Import de la pensió d'aliments (024/09)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-024/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 21 de maig de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 24 de gener del 2008 la Sra. Castillo va formular demanda d'atribució de custòdia de menor contra el Sr. Galan, manifestant que de la relació de parella que va existir entre agent i defenent va néixer en data 16 de novembre del 1993 un fill, en Morillo, i sol·licitant que, havent cessat la convivència entre els seus progenitors, es declarés que la pàtria potestat del fill comú corresponia tant al seu pare com a la seva mare, concedint-li a ella la seva guarda i custòdia, que la demandant i el fill comú romandrien en el que havia estat el domicili familiar, que es deixava en suspens la fixació d'un règim de visites al nen en favor del seu pare fins que es constatés, mitjançant informe mèdic, que el menor podia estar en la seva companyia sense que aquest fet li afectés negativament, o agreugés els seus problemes de comportament, i que s'establís la contribució del pare pels aliments d'en Antoni en 300 euros mensuals revisables anualment en funció de la variació de l'IPC, contribuint a més per meitat a les despeses extraordinàries que poguessin sorgir.

II.- El Sr. Galan va contestar a la demanda formulada contra ell en data 14 de febrer del 2008, oposant-se parcialment a la mateixa i sol·licitant que es dictés Sentència fixant un règim de visites paterno- filials en la modalitat que considerés escaient el Tribunal i que es deixés en suspens el pagament de la pensió d'aliments que fos fixada al seu càrrec fins que no vingués a millor fortuna.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va dictar Sentència en data 18 de desembre del 2008 estimant parcialment la demanda formulada per la Sra. Castillo i declarant que la pàtria potestat respecte del fill comú corresponia als dos progenitors, atribuint la guarda i custòdia del menor a la seva mare, amb qui conviuria al domicili familiar, fixant un règim de vistes a favor del pare d'un dissabte cada dues setmanes de 9.30 hores i fins les 20.30 hores, recollint i retornant el menor al domicili familiar, i fixant l'import mensual de 275 euros mensuals, que s'incrementaria cada mes de gener segons la variació de l'IPC, en concepte de pensió d'aliments en favor del seu fill que el Sr. Galan hauria de pagar dins els cinc primers dies naturals de cada mes, suportant les despeses extraordinàries del menor els dos progenitors per parts iguals, sense fer especial pronunciament respecte de les costes del procediment.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació el Sr. Galan i, pels arguments recollits en les seves conclusions, demana que es procedeixi a fixar la pensió que ha de pagar pels aliments del seu fill en la suma de 100 euros mensuals, revisables d'acord amb l'IPC, i que es deixi en suspens el seu pagament fins que ell no vingui a millor fortuna.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- El recurs formulat pel Sr. Galan es limita a impugnar la Sentència d'instància pel que fa a la decisió de fixar la pensió que ell està obligat a pagar en concepte d'aliments a favor del seu fill en 275 euros mensuals, ja que ell entén que aquesta no pot ser superior a 100 euros mensuals i que, a més a més, el pagament ha de quedar en suspens mentre ell no vingui a millor fortuna.

Per tal de fonamentar aquesta petició, al·lega al recurrent que en l'actualitat cobra un salari de 1.300 euros mensuals, encara que al contestar a la demanda ell mateix reconeix cobrar 1.336 euros, amb els què ha de fer front a 300 euros per l'habitació que ocupa (incloent llum, aigua, calefacció i senyora de neteja, com es desprèn dels rebuts del foli 31) i ha de reemborsar dos préstecs, un concedit per la financera E. i un altre per "X. SA", a més de les despeses de la seva pròpia manutenció. D'acord amb l'informe elaborat per la Sra. Alcalá, Treballadora Social de l'Àrea d'Atenció Social Primària (foli 59) dins d'aquest darrer concepte cal incloure 255 euros mensuals pels dinars (8.5 euros del preu del menú per 30 dies), 150 euros per compra d'aliments, 125 euros pel préstec cotxe, 89 euros per préstec personal i 160 euros pel deute tarja E..

II.- De les anteriors consideracions aquesta Sala dedueix que la suma fixada per l'Hble. Batlle en concepte de pensió d'aliments a favor del menor Morillo i a càrrec del seu pare és correcte i per tant que cal mantenir-la i que no procedeix suspendre el seu pagament fins que el Sr. Galan vingui a millor fortuna.

En primer lloc, cal entendre que el Sr. Galan té un salari que li permet satisfer la pensió que es fixa a la Sentència d'instància. És cert que, tenint en compte el càlcul de despeses que fa el recurrent, el seu salari li arriba just per passar el mes, però aquest fet no l'eximeix de contribuir a la satisfacció de les necessitats d'aliments en sentit ampli a les què té dret el seu fill menor, que són prioritàries. Així, és molt possible que el Sr. Galan no pugui obtenir un treball complementari que li permeti obtenir més ingressos, però en canvi sí que pot reduir despeses que no resulten imprescindibles per atendre a les seves necessitats bàsiques. En aquest sentit, no és necessari que cada dia dini al restaurant, no cal tampoc que pagui una assegurança de vida, pot prescindir del serveis de la senyora de la neteja que també comptabilitza, és a dir existeixen determinades despeses que cal restringir quan aquestes impedeixen prestar els aliments que precisa un fill menor. D'altra banda, i en el mateix sentit que l'Hble. Batlle, cal posar de relleu que no es dedueix de les actuacions si els préstecs que el Sr. Galan va demanar en el seu moment estan o no amortitzats, així, segons el document que consta al foli 35, el concedit per "X." s'hauria d'haver amortitzat el mes de desembre del 2008, raó per la qual tampoc ha acreditat l'existència en aquest moment de algunes de les despeses que el recurrent manifesta tenir.

III.- Per tal de fixar la suma que està obligat a pagar el recurrent a favor del seu fill cal tenir en compte igualment els ingressos que percep la Sra. Castillo i les necessitats del menor.

Pel que fa al salari de la Sra. Castillo aquesta cobra un salari mensual brut que oscil·la entre 1.173 i 1.666 euros, raó per la qual, en principi, li correspon col·laborar amb una major quantitat que el seu progenitor en la manutenció del fill de la parella. No obstant, si el recurrent ha de pagar, segons la Sentència d'instància, la suma de 275 euros mensuals és evident que la mare del menor amb la qual conviu haurà de contribuir amb una quantitat superior, ja que si el Sr. Galan entén que per la seva manutenció necessita 1.300 euros mensuals és clar que el seu fill en requereix, com a mínim, 800 i, per tant, la seva mare haurà de contribuir-hi amb 525 euros mensuals que, en proporció al seu salari, és més que el que ha de pagar el recurrent.

IV.- En desestimar-se el recurs, i atesa la naturalesa estrictament econòmica de les pretensions que en ell es defensen, procedeix imposar les costes del mateix al recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Galan contra la Sentència dictada en data 18 de desembre del 2008, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.