Procedència d'una alta mèdica (0036/11)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: SS-0014-1/2010 TSA: 086/10

S E N T È N C I A NÚM. 36-2011

PARTS:

Apel·lant: Hoyos Representant: Álvarez Advocat: Pérez

Apel·lada: CASS Representant: Aguilar Advocat: Plaza

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de juny de 2011

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0014-1/2010.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de data 10 de setembre de 2010 va desestimar la demanda formulada pel Sr. Hoyos contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què s'impugnaven les resolucions d'aquest organisme de 21 de gener i 24 de febrer de 2010, i es sol·licitava que es perllongués la situació de baixa mèdica, amb el pagament de les prestacions econòmiques corresponents, o bé, de manera subsidiària, que li fos reconeguda una incapacitat del 68 per cent, més el 25% de l'element professional.

2n.- Disconforme amb aquesta resolució, l'interessat va formular recurs d'apel·lació davant d'aquesta Sala, en el qual sol·licita que es realitzi un nou informe mèdic per tal de determinar les seqüeles que pateix al raquis cervical, o bé es reconegui un grau d'invalidesa del 68 per cent, a més de l'element professional que ja ha fixat la demandada.

3r.- La representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social s'ha oposat al recurs, en considerar que la sentència impugnada ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades en la instància i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Atès que la part recurrent ha consentit els pronunciaments de la sentència apel·lada sobre la improcedència de què es perllongui la situació de baixa mèdica de l'interessat, la qüestió litigiosa queda reduïda a determinar el grau d'invalidesa que li correspon a l'agent.

L'article 162 de la Llei 17/2008, de 3 d'octubre, de la seguretat social, defineix la invalidesa derivada d'accident laboral o malaltia professional com la situació que es dóna quan la persona assegurada sofreix una reducció, total o parcial, i presumiblement definitiva, de la seva capacitat de guany resultant d'un dany a la integritat corporal consegüent a un accident laboral o a una malaltia professional.

L'article 164 de la mateixa llei disposa que la invalidesa, amb els tipus i graus diferents en què es pot presentar, independentment de la causa, es determina tenint en compte les malalties i/o pèrdues anatòmiques i/o funcionals de caràcter invalidant que pateix la persona afectada i que repercuteixen en la seva capacitat de guany.

Segons l'apartat 2n. del mateix precepte, el grau de menyscabament es calcula a partir d'uns barems tècnics, tenint en compte tant l'element objectiu com el professional. El primer correspon al grau de minva de la integritat corporal segons la naturalesa de la malaltia o de l'accident, mentre que el segon atén a la pèrdua d'ingressos que sofreix la persona assegurada, comparant els salaris que rebia o guanys que tenia abans i després de produir-se l'accident laboral o la malaltia professional.

Tercer.- En el cas que ara s'examina, el recurrent es mostra disconforme amb el grau d'invalidesa que li ha estat reconegut per la C.A.S.S., que és del 50 per cent quant a l'element objectiu, incrementat en un 25 per cent en concepte d'element professional. Les discrepàncies es concreten en la determinació de l'element objectiu, ja que l'interessat considera que no s'han valorat les seqüeles que pateix al raquis cervical, per la qual cosa sol·licita que es dugui a terme un nou examen mèdic, o bé, de forma subsidiària, que s'incrementi l'element objectiu fins a un 68 per cent.

L'examen de la documentació incorporada a les actuacions permet apreciar que tant la declaració de l'accident de treball com l'informe mèdic d'urgències que l'acompanyava fan referència només a dolors a la zona lumbar, de manera que es pot afirmar que, en els dies posteriors a l'accident, només es va apreciar una afectació del raquis lumbar com a conseqüència d'aquest accident. De la mateixa manera, la pràctica totalitat dels altres informes mèdics que consten a les actuacions només incideixen en la patologia de la zona lumbar com a determinant de la invalidesa del recurrent i, quan tracten de la simptomatologia de la zona cervical, no li atribueixen efectes invalidants, com succeeix, a títol d'exemple, en l'informe que consta al foli 48, en el qual es reflexa l'existència d'una petita protrusió discal C4-C5 i C5-C6, però sense hèrnia discal i sense conflicte disco-radicular.

D'altra banda, tampoc es poden compartir les al·legacions del recurrent, segons les quals l'informe pericial practicat en la primera instància no fa referència a la patologia que presenta en la zona cervical. Ben al contrari, quan els perits analitzen l'origen i evolució de les lesions de l'interessat, descriuen la situació del raquis cervical, a partir dels diferents estudis IRM de la columna que s'havien dut a terme anteriorment, dels quals extreuen que existeix, com abans s'ha dit, una petita protrusió discal C4-C5 i C5-C6, però sense hèrnia discal i sense conflicte disco-radicular, de manera que no atribueixen cap rellevància invalidant a aquesta patologia.

En conseqüència, s'ha de concloure que la sentència apel·lada ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades en la instància, especialment de l'informe pericial emès per l'Àrea de Medicina Legal i Forense, del qual no es desprèn l'existència d'una patologia del raquis cervical que repercuteixi en la capacitat de guany de l'interessat.

Per tot això, resulta improcedent la pràctica d'un nou examen mèdic, segons l'article 64 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, de manera que s'ha de desestimar el recurs que formula la part agent i confirmar íntegrament la sentència apel·lada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació del Sr. Hoyos contra la sentència dictada el 10 de setembre de 2010 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.