Reclamació d'indemnitzacions rebudes per atur de treball (0034/11)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: SS-0028-3/08 TSA: 94/10

S E N T È N C I A NÚM. 34-2011

PARTS:

Apel·lant: CASS

Representant: Galan

Advocat: Esparza

Apel·lada: Corbacho

Representant: Vélez

Advocat : Mena

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de juny de 2011

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0028-3/08.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de data 28 de setembre de 2010 va estimar la demanda interposada pel Sr. Corbacho contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social i va anul·lar les resolucions d'aquest organisme de 29 de febrer i 22 d'abril de 2008, per mitjà de les quals s'havia reclamat a l'agent el pagament de diverses quantitats en concepte de prestacions salarials i mèdiques, pels dos conceptes següents: en primer lloc, per haver realitzat diverses activitats laborals durant el període d'atur de treball en què va romandre del 13 de febrer de 2007 al 28 d'abril de 2008 i, en segon lloc, per no tenir la condició d'assalariat com a conseqüència de la manca de cobrament de salaris durant els mesos de agost, setembre i desembre de 2006 i gener i febrer de 2007.

La referida sentència ha considerat, d'una banda, que l'agent s'havia limitat a signar diversos documents de cotització durant els períodes d'atur de treball a què abans s'ha fet referència, en la seva condició d'administrador de la societat, però no havia realitzat cap de les activitats que li corresponien com a personal assalariat de l'empresa. En segon lloc, la sentència afirma que la manca d'acreditació del pagament del salari durant alguns mesos de 2006 i 2007 no suposa que l'interessat hagi de passar automàticament a la condició d'assegurat voluntari.

2n.- La representació de la C.A.S.S. va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, en el qual es venen a reproduir les consideracions que ja van fonamentar les resolucions impugnades de l'entitat parapública. En conseqüència, s'insisteix en què l'agent va realitzar una activitat laboral durant els períodes d'atur de treball de què va gaudir durant els anys 2007 i 2008 i, en segon lloc, que l'interessat no acredita la condició d'assalariat durant determinats mesos dels anys 2006 i 2007, amb les conseqüències que s'enumeren en les resolucions administratives impugnades.

3r.- La representació de l'agent s'ha oposat al recurs, en considerar que la sentència impugnada ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades en la instància i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com resulta dels antecedents d'aquesta resolució, l'objecte del litigi consisteix en determinar si l'agent va realitzar determinades activitats pròpies del seu lloc de treball durant el període en que va romandre de baixa laboral i, en segon lloc, si gaudia de la condició d'assalariat durant els períodes en què no ha quedat acreditat el pagament del salari, com succeeix en els mesos d'agost, setembre i desembre de 2006 i gener i febrer de 2007.

Tercer.- Pel que fa a la segona de les qüestions esmentades, relativa a la condició d'assalariat de l'agent, la situació de fet que es troba en la base d'aquest procés resulta ser anàloga a la que va ser objecte d'examen en la sentència d'aquesta Sala núm. 41-2010, de 17 de juny, de manera que procedeix reproduir alguns dels raonaments en què es va fonamentar aquesta decisió.

Com en aquell cas, l'interessat era administrador de l'entitat "Colors Naturals S.L." i, a més, cotitzava com a assalariat de la mateixa des del mes de juny de 2000, com a conseqüència de l'activitat laboral que duia a terme per compte de la societat, que consistia, segons s'afirma, en la realització d'activitats de comercial. La declaració d'un antic treballador de l'empresa que consta al foli 175 confirma la realitat d'aquests treballs de comercial per a la venda de pintures.

Tal com es va dir en la sentència referida, cal tenir en compte que la condició d'administrador d'una societat no és en sí mateixa incompatible amb la d'assalariat de l'empresa, que procedirà quan es duguin a terme unes activitats remunerades altres que les de mera gestió de la societat. En aquest cas, el Sr. Corbacho, a més d'administrador social, va treballar per a l'empresa des de l'any 2000, com a comercial, i va cotitzar com a tal durant el mateix període. De fet, la pròpia C.A.S.S. no discuteix la seva condició d'assalariat durant aquest llarg període de temps.

El simple fet de què l'empresa no consti l'abonament bancari d'algunes mensualitats de salari -les que corresponen als mesos d'agost, setembre i desembre de 2006, i gener i febrer de 2007- no justifica la conclusió de què el Sr. Corbacho hagués perdut la condició d'assalariat i hagués de passar a la d'assegurat voluntari, especialment quan no hi ha cap prova que justifiqui que les activitats desenvolupades per l'interessat dins de l'empresa haguessin canviat en aquell moment, limitant-se a partir de llavors a les tasques d'administració que li corresponien com a òrgan gestor de la societat. De fet, no es discuteix que en el mateix període consta abonat el salari de novembre de 2006, la qual cosa reforça la deducció de què no s'havia alterat la condició d'assalariat de l'agent.

En definitiva, l'existència d'una dada merament parcial, com és la manca d'acreditació del pagament bancari d'uns pocs mesos, de manera intermitent, no permet entendre acreditat que l'agent havia deixat de realitzar les activitats laborals per compte de l'empresa que portava desenvolupant en els anys anteriors, per la qual cosa s'ha de desestimar el recurs de la C.A.S.S. sobre aquesta qüestió.

Quart.- La qüestió relativa a la realització d'activitats de gestió de l'empresa durant el període de baixa laboral també va ser examinada en l'esmentada sentència núm. 41-2010, de 17 de juny, així com, anteriorment, en la sentència núm. 49-2008, de 21 de juliol, de manera que procedeix seguir també en aquest punt el mateix criteri que va fonamentar aquelles resolucions.

Com en aquells casos, es planteja aquí un supòsit en què l'administrador d'una societat és al mateix temps assalariat de l'empresa i, durant un determinat període d'atur de treball, subscriu una sèrie de documents en la seva condició d'administrador, la qual cosa suscita el problema de si corresponia percebre les prestacions de salari, ja que l'article 11 del Reglament Tècnic subordina el pagament d'aquestes a què l'interessat cessi llur activitat per causa de malaltia.

Al igual que en els casos anteriors, l'interessat ha vingut desenvolupant per a l'empresa una sèrie de treballs d'índole laboral, en aquest cas com a comercial de l'empresa, i ha cotitzat des del mes de juny de 2000. Durant els períodes d'atur de treball, l'agent va cessar en aquestes activitats per causa de malaltia, i no hi ha cap indici que permeti considerar el contrari, de manera que l'activitat assalariada es va veure efectivament interrompuda en aquest temps. Altra cosa és que, durant el període de baixa laboral, l'interessat signés uns fulls de cotització i de baixa de diversos treballadors, així com la baixa de l'empresa al Registre de societats, i això en la seva condició d'administrador de la societat. Aquesta actuació com a gestor social no resulta incompatible amb la interrupció dels treballs que eren propis i característics de la seva condició d'assalariat, i no tenien altra finalitat que la de permetre la continuïtat de la marxa de l'empresa. Com es va dir en la referida sentencia núm. 49-2008, el fet de signar alguns contractes en qualitat de mandatari social en dates poc nombroses no es pot considerar que constitueixi l'exercici d'una veritable activitat professional en el sentit de l'article 11 del Reglament Tècnic.

En conseqüència, procedeix desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació que interposa la C.A.S.S. i confirmar en els seus propis termes la sentència impugnada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes d'aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència dictada el 28 de setembre de 2010 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.