Sentència sobre reclamacions de quantitat recíproques derivades de relacions mercantils

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Alexandra Cornelia Sola

PARTS:

Apel·lant: Sr. Caro

Advocat: Sr. GAE

Apel·lat: Sr. Somoza

Advocat: Sr. JZP

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President en funcions: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: Reclamacions de quantitat recíproques derivades de relacions mercantils

SENTÈNCIA 000068/2025

Andorra la Vella, el 10 d'abril del 2025.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 10 de març de 2016, el Somoza interposà demanda en reclamació de quantitat contra el Caro, tot sol·licitant la seva condemna a satisfer-li la suma de 90.363,48 EUR, en concepte de retorn de la quantitat que li va prestar, més els interessos legals corresponents; l'import de 153,62 EUR en concepte de despeses extrajudicials, més els interessos corresponents; declarar la responsabilitat única del defenent en relació al reembossament del préstec que l'agent havia avalat prop de l'entitat B i condemnar-lo a pagar-li els imports que, de ser el cas, hagués hagut de satisfer pel referit préstec i al pagament de les costes judicials produïdes, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, així com tota altra despesa que porti causa de la tramitació del plet.

2.- En data 14 d'abril de 2016, la representació processal del Caro contestà la demanda articulada de contrari interposà al seu torn demanda reconvencional. Sol·licita la desestimació de la demanda, amb condemna de l'agent a satisfer les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perit. Subsidiàriament i pel cas de considerar-se que els imports foren rebuts en concepte de préstec i no en pagament de les factures aportades, únicament li endeutaria la suma global de 71.363,48 EUR derivada de les factures referenciades de 1465, 001/15, 012/15, 021/15 i 048/15.

Demana també l'estimació de la seva demanda reconvencional i la condemna de l'agent i defenent reconvencional a satisfer-li la suma de 152.805,74 EUR en concepte de factures emeses pels treballs realitzats fora pressupost i a satisfer les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perit.

Subsidiàriament, demana que en cas de què es considerés que els imports abonats pel Somoza ho foren en concepte de préstec personal, reclama l'import total de les factures 1465, 001/15, 012/15, 021/15, 048/15, d'un global de 71.363,48 EUR, ja que en aquest supòsit resultarien impagades, així com el pagament de les costes processals, inclosos els honoraris d'avocat, procurador i perit.

3.- En data 19 de setembre de 2024, el Tribunal de Batlles dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"PRIMER.- Estimar de forma substancial la demanda formulada pel Sr. Somoza a l'atenció del Sr. Caro i, condemnar a aquest darrer a pagar al primer la quantitat de 90.363,48 EUR; desestimar la declaració de responsabilitat única del Sr. Caro en relació al préstec atorgat per B a aquest darrer i, en el què el Sr. Somoza consta com a avalador i; imposar les costes processals causades a la part vençuda i, per tant al Sr. Caro.

SEGON.- Estimar parcialment la demanda reconvencional formulada pel Sr. Caro a l'atenció del Sr. Somoza i, condemnar a aquest darrer a pagar al primer la quantitat de 90.265,51 EUR i, sense efectuar especial condemna en costes.

TERCER.- Operar compensació entre ambdues quantitats de manera que el Sr. Caro deu al Sr. Somoza la quantitat de 97,97 EUR juntament amb els interessos legals comptadors des de la contesta a la demanda, això és el 14 d'abril del 2016."

4.- Contra la mateixa ha interposat recurs parcial d'apel·lació el Caro en considerar que conté una errònia valoració probatòria. En síntesi, fonamenta el seu recurs d'apel·lació, d'una banda, en què la resolució d'instància basa la seva condemna a satisfer la quantitat de 90.363,48 EUR en uns reconeixements de deute per ell signats que no eren més que una garantia de l'execució de l'obra per part seva pels imports que el Somoza anava satisfent. Al respecte afirma no haver demanat mai la declaració d'anul·labilitat dels referits documents, que reconeix haver signat, sinó simplement invocat que en haver complert la funció pels que foren emesos (garantia de pagaments), el seu contingut quedava sense efecte. D'altra banda, sosté també que malgrat l'anterior i malgrat no haver fet expressa referència a l'existència d'un vici de consentiment en la seva signatura, en el cas que el tribunal l'hagués constatat, s'hagués acreditat que els mateixos eren anul·lables per no respondre a la realitat per la que s'efectuaren: garantia de pagament de factures d'obra. I per això demana la desestimació de la demanda.

Subsidiàriament considera que la resolució conté un pronunciament incoherent, perquè tot i que el Tribunal de Batlles entén que un dels imports de 20.000 EUR mai no li va ser abonat pel Somoza, el condemna a pagar-los.

En relació a la demanda reconvencional, considera que l'import corresponent a l'obra realitzada i pressupostada ha de ser fixat en 205.205,40 EUR i els treballs efectuats fora de pressupost en l'import de 152.342,33 EUR . Subsidiàriament, de no estimar-se els greuges interposats en relació a la seva demanda reconvencional, demana que tenint en compte una estimació substancial de la mateixa, correspondria imposar les costes processals ocasionades al Somoza.

Sol·licita que es dicti Sentència revocant la d'instància en el sentit exposat en el seu escrit, particularment en la conclusió quarta (sic). En la mateixa interessa, respecte de la demanda principal, la desestimació íntegra de la demanda del Somoza i la imposició de les costes de primera instància al mateix, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

Subsidiàriament, l'estimació parcial de la demanda -que ha de ser per 70.363,48 i no per 90.363,48 EUR,- sense efectuar-se condemna en costes.

Respecte de la demanda reconvencional demana la seva estimació, condemnant al Somoza a abonar-li la suma de 106.874,68 EUR, amb els interessos legals des de la contesta a la demanda reconvencional i amb imposició del pagament de les costes judicials i extrajudicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador de primera instància. I subsidiàriament demana que pel cas de confirmar-se l'estimació parcial de la reconvenció, s'imposin les costes judicials i extrajudicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador de primera instància (sic), donada la seva estimació substancial.

Demana també que en tots els casos es condemni al Somoza al pagament de les costes, inclosos els honoraris d'advocat i procurador d'aquesta alçada.

5.- La representació processal del Somoza s'oposa al recurs d'apel·lació interposat i sol·licita la seva íntegra desestimació, amb imposició a la part apel·lant del pagament de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Constitueix l'objecte del recurs d'apel·lació interposat la determinació de la quantitat que els senyors Somoza i Caro han de ser condemnats, en el seu cas, a abonar-se en mèrits de les relacions mercantils que els vinculaven, i que el primer reclama en la demanda interposada i el segon en la demanda reconvencional interposada en el seu escrit de contesta a la demanda.

Naturalesa mercantil de les relacions entre ambdues parts litigants que era defensada en la instància pel Caro, havent estat establerta per la resolució d'instància, sense que contra la mateixa hagi interposat recurs d'apel·lació el Somoza, tot i ser el que defensava que l'import per ell reclamat derivava dels préstecs que ell mateix li havia atorgat a títol personal.

Segon.- Antecedents d'interès:

1. Durant l'any 2014 el Somoza va encomanar al Caro, titular del negoci "C" la reconstrucció del xalet de propietat del primer que havia patit un incendi, havent efectuat el segon un pressupost degudament acceptat pel primer d'un import de 261.384,47 EUR, IGI inclòs (folis 47 i 48). El Caro demana el pagament de 152.805,74 EUR per treballs realitzats fora del pressupost, fixant la pericial judicial efectuada aquest import en la suma de 136.732,75 EUR (IGI inclòs).

2. Durant el desenvolupament de l'obra el Somoza va efectuar diversos pagaments al Caro, per un import global de 91.363,48 EUR, que el primer afirma que va efectuar en concepte de préstecs personals i el segon com a garantia del correcte desenvolupament de l'obra i abonament de diferents factures. Concretament el Somoza li va lliurar les següents quantitats:

20.000 EUR en data 2 de desembre de 2014, que el Caro s'obligava a retornar en data 15 de març de 2015 (folis 13 i 14 )

15.000 EUR en data 12 de gener de 2015, que el Caro s'obligava a retornar en data 1 de març de 2015 (foli 15)

20.000 EUR en data 3 de febrer de 2015, que el Caro s'obligava a retornar en data 15 de març de 2015 (folis 16 i 17 )

12.363,48 EUR en data 5 de març de 2015, que el Caro s'obligava a retornar en data 1 d'abril de 2015 (folis 18 i 19 )

4.000 EUR en data 11 de juny de 2015, que el Caro s'obligava a retornar quan rebés el préstec del seu banc (folis 20 i 21 )

20.000 EUR en data 18 de juliol de 2015, que el Caro s'obligava a retornar mitjançant el pagament de 500 EUR mensuals en un període de 40 mesos (foli 22).

3. Durant els mesos d'agost i setembre de 2015, el Caro efectuà dos pagaments de 500 EUR cadascun al Somoza, en concepte de "pagament deute" (folis 123 i 124). En el foli 112 vincula aquests pagaments al préstec que havia de retornar en 40 mesos a raó de 500 EUR mensuals.

4. En data 23 de juny de 2015 el Somoza es constituí en avalador solidari de les resultes del préstec que l'entitat B concedí al Caro per un import de 15.000 EUR (folis 113 i ss.)

Tercer.- En relació als reconeixements de deute degudament signats per les parts sobre les diferents quantitats que integren el global de l'import que el Somoza va prestar al Caro i que obren als folis 13 a 22 dels autes, les argumentacions emprades per la part recurrent resulten contradictòries. Així, tot i negar en primer terme en el seu escrit de recurs haver demanat la seva anul·labilitat (foli 3), afirmant que els mateixos havien quedat sense efecte en haver-se complert la funció per la que foren emesos: la realització de les obres efectuades, quedant així confirmades les factures emeses i el seu cobrament; continua dient en la mateixa pàgina (foli 3) que hauria fet menció d'una causa d'anul·labilitat dels mateixos: haver cedit a la petició del Somoza de signar-los per la necessitat de cobrar els factures que el mateix li havia de satisfer.

Malgrat aquesta flagrant contradicció, retreu la part recurrent a la resolució recorreguda que en base a no haver demanat expressament la seva anul·labilitat, aquella no hagués tingut en compte l'essència de la seva pretensió, i hagués procedit a analitzar la seva anul·labilitat, i els hagués anul·lat per no correspondre's amb la realitat per la que s'efectuaren.

Argument que no pot ser compartit i no només per la contradicció existent en les pretensions del propi recurrent, sinó perquè malgrat aquesta, la resolució d'instància va procedir a l'anàlisi de l'eventual concurrència d'alguna causa d'anul·labilitat, no podent considerar-ne cap d'acreditada, en no haver-la demostrat el propi recurrent, sobre tot de tractar-se d'un pretès vici de consentiment en l'atorgament dels contractes de reconeixement de deute.

En conseqüència, aquest greuge ha de decaure.

Quart.- En relació a la pretesa incoherència que també afirma que conté la resolució d'instància i relativa a què imposa al Caro el retorn dels 20.000 EUR derivats del document que obra al foli 22 i, per contra, també considera acreditada la manca de lliurament d'aquest import per part del Somoza, ja que ell mateix així ho reconeix; cal posar de relleu que aquesta no es produeix.

I la incoherència no és tal per quant el Somoza va afirmar haver satisfet aquest import directament a industrials, quan no li corresponia per tractar-se de treballs que havien estat degudament inclosos dins el pressupost per ell acceptat. Així, la conseqüència d'aquest extrem hauria d'haver estat l'acreditació de la veracitat de la seva afirmació en base al principi onus probandi incumbit ei qui dicit , el cas és però que no només no ho feu, sinó que la seva pròpia actuació d'abonar dos imports de 500 EUR -relatius a les quotes compromeses en el mateix document que obra al foli 22, corresponents als mes d'agost i setembre-, confirma l'assumpció de l'obligació del retorn d'aquest import per part del Caro i dona validesa a la reclamació efectuada al respecte pel Somoza, tal i com conclou la resolució d'instància, que es limita a extreure la suma dels 1.000 EUR abonats i no dels 20.000 EUR com pretén la part recurrent. En tot cas, posarem de relleu que el fet de què aquest import no es pagués directament al Caro no vol dir que ell no se'n beneficiés, donat que en pagar-se directament a industrials, aquests no li podien reclamar a ell. Insistim en què és ell mateix el que va validar la procedència del retorn d'aquest import amb el pagament de dues de les quotes acordades al respecte.

En aquest sentit farem referència la doctrina dels actes propis, que hem tingut ocasió de recollir en diferents resolucions, com per exemple en les Sentències amb número de rotlle 115/15 i 229/2018 :

"Pel que fa a la doctrina dels actes propis ("venire contra proprium actum non valet"), és d'aplicació en el dret andorrà i significa que ningú pot fer valer una pretensió que contradigui la conducta pròpia observada amb anterioritat. Suposa una prova concloent i segura que l'autor d'un acte el va realitzar amb la finalitat de crear, modificar o extingir una relació jurídica de manera que no es pot tornar enrere del que va fer. S'ha de tenir en compte que el fonament de dita doctrina és de protegir la bona fe i la confiança en les relacions jurídiques."

Procedeix, en conseqüència, confirmar la resolució d'instància en el sentit de què el Caro ha de ser condemnat a satisfer la suma de 90.363,48 EUR al Somoza.

Cinquè.- En relació a les pretensions contingudes en la demanda reconvencional

A.- en relació als treballs pressupostats i realitzats:

El Caro comparteix que aquests ascendeixen a la suma de 133.841,92 EUR, però considera que als mateixos hi caldria afegir la suma de 71.363,48 EUR, en considerar que les factures que els sustenten: 1465E, 001/15, 012/15, 021/15 i 048/15 no s'han tingut en compte a l'hora de fixar l'import final. Sosté al respecte que el Tribunal a quo entén que la perit ja les pren en compte al fixar l'import que és facturable, segons es deriva dels conceptes continguts en el requadre que obra al foli 779, malgrat la pròpia perit afirma al revers del foli 778 que aquests que descriu com a "pagada en forma de préstec" en cas que es consideressin préstec personal, les factures resultarien impagades. Com hem vist, però, no es tracta d'un préstec personal, sinó que els crèdits respectius deriven de la relació mercantil existent entre les parts litigants.

B.- en relació als treballs executats fora del pressupost:

Critica la part recurrent que el Tribunal unipersonal d'instància quantifiqui aquests treballs en la suma proposada per la perit judicial, de 136.732,75 EUR (IGI inclòs) desestimant la suma per ell proposada d'un import de 152.342,33 EUR (IGI inclòs), en base a l'informe pericial judicial que no pren en compte les al·legacions tècniques per ell efectuades. Concretament fa referència:

als treballs d'enderroc:

Al respecte el Tribunal d'instància desestima la reclamació continguda en les factures 1403 E i 1452 E (folis 127 i 128) per un import de 710 i 1481 EUR, respectivament, dels quals la perit dedueix la suma global de 1.418 EUR, en deduí 11 m3 de runa (revers foli 779).

La part recurrent considera que aquesta deducció no pot prosperar en haver-se acreditat que els treballs d'enderroc no es trobaven inclosos en el pressupost inicial.

La perit judicial, senyora, ZN en el foli 779 i del revers del 789 al 791 exposa les seves conclusions al respecte, quantificant la runa d'enderroc en 8,5 m3, exposant els treballs que no considera fora de pressupost i que els treballs d'enderroc de la paret divisòria i el repicat de la rajola del traster tot i no estan previstos en el pressupost no s'han facturat a part.

No trobem cap motiu per dubtar de les conclusions de la perit, que no manté cap interès en l'objecte del plet i la part recurrent no ha aportat cap argumentació que desvirtuï l'efectuada per la part judicial.

En relació a la caldera:

La part recurrent considera que el Tribunal d'instància en seguir el criteri de la perit i fer la reducció per ella proposada, no ha tingut en compte les seves al·legacions en les que explicava que els imports de les factures reclamades es corresponen a la compra i transport de la caldera i al desmuntatge de l'anterior.

El Tribunal d'instància es fonamenta novament en les conclusions de la perit judicial que justifica el motiu pel que considera que l'import reclamat per una caldera de segona mà és excessiu i el redueix a 1.000 EUR (vegi's que la comparativa que efectua al revers del foli 792 es situa entre els 750 i els 1150). Fa referència en la pàgina següent del seu informe a la duplicitat dels conceptes que existeix entre diferents factures i a què en dues d'elles s'hi inclouen els treballs d'instal·lació. En conseqüència la perit proposa una rebaixa dels imports reclamats, sense que la part recurrent aporti cap element per desvirtuar les seves conclusions. No existeix cap motiu fonamentat que ens permeti dubtar de les mateixes.

En relació als treballs elèctrics

La perit judicial ajusta novament els imports reclamats en els proposats per ella, en relació als treballs que constata com efectivament realitzats i en aquest sentit es pronuncia el Tribunal d'instància. La part recurrent no aporta cap argument que permeti contradir vàlidament les constatacions efectuades pericialment.

En relació al revestiment de fusta de la façana i als acabaments laterals de les finestres

En aquest supòsit la part recurrent manifesta el seu acord amb l'ajustament de l'import de la factura efectuat per la senyora perit designada judicialment, tot criticant però que en la instància s'ometin les seves consideracions en relació a la resta de treballs detallats en la factura aportada de document 57 (foli 198) i que es van realitzar.

La perit no manifesta que les feines no es realitzessin, sinó que no pot determinar si aquestes es van compensar amb les partides de pressupost. Extrem respecte del qual la part recurrent no es manifesta.

Quant als treballs varis objecte de la factura número 086/15:

Critica la part recurrent que se li efectuï una deducció de 1.475 EUR de l'import de la factura per ella presentada, i per justificar la seva discrepància es fonamenta en la retranscripció parcial del contingut del peritatge obrant en autes. Així del contingut del foli 768 es deriva que la perit considera que l'estructura de xemeneia de ferro i subministrament i col·locació d'estructura de barrets cònics 500x500x1500mm s'han realitzat però es considera compensat amb els treballs que s'han deixat de fer previstos en la partida corresponent del pressupost acordat. Entén que no es pot determinar si s'han realitzat el m3 de runa, transport camió, modificació lampisteria, col·lector i modificació angles paret bany, ni embotit tanc aigua. Del transport en camió en considera justificables 2,5 h.

Considerem per tant, que les consideracions de la Batlle fonamentades en aquestes conclusions, són novament adequades.

Quant a la factura 87/15 corresponent a les persianes elèctriques:

Cap argumentació aporta la part recurrent per desvirtuar les conclusions de la resolució d'instància que es fonamenten en les de la pericial judicial en relació a què el transport de Catalunya es considera inclòs al preu de l'aïllament i el recrescut de formigó en solera inclòs al pressupost, extrems que justifiquen la reducció del preu per ella proposada.

Quant a la factura 084/15

Efectivament, la perit descompta la factura 014/15 emesa pel concepte de aïllament tèrmic coberta de 160mm de la factura 87/15 que obra al foli 210, en entendre que aquests treballs ja es troben inclosos en la segona, sense que consti en autes el canvi de l'aïllament inicialment pressupostat com afirma la part recurrent, sense cap altra especificació.

De tot l'exposat procedeix la confirmació íntegra de la resolució recorreguda que es fonamenta en el resultat de la prova pericial judicial que obra als autes i s'ha efectuat de manera exhaustiva explicitant totes i cadascuna de les conclusions a les que arriba i que fonamenten les reduccions dels imports reclamats per la part recurrent.

Sisè.- La confirmació íntegra de la resolució recorreguda comporta la ratificació de la condemna del Somoza a satisfer al Caro la suma de 90.265,51 EUR front als 152.805,74 EUR que el mateix reclamava en el marc de la seva demanda reconvencional, del que es deriva que de cap manera es pugui estimar la seva pretensió de què es consideri que l'estimació de la seva demanda en la instància sigui substancial: no se li va reconèixer tenir dret a un mínim d'un 80% del que reclamava.

Havent-se de confirmar l'estimació parcial de la mateixa.

Setè.- La desestimació del recurs d'apel·lació interposat ha de comportar que les costes d'aquesta alçada siguin imposades a la part recurrent, de conformitat amb l'article 354.2 del Codi de procediment civil.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Caro contra la Sentència dictada en data 19 de setembre de 2024 pel Tribunal de Batlles, que confirmem.

SEGON.- IMPOSAR a la part recurrent el pagament de les costes processals ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.