Cobertura pòlissa d'assegurança (0037/11)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 0037/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de maig de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Tur va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra la companyia Tejada, en la qual interessava que en el seu dia es dictés sentència condemnant a la part demandada a:

satisfer-li la quantitat que resulti i que determini un expert en la matèria en concepte de valor venal del vehicle marca ORG_0 model RX-8 matrícula XXXX en data 3 de febrer del 2009;

satisfer-li la quantitat de 450 EUR mensuals des del mes de febrer fins al pagament del valor venal del citat vehicle, compte tingut que és des del mes de febrer del 2009 que aquesta part va fer a mans de la còpia del document de denúncia de robatori a l'adversa, sent per tant des del mes de febrer que el Sr. Tur es troba satisfent aquella quantitat sense obrar en el seu poder el vehicle de la seva propietat;

imposar a l'adversa el pagament de les despeses processals causades amb expressa inclusió dels honoraris d'advocat, procurador i perit.

II.- La companyia Tejada va plantejar l'excepció peremptòria de manca de legitimació activa, i sobre el fons del litigi, va oposar-se a totes les pretensions de la part actora per concórrer causes d'exclusió contractuals, i subsidiàriament, va contestar que procedirà fixar l'indemnització de l'agent en el 80% del valor venal del vehicle, i desestimar la reclamació de 450 EUR mensuals en concepte de quotes pagades a l'entitat bancària prop de quina l'agent havia contractat una pòlissa de préstec.

III.- Per sentència de data 20 de desembre del 2010, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, estimant parcialment la demanda formulada per la part agent, va condemnar a la Companyia Tejada a pagar al Sr. Tur la quantitat de 11.171 EUR, sense fer imposició de les costes judicials ocasionades, havent de fer-se càrrec de les seves cadascuna de les parts litigants i les comunes per meitat.

IV.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- El Sr. Tur impugna la sentència de primera instància respecte als pronunciaments relatius a la no condemna a l'adversa del pagament de 450 EUR mensuals des del mes de febrer de l'any 2009 fins a l'extinció del deute contret, i a la no condemna en costes a l'adversa, manifestant: que ha quedat constatat el perjudici econòmic que l'actuació de l'adversa ha causat a aquesta part recurrent, i igualment ha quedat corroborat mitjançant l'aportació dels documents que es troben acompanyats als diferents escrits, que el Sr. Tur ostenta davant de l'entitat bancària Z. un crèdit de 18.000 EUR que actualment es troba satisfent en quotes mensuals de 450 EUR; que existeix en la present causa, temeritat manifesta i clara en l'actuació de la part adversa, fets objectius que fan que l'adversa sigui mereixedora de l'imposició del pagament de les costes processals amb expressa inclusió d'honoraris d'advocat, procurador i perit en ambdues instàncies en el seu cas.

II.- La Companyia Tejada, manifesta que concorren, no una sinó varies causes d'exclusió de la garantia contractada, ja que ha quedat acreditat que el robatori ha estat únicament i plenament imputable a la conducta de l'adversa, la qual sense cap motiu legítim va abandonar el seu vehicle durant uns dies en un lloc insegur i inadequat, no va contactar immediatament l'empresa d'assistència 24 hores, malgrat haver quedat acreditat en autes que disposava al moment de l'avaria del número de telèfon de la mateixa i que coneixia a més perfectament el que s'havia de fer per haver tingut un problema similar amb anterioritat, no va tornar a baixar l'endemà mateix dels fets, sinó uns dies desprès, quan existien mitjans de transports públics que li haguessin permès baixar; que en condemnar a la companyia a pagar a l'adversa el reembossament del 100% del valor venal del vehicle, la resolució reconeix el dret de la contrària a rebre més del que contractualment li correspon, puix segons el pactat entre les parts, la indemnització no pot ésser superior al 80% del valor venal del vehicle robat, per quant a la data del sinistre el vehicle tenia una antiguitat superior a un any.

III.- El Sr. Tur va subscriure prop de la companyia Tejada, una pòlissa d'assegurança garantint els riscos derivats de la utilització del vehicle marca ORG_0 model RX8 matricula XXXX que el Sr. Tur havia adquirit mitjançant un préstec contractat amb l'entitat Zurita, per un import de 18.000 EUR. El dia 1 de febrer del 2009 mentre circulava per la carretera espanyola N-260 entre MONTFERRER i CASTELLBO, el Sr. Tur va constatar que el seu vehicle no funcionava de manera correcta. Acte seguit es va desviar de la carretera principal i va parar el seu vehicle en una carretera secundària prop d'un magatzem on es trobaven estacionats altres vehicles. Desprès es va posar en contacte amb un amic seu per tal que baixés a buscar-lo i el desplacés fins al seu domicili a ANDORRA. En data 3 de febrer el Sr. Tur va desplaçar-se fins al lloc on havia deixat el seu vehicle amb intenció de trucar l'empresa d'assistència en carretera adscrita a la seva companyia d'assegurança. Quan va arribar a l'indret on havia estacionat el seu vehicle el Sr. Tur va constatar que aquell havia desaparegut i va anar denunciar el robatori als serveis de policia de La Seu D'Urgell. Malgrat que el risc de robatori estes inclòs en la pòlissa d'assegurança subscrita prop de la companyia Tejada, aquesta societat va negar la seva garantia considerant que el robatori era únicament i plenament imputable al Sr. Tur el qual sense cap motiu legítim va abandonar el seu vehicle durant uns dies en un lloc insegur i inadequat, provocant intencionalment, o, en tot cas, per imprudència temerària, els fets denunciats.

IV.- L'article 2 de les Condicions Generals de la pòlissa contractada pel Sr. Tur prop de la companyia Tejada estipula que "no són compresos en les garanties de la present assegurança els casos següents: b) els accidents o danys intencionalment produïts per l'assegurat o pel conductor, excepte si han estat per evitar-ne uns altres més greus, c) els accidents en que hagi participat el vehicle assegurat a causa d'apostes, desafiaments, curses o concursos de qualsevol naturalesa, o en les proves preparatòries pels mateixos o per imprudència temerària...". Tal com ho ha posat de relleu el primer jutge, cap d'aquests supòsits corresponen als fets d'autes. En efecte, d'una banda, no existeix cap circumstància que pugui fer suposar que el robatori sigui la conseqüència d'una voluntat de l'assegurat o que el mateix hagi de manera fraudulenta i/o intencionalment, comés o fer cometre el referit robatori; i d'altra banda, resulta clarament del contingut de l'apartat c de l'article 2 de les Condicions Generals de la pòlissa, que l'imprudència temerària expressada en el mateix apartat està relacionada a accidents deguts a una utilització esportiva del vehicle o a una manifestació d'enfrontament del vehicle amb adversaris, per determinar-ne un guanyador, en la qual ha participat el vehicle. Encara que la companyia d'assegurança no hagi al·legat la clàusula de l'article 1F de les Condicions Generals en el seu escrit de contesta a la demanda, tampoc aquesta disposició, que preveu que no seran considerats robatoris els casos en que el vehicle sigui abandonat o apropiat indegudament, no és aplicable al cas d'autes, ja que el Sr. Tur no va abandonar el seu vehicle, sinó que va estar obligat a deixar-lo a conseqüència d'una avaria, i això ho va fer decidint estacionar-lo en una carretera d'accés a un conjunt residencial prop d'un magatzem amb il·luminació, tornant-lo a recollir quan va poder, és a dir 3 dies desprès. Aquesta actitud, fins i tot si no fou la més escaient, no es pot equiparar a una deixadesa o negligència per part del Sr. Tur en el sentit de l'article 1F de les Condicions Generals de la pòlissa. En conseqüència no existeix en autes cap raó per la qual la companyia Tejada hagi de negar-se a garantir el robatori del vehicle del Sr. Tur.

V.- Respecte a la indemnització que ha de satisfer la companyia d'assegurança, l'article 1F de les Condicions Generals de la pòlissa estipula que: "L'assegurança contra robatori garanteix a l'assegurat la percepció de fins a un màxim del 80% de la indemnització que correspongui per la sostracció, destrucció o deteriorament en cas de robatori". Nogensmenys les condicions especials del mateix article disposen que: "el vehicle assegurat per la pòlissa de referència s'indemnitzarà en cas de robatori complert, el 100% del seu valor venal, si en la data del sinistre el vehicle tingués una antiguitat superior a 1 any.". Malgrat les explicacions donades per la companyia en els seus escrits de conclusions, aquesta Sala no pot que constatar, tal com ho ha fet el primer jutge, que aquesta redacció de l'article 1F de les Condicions Generals de la pòlissa no és clara sinó contradictòria. En el cas de clàusula obscura o ambigua, s'ha de privilegiar la interpretació més favorable a l'assegurat. Per tant, s'ha d'aplicar la condició especial que expressa que el vehicle assegurat s'indemnitzarà en cas de robatori complert al 100% del seu valor venal per un vehicle d'una antiguitat superior a un any a la data del sinistre.

Per conseqüent s'ha de desestimar íntegrament el recurs de la Companyia Tejada.

VI.- El Sr. Tur sol·licita que la companyia d'assegurança sigui condemnada a pagar-li l'import de 450 EUR mensuals des del mes de febrer del 2009 fins a l'extinció del deute que va contreure amb l'entitat Zurita per tal de finançar l'adquisició del seu vehicle. Aquesta pretensió no pot prosperar de cap manera. En efecte, que el Sr. Tur hagi adquirit el seu vehicle, amb diners personals o mitjançant un préstec, és una circumstància totalment aliena a la companyia d'assegurança. Contractualment la companyia només està obligada a indemnitzar les conseqüències directes del sinistre, és a dir la pèrdua del vehicle i no les conseqüències indirectes com el pagament de les quotes de reembossament d'un préstec contractat per adquirir el referit vehicle. Per tant, la responsabilitat de la companyia només es podria fonamentar en la responsabilitat extracontractual que exigeix per prosperar l'existència d'una culpa. El pagament de les quotes de reembossament del préstec deriva del contracte de préstec firmat pel Sr. Tur i no d'una culpa de la companyia d'assegurança. L'única culpa que es podria imputar a la companyia d'assegurança és haver indegudament negat la seva garantia del sinistre, deixant així l'assegurat durant alguns mesos sense cap indemnització; nogensmenys aquesta actitud no resulta d'una mala fe o d'una mala intenció de la companyia, sinó d'una interpretació errònia del contracte d'assegurança per la seva part, que no pot ésser equiparada a una veritable culpa havent originat un perjudici anormal.

VII.- En canvi, si que s'ha d'admetre el recurs del Sr. Tur respecte a la imposició de les costes de primera instància, ja que malgrat que la seva demanda hagi estat estimada parcialment, el rebuig indegut de la companyia d'assegurança d'indemnitzar el sinistre va obligar l'assegurat a interposar la seva acció. En segona instància la desestimació d'ambdós recursos sobre el fons del litigi determina de no fer especial condemna en costes.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Fonaments de dret

Decisio

DECIDEIX

Estimar en part el recurs del Sr. ENTITY_4; Desestimar el recurs de la companyia ENTITY_5;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 20 de desembre del 2010 llevat pel que fa a les costes judicials que aniran íntegrament a càrrec de la companyia ENTITY_5; sense fer especial imposició en les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-