Responsabilitat solidària (0039/11)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 0039/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de maig de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La societat Nuñez va presentar davant de l'ORG_0, demanda a tramitar pel procediment ordinari contra els Srs. Vendrell i Ayuso, i la societat Ferrer, en reclamació de la quantitat de 515.452,44 EUR, en concepte de reconeixement de deute, juntament amb els interessos pactats al tipus del 3% anual a comptar del dia 18 de juliol del 2009, i de la quantitat de 1.169,90 EUR en concepte d'interessos generats pel deute inicial, des del dia 22 de juny del 2009 fins al dia 17 de juliol del 2009, i pagament de la totalitat de les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

II.- El Sr. Bermudez, actuant en qualitat de tutor del seu pare Ayuso va oposar-se a totes les pretensions de la part actora, contestant que no li consta que el seu pare hagi tingut en la societat Ferrer cap participació real ni benefici, ni en la vida societària ni en l'obtenció de dividends, així com tampoc que existís un desembossament real per part d'ell en el capital corresponent a la seva acció; que el Sr. Vendrell li ha manifestat que la participació del seu germà, el Sr. Ayuso en la societat Ferrer, va ser merament fiduciària per compte d'ell, per tal de poder-la constituir, doncs legalment era necessària la participació de 3 persones, i que el desembossament del capital social corresponent a aquella acció va ser realitzat pel propi Sr. Vendrell.

III.- El Sr. Vendrell i la societat Ferrer reconeixen el deute, manifestant tanmateix que la disposició transitòria primera de la Llei sobre les societats, no afecta al present cas i que correspondrà a l'actora demostrar que el valor del patrimoni net de la societat sigui inferior a la meitat de la xifra del capital social d'un costat, i de l'altre, que no hagi estat possible posar remei a la situació.

IV.- El Magnífic Ministeri Fiscal va oposar-se als fets relacionats a la demanda formulada per la societat Nuñez en el relatiu a la persona del Sr. Ayuso en tant que aquests no resultin degudament provats al moment processal oportú, tota vegada que el mateix fou objecte d'incapacitació per sentència dictada el dia 19 d'octubre del 2006, per tant anterior d'una banda a la LLei sobre les societats, i d'altra banda, a l'acte de reconeixement de deute.

Segons escrit de data 1 d'abril del 2010 la societat Nuñez va desistir de la seva demanda contra el Sr. Ayuso.

V.- Per sentència de data 23 de desembre del 2010 l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, estimant la demanda de la part agent, va condemnar solidàriament a la societat Ferrer i al Sr. Vendrell a pagar a la societat Nuñez l'import de 515.452,44 EUR més els interessos anuals del 3% des del dia 18 de juliol del 2009; la suma de 1.169 EUR i les costes judicials causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

VI.- Contra aquesta resolució el Sr. Ayuso i la societat Ferrer han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que no correspon declarar la responsabilitat personal del Sr. Vendrell quan aquest ha ofert ja en el seu dia, béns immobles per garantir el pagament del deute en cas que la societat deutora no ho fes.

II.- Segons escriptura pública de data 22 de desembre del 2008 la societat Ferrer va reconèixer deure i voler pagar a la societat Nuñez la suma de 547.452,44 EUR, i en garantia del reembossament del deute reconegut, el Sr. Vendrell va constituir un dret real d'hipoteca sobre unitats immobiliàries de la seva propietat, formant part del XXXX.

III.- En tràmit d'apel·lació, ni el principi ni l'import del deute estan discutits per les parts demandades, sinó que les mateixes només impugnen la condemna solidària del Sr. Vendrell amb la societat Ferrer.

IV.- La responsabilitat solidària del Sr. Vendrell deriva de les disposicions legals de la disposició transitòria primera de la Llei sobre les societats que va entrar en vigor el dia 22 de novembre del 2007. Per tant, no hi ha res a afegir al raonament totalment ajustat a dret del primer jutge que només ha aplicat la norma legislativa vigent. El fet que el Sr. Vendrell hagi ofert béns personals per garantir el pagament del deute reconegut per la societat Ferrer no pot exonerar-lo de les obligacions que li incumbeixin resultant de la simple aplicació de la Llei.

V.- En conseqüència, s'ha de confirmar la resolució apel·lada i condemnar a les parts recurrent al pagament de les costes processals de segona instància, en virtut del principi de venciment.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs interposat pel Sr. Vendrell i la societat ENTITY_7;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 23 de desembre del 2010 en tots els seus extrems i condemnar a les parts recurrents a pagar les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.