Factures de treballs - Prova (TSJC 319/2015)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000319/2015 ORIGEN: 6100119/2011

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de març del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 09-06-2011, la representació processal de la societat Bernat va presentar davant de la Batllia, demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra la societat Bueno, en reclamació de la quantitat total de 52.445,54.-euros en concepte de factures de treballs i de venda de pintura impagades, més els interessos legals a partir de la contesta a la demanda, així com les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- Per escrit de data 19-01-2012, la representació processal de la societat Bueno es va oposar a la demanda exposant que dels 52.445,54.- euros reclamats només reconeixia deure 11.042,06.-euros però que volia transigir amb la part agent, i sol·licitant que no es faci especial condemna en costes.

La part agent van presentar el seu escrit de rèplica en data 23-02- 2012, i la part defenent el seu escrit de dúplica el 15-03-2012. Després que s'hagin practicat les proves, van formular els seus escrits de conclusions.

III.- Per Sentència de data 21-05-2015, l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, va decidir:" Que estimant de forma substancial la demanda formulada per la representació processal de la societat Bernat contra la societat Bueno, hem de condemnar i condemnem a aquesta darrera a pagar a la part actora la suma total de 47.588,56.-euros, juntament amb els interessos legals meritats des de la contesta a la demanda, a saber el dia 19 de gener del 2012, així com la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora, a acreditar en període d'execució de sentència."

IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Bueno, demanant la seva revocació i que es dictés una nova condemnant-la a pagar la quantia de de 11.042,03.- euros, quantitat a compensar amb el deute que té la part agent, sense especial condemna en costes.

La representació processal de la societat Bernat demana la seva confirmació íntegra, amb imposició de les costes de segona instància a la part apel·lant.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- El recurs de la societat Bueno es sustenta en l'afirmació que el Tribunal no ha tingut en compte tot el material probatori obrant en autes ço l'ha portat a una errònia conclusió. Argumenta en essència que ha quedat acreditada la mala fe de l'adversa al negar la veracitat del document aportat en l'escrit de dúplica i que han quedat acreditats els seus motius d'oposició al pagament de les factures.

Però, els arguments exposats en el recurs de la representació processal de la defenent són essencialment una reiteració dels que va exposar en primera instància i als quals el tribunal ha aportat una resposta motivada, sense però que s'exposi de manera articulada els motius o greuges per a rebatre l'argumentació del tribunal i a la qual ens adherim.

Dit això, i per tal d'aportar una resposta complerta al recurs, s'ha d'exposar la següent sèrie de tres consideracions.

Primerament, apareix que en el seu molt breu escrit de contesta, la part defenent va només afirmar, sense explicar perquè ni exposar cap motiu d'oposició, que hi havia unes factures que reconeixia deure però que la seva voluntat era de transigir.

En el seu escrit de dúplica, va continuar afirmant que volia transigir i que atès les reunions mantingudes amb la part agent aquesta no podia desconèixer la seva posició. Sense negar la realització dels treballs facturats, va pretendre que uns d'ells ho havia sigut de manera incorrecta i donàvem lloc a altres procediments judicials. És en el mateix escrit que va invocar l'existència d'un reconeixement de deute per part de la societat agent i que era la base de les negociacions entre les parts.

S'alça la part apel·lant contra els pronunciaments del tercer Considerant de la resolució criticada, però les consideracions de caire processal en relació a la natura i als efectes dels diferents escrits de la fase d'al·legacions exposades en dit Considerant són del tot correctes, ja que és veritat que és des del moment de la presentació de la demanda que es produeix la litispendència, generant aquesta una sèrie d'efectes processals, i que és amb la contestació que s'acaba de delimitar l'objecte del procés, que es pot fins i tot ampliar a noves pretensions (reconvenció). Dit d'una altra manera, la fase judicial no és una prolongació de les negociacions entre les parts sinó una etapa que té les seves exigències imprescindibles.

Per tant, és amb bon criteri que el tribunal ha considerat que les pretensions formulades per la representació processal de la societat Bueno al seu escrit de dúplica, consistents en què es suspengui la tramitació dels presents autes fins a la resolució dels procediments enregistrats sota els números 0319-2/2011 i 0231-6/2011 i que s'operi una compensació de deutes, no podien ésser conegudes pel mateix tribunal.

En segon lloc, quant a la invocada mala fe del Sr. Vara, el president de la societat Bernat, pel fet de negar la veracitat del document de "reconeixement de deute", aquesta no ha quedat acreditada. És més aviat l'actitud processal de la part defenent que és qüestionable del punt de vista de la bona fe.

En efecte, no és acceptable que una part demandada, invocant el fet que la contra part no podria desconèixer la seva posició pel fet d'existir negociacions i altres procediments judicials, no exposes els seus motius d'oposició en l'escrit de contesta, tota vegada que tal actitud processal provoca necessàriament indefensió a l'altra part qui no pot replicar de manera útil, havent de descobrir dits motius a un moment on no hi pot més contestar.

De totes maneres, tractant-se del referit document aportat amb l'escrit de dúplica, qualificat de contracte de reconeixement de deute per a defenent, es veu que és tracta d'un document manuscrit establert pel representant de la societat Bueno. Si bé, el Sr. Vara ha explicat que havia firmat el document, ha precisat que és a un moment on aquell només mencionava el relat de les factures degudes a la seva empresa, però sense la menció relativa a l'import degut a la defenent i sense les mencions trobant-se a sota de les signatures. De fet, només s'ha aportat una còpia (que no permet comparar útilment les mencions entre elles) i no s'ha aportat cap explicació lògica al fet que les signatures es troben al mig del document i que les mencions relatives a l'acord ("OK AMB DUES PARTS") i al pagament es troben a sota d'aquestes signatures, ni que la menció de l'import de 52.953,82.-euros suposadament degut a la societat Bueno es troba a la dreta del document.

Així les coses, aquest document confús i fins i tot dubtós, a més d'haver sigut invocat de manera extemporània, era del tot insuficient per establir un reconeixement qualsevol per part de la societat Bernat.

En tercer lloc, insisteix la part defenent i ara recurrent que la part agent havia de provar les seves al·legacions, però, un cop establert per part de la societat demandant que havia realitzat els treballs encomanats i objecte de les factures reclamades, és a la part defenent que pertanyia acreditar el motiu justificant la seva oposició al pagament.

Força és de constatar que no ho ha aconseguit.

El fet que la reclamació de la societat Bernat sigui "envoltada de cinc reclamacions judicials" no és una prova en si, ja que el que compta és determinar si els treballs foren realitzats de manera satisfactòria, i l'acurada valoració dels elements de prova per part del primer jutjador no queda rebatuda de manera eficaç.

Més precisament, apareix que l'oposició de la defenent es va centrar en les factures de dues obres, és a dir, d'una part, l'obra Casa S. a X. (factures número 1063 de 23.398,09.-euros i número 1254 de 2.096,64.-euros), i l'obra del xalet E. del Sr. Herrera (factures números 1148 de 4.866,99 i número 289 de 11.051,76.-euros).

Pel que fa a la primera obra, és amb bon criteri que el Tribunal ha donat més valor a l'informe de la pèrit judicial, Sra. Serra, que a l'informe tècnic de part elaborat per la societat Carnero, a petició de la societat Bueno. En efecte, el primer, a més d'oferir una més gran imparcialitat apareix més complert i no apareix cap motiu, en particular cap motiu tècnic per part de la defenent i recurrent, per a preferir l'informe del seu pèrit de part. Es pot precisar a més que aquest informe, segons ressurt de les seves pròpies indicacions, fou redactat en quatre dies, i que, a més, es veu que és en data 29-03-2012, quasi dos anys després de les factures, que la part defenent va encarregar el seu pèrit de la missió (vg. foli 75), val a dir 15 dies desprès de l'escrit de dúplica i vuit dies abans de presentar el seu escrit de proposició de proves en el qual no va interessar la pràctica de cap pericial judicial, com tampoc posteriorment va participar a la pericial ordenada a petició de la part agent.

Ara bé, el pèrit judicial conclou que els treballs de la societat Bernat han estat correctament executats i seria necessari un examen complert de la situació de l'obra. Per tant, no queda justificada cap raó per a oposar-se al pagament de les factures.

Pel que fa a la segona obra, apareix que, com aquesta Sala ho va jutjar en data 27-04-2015, la societat Bernat havia incurregut en una mala execució dels treballs d'impermeabilització essent dita mancança a l'origen d'unes filtracions d'aigua. Per tant, el tribunal d'instància no podia fer una altra cosa que desestimar la demanda en relació a la factura número 1148 per import de 4.866,99.-euros del 30-03-2010 per trobar-se la causa d'aquesta factura en els referits treballs.

Però, en relació als treballs contemplats en la segona factura número 1289 del 20-09-2010, ressurt de l'informe pericial que aquells sí que van ser realitzats de manera satisfactòria i que les noves filtracions aparegudes tenen una altra causa, com també ho apuntàvem en la nostra sentència del 27-05-2015. Per conseqüent, cap motiu existeix per oposar-se al pagament de dita factura i el tribunal ha pogut condemnar la defenent al seu pagament.

Per tot l'exposat, s'ha de confirmar la sentència recorreguda.

III.- La desestimació del recurs justifica imposar a la part recurrent vençuda les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs interposat per la representació processal de la societat Bueno contra la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 21-05-2015 que confirmem íntegrament.

Imposar a la societat Bueno les costes judicials de segona instància inclosos els honoraris de procurador i d'advocat;

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.