Procedència d'una alta mèdica (0035/11)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: SS-0012-1/10 TSA: 102/10

S E N T È N C I A NÚM. 35-2011

PARTS:

Apel·lant: Macias Representant: Pérez Advocat: Morillo

Apel·lada: CASS Representant: Aguilar Advocat: Yuste

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de juny de 2011

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0012-1/2010.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de 5 de novembre de 2010 de la Secció Administrativa de la Batllia va desestimar la demanda formulada per la Sra. Macias contra la CASS, en què sol·licitava el reconeixement d'una pensió d'invalidesa per malaltia corresponent a la categoria A, grup 1.

La referida sentència ha considerat aplicable la Llei 17/2008, de 3 d'octubre, com a més beneficiosa per a la interessada, però conclou, en base als informes pericials que consten en les actuacions, que l'agent no pateix una disminució de la capacitat de guany del 60 per cent.

2n.- La representació de la Sra. Macias ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, el qual es basa, en primer lloc, en la manca de fiabilitat de l'informe pericial elaborat pel pneumòleg designat per la Batllia, per la qual cosa demana la pràctica d'un nou examen mèdic en aquesta instància. D'altra banda, considera que la sentència ha realitzat una errònia valoració de la prova practicada, pel que fa al grau d'insuficiència respiratòria que pateix la interessada.

3r.- La CASS s'ha oposat al recurs, en considerar que la sentència impugnada ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades en la instància i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Atès que no es discuteix en aquesta instància l'aplicació de les previsions de la nova Llei 17/2008, de 3 d'octubre, en base a la seva disposició transitòria segona, ja que resulta més favorable per a la interessada, la qüestió litigiosa queda reduïda a examinar si procedeix reconèixer-li una pensió d'invalidesa per malaltia, com a conseqüència de la patologia respiratòria que presenta.

La qüestió debatuda ha de ser resolta en base a l'article 166 de la Llei 17/2008, de 3 d'octubre, de la seguretat social, el qual defineix la invalidesa derivada d'accident no laboral o de malaltia comuna com la situació que resulta d'una deterioració prematura de l'organisme, mèdicament comprovada, que deriva d'una malaltia comuna o d'un accident no laboral, presumiblement definitiva, i que produeix una reducció d'almenys el 60 per cent de la capacitat de guany.

Tercer.- La sentència apel·lada es basa en el resultat dels informes pericials que consten en les actuacions. No es planteja cap discrepància sobre la patologia consistent en una escoliosi important de convexitat lumbar esquerra i dorsal dreta amb gibositat dreta, amb rigidesa molt important de la columna post artròdesi, que els experts valoren en un 30 per cent. Tampoc es discuteix que aquesta patologia del raquis produeix una compressió del teixit pulmonar, que determina una alteració ventilatòria restrictiva de grau sever.

La qüestió litigiosa consisteix en determinar si aquesta alteració ventilatòria severa produeix una insuficiència respiratòria i, en conseqüència, si determina una disminució de la capacitat de guany que justifiqui l'atorgament d'una pensió d'invalidesa per malaltia.

La sentència apel·lada ha assumit les conclusions de la prova pericial practicada per un especialista pneumòleg, el qual afirma, en sintonia amb l'informe de l'Àrea mèdica de la C.A.S.S., que la pacient no presenta cap insuficiència respiratòria, ja que "aquest concepte correspon a la constatació d'un valor de pO2 en sang arterial, mitjançant gasometria en repòs, en fase estable i amb aire ambient, inferior a 55-60 mm Hg, circumstància que és evident que no es dóna en aquesta pacient fins l'actualitat". És cert que "existeix una afectació de la musculatura respiratòria que justifica, juntament amb la restricció pulmonar, la dispnea de la pacient a l'esforç moderat, encara que aquesta dispnea no es tradueix en cap disminució significativa dels valors de saturació d'O2".

La representació de la recurrent posa en dubte les conclusions del pèrit pel fet de què aquest es troba inculpat en un procés penal, que hauria posat de relleu un enfrontament amb el metge tractant de la interessada. Tanmateix, cal tenir en compte que els fets que són objecte del referit procediment penal no guarden cap relació amb el present litigi, de manera que no es pot pressuposar que les relacions de l'expert designat per la Batllia amb el metge de la interessada hagin pogut influir en el resultat de l'informe pericial realitzat pel primer.

D'altra banda, no es pot deixar de banda que les conclusions del perit sobre la inexistència d'una insuficiència respiratòria rellevant es basen en els resultats d'una prova de marxa de 6 minuts, en què els valors cronològics de saturació d'O2 han estat enregistrats de forma informàtica i automatitzada, i són coincidents amb els valors gasomètrics normals de la gasometria practicada el 15 de gener de 2010. Aquestes circumstàncies allunyen, doncs, la possibilitat d'una apreciació errònia dels resultats, conclusió que resulta reforçada pel fet de què, quan es va practicar l'examen de l'Àrea mèdica de la C.A.S.S., la interessada va pujar cinc pisos sense aturar-se i, a l'arribada, presentava una lleugera dispnea sense cianosi amb un ritme cardíac poc elevat de 72 pulsacions per minut (foli 169).

Aquest conjunt de circumstàncies obliguen a considerar improcedent la pràctica d'un nou examen mèdic en aquesta instància, d'acord amb el que disposa l'article 64 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal. De la mateixa manera, s'ha de concloure que la sentència apel·lada ha dut a terme una adequada valoració de les proves practicades en les actuacions, per la qual cosa s'ha de desestimar íntegrament aquest recurs, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació de la Sra. Macias contra la sentència dictada el 5 de novembre de 2010 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.