Accions classe E - contracte consumat (6000253/2018)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Vincent Aniére

TSJC.- 0000343/2020 ORIGEN: 6000253/2018 - 00

NIG: 5300542120180001481

PARTS:

Apel·lant : Sr. Ayuso

Procurador : Sra. Espada

Advocat : Sr. Álvarez

Apel·lat : Blasco

Procurador : Sra. Girona

Advocat : Sr. Ribes

SENTÈNCIA 087-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, el 30 d'abril del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 1-9-2020 el Tribunal de Batlles va dictar una sentència amb la següent decisió:

"Primer.- Desestimar les pretensions exercitades per la representació processal del Sr. Ayuso contra la societat Blasco, i absoldre aquesta darrera d'aquelles dirigides en la seva contra.

Segon.- Fer imposició a la part demandada de les costes judicials ocasionades, en la forma prevista al VII. Fonament Jurídic de la present resolució judicial."

Segon.- Contra l'esmentada sentència la representació processal del Sr. Ayuso va interposar recurs d'apel·lació.

Per escrit de data 12-1-2021, la representació del Sr. Ayuso va presentar el seu escrit de conclusions, i en virtuts dels arguments que s'hi exposen, demana que es revoqui la sentència d'instància tot imposant les costes judicials ocasionades en primera i segona instància, incloent els honoraris d'advocat i procurador així com les taxes judicials, a l'altra part.

Tercer.- Per escrit de data 3-2-2021, la representació processal de la societat Blasco va aportar el corresponent escrit de contesta a les conclusions, i segons el que s'hi argumenta, sol·licita que es desestimi el recurs d'apel·lació en tots els seus extrems i que s'imposin les costes a la part apel·lant.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- En el present procediment, la part agent Sr. Ayuso reclama front la part defenent Blasco (en endavant, B) en demanda en la que sosté una petició de condemna per el perjudici causat, per import de 110.880EUR més interessos legals i costes, en la recompra d'accions sindicades de l'entitat que va tenir lloc en el dia 7 de maig de 2014.

La sentència d'instància desestima íntegrament la demanda amb imposició de costes.

Contra tal decisió s'alça la part vençuda.

SEGON.- Antecedents d'interès

En el present litigi se'ns demana que tornem a resoldre sobre la qüestió relativa a les accions de la classe E (empleats de l'entitat) les quals estaven sindicades amb aquests, amb importants limitacions a l'accionista, com el fet de que no podien vendre-les de manera lliure al mercat sinó que estaven obligats a vendre-les a la mateixa entitat; que el preu en el cas excepcional de venta estava fixat periòdicament per B; que només podien cedir-les mortis causa en cas que els adquirents (esposa i/o fills fossin també empleats) i que no tenien drets polítics com accionistes, doncs els cedien a un representant designat per B, que era el seu conseller-delegat. Però a partir de l'acord societària de 28.4.09 es va afegir que sobre el preu ja fixat per l'entitat caldria aplicar-li un descompte del 30% si l'empleat o exempleat (jubilat) les venia a B de manera voluntària o bé havia estat acomiadat per causes a ell imputables.

TERCER.- Ja vàrem tenir una primera ocasió d'analitzar la impugnació d'aquest acord societari de 28.4.09 en la nostra sentència de 27.10.16 (TSJC 460/15) i arribarem a la conclusió que aquest descompte era nul de ple dret perquè anava en contra de l'article 15.4 de la Llei 20/2007 de societats anònimes i de responsabilitat limitada, afectada pel text refós pel Decret legislatiu de 26.2.14 en els termes textuals següents:

" Però dins de cada classe d'accions es predica la igualtat de drets dels socis, de manera que es troba absolutament vetat qualsevol discriminació o tracte desigual. Es tracta d'evitar beneficis o penalitzacions a favor d'uns socis en relació als altres. I aquesta igualtat absoluta dels drets dels socis,

predicable solament dins de cada classe d'accions, resulta vulnerada per l'acord social de 28-04-2009, segon el qual establert un preu de recompra de les accions en 1.645 euros, a continuació s'aplica un descompte a determinats socis que venen les seves accions en funció de la concurrència de dos supòsits en l'extinció de la seva relació jurídica amb l'entitat financera (venda voluntària de les accions o acomiadament del soci per causa a ell imputable).

Consegüentment, el referit acord que diferencia drets en benefici de determinats socis de la Classe E esdevé nul per vulnerar el principi d'igualtat de drets dins de cada classe d'accions i ha de ser anul·lat. I la nul·litat no ha d'abastar a tot l'acord sinó solament a la rebaixa o al descompte del 30%."

En coherència vàrem declarar nul de ple dret aquell incís de l'acord que feia referència al descompte del 30% per aquells socis (empleats o exempleats) que venien les seves accions a B (forçosament, doncs no les podien vendre a ningú més) o bé que haguessin estat acomiadats com hem precisat abans.

QUART.- Posteriorment vam tenir ocasió de fer un nou abordatge de la qüestió en el qual en compliment del contracte un exempleat també reclamava contra B perquè entenia que no acomplia el contracte de venda de les accions de la classe E perquè li volia descomptar aquell 30%. I no impugnava l'acord que era de 28.4.11, sinó que ho plantejava com un incompliment de contracte amb danys i perjudicis.

Aleshores, per part de B es va plantejar la necessitat de que el demandant hauria d'haver impugnat prèviament l'acord societari de 2011 que era de redactat idèntic (pel que ara interessa) de l'acord de 2009 que ja la Sala havia declarat nul, com hem explicat anteriorment en el precedent Fonament de Dret. Aleshores, en la sentència de 10.4.18 (TSJC 450/17) decidirem que no era necessari que hagués d'impugnar-se de nou l'acord societari d'idèntic redactat de 2009 i ho férem en els termes següents:

"Així, ens trobem en un supòsit on els efectes de la sentència d'aquesta Sala, de 27-10-2016, que anul·la un acord social de l'any 2009, idèntic als posteriors que determinaven la reducció del 30% del preu de recompra de les accions, i aquest extrem resulta ser un antecedent lògic o pressupòsit de la demanda de la part actora, ja que la reducció del 30% del preu de venda ha estat declarada il·legal per aquesta Sala pendent el procés en primera instància. En aquest sentit, malgrat l'objecte del procés sigui diferent: impugnació d'acord social front a pretensió de compliment del contracte, ja hem vist com no resulta necessari que per l'efecte prejudicial concorri aquesta doble exigència i al tractar-se d'un soci l'anul·lació de l'acord social també el beneficia, de manera que els efectes de la resolució d'aquesta Sala de 27-10-2016, s'estenen al present procés en virtut de l'efecte prejudicial o positiu de la cosa jutjada i justifiquen l'estimació d'aquest motiu de recurs i amb ell de la pretensió principal de la demanda."

És a dir, que en aplicació de l'efecte positiu de la cosa jutjada material, la nostra sentència de 2016 havia de desplegar plens efectes (erga omnes i ex tunc) encara que ara el procés afectés a un incompliment de contracte, i la reclamació dels corresponents perjudicis (i no a la impugnació de l'acord concret).

CINQUÈ.- També hem tornat a la mateixa qüestió en el cas de la nostra sentència de 26.2.20 (TSJC 202/19) en el qual davant d'una cas molt similar d'un exempleat que també reclama pel descompte del 30% del preu fixat per B de les accions de la classe E venudes a l'entitat en el 2011 i reclamades més tard.

I finalment varen tornar a analitzar la qüestió en la STJC 030/20, en un cas també de contracte ja consumat, en la qual descartàvem l'oposició de B i a la que més tard ens referirem.

En la present sentència resolem de manera distinta a la esmentada de 10.4.18 i això ha obligat a la Sala a fer un nou estudi de la qüestió. La conclusió és que mantenim la doctrina expressada en les tres sentències ja esmentades i que no cal que cada exempleat vulgui reclamar aquest descompte del 30% hagi d'impugnar l'acord precedent a la seva venda de les accions lletra E amb idèntic redactat al de 2009 (els acords de 28.4.11 i 30.4.14 que coneixem). Els efectes de la cosa jutjada afecten al mateix contingut discutit i tenen sobre els socis que reclamin posteriorment un efecte prejudicial.

En un altre ordre d'idees però que esmenta la part agent en la pàgina 11 de la seva demanda, afegirem com argument de reforç que també existeix un problema d'ordre públic que evitaria un termini de caducitat per la impugnació de l'acord que afecta al soci. Així hem de dir que ja es doctrina pacífica de la Sala que el concepte d'ordre públic no és fix o immutable sinó que pot evolucionar al llarg de temps, i que s'havia d'entendre com a integrat pel sistema o conjunt de drets i llibertats garantits per la Constitució Andorrana i pels convenis internacionals de drets humans que han estat ratificats per Andorra. No cal dir que el dret fonamental que es veu afectat és el dret a la igualtat entre els socis titulars del mateix grup d'accions, o que és el mateix a la no discriminació sense causa justificada i objectiva. Per tant, l'argument de la part apel·lada respecte a que la diferència entre aquest cas i els de la STJC 450/17 estaria en que quan els exempleats varen acudir a la justícia encara no els havia transcorregut el termini per impugnar l'acord respectiu, i per aquesta raó la resposta judicial ha de ser diferent, no té cap rellevància aquella circumstància, però és que en cap cas en tractar-se d'una qüestió que afecta a l'ordre públic, tampoc els afectaria en el cas present cap limitació temporal d'impugnació.

SISÈ.- Els efectes sobre un contracte ja extingit o consumit

Aquest també és un debat que porta a discussió B. Ja va reconèixer que són nuls aquells contractes que porten causa o estan fonamentats en un acord nul. Doncs això exactament el que succeeix en aquest cas. El descompte del 30 % aplicat a la part agent porta causa d'aquell acord originari de 2009 que va instaurar aquell descompte a determinats exempleats titulars d'accions de la classe E. I cal negar que el contracte de 2014 fos "una novació consensuada" com s'argumenta, quan ja hem explicat en la STJC 30/20 les circumstàncies de captivitat en que es trobaven aquests accionistes, ni "podien decidir el que volguessin", simplement no tenien altre opció per vendre les accions i no podien saber que dos anys més tard es declararia nul de ple dret aquell descompte a determinats accionistes del grup E. Per tant no ens trobem davant lliure i idíl·lic en el pla de la igualtat de les parts contractants, com se'ns vol presentar.

Pel que fa a l'al·legació de la part recurrent conforme no sempre la infracció d'una norma imperativa pot comportar la nul·litat del negoci jurídic, ha esmentat la STJC de 30.11.00 (093/00). Però aquesta sentència ens recorda que :

"...A l'hora de resoldre aquesta discrepància s'ha de tenir present que una de les causes que poden determinar la nul·litat absoluta del contracte, és haver-se celebrat amb contravenció d'un mandat o una prohibició legal: encara que no procedeix declarar la nul·litat en qualsevol cas de contravenció d'una norma prohibitiva, ja que per raons de prudència es considera que la nul·litat s'ha de declarar d'acord amb uns criteris estrictes, establerts en funció de les finalitats que persegueix la norma vulnerada. És interessant recordar ara i aqui la disposició que es troba en el Codi 1,14,5, segons la qual no és vàlid el pacte celebrat contrariant allò que preveu la llei, com també és interessant recordar que la declaració general de nul·litat va ser interpretada en sentit restrictiu des de l'època del ius commune, en el sentit de que l'eficàcia de cada llei prohibitiva s'ha d'establir exclusivament després d'haver estat interpretada d'acord amb el seu sentit i finalitats i sense prejutjar un resultat determinat. Prevenció especialment significativa en relació amb els contractes privats que vulneren disposicions administratives, que per regla general s'ha d'entendre no comporten la nul·litat del contracte, a menys que la llei estableixi de forma expressa la sanció de nul·litat o que es tracti de disposicions administratives que incorporin una funció protectora d'interessos socials o generals."

Això vol dir que la lectura de la part recurrent és esbiaixada doncs aquí no es tracta ni d'una infracció administrativa sinó d'una llei general i, a més, aquesta ja preveu la nul·litat d'un acord social en cas d'infracció legal.

Pel que fa la sentència també esmentada en la vista oral de 18.10.11 (073/01) manté la mateixa doctrina que l'abans parcialment transcrita i que es referia també a una llicència de taxi.

I això ens dur a la renúncia d'accions que s'inclou en el mateix document clarament d'adhesió per l'exempleat que no tenia el més mínim marge de maniobra davant l'entitat, la qual ara no es pot veure beneficiada per un acord il·lícit que la beneficiava.

Fetes aquestes precisions, hem de dir que el fet que el contracte ja hagi esgotat els seus efectes pel compliment de les respectives contraprestacions, no treu perquè els efectes perjudicials que s'hagin produït durant el curs del contracte per causa d'una actitud il·lícita per una de les parts, no es puguin reclamar, mentre no hagin prescrit.

Això s'ha vist clarament en el si de la Unió Europea per fer respectar els drets dels consumidors recollits en la Directiva 93/13/CEE i la seva jurisprudència (per totes STJUE 21.12.16).

Com es sabut, una cosa és que la relació jurídica ja s'hagi extingit i una altra és que els seus efectes no hagin de revertir-se si deriven de clàusules posteriorment declarades nul·les per il·lícites.

En conclusió, encara que el contracte ja s'hagi extingit i que fins i tot hi hagi una renuncia a reclamar en el futur (anterior a la declaració de nul·litat d'un dels fonaments del preu pagat), això no pot resultar beneficiós per qui ha infringit la llei. Com ja hem dit, només la prescripció o la caducitat poden posar un límit temporal a la reclamació dels perjudicis descoberts posteriorment al compliment del contracte.

En conclusió, per tot el que hem dit el recurs ha de prosperar i ser estimada la demanda de manera substancial, tot i que els interessos legals aplicables a la suma reclamada ha de ser el de la data de la contesta a la demanda seguint la norma general, tal i com ja vàrem resoldre en el cas de la STJC 450/17 (FJ IV), més la imposició de les costes a la part defenent.

SETÈ. L'èxit del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Ayuso contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 1 de setembre de 2020, que revoquem i ESTIMEM SUBSTANCIALMENT la demanda i condemnem a Blasco a pagar la suma de 110.880EUR amb interessos legals des de la contesta a la demanda, així com les costes processals causades en la instància.

No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-