Recurs d'apel·lació sobre la valutat d'un pacte verbal de gratuïtat en contracte d'execució d'obra

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Vincent Aniére

SENTÈNCIA 000009-2026 DE 16/01/2026

Ponent : Sr. Carles CRUZ MORATONES

Data : 16/01/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000163/2025

Nig : 5300542120230001385

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00009

SENTÈNCIA 000009/2026

PARTS:

Apel·lant: Sr. Alcalá

Representant: Sra. Coll

Advocat: Sr. Giner

Apel·lat: ORG_5

Representant: Sra. Sainz

Advocat: Sr. Cano

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Contracte d'execució d'obra. Presumpció d'onerositat. Pacte verbal. Requisits. Valoració de la prova.

Andorra la Vella, 16 de gener del 2026

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES ,el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 11/04/2024, la part agent va formular demanda, pel judici declaratiu ordinari, en reclamació de quantitat i sol·licitava que fos dictada Sentència amb els següents pronunciaments:

"a) condemnant al demandat senyor Alcalá al pagament a la meva mandant de la quantitat principal de 141.230,02 euros, corresponents a la factura A1494 emesa per la meva principal en data 08/05/2023, més els interessos legals devengats a comptar del dia 11/05/2023 - data en la que el defenent fou requerit pel Saig senyor Castrillo - i fins la data de pagament de dit import;

b) condemnant al defenent senyor Alcalá a abonar a la meva mandant l'import de 232,38 euros corresponent a la factura emesa pel Saig Castrillo relativa a l'acta de requeriment

c) condemnant al demandat senyor Alcalá a abonar a la meva patrocinada l'import de 627 euros corresponent a la factura de l'empresa ORG_4 , per l'execució dels treballs d'aixecament topogràfic i càlcul del cúbic de la parcel·la de terreny la ADDRESS_0, situat a la zona dels Cortals d'Encamp.

d) condemnant al defenent senyor Alcalá al pagament a la meva poderdant de la suma de 16.482,89 euros corresponent a les factures abonades per la meva mandant a l'empresa NAVASFOR

e) condemnant al demandat senyor Alcalá, al pagament a la meva patrocinada de la suma de 93,05 euros corresponent a la factura abonada per la meva representada a l'empresa ORG_3

f) condemnant al defenent, senyor Alcalá, al pagament a la meva principal de la suma de 3.619,63 euros, corresponent a les factures abonades a l'empresa ORG_6

g) condemnant al demandat, senyor Alcalá, al pagament a la meva representada de la suma de 115,67 euros corresponent a les factures abonades per la societat mercantil agent a la societat ORG_1

h) condemnant al defenent, senyor Alcalá al pagament a la meva mandant de la suma de 232,88 euros corresponent a les factures abonades per la societat mercantil avui demandant a l'empresa ORG_7

i) condemnant al demandat a pagar a la meva poderdant la suma de 187,37 euros corresponent a la factura abonada per la meva mandant a l'empresa ORG_8

j) condemnant al defenent a pagar a la meva poderdant la suma de 260,21 euros corresponent a les factures abonades per la meva mandant a l'empresa ORG_9

k) condemnant al demandat a pagar a l'agent la suma de 689,70 euros corresponent a la factura abonada per la demandant a la societat mercantil ORG_0

l) condemnant al defenent a pagar la suma de 662,11 euros corresponent a la factura pagada per la mateixa a l'empresa COPSA

m) condemnant al demandat a pagar a l'agent els interessos legals pels imports reclamats en els apartats b), c), d), e), f), g), h), i), j), k), l) de la pètita, des de la contesta a la demanda, i fins al seu total pagament

n) condemnant al demandat al pagament de les costes judicials i extrajudicials, inclosos honoraris d'advocat i procurador, les taxes judicials i pèrits si n'intervenen."

2.- El Tribunal de primera instància ha dictat resolució en data 03/06/2025 amb la següent part decisòria :

"Primer.- Donant lloc parcialment a la demanda interposada per ORG_5 contra el senyor Alcalá, condemna aquest darrer a satisfer a la part agent l'import total de 75.226,57 euros, IGI inclòs.

Segon.- No es fa especial condemna en costes ."

3.- La representació processal del Sr. Alcalá ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, per entendre que existeix error en la valoració de la prova.

4.- La representació de la societat ORG_5 s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, donat que "La Batllia va motivar adequadament la seva decisió, atenent al conjunt de la prova i a criteris de sana crítica. L'apel·lant no ha aportat prova nova ni argument tècnic concret que desmunti aquesta conclusió, limitant-se a una discrepància retòrica sense base fefaent. No hi ha vulneració de dret fonamental ni error manifest de valoració que justifiqui la revisió, tot amb imposició de costes a l'apel·lant."

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la part agent ORG_5 (en endavant TPO) reclama front la part defenent Alcalá en demanda en la que sosté una petició de condemna pel pagament dels treballs executats a l'obra propietat del defenent que van consistir en una excavació a cel obert amb desmunt de terra, construcció de la llosa de formigó i dels murs de sosteniment en la parcel·la situada als Cortals d'Encamp, Prat de la Solana, on el defenent es va construir un xalet amb garatge. Aquests treballs van ser executats en el segon semestre de l'any 2022.

La sentència condemna al pagament al defenent una suma inferior a la reclamada en estimar l'excepció de pluspetició i sense imposició de les costes.

Contra tal decisió s'alça la part defenent.

Segon.- Presumpció d'onerositat en els contractes d'execució d'obra. Requisits dels pactes verbals. Valoració de la prova

La part defenent insisteix en aquesta segona instància amb els mateixos arguments de la seva oposició a la demanda que consisteix en afirmar que va existir una pacte verbal entre les parts de que els treballs esmentats eren gratuïts, doncs la part executant podia abocar la runa de l'obra en una parcel·la del mateix propietari situada enfront de la parcel·la (a l'altra costat de la carretera). És a dir, que la seva principal oposició a la demanda era la negativa a pagar perquè l'obra executada era un contracte gratuït i no onerós i, per tal motiu, ja no podia procedir cap mena de remuneració dels treballs. De manera subsidiària, va articular una pretensió subsidiària de pluspetició, doncs argumentà que la suma reclamada (164.442,91EUR) era excessiva i que els treballs només podien ascendir a la quantitat de 75.226,57EUR per tots els conceptes. No és va articular cap demanda reconvencional.

Tercer.- Per emparar una pretensió de gratuïtat d'un contracte bilateral i sinal·lagmàtic ha de resultar que el pacte verbal en el que es recolza no es basa en conjectures ni afirmacions unilaterals ni una mera relació de confiança o col·laboració entre les parts. Cal que el pacte sigui clar, precís i concordant i que tingui un caràcter unívoc, doncs és el que cal per destruir la presumpció d'onerositat de qualsevol contracte bilateral i sinal·lagmàtic.

En el cas present, la part defenent sosté l'existència d'un pacte verbal en base a la prova de confessió del Sr. OLIVEIRA i en el vídeo del document número 3, propietari i soci únic de la societat executora de l'obra de construcció en la parcel·la del defenent. També en la prova testifical.

Vegem aquestes proves.

Quart.- La base del suposat pacte verbal de gratuïtat dels treballs efectuats rau en que l'industrial tenia la facilitat d'abocar les terres i la runa en un espai situat al davant de la parcel·la en construcció del xalet. És a dir que el contractista tenia més facilitats per realitzar l'obra i no havia de desplaçar-se a un abocador situat més allunyat. Hem de tenir present que els treballs efectuats han estat quantificats per una pericial -que no s'impugna en la segona instància- de 75.226,57EUR. Aleshores, sembla raonable suposar que aquella facilitat d'abocar les terres en la proximitat podia afavorir al propietari del xalet en construcció, doncs el cost seria menor que si calia fer una desplaçament molt més llarg fins l'abocador. Es diu també que l'explicació de la gratuïtat de l'encàrrec es veia justificat perquè en la terra on es podien abocar les terres i la runa de l'obra, també podia el contractista abocar-hi terres i roques d'altres obres i d'aquí que li resultés justificat i beneficiós fer-li els treballs de manera gratuïta al Sr. Alcalá.

Cinquè.- La prova de confessió en judici del Sr. OLIVEIRA tot i que reconeix que les pedres d'una altra obra executada per TPO per un veí de la parcel·la (Sr. Viñas) es van abocar en la part inferior de la carretera en una parcel·la situada davant per davant de l'executada per TPO pel demandant Sr. Alcalá posteriorment aquelles pedres es van col·locar per FERMA (Sr. FERNÁNDEZ) en el seu mur de contenció, sense cap cost per part del comitent. Aquesta utilització de la pedra en l'obra de Alcalá també la va confirmar el Sr. Coll JODAR però, en canvi, el seu company de feina Sr. MÉNDEZ ho va negar. Va manifestar el Sr. OLIVEIRA que mai li va dir que li faria l'obra gratis i que el client en cap moment li va demanar pressupost. Que si el client li ho demana li fa un pressupost. De manera insòlita, el client Alcalá es queixa de que OLIVEIRA no li oferís fer un pressupost.

Quant el vídeo del document 3 es pot constatar que 1) no s'explica quin era el pacte que suposadament s'havia desdit el Sr. OLIVEIRA en la conversa mantinguda i gravada pel Sr. Alcalá, ni 2) que per aquesta raó es tractés d'un pacte en el que es comprometia a realitzar una obra que ha estat quantificada en 75.000EUR, quan es parla pel treballador de FERMA (Sr. FERNÁNDEZ) que va ser contractada pel Sr. Alcalá (però que no ha estat contrastada en la pericial practicada) d'un estalvi per aquell motiu de la proximitat de l'abocador de 15.000 a 20.000EUR. Per raons d'elemental lògica, resulta poc versemblant que es pugui pactar la gratuïtat d'una obra de tan elevat import a canvi d'una reducció de cost molt inferior.

Sisè.- La prova testifical del senyor Viñas confirma que de la seva obra que executava TPO els va regalar la pedra extreta (varis camions) a OLIVEIRA que li consta que la va traslladar a la parcel·la inferior del SR. Alcalá.

Pel que fa a la prova testifical del Sr. CALVET que era l'arquitecte contractat pel Sr. Alcalá per l'obra de bastiment del xalet, reconeix expressament que ell no va sentir en cap moment en la conversa mantinguda amb el seu client i el Sr. OLIVEIRA que es parlés de gratuïtat en l'encàrrec professional i únicament va escoltar que podia abocar en la parcel·la d'altre costat de la carretera terres d'altres obres, sense més precisions. També ha reconegut l'arquitecte testimoni que tota la informació al respecte li ve del seu client Alcalá, cosa que fa que les seves conjectures sobre les conseqüències de tal pacte d'abocar terres en les proximitats puguin resultar d'ajuda en la recerca de la veritable existència del pacte sobre gratuïtat del contracte d'execució d'obra concertat. Hem de recordar la nostra doctrina ja referida en les nostres sentències dels rotlles TSJC 384/2020 i TSJC 312/2024 respecte la valoració dels testimonis de referència quan hem dit en la nostra Sentència de 29/05/2018, número de rotlle TSJC 060/2018 : "Pel que es refereix al fet que els indicats testimonis no haguessin presenciat directament els fets sobre els quals se'ls preguntava hem de dir el que segueix. El testimoni de referència o testimoni d'oïdes ha suscitat històricament una enorme desconfiança fins i tot en texts antics (Partida III, Tit. XVI, Llei 28) doncs en definitiva la seva admissió suposa eludir la garantia de immediació de la prova impedint que el Batlle que ha de dictar Sentència es pugui fonamentar en les apreciacions personals del testimoni directe d'uns fets i de la percepció i captació directa d'elements que puguin ser rellevants en ordre a valorar-ne la seva credibilitat. Aquesta irregularitat es veu agreujada en aquells supòsits en que la font per al testimoni la constitueix la pròpia part litigant en el judici doncs en definitiva la informació traslladada al Tribunal sols pot ser parcial i interessada. Les testificals practicades pels Srs. Soriano i Álvarez intervenen en aquesta situació doncs en definitiva totes les precisions que han pogut portar a coneixement de l'Hble. Sra. Batlle no són altre cosa que una reproducció del que el propi demandant, que és qui pretén beneficiar-se de la prova, els va poder traslladar.

Malgrat tot el que acaba de ser exposat, ha de constatar-se que la Sentència recorreguda no es recolza exclusivament en el resultat de l'esmentada prova testifical sinó que empra les indicacions dels testimonis com un argument de reforç de les conclusions que obtenia a través d'altres mitjans de prova (essencialment els missatges WhatsApp) valorats d'acord amb la sana crítica i sempre de conformitat amb la jurisprudència existent i que en el IV Fonament de dret ha resultat recordada. En aquest context, el recurs articulat per aquests motius ha de ser rebutjat."

En aplicació d'aquesta doctrina el testimoniatge de l'arquitecte no pot resultar rellevant doncs s'expressa en unes deduccions del propi testimoni segons la versió que li ha donat el seu propi client, aquí part afectada..

Setè.- En conclusió, coincidim amb la sentència d'instància quan afirma que no ha acreditat l'abast del pacte verbal entre les parts, doncs ha restat acreditat que en el terreny situat en la parcel·la que servia d'abocador, també s'hi havia abocat alguna terra i pedres d'altres obres (almenys una, la del Sr. Viñas) però que això resulta insuficient per justificar que els treballs havien de ser gratuïts.

No podem passar per alt que si els treballs degudament facturats per la prova pericial ascendien a més de 75.000EUR i que ja es te en compte el cost d'abocar en les proximitats (en lloc d'anar a algun altre abocador més llunyà) ja suposa una reducció de l'import que es reclamava en la demanda (d'aquí l'estimació de l'excepció de la pluspetició) però no hi ha cap raó econòmica que justifiqui, l'interès del contractista de fer els treballs gratuïtament en base a usar la parcel·la del propietari propera per fer d'abocador, ni que fos també per una altra obra propera. Fer un pacte d'aquesta naturalesa davant d'uns treballs d'import tan considerable, devia d'explicar-se per un motiu econòmic molt avantatjós pel contractista o a raons altruistes i cap de les dues coses ha demostrat de manera clara i precisa el propietari Alcalá. Aquesta càrrega probatòria corresponia al defenent i no s'ha produït. D'aquí que calgui desestimar el recurs i confirmar la sentència d'instància.

Vuitè.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa l'article 354.2 en el seu darrer incís.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Alcalá contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 03/06/2025, que confirmem íntegrament.

SEGON.- Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.