Import de la pensió per aliments (241/12)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-241/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de gener de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 12 d'octubre del 2010 la representació processal del Sr. Castillo va formular demanda contra la Sra. Mercader manifestant que el dia 5 de setembre del 1992 el seu mandant va contraure matrimoni amb la defenent i fruit d'aquesta unió van nàixer dues filles, la Almansa i la Carretero, les quals comptaven en aquell moment amb 14 i 10 anys respectivament, però que el 4 de novembre del 2004 ambdues parts van pactar un conveni de separació que va ser homologat posteriorment per la Sentència de data 15 de març del 2005 establint una pensió d'aliments a favor de les dues filles de 550 euros a càrrec del seu progenitor. Manifestava igualment que el dia 21 de maig del 2007 el seu mandant va formular demanda de divorci havent-se dictat Sentència el dia 3 d'octubre del 2007 fixant una pensió d'aliments en benefici de les filles comunes i a càrrec seu de 700 euros mensuals, ja que en aquell moment percebia un salari de 3.374,91 euros. No obstant, posava de relleu que en l'actualitat cobrava 2.427,70 euros i les seves despeses fixes eren de 1.309 euros, més les precises per atendre altres necessitats, raó per la qual sol·licitava que la pensió a pagar en concepte d'aliments de les seves filles es reduís a 500 euros mensuals per les dues menors.

II.- La Sra. Mercader va contestar la demanda en data 9 de novembre del 2010 oposant-se a la mateixa amb l'argument que el Sr. Almansa ja va mentir sobre els seus ingressos reals en el procediment de separació i que del nivell de vida que el recurrent portava en l'actualitat calia deduir que els seus ingressos no havien disminuït des d'aquell moment, raó per la qual demanava la desestimació de la demanda formulada contra ella i la imposició a l'adversa de les costes del procediment, atès que es tractava d'un tema purament econòmic.

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 4 de setembre del 2012 va decidir desestimar en tots els seus termes la demanda formulada pel Sr. Castillo contra la Sra. Mercader, fent imposició a la part actora de la totalitat de les costes ocasionades inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de Sentència.

IV.- La representació processal del Sr. Castillo formula recurs d'apel·lació contra la citada resolució i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació íntegra de la seva demanda, sense fer especial pronunciament sobre les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a motiu principal del seu recurs la representació processal del Sr. Castillo argumenta que quan es va dictar la Sentència de divorci dels litigants es va fixar una pensió d'aliments en favor de les seves filles i a càrrec seu de 700 euros mensuals, tenint en compte que la seva nòmina s'havia incrementat fins assolir els 3.374,91 euros, però que des del mes de gener del 2010 el seu mandant cobra un salari de 2.427 euros nets i les seves despeses fixes han augmentat i sumen 1.309 euros, a les què cal afegir les precises per atendre altres necessitats. D'altra banda, assenyala que si bé consta que és propietari de tres vehicles, en realitat sols en té dos, el que utilitza pels seus desplaçaments, que va adquirir amb l'import del premi de loteria que va guanyar l'any 2007, i una motocicleta. Manifesta igualment que la Sra. M. guanya un sou similar al seu i, per tant, ha de pagar igual quantitat que ell en concepte d'aliments de les seves filles, raó per la qual defensa que la pensió que ell ha d'abonar en aquest concepte es redueixi a 500 euros mensuals per les dues nenes, que, sumats a una suma idèntica que haurà de satisfer la seva mare, entén suficients per satisfer unes necessitats que no s'ha acreditat que requereixin un import superior.

II.- Per tal de donar resposta al greuge que exposa el recurrent, s'ha de destacar que la jurisprudència dels Tribunals andorrans és constant en assenyalar que, per tal de fixar la pensió que el progenitor que no conviu amb ells ha d'abonar en concepte d'aliments dels fills menors, s'han de tenir en compte els ingressos dels seus pares i les necessitats dels infants.

En el cas present, les menors Almansa i Carretero tenen en l'actualitat gairebé 13 i 17 anys, de tal manera que, malgrat no s'hagi acreditat quines són les seves despeses, s'ha de considerar que aquestes són les habituals per la seva edat i superiors a les què tenien l'any 2007, no sols perquè amb l'edat aquestes s'incrementen, sinó per l'augment del cost de la vida.

Pel que fa als ingressos que percep el Sr. Almansa, el recurrent presenta les nòmines del salari que li abona "P. SL" mensualment (folis 19 a 26) amb un import de 2.426,30 euros, que inclou primes de 420 o 422 euros, de tal manera que es constata una disminució respecte del que cobrava anteriorment que prové, segons el recurrent, de la supressió de les primes, comissions i demés havers laborals que abans percebia.

No obstant, la Sra. Mercader argumenta que en el procediment de divorci es va arribar a la conclusió de que el Sr. Almansa cotitzava una suma determinada a la CASS inferior a la real, perquè no donaven compte dels imports que l'empresa li pagava en metàl·lic per primes i comissions, raó per la qual se li va augmentar la pensió a abonar i en la seva confessió en judici el recurrent admet aquesta situació (foli 74 en relació al 54). No obstant, és cert que en l'actualitat no s'ha acreditat que s'estigui seguint aquest procediment il·legal, però el que sí consta és que el Sr. Almansa fa vacances amb les persones que estima oportú al Vietnam, a Grècia, a Itàlia o a Kenya i fa estades a Menorca o a Eivissa, com ell mateix reconeix en la seva confessió en judici, i aquest Tribunal entén que si el seu salari és el que manifesta i les seves despeses les que afirma, no és possible que li restin diners per fer uns viatges que no són precisament barats, si no es que reben altres quantitats per altres conceptes.

D'altra banda, consta a les actuacions que la Sra. M. gaudia l'any 2011 d'un salari brut de 2.500 euros aproximadament (foli 72), de tal manera que, com a màxim, s'ha de fer càrrec de la suma que el recurrent pretén que se li atribueixi a ell per tal d'atendre les necessitats de les filles.

Per totes aquestes raons, considerem correcte mantenir l'import de la pensió que la resolució d'instància posa a càrrec del recurrent, ja que les seves filles menors tenen dret a portar un nivell de vida similar a aquell que portarien si els seus progenitors convisquessin i en l'actualitat l'import de 700 euros mensuals per cada una d'elles s'ajusta als ingressos declarats, o presumibles, dels seus pares i a la cobertura de les seves necessitats d'acord amb el nivell de vida que aquest poden portar.

III.- Pel que fa les costes del procediment, és cert que en els procediments de caire familiar no s'acostuma a fer expressa imposició de costes, però també ho és que quan es tracta de reclamacions exclusivament econòmiques en ocasions s'imposen les costes a la part que ha estat vençuda en el litigi quan, a criteri del Tribunal, es considera que el litigant vençut ha actuat amb mala fe, o abusant del procediment, i en el cas present el Sr. Almansa pretèn pagar menys del que li correspon pels aliments de les seves filles, argumentant que, degut a la seva situació econòmica, no pot ni tant sols fer vacances amb elles quan s'ha demostrat que les fa amb altres persones.

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent, de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Castillo contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil en data 4 de setembre del 2012, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.