CASS Pensió d'invalidesa per accident de treball-apreciació del grau d'incapacitat-SS-0022-2/02
- Resolució
- Sentència · 28/05/2003
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 132/2003
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2003:132
- Recurs
- SS-0022-2/02
- Ponent
- Bernard Plagnet
- Magistrats
- Bernard Plagnet
- Àrea
- Administratiu Laboral i Seguretat Social
- Descriptors
- BATLLES CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA SENTÈNCIA (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) RECURS D'APEL·LACIÓ
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha dictaminat sobre el recurs d'apel·lació presentat per la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) contra la sentència del Tribunal de Batlles que havia establert que el Sr. Quesada tenia dret a una pensió d'invalidesa per accident de treball del 25%. La CASS havia argumentat que l'interessat havia patit dos accidents, un de treball i un altre comú, i que les seqüeles d'aquests accidents havien de ser valorades separadament. No obstant això, el Tribunal Superior ha desestimat el recurs i ha confirmat la sentència original, establint que el grau d'invalidesa del Sr. Quesada és del 25% a causa de les lesions derivades de l'accident de treball del 2 d'octubre de 1999.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Bernard Plagnet
SENTÈNCIA 2003-17 DE 28 DE MAIG DE 2003
CASS
Pensió d'invalidesa per accident de treball-apreciació del grau d'incapacitat- aplicació de la Guia barem de Padovani
Ponent : M.I. Sr. Bernard Plagnet
Antecedents de fet
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- El Sr. Quesada va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 27 de maig del 2002, confirmant en alçada la decisió del 4 d'abril anterior sol·licitant l'atribució d'una pensió d'invalidesa per accident de treball que com a mínim s'ha d'establir en el 45 % d'IPP.
2.- En la sentència de 9 de desembre del 2002, el Tribunal de Batlles ha estimat parcialment la demanda formulada pel Sr. Quesada i ha declarat que l'interessat té dret a que li sigui reconeguda una IPP, derivada de l'accident de treball de 2 d'octubre de 1999, de 25 punts.
3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 6 de febrer del 2003, la CASS manifesta principalment que l'interessat va patir dos accidents: un accident de treball de data 2 d'octubre de 1999 i un accident comú ocorregut el juliol del 2001; i contràriament al que recull la sentència recorreguda, de la caiguda de juliol de 2001 si que n'han quedat seqüeles. En conseqüència, la decisió de la CASS, valorant l'IPP en 15 punts és correcta. Subsidiàriament, la CASS accepta un IPP de 23,50 punts.
La CASS ha confirmat aquests arguments en el seu escrit de conclusions de data 20 de març de 2003, tot i precisant que no calia tenir en compte les circumstancies subjectives, tal com l'edat, les facultats, aptituds i formació de l'assegurat, ja que es tracta de determinar una pensió d'invalidesa derivada d'accident de treball i no d'una pensió d'invalidesa derivada de malaltia.
4.- En la seva contesta de data 20 de febrer de 2003, el Sr. Quesada manifesta principalment que « ja manifestava una inestabilitat i molèsties en el seu genoll dret, així com una lleugera coixesa, a rel de l'accident laboral i abans de patir el segon accident, molèsties aquestes que s'han ressentit posteriorment, i que evidentment el segon accident directa o indirectament és causa del primer ». L'interessat demana la confirmació de la sentència en tots els seus extrems.
Ha confirmat aquests arguments en el seu escrit de conclusions de data 5 de març de 2003.
Fonaments de dret
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per a conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39-3 de la Llei qualificada de la Justícia .
Segon.- Per apreciar el grau d'incapacitat, el jutge ha de considerar el conjunt dels informes i certificats mèdics que figuren en l'expedient. Tots ells constitueixen elements d'apreciació pel jutge, que no queda necessàriament lligat per les seves conclusions.
Resulta de l'examen dels diferents documents mèdics, que figuren en l'expedient, que com bé ha dit la Sentència recorreguda (punt Sisè), « l'accident de dret comú que va patir l'assegurat el juliol de 2001 no n'ha quedat cap lesió apreciable i que les limitacions constatades pels perits actualment son totes derivades de la lesió al genoll que és la principal ».
Convé per tant d'apreciar el grau d'invalidesa en funció de les lesions constatades pels perits.
Tercer .- Apareixen dos classes de lesions: una limitació del moviment d'extensió del genoll dret a 105° i la inestabilitat del lligament lateral intern. Segons la Guia barem de Padovani, el grau d'incapacitat per la primera lesió es pot avaluar en un 15 % i en un 10 % per la segona. Les lesions pertanyen a la mateixa articulació, i per consegüent, no s'aplica la regla de Balthazar. El grau d'incapacitat global queda per tant fixada en un 25 %.
Decisio
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer : Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la CASS
Segon : Confirmar la sentència recorreguda i declarar que el Sr. Quesada té dret a que li sigui reconegut un IPP derivat de l'accident de treball de 2 d'octubre de 1999, de 25 punts.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.