Aplanament i imposició de les costes processals (TSJC-077/12)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-077/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de juny de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Galan va interposar demanda, en data 27-01-2012, envers la mercantil Peña, en virtut de la qual sol·licitava la condemna de la defenent al pagament de la quantitat de 2.871,89 euros, amb més interessos legals i costes processals.

La part defenent va presentar escrit, de data 10-02- 2012, segons el qual s'aplanava a la demanda.

II.- En data 17-02-2012, l'Hble. Tribunal unipersonal va dictar sentència, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX Estimar la demanda formulada en data 27 de gener del 2012 per la representació processal de Galan contra la societat Peña i condemnar-la a pagar a l'actora, 2.871,89 euros augmentats amb l'interès legal comptador des de la data fixada per a la contesta a la demanda i imposar les costes processals en les condicions del II Considerant".

III.- La representació processal de la part agent va interposar recurs contra la sentència d'instància i, per escrit de conclusions de 25-04-2012, va sol·licitar la revocació parcial de la resolució d'instància.

Pel contrari, la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data 16-05-2012, va demanar la desestimació del recurs amb imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part agent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, s'alça contra la sentència perquè aquesta fonamenta la no imposició de les costes processals en que la part actora podia haver optat per la reclamació mitjançant la via de l'ordre judicial de pagament. Considera que instar la reclamació per la via de l'ordre judicial és una possibilitat i no una obligació. En segon terme, afegeix que en l'escrit de contesta es reconeix que en diverses ocasions ha manifestat no poder fer front al pagament, que la presentació dels efectes a cobrament equival a un requeriment previ i que l'aplanament no justifica la no imposició de les costes processals, segons la doctrina continguda en la sentència del Tribunal Superior, de data 28-10-2010.

II.- El present recurs no pot ésser estimat per les raons que, a continuació, s'exposen. Així, si bé es pot admetre amb la recurrent que l'argument de la sentència, segons el qual s'hauria d'haver instat el procediment de l'ordre judicial de pagament, no pot justificar la no imposició de les costes processals, la sentència d'instància s'ha de confirmar, però per arguments diferents dels continguts en la mateixa.

En efecte, si s'analitzen les actuacions ressurt que en el fet tercer de la demanda s'indica que s'han realitzat diferents requeriments extrajudicials per a obtenir el cobrament del deute de 2.871,89 euros. Amb els documents que s'acompanyen a la demanda no consten aquests requeriments extrajudicials. En l'escrit de contesta a la demanda només es conté un fet, en el qual (foli 61) es reconeix el deute i l'aplanament a la demanda. També s'afegeix que la defenent té problemes de liquiditat i no es pot satisfer de forma immediata, per la qual cosa proposa efectuar pagaments fraccionats.

En consonància amb les precedents afirmacions, no es pot inferir de les actuacions que existeixin requeriments extrajudicials previs a l'exercici de l'acció judicial adreçada al cobrament. Així mateix, el fet que la defenent reconegui l'existència de problemes de liquiditat no comporta l'existència de reclamacions extrajudicials anteriors a la demanda, a la vegada que la presentació dels efectes al cobrament no es pot entendre, com pretén la recurrent, com una hipòtesi de reclamació extrajudicial, sinó com una càrrega del creditor, orientada a obtenir el compliment de la prestació.

En aquest sentit, si bé és cert, com es deia en la nostra sentència de data 28-10-2010 que el creditor no resta obligat a acceptar una proposta de pagament que contravingui els principis d'integritat i indivisibilitat del deute, no ho és menys que la doctrina d'aquesta Sala, continguda entre altres, en la sentència ja esmentada i en les de 19-11-1998, 10-2010 i 31-01-2012, així com l'Aute de 23-10-2003, ha establert que "en l'ordenament jurídic andorrà no existeix, a diferència del que es preveu en altres ordenaments jurídics de l'entorn (cfr. Art. 395 LEC 1/2000, de 7 de gener), una disposició específica en matèria d'aplanament i determinació de les costes processals. Així, aquesta Sala, a diferència del que succeeix en dret comparat, i tota vegada que l'ordenament jurídic andorrà es nodreix de les seves fonts pròpies i constitueix un sistema que es caracteritza, com a ordenament jurídic, per la completesa i la coherència, ha considerat que en aquells supòsits en els quals l'aplanament es produeix i que l'actuació de la defenent de no complir la prestació és la que ha originat la pendència del procés, s'ha d'efectuar imposició de les costes processals (...) aquesta Sala ha valorat l'actuació del defenent, en el sentit de no considerar-lo de mala fe, i per tant, no creditor a la imposició de les costes processals, quan no ha estat requerit de pagament prèviament a la interposició a la demanda".

Per tant, davant la manca d'acreditació dels requeriments extrajudicials i atès que l'escrit de contesta es concreta a demanar l'aplanament a la demanda, no es pot considerar l'actuació del defenent com un supòsit de mala fe, de manera que no pot esdevenir creditor a les costes processals i el criteri de la resolució d'instància ha de ser mantingut.

III.- Malgrat la desestimació del recurs, el fet que la sentència hagi de ser confirmada per raonaments diversos als continguts en la mateixa, motiva la no imposició de les costes processals d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMEM el recurs interposat per la representació processal de la mercantil Galan contra la sentència, de data 17-02-2012, dictada per l'Hble. Tribunal unipersonal i confirmem íntegrament la seva part decisòria pels arguments continguts en aquesta resolució. No procedeix la imposició de les costes processals.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.