Càrrega de la prova.- Valoració de la prova (0065/05)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Antoni Bruguera Manté Jean Louis Vuillemin

SENTÈNCIA DE 15 DE SETEMBRE DE 2005

Càrrega de la prova.- Valoració de la prova

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Garzón Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal dels Srs. Pombo i Zapata van formular demanda, de data 24-2- 2005, envers el Sr. Sancho, segons la qual sol·licitava la condemna del defenent a l'abonament de la quantitat de 8.907,23 EUR, amb més els interessos legals des del mes de maig de 2003 i amb imposició de les costes processals.

La representació processal del Sr. Sancho va oposar-se a la demanda, per escrit de data 12-12- 2003, i va demanar que es procedís a la desestimació de la demanda amb imposició de les costes processals a la part agent.

II.- L'Honorable Batlle va dictar sentència, de data 24-2-2005, en la qual establia: "DECIDEIX: Desestimar la demanda interposada el 20 de maig del 2004 pel procurador Sr. Garzón, actuant en nom dels Srs. Pombo i Zapata, contra el Sr. ENTITY_6; desestimar l'excepció de cosa jutjada; i absoldre el defenent de les pretensions de la part adversa. Condemnar en costes a la part agent, inclosos honoraris d'advocat i de procurador".

III.- La representació processal de la part agent va formular recurs contra la sentència d'instància i, en data 18-5-2005, va presentar llur escrit de conclusions, segons el qual i pels arguments continguts en el mateix demanava la revocació de la sentència. Per el contrari, la part apel·lada va presentar llur escrit de contesta a les conclusions, en data 10-6-2005, i va sol·licitar que es procedís a la confirmació de la sentència d'instància i amb imposició a la part recurrent de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Garzón Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part recurrent fonamenta el seu recurs contra la sentència d'instància en els següents greuges o motius. En primer terme, considera que la demanda de la part agent, ara recurrent, es va fonamentar en les úniques proves sòlides existents, i no només en una factura i en un albarà, sinó en altres proves documentals. Afegeix que la prova testifical no es va poder practicar perquè dels tres treballadors, dos viuen fora del Principat i es desconeix el parador del tercer. Així mateix, entén que respecte d'altres testimonis l'únic possible seria el Sr. Serra i no es podia comptar amb la seva neutralitat. Assenyala també que en el llibre d'obres es reflecteix el que supervisa la Direcció facultativa, però en aquest cas no ho va supervisar la Direcció facultativa, sinó que els treballs es van encarregar pel Sr. Salamanca a l'empresa Alzina Estil. En segon terme, sustenta que la demandada no ha fonamentat la seva defensa en la manca de realització dels treballs, sinó que adduïa que el Sr. Salamanca no els va encarregar i, subsidiàriament, no estava d'acord amb l'import facturat. No s'ha provat per la defenent que no es va donar l'encàrrec professional. Per tots aquests arguments, la part agent sol·licita que es procedeixi a revocar la sentència dictada a la instància.

II.- El primer dels greuges que s'han d'analitzar és el relatiu a l'apreciació i valoració de les proves per part del jutjador d'instància. Si s'examinen les actuacions, s'extreu que la part agent exercita una petició de condemna envers el Sr. Sancho, com a titular de ORG_0 que es fonament en la reparació d'unes juntes de placopatre a l'edifici Júpiter. Les proves documentals que existeixen a les actuacions consisteixen en la factura núm. 1507, emesa per la part agent, per un import de 8.907,23 EUR (foli 14), l'albarà relatiu a l'esmentada factura (foli 137), una carta de l'advocat de la part agent en la qual es reclama al defenent el pagament de la factura (foli 15) i una nova carta adreçada al lletrat del defenent (foli 17), on s'indica que, refusat el pagament per la propietat de l'edifici, correspon el mateix al Sr. Salamanca. D'aquests elements probatoris no s'acredita l'existència de la realització del treball ni del sorgiment del crèdit a favor de l'agent, tota vegada que tant la factura com l'albarà són emesos unilateralment i les cartes acrediten l'existència de la reclamació, però no la seva bondat o fonament. S'ha d'afegir que no abona tampoc la tesi de la part agent el fet que existís un anterior procediment que va finalitzar per mitjà d'una transacció judicial, de data 12-12-2003 (folis 36 i ss). En efecte, si l'anterior factura va ser objecte de reclamació per la part agent, com resulta de les cartes creuades entre els lletrats abans referides, no s'acaba de comprendre com aquest pretès crèdit no consti en la transacció judicial, en la que, precisament, s'efectuava una compensació de crèdits i de la que resultava un saldo favorable al defenent de 2.918,46 Euros.

De la resta de la prova documental que es troba a les actuacions, tampoc es pot asseverar que recolzin la tesi de la part agent. En efecte, dels fulls del llibre d'obra resulta que no hi ha cap anotació relativa a la necessitat de repassar les esmentades juntes i, si bé, el recurrent ho justifica dient que només s'anotava allò que supervisava la Direcció facultativa i que aquesta feina fou encarregada directament per Construccions N., segueix, malgrat la justificació que aporta, òrfena de prova la seva pretensió condemnatòria. I el mateix s'ha de dir en relació al rebut retornat (foli 89) pel pagament de la factura que es pretenia, atès que consta retornat pel defenent i que s'aporta amb una factura (la 1508) que no solament inclou un crèdit de 8907,23 EUR en una relació de crèdits i deutes, en data 22-4-2003, quan a la transacció judicial referida, que és de 8 mesos després (12-12-2003) ni tan sols s'hi fa cap referència a l'existència de l'esmentat crèdit a favor de la part agent i ara recurrent.

III.- Pel que fa a les altres proves, com la testifical, si bé el que fa el recurrent és donar arguments pels quals no l'ha emprat, el cert és que li correspon com a part agent la prova dels fets constitutius de la seva pretensió, d'acord amb la distribució de les regles de l'onus probandi i de la seva matització per la facilitat i proximitat probatòria. I des d'aquesta òptica, s'ha de concloure amb la resolució d'instància que es podia haver acreditat la necessitat de la reparació, el treball efectuat i qui el va realitzar i, si això no es fa, atesa la prohibició de non liquet a la que es troben sotmesos els tribunals, aquests han de resoldre, com ja s'ha dit, segons les regles que regulen la càrrega de la prova. I arribats a aquest extrem, forçós és concloure que no existeix cap altra prova que recolzi les tesis de la part agent i recurrent.

IV.- En darrer terme, assenyala que la defenent no va negar la feina efectuada sinó la manca d'encàrrec i, de forma subsidiària, l'import excessiu pel nombre d'hores de feina. Aquesta Sala no pot tampoc convenir amb aquests arguments, tota vegada que en el propi escrit de demanda (foli 30) s'indica que la factura era inviable i que es devia haver anul·lat, el que significa que res devia i, a la vegada, afirmava que no va existir mai encàrrec professional i que la factura no té suport documental ni consta acceptada. En aquesta línia d'idees, s'ha d'indicar que de la confessió del Sr. Salamanca (foli 139) s'admet que l'agent efectuava tasques de pintura, però no l'existència de defectes en les juntes ni l'encàrrec i, en consonància amb la resta del material probatori, esdevé obligat concloure la manca d'acreditació per l'agent dels fets en els quals es fonamenta la seva pretensió, per la qual cosa s'escau refusar el recurs interposat i confirmar la resolució d'instància.

V.- El refús del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5)

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal dels Srs. Pombo i Zapata contra la sentència, de data 24-2-2005, dictada per l'Honorable Batlle, constituït en Tribunal unipersonal, i procedir a la confirmació de la seva part decisòria en la seva integritat. S'escau imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.