Laboral, cessió de negoci, responsable de l'acomiadament acord comercial, necessitat nou contracte laboral (032/09)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC- 0032/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 21 de maig de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Arcos va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra els Srs. Ferrer, Alvarado i Téllez, el primer titular administratiu i els altres dos explotants reals del negoci XXXX, en reclamació de la quantitat de 10.347,35 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament improcedent, injustificat i fet en forma indeguda (9.047,35 EUR), d'hores extraordinàries realitzades durant la primera quinzena d'agost (900 EUR), i en concepte de part proporcional de vacances (399,99 EUR), amb la integra cotització d'aquestes quantitats prop de la CASS, més la cotització de l'import de 233 EUR no declarat el mes de desembre de 2006 i del salari del mes d'agost de 2007, i amb els interessos legals corresponents a comptar de la data de contesta a la demanda.

II.- El Sr. Ferrer va formular l'excepció de manca de legitimació passiva i sobre el fons va manifestar que no va incidir en cap moment en la relació existent entre les parts.

III.- Els Srs. Alvarado i Téllez van igualment plantejar l'excepció de manca de legitimació passiva; sobre el fons del litigi, van oposar-se a totes les pretensions de la part actora, contestant que si s'ha produït un acomiadament indegut, ha de recaure condemna únicament en contra del Sr. Ferrer o subsidiàriament, la condemna haurà de ser forçosament solidària amb el Sr. ENTITY_5; que en tot cas, l'indemnització de la treballadora correspondria a l'import de 7.813,85 EUR i no al de 9.047,35 EUR tal i com reclama la demandant; que pertoca al Sr. Ferrer satisfer el salari del mes de setembre i efectuar les cotitzacions corresponents.

IV.- Per sentència del dia 16 de gener del 2009, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles secció civil, estimant en part la demanda de l'agent, va condemnar solidàriament als Srs. Ferrer, Alvarado i Téllez a satisfer a la Sra. Arcos, la suma de 9.644,50 EUR amb els interessos legals a comptar de la contesta a la demanda, i declarar llurs obligacions de declarar-la i cotitzar-la a la CASS en els termes del VII Considerant, i imposant-los en les mateixes condicions les costes processals.

V.- Contra aquesta resolució els Srs. Ferrer, Alvarado i Téllez han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- El Sr. Ferrer manifesta: que si està d'acord amb la sentència d'instància és pel fet de que ha quedat provat que la Sra. Arcos va ser acomiadada de forma indeguda i/o injustificadament pels Srs. Téllez i Alvarado, en canvi està en total desacord amb la interpretació extensiva de l'article 10 de la Llei sobre el contracte de treball, feta pel jutge; que l'aplicació automàtica de la norma és errònia i a més injusta; que va cedir el negoci als Srs. Alvarado i Téllez, en data 15 d'octubre de 2006, i que a comptar de la cessió són ells que van assumir la posició de patró envers la Sra. Arcos i que en la seva posició de patrons la van acomiadar il·legalment el 10 de setembre de 2007; que ha passat 11 mesos pels quals aquesta part esdevé un tercer aliè a la relació laboral d'autes; que els Srs. Alvarado i Téllez van actuar de mala fe amb la Sra. Arcos i també amb el Sr. ENTITY_5; que per tant, no és predicable la solidaritat en el pagament de les indemnitzacions de l'article 76.1 de la Llei laboral pels actes il·legals comesos pels condemnats; que per les mateixes raons, els Srs. Alvarado i Téllez han de sufragar exclusivament les costes processals.

II.- Els Srs. Alvarado i Téllez consideren: que les posteriors actuacions del Sr. Ferrer confirmen i corroboren el pacte verbal segons el qual la Sra. Arcos havia de retornar a treballar amb el Sr. ENTITY_5; que l'acord atorgat amb el Sr. Ferrer consistia en el fet que la Sra. Arcos assabentes i informes els adquirents del negoci en relació amb la marxa del mateix, així el Sr. Ferrer a fi de culminar la venda, va proposar que la Sra. Arcos treballes uns mesos al XXXX, però sota la dependència del Sr. ENTITY_5; que aquesta part mai ha ostentat cap relació laboral amb la Sra. Arcos, sinó que sempre aquesta ha sigut l'empleada del Sr. ENTITY_5; per tant cap legitimació tenen els Srs. Alvarado i Téllez per a respondre de la reclamació laboral que efectua l'adversa; que si no hagués existit el referit tracte comercial, no tindria cap sentit que el Sr. Ferrer acceptés que la Sra. Arcos es reincorporés al tornar de vacances en un negoci de la seva propietat, i a més la seguís cotitzant prop de la CASS durant 2 mesos desprès de la finalització de la relació laboral; que en tot supòsit, el Sr. Ferrer hauria de respondre en relació a la reclamació que efectua l'agent per tot el temps anterior al moment en que aquesta part va començar a explotar el negoci, és a dir des del dia 1 d'octubre del 2001 fins al 15 del mes d'octubre del 2006.

III.- Es acreditat en autes que: la Sra. Arcos va començar a treballar el dia 1 d'octubre del 2001 en qualitat de dependenta, al negoci XXXX propietat del Sr. ENTITY_5; que segons contracte privat de compravenda de data 15 d'octubre del 2006, el Sr. Ferrer va vendre el referit negoci al Sr. ENTITY_7; que la Sra. Arcos va continuar treballant al XXXX fins al dia 10 de setembre del 2007 on va ésser acomiadada verbalment quan tornant de vacances ha volgut reincorporar-se a la seva feina.

En tràmit d'apel·lació les parts que recorren no neguen que la Sra. Arcos hagi estat acomiadada verbalment, i per tant de forma indeguda, sinó que neguen ésser el responsable del dit acomiadament.

IV.- L'article 10 de la Llei sobre el contracte de treball estipula que la transmissió, la cessió o el canvi de titularitat d'una empresa comporta la subrogació del nou empresari en la titularitat dels drets i les obligacions laborals amb els treballadors, que conserven les mateixes condicions de treball i antiguitat. Els Srs. Alvarado i Téllez manifesten que si la Sra. Arcos va continuar treballant al XXXX desprès de l'operació de compravenda del dia 15 d'octubre del 2006, fou en virtut d'un acord comercial amb el Sr. Ferrer segons el qual la Sra. Arcos romandria al seu lloc de treball alguns mesos per tal de posar els adquirents al corrent de la marxa del negoci, tot quedant la mateixa, empleada del Sr. Ferrer. Aquesta argumentació no pot prosperar de cap manera. Jurídicament, com ho estableix l'article 10 de la Llei sobre el contracte de treball: pel sol efecte de la cessió del negoci, el nou empresari es troba subrogat a l'empresari cedent en tots els contractes de treballs atorgats als treballadors del negoci. Ara bé, si l'empresari venedor vol que un dels treballadors del negoci objecte de la compravenda continuï a treballar pel seu propi compte, ha d'atorgar un nou contracte de treball, perquè els elements essencials de l'antic contracte, com l'identitat de l'empresari o el lloc de treball han canviat a conseqüència de la transmissió del negoci. En cas d'autes la Sra. Arcos va continuar la seva feina al XXXX desprès de la cessió del mateix, sense que el Sr. Ferrer hagi atorgat un nou contracte de treball amb la seva antiga empleada, ja que n'hi ha hagut cap acomiadament de l'empresari o desistiment del treballador respecte a l'antic contracte, essent el contrari, el salari de la mateixa, sempre pagat per l'empresa XXXX, titularitat dels Srs. Alvarado i Téllez, i els imports cotitzats pels Sr. Ferrer prop de la CASS pels salaris de la Sra. Arcos, retornats cada mes al mateix pels Srs. Alvarado i Téllez. En conseqüència no existeix cap element concret i objectiu corroborant la versió d'un acord comercial, donada pels Srs. Alvarado i Téllez, ja que si la Sra. Arcos va anar a treballar 3 dies a un negoci del Sr. Ferrer, fou desprès del seu acomiadament del dia 10 de setembre del 2007 a proposta del Sr. Ferrer mentre no trobava una altra feina. D'altra banda, el fet que el Sr. Ferrer va continuar cotitzant a la Sra. Arcos, 2 mesos desprès del seu acomiadament, no pot constituir a ell sol, la prova suficient de l'acord comercial invocat pels Srs. Alvarado i Téllez. Per conseqüent s'ha de considerar que amb la cessió del negoci, els Srs. Alvarado i Téllez es varen substituir al Sr. Ferrer en el contracte de treball atorgat amb la Sra. Arcos, i que per tant, fou els mateixos que han d'assumir la responsabilitat de l'acomiadament improcedent de la treballadora amb totes les seves conseqüències. En efecte, el repartiment de responsabilitat sol·licitat pels Srs. Alvarado i Téllez fent una diferència entre el període anterior i el període posterior a la cessió del negoci, és del tot contrari als manaments imperatius de la Llei sobre el contracte de treball que estableix que es l'empresari qui va acomiadar un treballador de manera incorrecta que ha de fer-se càrrec de d'indemnització derivada de la seva actuació il·legal.

VI.- Dit això, l'article 10 de la Llei sobre el contracte de treball declara igualment que en cas de transmissió, cessió o canvi de titularitat de l'empresa, l'empresari cedent respon solidàriament amb el cessionari de les obligacions laborals amb els treballadors amb contracte de treball anterior a la cessió, derivades de la relació anterior a la cessió. Es cert com ho manifesta el Sr. Ferrer que aquesta solidaritat no pot perllongar-se eternament, i que una vegada el negoci explotat legalment pels nous empresaris, són aquests darrers que esdevenen els únics responsables de les obligacions laborals amb tots els treballadors. Nogensmenys, en cas d'autes, els fets es van produir quan encara el Sr. Ferrer romania el titular administratiu del negoci, ja que el canvi de titularitat va trigar per motius administratius. Es en aquestes períodes indeterminades que acompanyen una cessió, transmissió o canvi de titularitat d'una empresa que la solidaritat establerta per l'article 10 de la Llei té tot el seu sentit, ja que garanteix als treballadors el compliment de les obligacions laborals, sigui pel nou o antic empresari, fins a que la situació sigui completament aclarida i establerta enfront dels tercers, inclosos els treballadors, i de l'administració. S'ha de per tant desestimar el recurs del Sr. Ferrer.

VII.- Els Srs. Alvarado i Téllez pretenen que el càlcul de d'indemnització atorgada a la Sra. Arcos en concepte d'acomiadament improcedent no és la correcta. D'acord amb les disposicions de l'article 76-1 de la Llei sobre el contracte de treball, compte tingut d'un salari mensual mitja de 1.019,42 EUR, i de 5 anys i 11 mesos de serveis a l'empresa, l'indemnització que pertoca a la Sra. Arcos ascendeix a la quantitat de 9.047,35 (1.529,13 EUR x 5) + (1529,13/12 x 11), ço que determina el desistiment d'aquest motiu de greuge.

VIII.- S'ha doncs de confirmar la resolució apel·lada i condemnar les parts recurrents al pagament de les costes processals de segona instancia.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs tant del Sr. Ferrer, que dels Srs. Alvarado i ENTITY_7;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 16 de gener del 2009, en tots els seus extrems. Condemnar a les parts recurrents al pagament de les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-