Renovació de residència sense treball. El requisit de tenir recursos econòmics suficients s'ha d'haver mantenint any a any durant tot el període de l'autorització a renovar.

Sentència

Magistrats

ELSA PUIG MUÑOZ ALEXANDRA CORNELLA SOLA IMMACULADA RODRIGUEZ DIAZ

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000035/2026

ORIGEN.- 2000009/2026 - 0

NIG: 5300545320260000014

SENTÈNCIA 34-2026 DE 15/06/2026

Ponent : Elsa PUIG MUÑOZ

Data : 15/06/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Administrativa

Referència : TSJA.- 0000035/2026

Nig : 5300545320260000014

IU : ECLI : AD: TSJA:2026:00034

SENTÈNCIA 34-2026

PARTS:

Apel·lant: Sr. Albert

Representant: Amat

Advocat: Sr. Amèrico

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Estefania

Advocat: Sr. Milton

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

Presidenta: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Magistrades: Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

Objecte: Renovació de residència sense treball. El requisit de tenir recursos econòmics suficients s'ha d'haver mantenint any a any durant tot el període de l'autorització a renovar.

Andorra la Vella, el 15 de juny de 2026.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000009/2026.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa PUIG MUÑOZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Albert va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Govern d'Andorra, de data 14 de gener de 2026, amb número NUM000, la qual confirmà en via de recurs administratiu la resolució del secretari d'Estat de Justícia i Interior, de data 4 de novembre de 2025, per la qual s'acordà desestimar la sol·licitud de regularització de l'autorització de residència sense activitat lucrativa de l'agent, per no haver acreditat el manteniment dels mitjans econòmics suficients durant tota la vigència de l'autorització, en concret als anys 2016 i 2018.

2.- En la sentència núm. 27/2026, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per l'agent.

3.- En el escrit d'apel·lació interposat pel Sr. Albert, s'al·lega, en substància, que:

- La sentència està mancada d'una argumentació suficient.

- La sentència imposa una anualització (sic) rígida que no resulta necessàriament del text legal i reglamentari.

- En un supòsit de regularització, la llei exigeix verificar el compliment dels requisits de renovació, però no defineix de forma expressa que la comprovació del requisit econòmic s'hagi de fer necessàriament mitjançant una valoració rígida i no compensatòria.

- L'expressió legal "per tot el temps de vigència de la residència" és compatible amb una valoració global i material de la suficiència econòmica.

- L'article 2 del Reglament, en parlar de "valoració dels recursos anyals", no exclou que aquesta valoració es dugui a terme tenint en compte el conjunt del període i la realitat econòmica acreditada.

- La sentència apel·lada equipara no assolir el llindar del 300% en els anys 2016 i 2018 (fet no controvertit) amb no acreditar mitjans econòmics suficients durant tota la vigència de l'autorització.

- S'ha de fer una interpretació finalista i teleològica de la normativa aplicable, amb citació de la Sentència del Tribunal Constitucional de data 19/04/2021 (assumpte 2021-2-L).

- No és equiparable el supòsit analitzat a la STSJA 10/2025, dictada a la causa 12/2025, compte tingut que en aquell supòsit es tractava de dipòsits (o saldos en compte corrent), però en el cas que ens ocupa s'ha acreditat tenir ingressos recurrents i suficients.

- S'ha vulnerat el principi de confiança legítima, sense que la sentència apel·lada hagi entrat a examinar: 1) si en la renovació de 2014 l'Administració va acceptar efectivament una forma d'acreditació no desglossada per anualitats; 2) si la normativa aplicable aleshores era exactament la mateixa i no ha canviat; 3) si això generava una expectativa objectivament fundada sobre la manera d'acreditar el requisit, i 4) si hi ha hagut un canvi interpretatiu no prou previsible i no prou explicat.

- En la darrera renovació de 2014, l'Administració va acceptar un certificat bancari (doc. 2 dels aportats amb la demanda), sense exigir el desglossament anual d'ingressos, que va ser acceptat i es va resoldre favorablement la renovació de la residència per un termini de 10 anys, sense fer les objeccions i/o interpretació de la normativa que ara es fa per part de Govern.

- La nova interpretació efectuada pel Govern, i validada per la sentència d'instància, genera un resultat del tot desproporcionat, com és la no renovació de la residència a una persona que porta residint al Principat i inscrit al Registre Central d'Immigració des del dia 18/04/2007 (d'acord amb el propi informe del servei de Policia), sense perjudici de la residència "activa" anterior que s'inicià a l'any 2001. A més, la denegació obliga al recurrent a abandonar el país o, alternativament, a instar una nova sol·licitud inicial, molt més onerosa i exigent, i amb pèrdua d'antiguitat respecte la residència i futures renovacions.

- L'aplicació estricta i formalista del requisit anual d'ingressos ha de ser superada també per l'equitat, entesa com criteri interpretatiu complementari i que ha d'actuar com a criteri de correcció i modulació de l'aplicació de les normes, quan de l'aplicació literal al cas concret causa un resultat injust, i -com s'ha dit- desproporcionat.

- S'ha d'aplicar el principi in dubio pro administrat.

4.- En la seva contesta, el Govern estima, en substància, que:

- L'agent no ha acreditat disposar de recursos suficients, any rere any, com exigeix la normativa.

- La pròpia jurisprudència del Tribunal Superior estableix que aquests ingressos anuals s'han de destinar al sosteniment ordinari de l'interessat, motiu pel qual exigeix que cada any s'acrediti el compliment del llindar mínim establert, sense admetre compensacions interanuals.

- Una valoració flexible i global suposaria alterar el contingut normatiu que preveu el compliment aquest requisit econòmic de forma continuada, és a dir, cada any.

- Si en un o diversos anys els ingressos són inferiors al llindar exigit -en aquest cas en 2016 i 2018-, la finalitat de la norma queda frustrada en aquell període, encara que en anys anteriors o posteriors s'hagin obtingut ingressos superiors.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l' article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia .

Segon.- Normativa d'aplicació

Com recorda l'exposició de motius de la Llei 9/2012, de 31 de maig, de modificació de la llei qualificada d'immigració (en endavant LQI), la regulació tradicional de les autoritzacions d'immigració ha girat al voltant de la dicotomia existent entre les dues possibles situacions en les quals una persona estrangera podia accedir a la residència andorrana: d'una banda, la dels immigrants que entraven en territori andorrà amb l'objectiu d'exercir una activitat professional, assalariada o no, i s'incorporaven al mercat laboral i de serveis nacional i, d'altra banda, la dels que establien la seva residència a Andorra sense voluntat d'exercir cap activitat i que quedaven enquadrats en l'àmbit de les inicialment anomenades "residències passives", que, a partir de l'actual LQI, han passat a denominar-se "residències sense activitat lucrativa".

I la mateixa exposició de motius de la LQI explica que les exigències d'inversions a Andorra, i la de mantenir un dipòsit de garantia a l'INAF (ara AFA), "és la necessitat de condicionar l'accés a la residència sense activitat lucrativa a una vertadera i decidida vocació de vinculació permanent amb el país", i que la regulació continguda al títol IX (De les autoritzacions d'immigració de residència sense treball) "respecte de la qual les disposicions restants de la Llei constitueixen normes d'aplicació subsidiària, pretén establir els requisits específics que haurà d'observar l'estranger que pretengui obtenir les preceptives autoritzacions", com estableix l'article 89.2 de la pròpia LQI.

Així, la LQI distingeix entre les autoritzacions que permeten treballar al Principat (les dels treballadors fronterers o les autoritzacions d'immigració per als actius residents, en totes les seves modalitats), o les autoritzacions d'immigració de residència sense treball, entre les que s'inclouen les autoritzacions de residència sense activitat lucrativa.

L'article 90 del mateix text legal estableix el requisits que s'han de reunir per obtenir les autoritzacions de residència sense activitat lucrativa, i, d'entre aquests, està el de:

"b) Acreditar que es disposa de mitjans econòmics suficients, d'acord amb els requisits que s'estableixin reglamentàriament, que permetin a la persona sol·licitant i a les persones al seu càrrec, o a càrrec del seu cònjuge o parella estable, residir al Principat d'Andorra per tot el temps de vigència de la residència."

I l' article 2 del Decret 485/2022, del 23 de novembre del 2022 , aplicable per raons temporals (en endavant "el Reglament"), disposa:

"Article 2. Mitjans econòmics suficients

1. La persona que sol·licita, a títol principal, una autorització d'immigració de residència sense treball, ja sigui per a si mateixa, ja sigui per a altres persones al seu càrrec, ha de demostrar que disposa de recursos econòmics suficients per residir a Andorra durant tot el temps de vigència de l'autorització, tal com disposa l'

article 90.b) de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d'immigració

.

En tots els casos, la suficiència de recursos econòmics s'observa en funció d'una valoració dels recursos anyals, que han de superar d'un 300% el salari mínim anyal vigent pel que fa al titular principal, al qual s'ha d'afegir el 100% d'aquest indicador per a cadascuna de les persones a càrrec.

2. Aquest aspecte s'acredita, entre d'altres, mitjançant un certificat de pensió de jubilació i/o d'invalidesa, una declaració de renda de l'any anterior al darrer país de residència i les certificacions bancàries corresponents. El Govern es reserva el dret de sol·licitar qualsevol informació complementària."

Tercer.- Interpretació del concepte de "recursos anyals"

No hi ha discussió en el fet que els recursos econòmics de l'agent als exercicis 2016 i 2018 no es va assolir el llindar mínim anual (la quantitat exigida l'any 2016 era de 35.131,32 euros, i l'obtinguda de 24.301,23 euros, amb una diferència de 10.830,09 euros, i per 2018 era de 26.628,92 euros, i l'obtinguda de 26.398,17 euros, amb una diferència de 10.230,75 euros).

Per això, la controvèrsia plantejada en via administrativa -que es manté en aquesta via judicial-, és la relativa a la interpretació que cal fer del requisit de tenir recursos econòmics suficients, i, més concretament, si els "recursos anyals" mínims s'han de considerar any a any, com defensa el Govern, o es pot fer una valoració de conjunt de tot el període a renovar (en el cas que ens ocupa, de deu anys), com defensa la part agent.

Doncs bé, la sentència d'instància es refereix a la STSJC 10/2025, dictada a la causa 12/2025, i també les parts hi fan al·lusió. A la referida sentència el punt en discussió era el següent:

"Així, segons la interpretació del Govern, aquest concepte no és equiparable a tenir en un compte corrent diners en un moment determinat, sinó que, com a mínim, el saldo s'ha de mantenir durant tot l'exercici, mentre que per la part agent -ara apel·lant- quan es parla del "recursos econòmics" d'una persona, s'està parlant dels diners dels que disposa per poder viure, ja sigui amb disponibilitat de diners estalviats -sense que el saldo s'hagi de mantenir al llarg de tot el període anual-, o mitjançant ingressos recurrents.

És cert que ni la LQI ni tampoc el Reglament defineixen ni concreten què s'entén per "mitjans econòmics suficients", com hauria estat recomanable. De fet, al recurs d'apel·lació s'afirma que, a la vista de "les imprecisions i falta de definicions contingudes" en la Llei i Reglament d'Immigració, el Tribunal no pot acollir sense més la interpretació feta pel Govern sobre el concepte de "recursos econòmics", la qual cosa és certa, ja que el Tribunal ha de raonar i motivar quina interpretació és, al seu parer, la correcta. Però no es pot dir que la sentència apel·lada no estigui convenientment motivada."

En aquell cas la persona sol·licitant no tenia ingressos, sinó dipòsits en compte corrent. Per això la qüestió que es discutia era "si es pot entendre per "recursos econòmics" els diners dipositats en compte corrent". Però en aquell procediment no es plantejava -al menys amb la claredat que es fa en el present recurs-, si es podien prorratejar els recursos del sol·licitant entre tot el període a renovar.

En qualsevol cas, l'article 2 del Reglament -abans transcrit-, parla "recursos anyals", i aquest Tribunal considera que aquesta menció només permet entendre que aquests recursos s'han d'acreditat any a any, sense que es pugui fer la interpretació que manté la part agent (ara apel·lant).

De fet, si s'hagués volgut dir que, en cas de renovació d'una l'autorització no lucrativa, els recursos econòmics a valorar havien d'haver estat deu vegades el 300% del salari mínim anyal vigent pel que fa al titular principal, al qual s'havien d'afegir el 100% d'aquest indicador per a cadascuna de les persones a càrrec, així ho hagués fet. I aquesta redacció, sens dubte, permetria sostenir la tesi de la part agent. Però la norma no diu això.

A més, la interpretació que invoca la part agent -que els ingressos obtinguts durant tot el període de l'autorització anterior es poden repartir entre els anys de la seva vigència, i que és suficient per obtenir la renovació que la mitja així obtinguda sigui igual o superior al 300% del salari mínim anyal vigent pel que fa al titular principal, al qual s'ha d'afegir el 100% d'aquest indicador per a cadascuna de les persones a càrrec-, pot portar que una persona pugui haver tingut el primer any de la seva autorització aquesta quantitat, i els nou anys posteriors, no hagi tingut cap recurs econòmic (bé sigui ingressos o dipòsits). I no és això el què diu el precepte (que parla de "recursos anuals"), ni tampoc se'n deriva de la voluntat del legislador que a la interpretació correcta sigui la que propugna la part agent, compte tingut que el que pretén és que les persones residents sense treballar al país tingut uns ingressos regulars mínims durant tot el període de la seva estada i en una quantitat mínima.

Recordi's que segons la Sentència del Tribunal Constitucional de data 19/04/2021, dictada a la causa 2021-2-L:

"La interpretació d'una norma -també de la Constitució- ha de tenir present, com s'ha indicat, els elements gramatical o literal, sistemàtic, històric i teleològic o finalista..."

És a dir, els criteris interpretatius de les normes són -per aquest ordre-:

1. El gramatical o literal.

2. Sistemàtic.

3. Històric.

4. Teleològic o finalista.

I no hi ha dubte que els dos primers i el quart porten a la conclusió que els ingressos mínims s'han d'haver obtingut any a any, sense que es pugui prorratejar els ingressos entre els anys de la vigència de l'autorització que es vol renovar. De fet, la pròpia part apel·lant reconeix que el criteri literal -que és el primer criteri interpretatiu, segons el Tribunal Constitucional-, és el que propugna Govern quan afirma que "de l'aplicació literal al cas concret causa un resultat injust".

La part agent també argumenta que en la renovació de 2014 l'Administració va acceptar una forma d'acreditació no desglossada per anualitats; que la normativa aplicable aleshores era exactament la mateixa; que aquesta circumstància va generar una expectativa objectivament fundada sobre la manera d'acreditar el requisit, i que hi ha hagut un canvi interpretatiu no prou previsible i no prou explicat.

Tanmateix, i si bé és cert que amb la demanda es va adjuntar un certificat emès per una entitat bancària andorrana de data 16/04/2014 que feia referència als dipòsits de l'agent en aquella concreta data, cal dir que aquest document, aïlladament considerat, no acredita que fos l'única documentació tinguda en compte per l'Administració en aquell procediment.

En qualsevol cas, la Resolució del Secretari d'Estat de Justícia i Interior qüestionada per l'agent, justifica la seva decisió en la STSJA de data 19/03/2025 (que és la número 10/2025), per la qual cosa, i sense perjudici que abans l'Administració entengués que hi havia prou amb acreditar els diners en compte corrent a una data determinada, un criteri jurisprudencial -inexistent fins aleshores-, pot justificar el canvi de criteri, de fet, el criteri dels Tribunals ha se ser respectat per l'Administració. Recordi's que l' article 249 del Codi de Procediment Civil -d'aplicació supletòria en aquesta Jurisdicció-, disposa que la motivació de les sentències tenen com a finalitat l'aplicació i la interpretació del dret.

Al recurs d'apel·lació també es defensa que la interpretació que propugna Govern vulnera el principi de proporcionalitat. Tanmateix, no s'està en l'àmbit sancionador, ni la decisió administrativa que es combat pel recurrent comporta que aquest hagi de marxar del Principat, compte tingut que res impedeix que pugui sol·licitar una nova autorització de residencia no lucrativa. En aquest punt, al recurs es diu que no te sentit que es denegui la renovació de l'autorització de l'agent, i per contra, se'n pugui autoritzar una de nova, però cap contradicció hi ha sinó que s'haurà d'estar als requisits que s'exigeixen en cada cas.

A l'últim, cal dir que el principi in dubio pro administrat que esmenta l'agent no és altra cosa que el principi pro accione però a l'àmbit administratiu, que no s'ha vulnerat, compte tingut que el recurs administratiu es va admetre i el contenciós també, i la part agent ha pogut desplegar tots els arguments que ha entès d'aplicació, sense minva del seu dret de defensa.

Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la part agent, i confirmar la sentència recorreguda.

Segon.- Declarar que la resolució impugnada en la instància és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.