Cobertura del FAGA (002/09)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-002/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 21 de maig de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 20 de febrer del 2008 la representació processal de la Sra. Sarabia va formular demanda contra el Sr. Hoyos i, subsidiàriament, contra el F.A. (F.A.) en reclamació de la suma de 2.703,57 euros, import de la reparació dels danys que va patir el seu vehicle com a conseqüència del sinistre provocat, segons el seu parer, pel Sr. Hoyos quan conduïa el seu vehicle per la XXXX en direcció a Canillo sense gaudir de la preceptiva assegurança.

II.- El Sr. Hoyos no va comparèixer per tal d'escoltar la demanda, malgrat haver estat degudament citat, i va ser declarat en rebel·lia.

III.- La representació processal del "F.A. (F.A.) va interposar excepció peremptòria de manca de legitimació activa, atès que la factura de reparació del vehicle no la va pagar l'agent, sinó el Sr. Araujo, i, subsidiàriament, va contestar a la demanda en data 5 de març del 2008, argumentant que l'agent no havia acreditat que el vehicle conduït pel Sr. Hoyos no disposés de la preceptiva assegurança, raó per la qual calia desestimar la demanda formulada contra la seva mandant i que, en qualsevol cas, la seva responsabilitat era exclusivament subsidiària i sols pel cas que el demandat principal fos considerat responsable del sinistre i en el supòsit d'insolvència o absència d'aquest. Per últim, defensava que, en virtut del que disposava la Llei de creació del F.A. de 4 de desembre del 1991, aquesta entitat gaudia d'un descompte o franquícia de 600 euros com a mínim.

IV.- Mitjançant escrit de data 12 de març del 2008 la representació processal de la part agent va contestar l'excepció de manca de legitimació activa formulada per l'adversa, oposant-se a la mateixa.

V.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va dictar Sentència en data 28 d'octubre del 2008 desestimant l'excepció de manca de legitimació activa formulada per la representació processal del "F.A." i estimant íntegrament la demanda interposada per la de la Sra. Sarabia contra el Sr. Hoyos i parcialment pel que respecta al F.A., condemnant al primer a pagar a l'agent la suma de 2.703,57 euros, més els interessos legals procedents, i al segon, amb caràcter subsidiari, pel que respecta a l'abonament de la suma de 2.103,57 euros, també amb els interessos corresponents.

VI.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del "F.A." (F.A.) i, en virtut dels arguments que exposa a les seves conclusions, demana que s'estimi l'excepció peremptòria formulada per la seva mandant i, en qualsevol cas, que es revoqui la resolució d'instància, imposant a la Sra. Sarabia les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer greuge contra la Sentència d'instància al·lega la recurrent que procedeix estimar l'excepció peremptòria de manca de legitimació activa que va formular a la instància, atès que la factura de reparació del vehicle la va pagar el Sr. Araujo i, per tant, la Sra. Sarabia no ha sofert cap perjudici que calgui reparar.

Els arguments de la recurrent respecte de la manca de legitimació passiva de l'agent no es poden admetre. El fet que un tercer pagui un deute que no li correspon abonar pot respondre a un mandat del veritable deutor, i en aquest cas, qui suporta les conseqüències d'aquest pagament és el mandant, ja sigui perquè ha anticipat al mandatari la suma a abonar, o perquè li reemborsa més tard. Fins i tot en el cas que de les circumstàncies del cas es dedueixi que no ha existit un mandat, el pagament de tercer no allibera en principi al deutor, ni extingeix el deute, sinó que qui ha pagat voluntàriament pot reclamar-li la suma abonada al veritable deutor, ja sigui subrogant-se en el lloc del primitiu creditor, o exercitant l'acció de reembors, raó per la qual cal presumir que qui abonarà finalment la suma deguda serà el deutor, a menys que el tercer actuï amb ànim liberal, cosa que no es pot presumir, o que s'hagi de fer càrrec del pagament per imperatiu legal.

En el cas present, atès que el Sr. Araujo és l'espòs de la Sra. Sarabia, el que cal presumir és que aquest actuava en virtut d'un mandat verbal de la seva esposa per tal que abonés la factura de reparació d'un vehicle propietat d'ella, per raó d'un repartiment de tasques molt freqüent en un matrimoni i segurament degut, com afirma l'agent, a la major facilitat del Sr. Araujo per fer-ho atès el seu horari de treball. Per aquesta raó, entenem que els diners per tal d'abonar la factura de reparació del vehicle li havia anticipat al Sr. Araujo la seva esposa, o aquest els hi podia reclamar posteriorment, ja que, dins del règim de separació de béns, que se'ls hi pressuposa als matrimonis andorrans, cada cònjuge ha de suportar les despeses generades pels béns de la seva propietat. Fins i tot, en el cas que la reparació del vehicle es pogués considerar com una despesa familiar, atesa la seva utilització en interès de la família, tots dos esposos haurien de contribuir al seu pagament i, per tant, aquest també perjudicaria personalment a la Sra. Sarabia encara que fos d'una manera indirecta.

II.- Al·lega en segon lloc el recurrent que l'agent no ha provat que el vehicle conduït pel defenent no gaudia de la preceptiva assegurança i que aquest és un requisit imprescindible per tal que el F.A. hagi de respondre dels danys que va patir el vehicle propietat de la Sra. Sarabia, mentre que la Sentència d'instància considera innecessària aquesta acreditació quan aquesta manca d'assegurança va ser verificada pel Servei de Policia en el marc de les actuacions penals.

En aquestes circumstàncies aquesta Sala considera procedent no estimar tampoc aquest motiu del recurs. Entendre que cal que l'agent torni a reiterar una prova que consta a les actuacions penals que es van portar a terme com a conseqüència del sinistre suposa l'exigència d'un formalisme excessiu que, encara que només sigui per economia processal, cal desestimar. El fet que l'autoritat policial hagi comprovat que el vehicle, que no es discuteix en aquesta alçada que va causar el sinistre, no gaudia de la preceptiva assegurança i que això consti a l'enquesta policial obrant a les actuacions penals no fa més que reforçar les manifestacions del conductor del vehicle en el sentit que dita assegurança no existia i exonera a l'agent de provar l'existència d'aquest requisit legal.

III.- És cert que és possible, com apunta la recurrent, que la companyia asseguradora del vehicle Opel, model Tigra, matrícula espanyola XXXX, conduït pel Sr. Hoyos, hagués donat per resolta la pòlissa del cotxe sense notificar aquest fet al Registre de Vehicles espanyol, supòsit en el què hauria de respondre dels danys causats per aquest front a tercers, però la prova d'aquesta situació no correspon a l'agent, ja que no està al seu abast, sinó que, en tot cas, aquest fet podria haver estat al·legat i provat pel Sr. Hoyos per tal d'eximir-se del pagament, sense perjudici de la possibilitat del F.A. de dirigir-se contra el Sr. Hoyos si finalment hagués de fer front a la condemna que se li imposa subsidiàriament.

IV.- En desestimar-se el recurs, procedeix imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del F.A. (F.A.) contra la Sentència dictada en data 28 d'octubre del 2008 per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.