Accident de circulació (312/07)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC- 312/07

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 15 de maig de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Sra. Aguilar va presentar demanda, de data 18-7-2006, envers el Sr. Yuste i l'asseguradora A., segons la qual sol·licitava la condemna dels defenents a l'abonament de la quantitat de 12.760,43 euros, amb més els interessos legals des de la data de contesta a la demanda i amb imposició de les costes processals.

Per escrit, de data 23-1-2007, la representació processal de la part defenent articulava excepció de prescripció i, subsidiàriament, s'oposava a la demanda interposada.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 4-9-2007, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX Que ha de desestimar i desestima, per raó de prescripció, tant la demanda presentada per la representació processal de la Sra. Recio , com la presentada per la representació processal de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, contra el Sr. Yuste i la companyia d'assegurances A., fent imposició de les costes judicials ocasionades, segons l'establert en el III. Considerant de la present resolució".

III.- La representació processal de la Sra. Recio i de la CASS han interposat recurs contra la resolució d'instància. Així consta que, en dates 15 i 16-1-2008, van formular, respectivament, els seus escrits de conclusions. Tanmateix consta a les actuacions que, en data 12-2-2008, es van presentar sengles escrits de contesta a les conclusions, amb el resultat que obra a les actuacions.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals es fonamenten els recursos són, en essència, els que segueixen. En primer terme, i respecte del recurs que articula la representació processal de la Sra. Recio s'ha d'assenyalar el que segueix. En primer terme, entén que no es pot apreciar l'excepció de prescripció, atès que s'ha acreditat l'existència d'un procés penal i de la voluntat de reclamar una indemnització i que es podia interposar l'acció civil en el termini d'un any, com s'ha fet. En segon terme, i respecte del fons manifesta que s'ha acreditat l'exclusiva responsabilitat del Sr. Yuste, així com l'entitat dels danys.

Quant als motius o greuges que articula la representació processal de la CASS, aquests són, en primer lloc, que no es acollible l'excepció de prescripció, tota vegada que la responsabilitat prové de delicte, l'Aute de sobreseïment és d'octubre de 2006 i l'exercici de l'acció civil de febrer de 2007. En segon lloc, entén que com que, en relació al fons, resta abastament provada la responsabilitat del Sr. Yuste, s'ha de donar lloc a l'acció de rescabalament que la CASS exercita per les quantitats abonades a la Sra. Recio .

II.- Com es pot observar la primera qüestió que s'ha d'analitzar és la relativa a si l'excepció de prescripció ha estat o no apreciada adequadament. Així, de l'estudi de les actuacions, resulta que es va incoar unes diligències penals per possible contravenció penal realitzada per un menor, el Sr. Yuste, que van ésser numerades com a TC-57-2/03. Consta així mateix, que el Ministeri Fiscal va argumentar, per escrit de data 27-4- 2006, que atesa la prescripció dels fets es deixés sense efecte l'Aute de processament contra el menor, sens perjudici de l'exercici de les accions en via ordinària. Assenyala la part agent que, en data 7-11-2006, se li va notificar la providència de 16-10-2006, per la qual s'arxivava definitivament la causa penal. I, en data prèvia a la notificació de l'arxiu (18-7-2006) ja havia interposat demanda envers el Sr. Yuste i l'asseguradora, per la qual cosa és obvi que malament podia apreciar-se l'excepció de prescripció si l'acció per la qual s'articula la pretensió indemnitzatòria, fonamentada en la responsabilitat extracontractual, s'ha interposat, fins i tot, abans que es notifiqui la absència de responsabilitat penal, sense que pugui ésser acollit l'argument de la part defenent, en virtut del qual no s'ha formulat querella o denúncia, atès que consta acreditat que s'incoa un procediment penal per a esbrinar la responsabilitat penal i civil dels fets succeïts i, en aquest sentit, la pretensió indemnitzatòria merament civil de l'agent no podia ésser iniciada fins a la conclusió del procés penal, com així s'evidencià al acordar la suspensió de la demanda de reclamació civil per la prejudicialitat penal.

Quant a la CASS, aquesta ostenta la facultat legal, prevista en l'article 16 del Reglament Tècnic de la CASS, de sol·licitar als tercers responsables de l'accident aquelles quantitats que en funció de la legislació hagi abonat i amb el topall de la indemnització fixada pel Tribunal. En aquest sentit, per escrit de data 4-2-2005, i en el marc del procés penal, la CASS sol·licita que el Ministeri Fiscal demani l'abonament de la quantitat de 4.042,68 euros, desemborsats per la CASS. Consta també que la demanda civil de la CASS fou presentada en dia 7- 2-2007, i, per tant, i en consonància amb els arguments anteriorment exposats resulta clar que no s'ha produït el silenci de la relació jurídica, sinó que la CASS i la part agent van exercir les seves pretensions en el procés penal que es va incoar i, una volta aquest va ésser sobreseït, es van articular sengles demandes de responsabilitat extracontractual pels danys generats pel Sr. Yuste, de manera que aquestes reclamacions foren exercitades en el termini de l'any des de la notificació del sobreseïment del procés penal, per la qual cosa s'ha de refusar l'excepció de prescripció acollida a la instància i procedir per part d'aquesta Sala a l'examen del fons del litigi.

III.- Pel que es refereix al fons del litigi, del resultat probatori que es troba a les actuacions, no existeixen dubtes de la responsabilitat del Sr. Yuste en la causació de l'accident, atès que així ho poden de manifest no solament la realitat del fets, en relació a la mecànica de l'accident, com l'informe de la policia que es troba als folis 39 i 40 de les actuacions. Nogensmenys, l'existència de responsabilitat per part del Sr. Yuste, qui va ultrapassar una línia contínua i que no es va mostrar capaç de dominar el vehicle que conduïa, com a element generador de risc que suposa, de forma que infringí els articles 3 i 104 del Codi de circulació, la conducta de la Sra. Recio tampoc pot ésser desprovista de tot reprotxament de negligència. En efecte, la vianant no va creuar la carretera pel lloc adient per a fer-ho i establert per a aquesta finalitat, sinó que una carretera amb més d'un carril de circulació en el mateix sentit, fou creuada per ella corrent i generant obstacles als vehicles que circulaven per la mateixa. Consegüentment amb el que s'acaba d'exposar, aquesta Sala entén que la responsabilitat de la Sra. Recio s'ha de situar en un 25%, corresponent al Sr. Yuste el 75% de la responsabilitat en la producció de l'accident. Aquesta concurrència de culpes s'ha de tenir en compte en la determinació de les quantitats a que tenen dret la part agent i la CASS.

IV.- Pel que fa al càlcul concret de les quantitats que correspon percebre a la part agent i a la CASS, s'escau posar de manifest el que segueix. Si s'analitza l'informe legal del departament de medicina forense (foli 32) s'extreu que pel concepte d'incapacitat temporal consten 96 dies, pel quantum doloris un perjudici de 4/7 i pel perjudici estètic un 2,5/7. Així mateix, reclama l'import de 299,64 euros per despeses mèdiques no cobertes per la CASS.

Al respecte, s'ha d'establir que quant a la primera partida: 1460,79 euros, per la diferència entre el reembossament de la CASS i el que hauria d'haver percebut, relatiu a la incapacitat transitòria la part defenent accepta aquesta partida i, per consegüent, no existeix controvèrsia sobre aquesta quantitat.

Pels conceptes de pretium doloris i perjudici estètic l'agent sol·licita 7.500 i 3.500 euros respectivament, mentre que la defenent ho xifra en els quantitats de 6.000 i 2.500 euros. Aquesta Sala estima les quantitats sol·licitades per la part agent adequades al percentatge de pretium doloris i de perjudici estètic que concorren en la víctima, a la vegada que afegeix a les mateixes l'import de 299,64 euros, pels conceptes de despeses no sufragades per la CASS des de la data de l'accident (17-9-2002) i fins a la data de consolidació de les lesions (22-12-2002).

IV.- S'escau, per consegüent estimar els recursos interposats i procedir a l'estimació parcial de la demanda, en el 75% de les quantitats reclamades per la part agent. Consegüentment, no procedeix efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada, atès l'èxit dels recursos interposats ni tampoc de les de primera instància, derivat de l'estimació parcial de la demanda (cfr. Novel·la 82, cap X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR en part els recursos interposats per la representació processal de la Sra. Recio i de la CASS contra la sentència, de data 4-9-2007, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i revocar la seva part decisòria en el sentit d'estimar les demandes interposades per la Sra. Recio i la CASS contra el Sr. Yuste i l'asseguradora A. i condemnar solidàriament a la part defenent a l'abonament del 75% de la quantitat de 12.760, 43 euros respecte de la Sra. Recio i el 75% de la quantitat de 4.042,68 euros respecte de la CASS. No procedeix efectuar imposició de les costes processals de la instància ni d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-