reclamació de quantitat, acció industrial contra propietari

Sentència

Magistrats

JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000040/2026

ORIGEN: 7000080/2021 - 0

NIG: 5300542120210001020

SENTÈNCIA 000067-2026 DE 09/06/2026

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 09/06/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000040/2026

Nig : 5300542120210001020

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00067

SENTÈNCIA 000067/2026

PARTS:

Apel·lant: Sr. Gerard

Representant: Sr. Acaci

Advocat: Sr. Yves

Apel·lat: ORG000

Representant: Sra. Alma

Advocada: Sra. Albertina

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: reclamació de quantitat, acció industrial contra propietari

Andorra la Vella, 9 de juny del 2026

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Prèvia citació a judici de data 8 d'abril de 2021, en l'audiència del següent 4 de juny de 2021, la representació processal de la societat ORG000 va formular demanda contra el Sr. Gerard, en el marc d'un procediment ordinari, demanant es dictés Sentència condemnant el segon a satisfer la suma de 15.901,59.- €, incrementada dels interessos legals des de la data de la contesta a la demanda, així com al pagament de les costes judicials generades, inclosos els honoraris d'advocada i procuradora, a acreditar en període d'execució de sentència.

2.- Per escrit de data 23 de juliol de 2021, la representació processal del Sr. Gerard va formular excepció dilatòria de manca de legitimació passiva, que va donar lloc a la substanciació del corresponent procediment incidental en els quals per Aute de 14/09/2022 es decidia:

"Primer.- Desestimar l'excepció dilatòria plantejada pel Sr. Gerard, fent-li expressa imposició de les costes processals causades, segons allò establert al darrer Considerant de la present resolució.

Segon.- Notificar la present resolució judicial a les parts interessades."

3.- Represa la tramitació del procediment, el dia 21 d'octubre de 2022, la representació processal del Sr. Gerard contestava la demanda, sol·licitant es dictés Sentència amb els pronunciaments següents:

"...amb caràcter principal, estimant l'excepció plantejada per aquesta part i subsidiàriament desestimant totes les i cadascuna de les pretensions de l'agent, imposant a la societat " ORG000" les costes del present procés causades a aquesta part amb expressa inclusió dels honoraris d'advocat, per ésser preceptiva la seva intervenció en aquest procediment, honoraris de procurador per un perjudici raonable del qual hem de ser rescabalats i els honoraris que puguin ésser generats en període probatori (perits o costs de documents)."

4.- En les audiències de l'11 de novembre i 2 de desembre de 2022, les parts van replicar i duplicar, respectivament, insistint en les seves posicions inicials.

5.- Seguit el procediment pels seus tràmits, el Tribunal de Batlles va dictar, en data 08/01/2026, la Sentència núm. 2/2026, amb la part decisòria del tenor literal següent:

"Estimar íntegrament la demanda interposada per la mercantil andorrana ORG000, i condemnar el Sr. Gerard, a pagar a la part agent la suma total de 15.901,59 € augmentada pels interessos legals comptadors des del 21 d'octubre de 2022 i fins a total liquidació del deute, així com a l'abonament de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència."

6.- La representació processal del Sr. Gerard va interposar recurs d'apel·lació contra la Sentència indicada, demanant-ne la revocació, dictant nova resolució en aquesta alçada per la qual es desestimés íntegrament la demanda interposada per ORG000, i que s'imposessin les costes processals de totes dues instàncies a la part adversa, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, segons els motius de recurs que s'exposen seguidament de manera succinta:

En primer lloc, denuncia un error en la valoració de la prova documental, al·legant que la sentència d'instància obviava o minimitzava el valor probatori de documents que acreditarien que els pagaments efectuats pel Sr. Gerard directament a ORG000 es feien per compte i càrrec de la societat ORG001, tal com constaria expressament en els conceptes de les transferències, i que el document de rescissió i quitança atorgat amb aquesta societat acreditaria la liquidació íntegra de l'obra per part del Sr. Gerard.

En segon lloc, al·lega un error en la valoració de la prova testifical, sostenint que la decisió del Tribunal a quo pivota de forma gairebé exclusiva sobre un fragment descontextualitzat de la declaració del Sr. Ildefons, representant de ORG001, ignorant la resta del testimoniatge, que confirmaria que els pagaments directes eren un simple mecanisme d'agilització de pagaments, no una novació contractual ni una subrogació en el deute.

En tercer lloc, sosté que la part agent no havia acreditat l'existència del nou vincle obligacional al·legat, vulnerant-se el principi de càrrega de la prova, i que l'absència de qualsevol document contractual entre ORG000 i el Sr. Gerard feia inviable apreciar una assumpció de deute.

En quart lloc, invoca la doctrina dels actes propis, al·legant que ORG000 va facturar i reclamar inicialment el pagament a ORG001, reconeixent aquesta com l'única deutora, i que el canvi de criteri posterior, adreçant l'acció contra el Sr. Gerard una vegada constatada la insolvència de ORG001, és contrari a la conducta pròpia prèvia.

7.- La representació processal de ORG000 va presentar, en data 23 de març de 2026, escrit de contesta i oposició al recurs d'apel·lació sol·licitant la confirmació íntegra de la sentència objecte de recurs i la condemna de la part apel·lant al pagament de les costes processals de la segona instància.

En primer lloc, sosté que era un fet acceptat per la mateixa part adversa que el Sr. Gerard va abonar directament i periòdicament les factures mensuals de ORG000 per assegurar la continuïtat dels treballs, atès que ORG001, amb problemes de liquiditat, no pagava al seu subcontractat, la qual cosa evidenciaria l'assumpció d'una obligació pròpia del contractista principal.

En segon lloc, al·lega que el document de quitança invocat per la part apel·lant no podia afectar el crèdit de la societat subcontractada, atès que la cancel·lació d'un deute requereix la participació del creditor, i ORG000 no va intervenir en aquell acord.

En tercer lloc, sosté que l'existència del pacte a tres bandes queda acreditada tant per la declaració del representant de ORG001 com pels propis actes del Sr. Gerard, sense que aquest hagi aportat cap prova en contra més que la seva pròpia versió dels fets.

En quart lloc, addueix que, fins i tot en el supòsit que no s'apreciés la subrogació, el Sr. Gerard estaria obligat al pagament dels treballs fets al seu immoble en aplicació de l'acció directa per enriquiment injust, d'acord amb la jurisprudència d'aquesta Sala.

FONAMENTS DE DRET

Primer. Objecte del recurs.

La present resolució té per objecte resoldre el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Gerard contra la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles, en data 08/01/2026.

L'objecte del recurs se circumscriu a la revisió de la condemna imposada al Sr. Gerard al pagament de la suma de 15.901,59 €, amb interessos i costes. La part apel·lant qüestiona, en primer lloc, la valoració de la prova documental i testifical que ha portat el Tribunal a quo a concloure l'existència d'un pacte a tres bandes constitutiu d'una assumpció de deute; en segon lloc, la distribució de la càrrega de la prova en relació amb l'existència d'aquest nou vincle obligacional; i, en tercer lloc, l'aplicació de la doctrina dels actes propis davant la conducta processual de la part agent.

Cal destacar que la part apel·lada manté una posició d'oposició íntegra al recurs, sostenint la plena correcció de la sentència d'instància tant per la via de la subrogació contractual com, subsidiàriament, per la via de l'acció directa per enriquiment injust.

Segon.- Són fets no controvertits entre les parts que el Sr. Gerard va atorgar un contracte d'obra amb la societat ORG001 per a la realització de treballs de construcció al seu xalet i que aquesta va subcontractar l'execució d'aquells treballs a ORG000. Tampoc es discuteix que entre mitjans de 2017 i mitjans de 2018, ORG000 va dur a terme els treballs subcontractats a l'immoble propietat del Sr. Gerard; i que, durant l'execució de l'obra, el Sr. Gerard va efectuar pagaments directes a ORG000 en dates 13 i 20 de desembre de 2017, i 3 de gener, 4 d'abril, 9 de maig i 15 de juny de 2018, per un import total proper als 30.000 €.

La controvèrsia se circumscriu exclusivament a les factures núm. NUM000, per import de 8.717,21 euros; núm. NUM001, per import de 3.897,33 euros; i núm. NUM002, per import de 3.287,05 euros. Respecte d'aquestes factures, no es discuteix ni la realitat dels treballs que s'hi detallen ni la correcció del seu import, sinó únicament si el demandat pot ser considerat deutor de les quantitats reclamades.

Respecte d'aquestes tres factures, el Tribunal de Batlles va considerar acreditat que entre la propietat, el constructor principal i l'empresa subcontractada existia un pacte pel qual el Sr. Gerard assumia el pagament directe dels treballs executats per ORG000. Aquesta conclusió es va fonamentar essencialment en la declaració del Sr. Ildefons, representant legal de ORG001, a la qual el Tribunal va atribuir plena eficàcia probatòria, i en els sis pagaments anteriors efectuats entre les parts que seguien aquesta operativa.

Pel que fa al conveni de liquidació o quitança de 25 de febrer de 2019, atorgat entre el Sr. Gerard i ORG001, que el primer invocava per sostenir que havia satisfet íntegrament el cost de l'obra, el Tribunal va entendre que aquell document només liquidava les relacions econòmiques entre ells pels serveis propis de ORG001, sense comprendre els treballs executats per ORG000.

Així mateix, va considerar justificades les irregularitats formals de les factures, en la mesura que aquestes haurien estat modificades seguint indicacions de ORG001, amb la finalitat que fossin emeses directament a nom del Sr. Gerard.

Sobre aquesta base, va estimar acreditat l'import i la procedència de la reclamació, i va condemnar el Sr. Gerard al pagament de 15.901,59 euros, amb interessos des del 21 d'octubre de 2022 i imposició de costes.

Tercer.- La qüestió nuclear que cal resoldre consisteix a determinar si va quedar acreditada l'existència d'un acord entre ORG000, ORG001 i el Sr. Gerard, en virtut del qual aquest darrer assumia directament el pagament de les factures emeses per la primera societat pels treballs executats al xalet de la seva propietat. El Tribunal de Batlles va entendre que aquest pacte resultava provat a partir d'una valoració conjunta de la prova testifical i documental practicada, conclusió que aquesta Sala comparteix.

En primer lloc, pel que fa a la prova testifical, resulta especialment rellevant la declaració del Sr. Ildefons, representant legal de ORG001. La seva declaració fou prestada sota jurament i el Tribunal d'instància li va atribuir plena eficàcia probatòria, destacant una circumstància que aquesta Sala considera igualment significativa: en el moment de declarar, el testimoni mantenia litigis amb la part agent. Aquesta dada permet descartar raonablement que la seva declaració respongués a una voluntat d'afavorir ORG000, i contribueix a reforçar-ne la credibilitat objectiva.

El Sr. Ildefons va afirmar de manera clara que entre les tres parts s'havia convingut que el Sr. Gerard assumiria directament el pagament dels treballs efectuats pel subcontractista, amb la finalitat d'evitar problemes. També va precisar que aquesta forma d'actuar no havia estat ocasional o limitada a alguna factura concreta, sinó que responia a una operativa general seguida respecte dels treballs que ORG000 va executar en l'obra litigiosa. Es tracta, per tant, d'una declaració precisa, coherent i compatible amb la resta del material probatori.

La part apel·lant sosté que el Tribunal a quo hauria efectuat una valoració parcial i descontextualitzada d'aquesta declaració, centrant-se en un fragment concret -el corresponent al minut 5:40- i prescindint de la resta del testimoniatge. Aquesta crítica no pot prosperar. La resolució impugnada no fonamenta la seva conclusió únicament en aquell passatge aïllat, sinó que l'insereix en una apreciació conjunta de la prova, especialment en connexió amb els pagaments directes que consten documentalment acreditats. És precisament aquesta concordança entre la declaració testifical i la prova documental la que dota de consistència la conclusió assolida en la instància.

Tampoc pot acollir-se l'argument segons el qual la declaració del Sr. Ildefons quedaria desvirtuada pel fet que aquest manifestés que el Sr. Gerard no mantenia cap deute pendent amb ORG001 pels serveis propis d'aquesta societat. Aquesta afirmació no és contradictòria amb l'existència d'un pacte de pagament directe a favor de ORG000. Al contrari, ambdues manifestacions poden coexistir perfectament, perquè es refereixen a relacions jurídiques diferents: d'una banda, la relació entre el propietari i el constructor principal pels serveis propis de ORG001; i, de l'altra, l'obligació assumida pel propietari de satisfer directament els imports corresponents als treballs fets pel subcontractista.

En conseqüència, la declaració del Sr. Ildefons, lluny de presentar les contradiccions que li atribueix la part apel·lant, ofereix una explicació raonable de l'operativa seguida entre les parts i resulta plenament congruent amb els altres indicis acreditats en les actuacions. A això s'hi afegeix que el Sr. Gerard, en la seva condició de propietari de l'obra i destinatari final dels treballs executats, es trobava en una posició de plena facilitat probatòria per acreditar, si aquesta hagués estat realment la dinàmica seguida, que els pagaments als industrials o subcontractistes s'articulaven mitjançant una sistemàtica diferent de la descrita pel Sr. Ildefons. Tanmateix, no ha aportat cap element documental o probatori que permeti desvirtuar aquella operativa ni acreditar que les factures controvertides havien de ser satisfetes per ORG001 o que quedaven compreses en una altra liquidació ja efectuada.

Per aquest motiu, no s'aprecia cap error en la valoració probatòria efectuada pel Tribunal de Batlles, que va concloure encertadament que l'existència del pacte de pagament directe havia quedat prou demostrada.

Quart.- La part apel·lant pretén desvirtuar l'existència del pacte de pagament directe fonamentant-se essencialment en dos elements documentals: d'una banda, els conceptes consignats en les transferències bancàries, en què apareixia la menció " ORG001" o una referència anàloga; i, de l'altra, el document de rescissió i quitança subscrit entre el Sr. Gerard i ORG001 en data 25 de febrer de 2019.

Pel que fa al primer element, aquesta Sala considera que la simple menció de ORG001 en el concepte de les transferències no permet concloure, per si sola, que el Sr. Gerard actués únicament com a intermediari o mandatari de ORG001 en el pagament. Aquesta referència és perfectament compatible amb l'operativa abans descrita, atès que els pagaments s'efectuaven en el marc d'una relació triangular en què ORG001 ocupava la posició de contractista principal i ORG000 la de subcontractista que havia executat determinats treballs en l'immoble propietat del demandat.

En aquest context, resulta natural que el propietari fes constar en el concepte de les transferències una referència a ORG001, en tant que societat que havia articulat o canalitzat la intervenció del subcontractista en l'obra. Ara bé, aquesta menció no té l'abast jurídic que li atribueix la part apel·lant. El concepte d'una transferència bancària constitueix una indicació unilateral, sovint merament descriptiva o identificativa de l'operació, però no pot ser elevat, sense altres elements corroboradors, a la categoria de prova plena sobre la inexistència d'una obligació pròpia de pagament. Encara menys pot operar com a declaració de voluntat extintiva o modificativa d'una obligació assumida en el marc d'un pacte verbal acreditat per altres mitjans de prova.

Així, la circumstància que en algunes transferències s'hi fes constar la referència a ORG001 no exclou que el pagament fos materialment degut a ORG000 pels treballs efectivament fets, ni desvirtua l'existència del pacte pel qual el Sr. Gerard assumia el pagament directe dels industrials o subcontractistes. La prova documental invocada per l'apel·lant no acredita una sistemàtica alternativa de pagament, sinó que pot inserir-se sense contradicció en la mateixa operativa triangular que el Tribunal d'instància va considerar provada.

Pel que fa al document de rescissió i quitança de 25 de febrer de 2019, tampoc pot atribuir-se-li l'eficàcia alliberadora que pretén la part apel·lant. El Tribunal a quo va raonar encertadament que aquell document acreditava la liquidació de les relacions econòmiques existents entre el Sr. Gerard i ORG001 pels serveis propis d'aquesta darrera societat, però no que en aquella liquidació s'hi haguessin inclòs també els treballs específicament executats per ORG000.

La part apel·lant sosté que la quitança comprenia la totalitat de l'obra i que, per tant, havia d'entendre's necessàriament referida també als treballs subcontractats. Aquest plantejament no pot ser compartit. Una quitança produeix efectes en relació amb les obligacions concretes que són objecte de liquidació entre les parts que la subscriuen, però no pot estendre's automàticament a obligacions envers tercers que no hi han intervingut ni han prestat el seu consentiment. En particular, no pot perjudicar els drets de crèdit que pogués ostentar ORG000, que no fou part en aquell acord i que, per tant, no podia veure extingida la seva eventual pretensió de cobrament per una declaració de voluntat aliena.

Aquesta conclusió s'imposa, a més, per aplicació del principi de relativitat dels contractes, segons el qual els pactes només produeixen efectes entre les parts que els atorguen i no poden perjudicar tercers. En conseqüència, l'acord subscrit entre el Sr. Gerard i ORG001 només podia desplegar eficàcia en l'àmbit de la relació jurídica entre ambdós, però no podia extingir, sense intervenció ni consentiment de ORG000, el crèdit derivat dels treballs que aquesta societat afirmava haver executat i que no han estat discutits ni en la seva realitat ni en el seu import.

Per tot això, ni les mencions consignades en les transferències bancàries ni el document de rescissió i quitança permeten desvirtuar la conclusió assolida en la instància sobre l'existència del pacte de pagament directe ni sobre la subsistència del deute reclamat per ORG000.

Cinquè.- La part apel·lant sosté que ORG000 no hauria satisfet la càrrega probatòria que li incumbia per acreditar l'existència d'un nou vincle obligacional directe amb el Sr. Gerard. Aquesta Sala no pot compartir aquesta apreciació.

És cert que, d'acord amb el principi actori incumbit probatio, correspon a la part demandant acreditar els fets constitutius de la seva pretensió. Ara bé, aquesta exigència no comporta necessàriament la necessitat d'una prova documental directa o d'un contracte formal escrit. L'existència d'un vincle obligacional pot resultar acreditada mitjançant prova testifical, documental i també a través d'indicis, sempre que aquests siguin objectius, plurals, concordants i permetin assolir una convicció raonable sobre la realitat del fet controvertit.

En el present cas, la prova practicada ofereix un conjunt d'elements prou consistents per tenir per acreditat el pacte invocat per la part agent. D'una banda, consta la declaració del representant legal de ORG001, el qual va confirmar l'existència d'un acord entre els tres intervinents en virtut del qual el propietari assumia directament el pagament dels treballs efectuats per ORG000. D'altra banda, aquesta declaració no apareix aïllada, sinó corroborada per l'existència de diversos pagaments directes, reiterats i documentalment acreditats, efectuats pel Sr. Gerard a favor de ORG000, per un import global proper als 30.000 euros.

Aquesta operativa de pagament no pot ser qualificada raonablement com un fet puntual, accidental o propi d'una simple intermediació ocasional. La reiteració dels pagaments, la seva importància econòmica i la seva correspondència amb treballs executats en l'obra del demandat permeten inferir l'existència d'una relació directa de pagament assumida pel propietari respecte del subcontractista. El quadre probatori resultant no es construeix, doncs, sobre una mera afirmació unilateral de la part agent, sinó sobre una pluralitat d'elements que, valorats conjuntament, es reforcen mútuament.

En aquest context, no era exigible a ORG000 l'aportació d'un document contractual formal que recollís per escrit el pacte al·legat. El fet que l'acord fos verbal i s'hagués desenvolupat a través d'una pràctica continuada en el temps no en priva l'eficàcia ni impedeix la seva prova per altres mitjans admissibles. Exigir una forma escrita com a requisit imprescindible per acreditar un pacte d'aquestes característiques suposaria introduir una exigència formal que no resulta imposada per la Llei per a la validesa dels contractes verbals.

Per contra, la part apel·lant, que es trobava en una posició de plena facilitat probatòria per aportar documentació o elements que acreditessin una sistemàtica de pagament diferent, no ha aportat cap prova suficient que permeti desvirtuar el conjunt indiciari resultant de les actuacions. No s'ha acreditat que els pagaments efectuats responguessin a una mera intermediació per compte de ORG001, ni que les factures controvertides haguessin quedat incloses en una liquidació anterior, ni tampoc que l'obligació de pagament correspongués exclusivament al contractista principal.

En conseqüència, la part agent va complir de manera suficient amb la càrrega probatòria que li incumbia, i el Tribunal de Batlles va valorar correctament la prova en concloure que l'existència del pacte de pagament directe havia quedat acreditada amb el grau de certesa exigible en el procés civil.

Sisè.- La part apel·lant invoca la doctrina dels actes propis per sostenir que ORG000 hauria reconegut ORG001 com a única deutora, en haver-li adreçat inicialment les factures i les reclamacions de pagament. Segons aquesta tesi, el canvi posterior de criteri, consistent a dirigir l'acció contra el Sr. Gerard una vegada constatades les dificultats econòmiques o la manca de pagament per part del contractista principal, seria contrari a la conducta prèvia de la societat agent i, per tant, jurídicament inadmissible.

Aquesta Sala no pot acollir aquest argument.

La doctrina dels actes propis, tal com ha estat reiteradament recollida per la jurisprudència, constitueix una manifestació del principi de bona fe i impedeix que una part pugui adoptar vàlidament una posició jurídica incompatible amb una conducta anterior pròpia, quan aquesta conducta anterior havia estat clara, inequívoca, jurídicament rellevant i apta per generar en l'altra part una confiança legítima i raonable. No n'hi ha prou, per tant, amb l'existència d'una simple variació de criteri o amb una certa successió d'actuacions no plenament coincidents. Cal que la conducta inicial sigui concloent, que hagi creat una aparença jurídica determinada i que la part que invoca la doctrina hagi actuat raonablement sobre la base d'aquella aparença, de manera que la posició posterior resulti incompatible amb la confiança legítimament generada.

En el present cas, aquests requisits no concorren amb la intensitat necessària.

En primer lloc, el fet que ORG000 adrecés inicialment les seves factures o reclamacions a ORG001 no pot ser interpretat com un reconeixement inequívoc que aquesta societat fos l'única i exclusiva deutora. Aquesta actuació resulta perfectament explicable per la mateixa estructura de la relació entre les parts: ORG001 intervenia com a contractista principal i ORG000 com a empresa subcontractada, de manera que era natural que, en un primer moment, el subcontractista seguís els canals ordinaris de facturació i reclamació envers qui havia articulat formalment la seva intervenció en l'obra.

Ara bé, aquesta forma inicial d'actuar no equival a una renúncia al dret de reclamar contra el propietari quan, com aquí s'ha acreditat, existia una operativa específica de pagament directe assumida pel Sr. Gerard. La remissió inicial de factures a ORG001 no té, per si sola, l'abast jurídic d'una declaració de voluntat clara i concloent destinada a excloure qualsevol obligació del propietari, ni permet entendre que ORG000 acceptés definitivament que només podia reclamar el pagament a ORG001.

En segon lloc, tampoc no s'ha acreditat que el Sr. Gerard hagués fonamentat cap decisió jurídicament rellevant en la confiança que ORG000 no li reclamaria mai directament el pagament de les factures controvertides. La doctrina dels actes propis no opera en abstracte ni constitueix una sanció automàtica davant qualsevol aparent canvi de posició. Exigeix que la conducta anterior hagi generat una confiança legítima en la part que la invoca i que aquesta hagi ordenat la seva pròpia conducta en funció d'aquella confiança, amb el consegüent perjudici si la posició posterior fos admesa.

Aquest pressupòsit no es dona en el cas examinat. El Sr. Gerard no ha acreditat haver adoptat cap decisió, haver efectuat cap pagament alternatiu, haver tancat cap liquidació específica amb ORG000 o haver modificat la seva posició patrimonial en la confiança que no seria reclamat directament. Ben al contrari, la prova practicada evidencia que coneixia l'existència de l'operativa de pagament directe, en la mesura que havia efectuat diversos pagaments anteriors a ORG000 seguint aquesta mateixa sistemàtica. Aquesta circumstància impedeix apreciar que pogués existir una confiança legítima i raonable en el fet que les factures pendents restarien definitivament fora del seu àmbit de responsabilitat.

En tercer lloc, el fet que ORG000 adrecés finalment la seva reclamació contra el Sr. Gerard tampoc no constitueix una conducta contradictòria en el sentit propi i estricte que exigeix aquesta doctrina. Un creditor que intenta inicialment obtenir el cobrament del contractista principal i que, davant la manca de pagament, exerceix posteriorment l'acció contra qui havia assumit directament l'obligació de satisfer determinats treballs, no incorre necessàriament en contradicció jurídicament rellevant. Més aviat exercita una facultat que ja formava part del seu àmbit de drets i que havia pogut restar temporalment inactiva per raons de conveniència pràctica o per la mateixa dinàmica en què es desenvolupaven les relacions internes entre les parts.

La mera inactivitat temporal, l'intent previ de cobrament davant un altre intervinent o la utilització inicial d'un canal ordinari de facturació no generen, per si sols, una confiança legítima que impedeixi l'exercici posterior de l'acció contra un subjecte que, segons resulta de la prova, havia assumit una obligació directa de pagament. Perquè es produís aquest efecte preclusiu, hauria calgut una conducta clara, terminant i incompatible amb la reclamació posterior, cosa que no s'ha produït.

En definitiva, l'actuació de ORG000 no pot ser qualificada d'incompatible amb els seus actes previs, ni consta que hagués creat en el Sr. Gerard una confiança legítima mereixedora de protecció. La doctrina dels actes propis, per tant, no pot ser utilitzada en aquest cas per neutralitzar una acció de reclamació fundada en un pacte de pagament directe que ha quedat prou acreditat.

Setè.- La desestimació el recurs d'apel·lació articulat comportarà que les costes ocasionades en aquesta alçada s'hagin d'imposar al recurrent en mèrits de les previsions de l' art. 354.2 del CPC .

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Gerard contra la Sentència de la Batllia 2/2026 de data 08/01/2026 que es confirma íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.