Despeses comunitàries (009/09)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-009/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 21 de maig de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de Almansa va formular demanda contra la societat "Farré" en data 22 de març del 2005, argumentant que el defenent havia retirat l'import global de 6.391,40 euros del compte corrent de la seva mandant per les despeses de l'any 2002 dels diferents blocs que formaven el conjunt residencial "N." sense l'autorització del seu President i quan a més la despesa real per aquest concepte fou de 2.357,87 euros, raó per la qual estimava que se li havia de restituir la diferència, o sigui 4.015,53 euros. Argumentava igualment que "Farré" havia comès una sèrie d'irregularitats en l'administració de la Comunitat, no estava d'acord amb que hagués cobrat uns honoraris específics per l'administració de les places d'aparcament, considerava que les despeses reals relatives als garatges eren inferiors als imports abonats pels propietaris en aquest concepte i es queixava perquè la defenent no havia reclamat a "Carnero" l'import de construir un mur de tancament de les instal·lacions del gas, fent assumir aquest cost a l'agent. Per aquestes raons, sol·licitava que es condemnés a la defenent a pagar a l'agent la suma de 4.015,53 euros per la diferència entre la previsió relativa a les despeses comunitàries de l'exercici de l'any 2002 i les despeses reals de dit exercici, més l'import que resultés acreditat en període probatori per l'actuació negligent de la defenent, més els interessos legals d'aquestes sumes a partir de la contesta a la demanda, més les costes del procediment.

II.- El dia 5 d'abril del 2005 la representació processal de la societat "Farré" va contestar la demanda, formulant l'excepció de manca de litisconsorci passiu necessari, atès que tenia concertada una pòlissa d'assegurances per tal de cobrir la seva responsabilitat civil professional i, per tant, l'agent s'havia de dirigir igualment contra la seva companyia d'assegurances i de defecte en la formulació de la demanda, ja que no precisava els conceptes pels quins la seva representada deuria diners a la part agent. Respecte del fons, s'oposava a la demanda sol·licitant la seva desestimació.

III.- La Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, de data 2 de desembre del 2008 va desestimar íntegrament la demanda formulada per Almansa, imposant les costes de la instància a la part agent.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de Almansa i, pels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació íntegra de la demanda.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer motiu del seu recurs, la representació processal de Almansa argumenta que el seu President, el Sr. Aguilar, no va autoritzar la transferència de 4.114,53 euros del compte corrent de l'agent al del Conjunt de Comunitats dels Edificis N. que "Farré" va fer, i per tant procedeix condemnar a la defenent a que retorni a l'agent aquesta suma.

En contra dels arguments de la recurrent la societat "Farré" argumenta que la Junta Ordinària del Conjunt de Comunitats dels Edificis N. celebrada el 3 de juny del 2002 es va constituir vàlidament amb la presència de tots els Blocs que formaven el Conjunt de Comunitats, inclòs el President de la Comunitat agent i que, d'acord amb l'Acta aixecada aquell dia, es van aprovar per majoria de tots els assistents les despeses del conjunt dels edificis de l'exercici 2001 i les previsions per l'any 2002 pel mateix concepte i, per tant, no calia l'aprovació del President de la comunitat agent per fer les transferències corresponents d'un compte corrent a l'altre.

Tenint en compte el contingut de l'esmentada Acta i l'aprovació per majoria de tots els Presidents dels Blocs de la urbanització dels acords que en ella es contenien, els arguments de la recurrent no es poden estimar. En primer lloc, no es discuteix que la suma de 4.114,53 euros que es reclama va ser transferida per "Farré" del compte corrent de l'agent al del conjunt de les Comunitats, ni tampoc que la Comunitat recurrent s'havia de fer càrrec del pagament d'un 10,06% de les despeses comuns de la urbanització. D'altra banda, tampoc s'ha contradit que la suma total transferida va ser de 6.391,40 euros, ni que la citada quantitat va ser destinada, pel que fa a 917,67 euros, al pagament de la part proporcional de les despeses comuns que li corresponia pagar a l'agent per l'any 2001 i a la previsió de despeses per l'any 2002 pel que fa als 5.473,73 euros restants, despeses i previsions que van ser aprovades per majoria per la Junta esmentada. És cert que finalment la despesa real durant aquell any va ser de 2.375,87 euros, raó per la qual la recurrent podria demanar que se li retornin els 3.097,86 euros de diferència entre una i altra quantitat. No obstant, la defenent afirma que aquesta suma quedava com acompte de les previsions de despeses de l'any 2003 i si la previsió de despeses és superior a la suma que finalment es va gastar es va aprovar i aquesta es troba al compte corrent del conjunt de les Comunitats, fet que no s'ha desmentit, no es pot admetre que "Farré" l'hagi de retornar perquè no està en el seu poder, ni tampoc que hagi d'indemnitzar a l'agent per aquesta actuació, perquè aquesta suma quedarà afectada al pagament de les despeses comuns a les què ineludiblement hauran de fer front les diferents Comunitats del conjunt dels immobles de la urbanització.

II.- En el cós del seu recurs al·lega igualment la recurrent que "Farré" ha de ser condemnada a pagar-li la suma de 696,62 euros, corresponents a la part proporcional que havia d'assumir la Comunitat del Bloc H del cost de construir un mur de tancament de les instal·lacions de gas que, segons el seu parer, hauria d'haver pagat la societat "Carnero" i que no li va ser reclamada a aquesta entitat, sinó que es va carregar el seu cost a les diferents comunitats.

Per tal de rebutjar aquest motiu del recurs seria suficient posar de relleu que la recurrent no inclou aquesta petició ni a les seves conclusions, ni al petitum del mateix. No obstant, encara que sigui per donar resposta a tots els arguments del recurs, cal posar de relleu que, el fet que la societat "Carnero" s'hagués fet càrrec de la construcció del primitiu tancament de fusta del recinte, ja fos per liberalitat o per altre causa, no suposa que també estigui obligada a reposar-lo quan aquest es fa malbé. D'altra banda, com posa de relleu l'Hble. Batlle, el fet que l'article 33 del Decret d'aprovació del Reglament pel subministrament de gasos combustibles aprovat el 12 de juny del 2002 disposi que l'empresa subministradora és la titular de les instal·lacions destinades a subministrar el gas combustible i per tant és la única responsable del seu manteniment, la seva conservació i la seva explotació, no vol dir que s'hagi de fer càrrec del mur de tancament d'aquestes instal·lacions i menys encara de reposar-lo quan s'ha fet malbé per altre causa que el pas del temps, com ha succeït en el cas present.

III.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Almansa contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 2 de desembre del 2008, que CONFIRMEM íntegrament imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.