SANCCIO DUANERAAD-054-1/02

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet

SENTÈNCIA 2003-23 DE 16 DE JUNY DE 2003

SANCCIO DUANERA

Infracció de falsa declaració- La societat no ha efectuat una rectificació espontània d'aquesta infracció

Ponent : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- Catalá va interposar recurs contra la resolució del Govern de data 17 de juliol del 2002, desestimatoria del recurs de reposició formulat contra la resolució de 24 d'abril del 2002, sol·licitant la revocació dels actes administratius segons els quals se l'imposava una multa de 8438,15 EUR.

2.- En la sentència de 23 de desembre del 2002, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la societat Catalá.

3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 27 de febrer de 2003, la societat Catalá manifesta principalment que:

-no hi ha actitud negligent per part de la societat; tota la documentació era correcta. El que va passar és que Catalá va constatar que s'havia equivocat en la declaració de duana quan va transcriure erròniament l'import de la mercaderia; va ser la mateixa societat que va advertir el seu propi error i, voluntàriament sense cap requeriment per part de la Duana, va aportar una declaració complementaria reparant el seu error i no produint cap lesió a l'Hisenda publica;

-va ser Catalá qui, de forma voluntària, sense saber que hi havia engegat un expedient sancionador i sense cap requeriment escrit per part dels Serveis de Duana, va fer una declaració complementaria.

-l'Administració aplica erròniament l'article 6 de la Llei contra el frau en matèria duanera, ja que aplica el seu apartat 3 quant en realitat és l'apartat 2 l'aplicable, ja que aquesta part va realitzar de forma immediata una nova declaració i va pagar l'impost corresponent, sense que es produís per tant cap defraudació de drets o beneficis indeguts. A més no es podria aplicar altra sanció que la de l'esmentat article 6.2, ja que en realitat, en cap moment s'ha produït defraudació de l'impost.

-totes les irregularitats i mancances de l'expedient sancionador provoquen indefensió a la societat Catalá.

La societat ha confirmat els seus arguments en l'escrit de conclusions de data 14 d'abril de 2003.

4- En la seva contesta de data 24 de març de 2003, el MI Govern manifesta principalment que:

-l'agència de duana Catalá va declarar un valor factura de la mercaderia de 7850,72 EUR quan el valor real de la mercaderia era de 31 402,88 EUR ; es tracta per tant d'una infracció de falsa declaració en el sentit de l'article 6 de la Llei contra el frau en matèria duanera;

-l'agència de duanes ha incomplet les seves obligacions com, a societat especialitzada en gestions i tràmits duaners : Catalá va ésser negligent atès que una simple comprovació documental hagués permès a Catalá detectar l'error que la Duana va constatar posteriorment;

-que si bé és cert que no ni ha cap constància escrita del requeriment efectuat per la Duana, de tot l'expedient se'n desprèn que efectivament l'error fou constatat pels agents de Duana;

-l'apartat 3 de l'article 6 de la Llei contra el frau en matèria duanera es va aplicar correctament;

-la societat Catalá mai ha estat en situació d'indefensó.

El MI Govern ha confirmat els seus arguments en l'escrit de conclusions de data 15 d'abril del 2003.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer : Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per a conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39-3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon .- Resulta de l'examen de l'expedient, i aquest punt no és discutit, que la declaració inicial presentada per la societat Catalá era errònia: en efecte, el valor declarat és de 8043,04 EUR (veure foli. 20), mentre que el total mencionat en la factura és de 31 402,88 EUR (veure foli. 22). En efecte, el muntant declarat correspon al muntant del primer pagament (7850,72 EUR) augmentat per les taxes de transport. Es tracta per tant, d'una infracció de falsa declaració, en el sentit de l'article 6, apartat 1 de la Llei contra el frau en matèria duanera. Aquesta Llei diu: «S'entén per falsa declaració una inadequació entre el tipus, la naturalesa, l'origen, la composició, la quantitat real, el valor real i/o qualsevol menció inexacta o incompleta en relació amb la mercaderia importada o exportada i la declaració presentada a la Duana andorrana ».

La utilització del procediment de la declaració electrònica, no pot evidentment deixar sense efecte el contingut d'aquestes disposicions.

Tercer.- Els documents continguts en l'expedient permeten de reconstituir amb molta precisió el desenvolupament dels fets en aquest cas:

La declaració que conté l'error relatiu al valor es va adreçar a la Duana per via electrònica a les 13'54 hores (veure foli 20).

El control de l'agent de la Duana es va efectuar a les 14'40 hores i va constatar que l'import de la factura no coincideix amb la declaració presentada (veure foli 21).

L'acta de contenciós es va redactar a les 15'15 hores i, segons l'exposició dels fets, la persona denunciada ha dit « no estic d'acord amb el procediment » (veure foli 27). Però l'hora de clausura de la redacció de l'acta de contenciós és a les 16'45 hores (veure foli 30).

La declaració rectificadora es va adreçar a la Duana a les 15'45 hores, (veure foli 26). Queda per tant establert que la declaració rectificadora es va enviar desprès de l'inici de la redacció de l'acta de contenciós, i per tant no es tracta d'una rectificació efectuada espontàniament per la societat Catalá.

Com ja s'ha dit la infracció de falsa declaració queda ben establerta (veure punt Segon) i els elements que conté l'expedient mostren que la societat no ha efectuat una rectificació espontània d'aquesta infracció. En aquestes condicions, la multa aplicada per la Duana és conforme a les disposicions de l'article 6.1 i 3 de la Llei contra el frau en matèria duanera. A més el procediment s'ha aplicat correctament i la societat Catalá no s'ha trobat en situació de indefensió.

Decisio

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer : Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la societat Catalá.

Segon : Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la decisió del Govern núm. 17341/2002 de data 17 de juliol del 2002, desestimatoria del recurs de reposició formulat contra la resolució de data 24 d'abril del 2002, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.