Reclamació quantitat (018/09)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 0018/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 21 de maig de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Daza va interposar demanda, de data 10-07-2008, envers la mercantil Amorós, segons la qual sol·licita la condemna de la defenent al pagament de 836,93 euros, amb més els interessos legals i les costes judicials.

Per escrit de 24-7-2008, la part defenent va articular excepció de manca de legitimació passiva i va oposar-se quant al fons.

II.- En data 4-12-2008 es va dictar sentència, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Que donant lloc a la present demanda, ha de condemnar la part defenent a pagar a l'agent:

L'import de 836,93 EUR

Els interessos legals devengats des del 24-04-08

Les costes judicials causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador"

III.- La part defenent va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data 10-3-2009, va articular escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix sol·licita la revocació de la resolució d'instància.

Per el contrari, la part recorreguda, per escrit de data 3-4-2009, va presentar escrit de contesta a les conclusions, en virtut del qual demana que es procedeixi a la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició de les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els que la part defenent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, existeix una errada en l'apreciació de la prova. Manifesta que solament s'aporten a les actuacions les factures i que dels albarans es constata que la signatura de la representada no es correspon amb la dels albarans. Afegeix que les hipòtesis tècniques sobre la signatura que efectua la sentència es fan sense disposar del referit coneixement tècnic. En segon terme, considera que l'excepció de legitimació passiva ha de prosperar, atès que no es poden oposar a la recurrent els tractes entre la subministradora i qui va rebre la mercaderia. Afegeix que no es va sotmetre a la pericial per problemes econòmics i que la bona fe s'ha de presumir. En tercer terme, sosté que, al tractar-se d'un procediment de mínima quantia, no correspon la integració dels honoraris d'advocat i procurador dins de les costes processals.

II.- Quant al primer dels motius adduïts, aquest ha de ser analitzat conjuntament amb el segon, en el qual es denuncia la manca de legitimació passiva de la part recurrent. En efecte, es tracta d'analitzar la prova practicada per a determinar si realment es pot tenir per provat el lliurament de la mercaderia a la mercantil defenent i, per tant, s'escau condemnar a aquesta al pagament de la mercaderia.

Així, cal partir del fet que en les relacions mercantils, el tràfec jurídic requereix unes dosis de seguretat i agilitat que comporten un afebliment i relaxació de les exigències formals i rigoroses pròpies d'altres situacions, de manera que esdevé freqüent a la praxis mercantil que en supòsits de subministre o compravendes, els albarans, com a documents que acrediten el lliurament de la mercaderia, siguin signats no solament per l'administrador o gerent, sinó també per aquelles persones que, treballant per l'empresari, es troben al front de l'empresa. En aquest sentit, s'ha de posar de manifest que no esdevé suficient amb la negativa del deutor a abonar una mercaderia quan els albarans resten signats, sinó que la tesi de la proximitat probatòria i el tempus del tràfic mercantil, comporten que sigui el deutor qui, amb albarans signats, acrediti la falsedat o l'error en que s'ha pogut incidir en relació als mateixos.

Si aquestes consideracions es traslladen al cas que ens ocupa, resulta que en les factures consta la denominació de la societat i el domicili i que, encara que la Sra. Jover (foli 27) declara no reconèixer com a seva la signatura en els albarans i desconeix si és la del Sr. Daza, es nega la part defenent aprovisionar la part de fons necessària per a dur a terme una prova pericial cal·ligràfica. Afegir també que no es va donar cap resposta a la carta del Lletrat de la part agent en virtut de la qual es reclamava el pagament de la mercaderia ni de l'oposició a l'ordre de pagament. En definitiva, de les proves practicades i de l'actitud de la defenent, cal coincidir amb l'òrgan judicial que la relació comercial va existir i que es van lliurar les mercaderies, de manera que s'ha d'entendre acreditada la legitimació passiva de la defenent. I afegir que s'ha de posar de relleu que, encara que el jutjador no gaudeixi de coneixements pericials cal·ligràfics, sí ha analitzat les proves i ha observat les similituds de les signatures del albarans amb la signatura de la Sra. Jover i del Sr. Daza, a la vegada que aquest apreciació unida a la negativa injustificada a sotmetre's a la prova pericial, el porta a concloure que els fets constitutius de la pretensió agent resten acreditats.

III.- Pel que fa a les costes, és coneguda la jurisprudència de la Sala, en virtut de la qual en el procediment de mínima quantia no s'inclouen els honoraris de procurador i d'advocat en el concepte de costes processals. Baldament, aquesta Sala ja ha tingut ocasió d'indicar (cfr. STSJA 12-2-2009) que si concorren circumstàncies particulars que demostren una voluntat contrària a l'obtenció de l'interès subjectiu del demandant, sense una clara justificació, es pot efectuar aquesta imposició. I, com es pot observar, en el cas que ens ocupa, es va adreçar una reclamació per escrit, una ordre de pagament desatesa, a la qual es va oposar, i es va obligar a l'agent a iniciar un procediment de reclamació de quantitat, on la defensa ha consistit en negar la veracitat de la signatura i negar-se, a més, a sotmetre's a la prova cal·ligràfica. Totes aquests dades justifiquen la imposició de les costes processals en el present procediment.

IV.- La desestimació del recurs s'ha de traduir en la imposició a la recurrent de les costes d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMEM el recurs interposat per la representació processal de Amorós contra la sentència, de 4-12-2008, dictada per l'Hble. Batlle i confirmem íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.