Prova de la veracitat d'un robatori (0001/10)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-001/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de maig de 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal dels Srs. Montenegro i Machado va formular demanda contra la companyia "B. SA" en data 28 de novembre del 2007, sol·licitant que es condemnés a la defenent a pagar als seus mandants el valor del vehicle, marca "Nissan" model "Cabstar" matrícula XXXX, assegurat per l'esmentada entitat, que li havia estat robat a França, juntament amb el valor dels accessoris que aquest portava a la data dels fets, imposant a més a la defenent les costes del procediment.

II.- En data 16 de gener del 2008 la representació processal de la societat "B. SA" va contestar la demanda formulada contra ella oposant-se a la mateixa amb l'argument que els agents no havien acreditat que el vehicle de la seva propietat hagués estat robat a França com afirmaven, raó per la qual sol·licitaven la seva desestimació i la imposició de les costes del procediment a l'adversa.

III.- Les parts van formular oportunament els seus escrits de rèplica i dúplica, i posteriorment de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 4 de novembre del 2009 desestimant íntegrament la demanda interposada pels Srs. Montenegro i Machado, absolent a la demandada de totes les pretensions de la part demandant i imposant a aquesta les costes del procediment.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal dels Srs. Montenegro i Machado i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació íntegra de la seva demanda.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- En la demanda que dóna origen al present procediment els Srs. Montenegro i Machado sol·licitaven que es condemnés a la societat "B. SA", entitat asseguradora del vehicle de la seva propietat, que, segons afirmaven, els hi havia estat sostret a la localitat Santeny, França, el dia 27 de maig del 2006, a abonar als seus mandants el seu valor, més el dels accessoris que portava en aquell moment.

Per tal d'acreditar aquest fet els agents aportaven amb la demanda la pòlissa d'assegurança del vehicle, una denúncia presentada davant de la Unitat d'Atenció Ciutadana d'Andorra el dia 30 de maig del 2006, que va ser arxivada (folis 13 i 14), un altre plantejada davant de la Gendarmeria de Ax-les-Thermes el dia 16 de juliol d'aquell any (foli 15) i una factura a nom de Mr. Montenegro del "Classic Hotel" de la localitat de Santeny corresponent al dia 27 de maig del 2006 (foli 17). Posteriorment en el curs de les actuacions van aportar el testimoni del Sr. Zapata, cunyat del Sr. Montenegro, que afirmava haver-lo acompanyat en el viatge a França per tal de recollir uns efectes de la seva propietat, ja que ell havia residit a l'esmentada localitat, i que confirmava que el vehicle va ser robat la nit que van pernoctar en aquella vila (foli 96 en relació al 56) i també el del Sr. Tamarit, dependent del citat senyor des de feia tres anys, que afirmava que un dissabte a finals del mes de maig del 2006 va anar fins el Pas de la Casa a sol·licitud del Sr. Montenegro i va carregar en el seu les eines que es trobaven en el vehicle de lloguer amb el què aquest circulava per tal que pogués superar el Pas amb un pes menor i arribar fins al Principat, acompanyant-lo el dia següent fins a Foix per tal de retornar l'esmentat vehicle (foli 99 en relació al 58).

La Sentència d'instància considera que aquestes proves no són suficients per acreditar un robatori, raó per la qual desestima la demanda formulada pels Srs. Montenegro i Machado, i contra aquesta decisió s'alcen els agents sol·licitant la seva revocació i l'estimació íntegra de les seves peticions.

II.- Malgrat els arguments dels recurrents aquesta Sala considera que la Sentència d'instància ha de ser confirmada.

En efecte, les proves aportades amb la demanda i en el curs del procediment no es poden considerar determinants per tal d'acreditar els fets que la fonamenten, mentre que es donen en aquest cas suficients indicis per dubtar de la veracitat del relat dels agents.

Així, les úniques proves que aporten els agents de la veracitat del seu relat són una factura de l'hotel de la vila a on diuen que es va produir el robatori i el testimoni de dues persones vinculades amb ells per vincles de parentiu o dependència.

D'altra banda, és sospitós que el Sr. Montenegro concertés l'assegurança en la què basa la seva reclamació, i que cobrava el risc de robatori del seu vehicle, precisament la mateixa tarda en la què afirma haver marxat a França amb ell de manera urgent i hores abans de que, segons manifesta, li fos sostret en aquest país, tenint en compte, a més a més, que si abans el vehicle estava assegurat no es coneix de quin tipus de d'assegurança gaudia.

És estrany també que l'agent no presentés una denúncia a la mateixa vila a on afirmava que s'havia produït el robatori del vehicle i el mateix dia 27 en què, segons ell, va succeir aquest fet, a fi de que s'iniciés ràpidament la seva recerca, i, si és veritat que ho va fer però que no li van admetre la denúncia perquè no podia adjuntar els papers del vehicle ja que es trobaven en el seu interior, com defensa, és poc creïble que no pogués aportar cap prova de que ho va intentar, ja que encara que manqui la documentació la denúncia s'ha de poder tramitar i, en tot cas, es pot complementar aportant aquesta amb posterioritat.

No és tampoc lògic que sols presentés la denúncia el 30 de maig del 2006 i que ho fes a Andorra, quan podia sospitar que les autoritats andorranes no estaven legitimades per intentar recuperar el vehicle, ni que no la presentés fins el dia 16 de juliol del mateix any a Ax-les-Thermes i per indicació en els dos casos de la companyia asseguradora a fi de poder cobrar la indemnització procedent, ja que aquesta actuació no es compadeix amb la voluntat, que s'ha de presumir prioritària per qualsevol perjudicat, de recuperar el vehicle de la seva propietat abans que no pas intentar cobrar el seu valor en virtut del contracte d'assegurança.

III.- Pel que fa als testimonis aportats a les actuacions per tal d'acreditar el robatori, cal tenir en compte que un d'ells és el cunyat d'un dels agents, el Sr. Montenegro, i l'altre el seu empleat, de tal manera que les seves declaracions s'han de valorar amb molta cautela i, si fos veritat que l'agent junt amb el Sr. Zapata van haver de llogar un vehicle per tal de retornar de Santeny a Andorra, és molt estrany que no pugui aportar cap rebut que ho acrediti, quan és evident que havia de percebre que era important poder provar aquest fet.

Per últim, el viatge de tornada al Principat i la devolució del cotxe llogat a Foix es produeixen en un espai de temps tant breu que és igualment difícil de creure i la factura de l'hotel a la localitat de Santeny, que d'altre banda consta a un nom com és el de "M." que tant pot correspondre a l'agent, com al seu cunyat, com a tots dos, l'únic que prova, en tot cas, és que un dels dos va pernoctar aquell dia en aquella localitat, encara que es tracta d'un document que no ha estat ratificat i que s'ha redactat amb una simplicitat tal que, com manifesta l'Hble. Batlle, fins i tot l'estada en aquesta localitat resulta dubtosa.

Per totes aquestes raons, i tenint en compte, a més a més, la facilitat probatòria de la que gaudien els agents, no es pot considerar acreditat el robatori del vehicle de la seva propietat assegurat per la defenent i, per tant, cal confirmar la Sentència d'instància en tots els seus extrems.

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels Srs. Montenegro i Machado contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.