Aplanament i imposició de les costes processals (TSJC-073/12)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 073/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de juny de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- L'Hble. Tribunal unipersonal va dictar sentència, en data 23-02-2012, en virtut de la qual es decidia "Estimar parcialment la demanda interposada per la representació processal de la societat F., SL contra la societat ORG_0, condemnant aquesta darrera a pagar a l'agent l'import de 7.010,40 euros, que serà incrementat pels interessos legals comptadors a partir del dia 16 de febrer de 2012, i fins al total pagament del deute, no fent especial condemna en costes processals".

II.- La part agent va interposar recurs contra la sentència i, en data 25-04-2012, va articular llur escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix va sol·licitar la revocació parcial de la mateixa. Pel contrari, la part defenent i recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 16- 05-2012, va demanar la desestimació del recurs amb imposició de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o arguments en els quals la part agent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, considera que la no imposició de les costes processals a la part defenent perjudica als interessos de l'agent. Manifesta que la sentència ho justifica en el fet que no consta en autes que l'agent reclamés el deute extrajudicialment. Així, entén que la presentació de les factures a cobrament bancari equival a un requeriment previ a l'acció judicial i que la pròpia adversa reconeix en el seu escrit de contesta que en diverses ocasions no ha pogut fer front al pagament, a la vegada que la proposta que efectua esdevé contrària al principi d'indivisibilitat i integritat del pagament. Afegeix que segons la STSJA de 28-10-2010 l'aplanament no pot ser motiu per a no imposar les costes processals.

II.- Si s'analitzen les actuacions ressurt que en el fet tercer de la demanda s'indica que s'han realitzat diferents requeriments extrajudicials per a obtenir el cobrament del deute de 7.010,40 euros. Amb els documents que s'acompanyen a la demanda no consten aquests requeriments extrajudicials. En l'escrit de contesta a la demanda només es conté un fet, en el qual (foli 57) es reconeix el deute i l'aplanament a la demanda. També s'afegeix que la defenent té problemes de liquiditat i no es pot satisfer de forma immediata, per la qual cosa proposa efectuar pagaments fraccionats.

En consonància amb les precedents afirmacions, no es pot inferir de les actuacions que existeixin requeriments extrajudicials previs a l'exercici de l'acció judicial adreçada al cobrament. Així mateix, el fet que la defenent reconegui l'existència de problemes de liquiditat no comporta l'existència de reclamacions extrajudicials anteriors a la demanda, a la vegada que la presentació de les factures o efectes al cobrament no es pot entendre, com pretén la recurrent, com una hipòtesi de reclamació extrajudicial, sinó com una càrrega del creditor, orientada a obtenir el compliment de la prestació.

En aquest sentit, si bé és cert, com es deia en la nostra sentència de data 28-10-2010 que el creditor no resta obligat a acceptar una proposta de pagament que contravingui els principis d'integritat i indivisibilitat del deute, no ho és menys que la doctrina d'aquesta Sala, continguda entre altres, en la sentència ja esmentada i en les de 19-11-1998, 10-2010 i 31-01-2012, així com l'Aute de 23-10-2003, ha establert que "en l'ordenament jurídic andorrà no existeix, a diferència del que es preveu en altres ordenaments jurídics de l'entorn (cfr. Art. 395 LEC 1/2000, de 7 de gener), una disposició específica en matèria d'aplanament i determinació de les costes processals. Així, aquesta Sala, a diferència del que succeeix en dret comparat, i tota vegada que l'ordenament jurídic andorrà es nodreix de les seves fonts pròpies i constitueix un sistema que es caracteritza, com a ordenament jurídic, per la completesa i la coherència, ha considerat que en aquells supòsits en els quals l'aplanament es produeix i que l'actuació de la defenent de no complir la prestació és la que ha originat la pendència del procés, s'ha d'efectuar imposició de les costes processals (...) aquesta Sala ha valorat l'actuació del defenent, en el sentit de no considerar-lo de mala fe, i per tant, no creditor a la imposició de les costes processals, quan no ha estat requerit de pagament prèviament a la interposició a la demanda".

Per tant, davant la manca d'acreditació dels requeriments extrajudicials i atès que l'escrit de contesta es concreta a demanar l'aplanament a la demanda, no es pot considerar l'actuació del defenent com un supòsit de mala fe, de manera que no pot esdevenir creditor a les costes processals i el criteri de la resolució d'instància ha de ser mantingut.

III.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la mercantil ORG_1 contra la sentència, de data 23-02-2012, i confirmar la seva part decisòria. Procedeix imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.