Contracte de manteniment ascensors rescissió unilateral (TSJC-035/13)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-035/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 21 de maig de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 22-07-2010, la representació processal de la societat A., SL va presentar demanda a judici verbal a tramitar pel procediment civil abreujat contra la Comunitat de propietaris de l'Edifici C., demanant que es condemnés la demandada a pagar-li l'import de 2.500,84.-euros en concepte d'indemnització per rescissió unilateral d'un contracte de manteniment d'ascensor, més els interessos legals, juntament amb les costes processals i despeses extrajudicials a acreditar en període d'execució.

II.- la Comunitat de propietaris de l'Edifici C. va oposar-se a la demanda demanant la seva desestimació i que es condemnés la part agent a pagar les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de pèrit.

III.- Després que s'hagin practicat les proves, les parts van formular els seus escrits de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- Per Sentència de data 09-11-2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, va decidir "Estimar substancialment la demanda interposada per la representació processal de la societat A., S. L. contra la COMUNITAT DE PROPIETARIS DE L'EDIFICI C., condemnant aquesta darrera a pagar a l'agent l'import de 2.500'89 euros, que serà incrementat pels interessos legals comptadors a partir del dia 2 de setembre de 2.010, i fins al total pagament del deute, així com al pagament de les costes processals causades amb inclusió expressa dels honoraris d'advocat i de procurador."

V.- Contra aquesta resolució, la Comunitat de propietaris de l'Edifici C. ha interposat recurs d'apel·lació, demanant la seva revocació parcial en el sentit de resoldre que la indemnització per danys i perjudicis ha de ser fixada en la quantitat de 750,27.- euros enlloc de 2500,89.-euros, i de no fer especial condemna en costes de primera instància, sense fer especial condemna en les costes de segona instància.

La societat A., SL demana la confirmació de la Sentència amb imposició de les costes d'ambdues instàncies a la part apel·lant.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- El primer motiu que fonamenta el recurs és que al parer de la part apel·lant, la indemnització quantificada pel Tribunal és desproporcionada i excessiva perquè correspon a les quotes de manteniment que hauria hagut de percebre l'empresa, però el servei no s'ha prestat i per conseqüent l'empresa no pot beneficiar-se d'un enriquiment injust i la indemnització no pot superar el marge comercial. Afegeix que en un cas molt similar entre la part agent i una altra Comunitat, el Tribunal va fixar la indemnització a 30% de la quantitat reclamada en consideració del marge comercial i la societat A., SL no va recórrer la decisió; és aquesta proporció de 30% que s'ha d'aplicar.

És pacífic que les parts van concloure un contracte de serveis pel manteniment de dos ascensors de l' Edifici C., per una durada de cinc anys, amb tàcita reconducció per períodes de dos anys, i que la Comunitat va rescindir unilateralment el contracte abans de la data de venciment.

El Tribunal ha jutjat que la part defenent ha incorregut en una culpa contractual generadora de danys i perjudicis i el recurs de la part apel·lant no concerneix el principi de la seva responsabilitat sinó el quantum de la indemnització.

Sobre el fons, en els contractes sinal·lagmàtics, com un contracte de serveis, les parts estipulen obligacions mútues i en el cas que una part no compleix les seves obligacions, l'altra pot exigir el compliment de la prestació o la reparació de les conseqüències de l'incompliment contractual i això sense que el contracte ho hagi de preveure expressament.

Dit això, la societat A., SL solament té dret a la indemnització dels danys i perjudicis que ha realment sofert a conseqüència de la rescissió il·legal.

Des d'aquest punt de vista, no és de manera ajustada que el Tribunal ha fixat la indemnització al nivell de les quotes que hauria hagut de percebre A., SL pels quatre trimestres de contracte que quedaven per complir.

En efecte, dita indemnització no correspon a un perjudici raonat i legítim i provoca un enriquiment injust atès que com a conseqüència de la rescissió i de la interrupció de les operacions de manteniment, la societat agent no ha tingut de suportar unes despeses integrades en les quotes, com per exemple les de transport o recanvis, i dites carregues no es poden repercutir a la part defenent.

És cert que el percentatge de 30% proposat per la part apel·lant no correspon a res d'objectiu i solament ressurt de la referència feta a una altra Sentència, la qual no podia vincular el tribunal a quo i no pot vincular aquesta Sala.

Ara bé, a criteri d'aquesta Sala, per tal de respectar els principis exposats abans, la indemnització no pot superar sis mesos, és a dir en el present cas dues quotes de manteniment el que correspon a l'import de 1.250,44.-euros.

II.- El segon motiu del recurs rau en la qüestió de les costes, la part apel·lant considera que s'hauria d'aplicar el principi de mitigació.

L'estimació del recurs sobre el fons determina estimar-lo també sobre la qüestió de les costes perquè si el Tribunal a quo hagués limitat la indemnització de la part agent, s'hagué tractat d'una estimació parcial i per tant quedava justificat aplicar la regla de la mitigació de les costes de la Novel·la 82, cap. X .

III.- L'estimació del recurs determina no fer especial imposició de les costes processals de segona instància, en virtut del mateix principi de mitigació.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs de la Comunitat de propietaris de l'Edifici C. i REVOCAR parcialment la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, de data 09- 11-2012 en el sentit de fixar la indemnització de la societat A., SL a la suma de 1.250,44.-euros enlloc de 2.500,89.-euros i de no fer cap imposició de les costes de primera instància, tot i confirmant els demés pronunciaments;

NO EFECTUAR imposició de les costes de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.