Comput termini de la prescripció triennal 0005/11

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-005/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de maig de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La societat Espada va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra la societat Vives, en reclamació de la quantitat de 44.402,20EUR en unió amb els interessos legals corresponents des de la data de contesta a la demanda, en concepte de pagament de les retencions practicades, i de certificacions, i amb imposició expressa a la part defenent de la totalitat de les costes judicials, incloses les despeses derivades de la intervenció d'advocat i procurador.

II.- La societat Vives va plantejar l'excepció peremptòria de prescripció de l'acció, i sobre el fons del litigi, va oposar-se a les pretensions de la part actora, contestant que la part agent va portar a terme de manera defectuosa els treballs de fusteria encomanats; que per aquesta raó no va donar mai d'aquiscencia amb l'obra feta i la recepció definitiva no es va produir mai, i per això no va abonar a l'actora l'import corresponent a les retencions i certificacions. La societat defenent va igualment formular demanda reconvencional en reclamació de la quantitat de 39.904,80EUR corresponent a les factures de reparació dels defectes constructius de fusteria existents en els blocs 1, 2, 3 i 4 del conjunt residencial X.

III.- Per sentència de data 8 de novembre del 2010, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, estimant en part l'excepció peremptòria de prescripció de l'acció, tot estimant parcialment la demanda de l'actora i desestimant la demanda reconvencional, va condemnar la societat Vives a satisfer a la societat Espada la suma de 39.343,05EUR més els interessos legals devengats a comptar de la data de fermesa de la resolució, i sense fer especial pronunciament en relació a les costes processals ocasionades per la demanda principal. En relació a les costes processals derivades de la demanda reconvencional va imposar-les a la societat promotora, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador a acreditar en període d'execució de sentència.

IV.- Contra aquesta resolució la societat Vives ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que estan prescrites totes les retencions de les certificacions a excepció de les retencions corresponents a les certificacions del Bloc 3 núms. 3, 4 i 5 que ascendeixen a 797,93 EUR, la certificació núm. 4 del Bloc 4 que ascendeix a 398,96EUR i la certificació núm. 2 del vestíbul que ascendeix a 432,58 EUR, és a dir que la societat Espada únicament pot reclamar per aquestes certificacions l'import de 1.629,47 EUR; que no pot acceptar que s'adeutin les certificacions núm. 3, 4 i 5 del Bloc 3 per imports de 6.052,92 EUR, 6.562,05 EUR i 2.554,66 EUR ja que en l'escrit de demanda no es reclamen dits imports que es troben pagats; que estan prescrites totes les retencions de certificacions de dates anteriors al 13 d'octubre de 2006, i per aquesta raó cal destacar que la societat Espada del Bloc 4 només pot reclamar la certificació núm.4 de data 31 d'octubre de 2006 que ascendeix a 7.580,32 EUR i també pot reclamar la certificació núm. 2 del vestíbul de data 31 de gener de 2008 que ascendeix a 8.219,06 EUR; que es més que suficient el testimoniatge del Sr. Ricart el qual reconeix que els operaris de Ricart van finalitzar les obres que restaven pendents del Bloc 1, 2, 3 i 4 i també ha confirmat que va comprovar personalment que els defectes en les obres de fusteria són els que figuren en els llistats de reparacions pendents de fusteria dels Blocs 1, 2, 3 i 4 del Conjunt Residencial X. que li són exhibits; que ha de ser admesa la demanda reconvencional perquè aquesta part ha provat que es van realitzar les reparacions de fusteria i que aquestes van ascendir a un total de 39.904,80 EUR.

II.- Són fets pacífics: que la societat Vives va contractar els serveis del negoci Ricart, quin titular n'és la societat Espada perquè realitzés els treballs de fusteria dels quatre edificis que componen el Conjunt Residencial X., pactant que el pagament dels treballs realitzats es satisfarien contra el lliurament de la corresponent certificació a la que se li aplicaria una retenció d'un 5% en garantia de compliment del contracte o de la correcta prestació del servei. Per la present acció la societat Espada demana que la societat Vives li pagui les retencions efectuades, a més d'algunes certificacions.

En tràmit d'apel·lació, el principi del deute derivat de les retencions, reclamat per la societat Espada no està discutit per part de la societat ENTITY_5; tampoc la societat Espada no nega que s'hagi d'aplicar la prescripció triennal dels deutes de menestrals i artesans. Per conseqüent, la principal problemàtica que ha de resoldre aquesta Sala, respecte a la demanda principal de la societat Espada, és la de determinar a partir de quina data s'ha de computar el termini de prescripció triennal.

III.- La retenció d'un 5% efectuada sobre les diferents certificacions correspon a una garantia de la correcta realització dels treballs encomanats, i per tant no pot ser exigible que a comptar de la finalització de l'obra o de la recepció definitiva de la mateixa, i per tant el termini de prescripció triennal s'ha de computar a partir del moment d'aquesta exigibilitat. Resulta del testimoniatge del Sr. Ricart de l'empresa constructora Sanç, que en data del 22 de maig del 2007 la societat Espada encara no havia finalitzat tots els treballs, i particularment al Bloc III, i no havia reparat tots els defectes existents, de tal manera que no es podia considerar en la referida data que l'obra estava finalitzada o que es podia procedir a la recepció definitiva de la mateixa. En conseqüència el primer jutge, en considerar que la prescripció havia començat a transcórrer a partir de la data del 22 de maig del 2007, va fer un còmput encertat del termini de prescripció, totalment ajustat al dret i als fets, i s'ha de confirmar la sentència impugnada sobre aquest punt del litigi.

confirmar la resolució apel·lada que ha desestimat la referida petició. En efecte, pertoca a la part demandant reconvencional d'acreditar els desperfectes que al·lega en base de la seva reclamació contra la societat ENTITY_4; i aquesta acreditació no la fa de manera suficientment significativa la part recurrent. Es cert que el Sr. Ricart va declarar en judici de proves que la societat Espada va realitzar de manera defectuosa els treballs de fusteria encomanats en els 4 edificis que composen el Conjunt Residencial X., i que aquesta societat no va reparar els defectes existents, que són els que figuren en els llistats de reparacions pendents de fusteria aportats en autes per la societat Vives, i que ell va constatar personalment; però també és cert que el Sr. Gomila, contractat per la societat Vives com a Coordinador-Cap de l'obra que es va dur a terme al conjunt X., va manifestar que el pagament de les certificacions no es feia efectiu fins que no s'havia verificat la correcta execució dels treballs encarregats, que els desperfectes detectats mentre ell era el cap d'obra van ser degudament reparats pel negoci Ricart, que mai van existir desperfectes de l'entitat i gravetat ara denunciats per la societat Vives, i cas d'haver-hi alguns va ser puntualment reparat. Per conseqüent, en raó de la rotunda contradicció existent entre els referits testimoniatges, no es pot considerar que s'hagi acreditat l'existència de desperfectes per part de la societat Espada, de natura a justificar l'impagament d'algunes certificacions i encara menys a fonamentar la demanda reconvencional de la societat recurrent. A més a més, en relació amb les factures aportades en autes per la societat Vives, aquesta Sala adopta de manera sencera les consideracions contingudes en els dos darrers apartats del VI.- Considerant de la sentència impugnada, per ésser les mateixes, judicoises i encertades, i no criticades per la part que recorre.

V.- La desestimació del recurs determina imposar les costes de segona instància a la societat Vives en virtut del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat ENTITY_5;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 8 de novembre del 2010 en tots els seus extrems;

Condemnar a la societat Vives al pagament de les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.