del pagament previ de 250.000 euros fa innecessari l'examen dels restants motius subsidiaris formulats per la societat apel·lant.

En efecte, les qüestions relatives al valor del punt d'incapacitat permanent parcial, a l'eventual compensació de la pensió d'invalidesa, a la procedència d'una indemnització autònoma per l'impacte del perjudici laboral i a l'import del pretium doloris partien totes del pressupòsit que la recurrent havia de satisfer una indemnització en aquest procediment.

Ara bé, un cop establert que el perjudici del Sr. Ernest ja ha estat íntegrament rescabalat mitjançant la quantitat percebuda en el procediment penal espanyol, i que no resta cap import addicional exigible, el debat sobre la concreta quantificació dels diferents conceptes indemnitzatoris perd tota transcendència pràctica.

Sisè.- Costes

A la vista de la naturalesa de les qüestions controvertides i, en particular, de la necessitat de practicar una prova pericial per determinar l'abast real de les lesions, les seqüeles i la seva repercussió eventual en la indemnització, cal entendre que les parts disposaven d'una justa causa per litigar en la primera instància.

En efecte, la controvèrsia no es presentava com una reclamació manifestament mancada de fonament, sinó que exigia una valoració tècnica i jurídica complexa, especialment pel que fa a la determinació del perjudici efectivament sofert i a la seva quantificació conforme als criteris aplicables. Aquesta circumstància justifica que, malgrat el resultat final del litigi, no es pugui apreciar una conducta processal mereixedora d'un pronunciament condemnatori en costes. Per aquest motiu, no escau efectuar imposició de les costes causades en la primera instància.

Pel que fa a les costes ocasionades en aquesta alçada, l'estimació del recurs d'apel·lació impedeix igualment efectuar un pronunciament condemnatori contra la part apel·lant. D'acord amb el que disposa l' article 354.2 del Codi de procediment civil , l'èxit del recurs determina que tampoc no es faci especial imposició de les costes generades en aquesta segona instància.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat ORG000 contra la Sentència núm. 89/2025 dictada pel Tribunal de Batlles en data 29/09/2025, i, en conseqüència, revocar-la parcialment en el sentit d'estimar el motiu subsidiari tot desestimant la demanda articulada pel Sr. Ernest.

No fer especial pronunciament respecte de les costes ocasionades en cap d'ambdues instàncies.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.