SEGURETAT SOCIAL – CASS. Inadmissió de sol·licitud per ser reproducció d'una altra que fou desestimada. (1000016-2020)

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Albert Andrés Pereira Alexandra Cornella Sola

Núm. de Protocol: 1000016/2020 Núm. de Rotlle: TSJA-0000104/2021

SENTÈNCIA 31-2022

PARTS:

Apel·lant: Sr. Arnau

Representant: IDEM

Advocat: Sr. Sevillano

Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Seco

Advocat: Sr. Varesc

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, a la data consignada al marge.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número 1000016/2020.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Arnau va interposar el 13 de març del 2020 demanda jurisdiccional sol·licitant la revocació de la resolució de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) de l’11 de novembre del 2019, mitjançant la qual resol “desestimar la vostra demanda d’element professional al no complir els requisits establerts (...) Mantenir la pensió d’invalidesa derivada d’accident laboral amb un grau de menyscabament del 5,10% atès que en aplicació de la normativa actual us correspondria el mateix grau de menyscabament”, que fou confirmada en alçada per la resolució del Consell d’administració de la parapública de data 14 de febrer del 2020, si bé aquesta segona resolució, decideix no admetre a tràmit “la vostra sol·licitud de sumar la vostra pensió d’invalidesa per malaltia del grup II, més la pensió resultant del 15% d’invalidesa per accident de treball” per considerar l’agent ja havia formulat la mateixa petició en dos procediments anteriors, el primer, que finalitzà amb la resolució del Consell d’administració de data 2 de setembre del 2011 i, el segon, amb la resolució del 8 d’abril del 2014.

2.- La sentència d’1 de setembre de 2021 del Tribunal Unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda.

3.- Disconforme amb aquesta resolució, la part agent ha interposat recurs d’apel·lació, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

No es pot dir que existeixi identitat entre la darrera petició formulada i les anteriors, compte tingut que allò que ara es demana és l’aplicació estricta del que preveu l’art. 173 de la Llei de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) amb efectes a partir del 10/10/2019, per la qual cosa l’estimació de la demanda no suposa reformar la decisió del Consell d’Administració de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) del 29/11/2019, però sí deixar-la sense efectes a partir del moment en què s’apliqués la nova decisió administrativa, i, a més, allò que es pretén és que s’examini si la reducció del percentatge de pensió d’invalidesa per accident de treball en base a la regla de la capacitat residual és conforme a allò que estableix el citat art. 173, que va entrar en vigor el mes de novembre del 2009, qüestió sobre la que no s’ha pronunciat la demandada ni tampoc els Tribunals.

Desprès de patir un accident laboral, va continuar treballant en la mateixa empresa i en d’altres diferents, i el sou que percebia era inferior, ço que comporta l’aplicació de l’art. 6 del Reglament de Seguretat Social, que estableix un percentatge d’increment de la pensió en aquests casos.

4.- La CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) s’ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada. Segons el seu criteri:

No pot revisar-se la decisió de la parapública de data 28/06/2010, que és ferma i consentida, ratificada desprès d’una segona petició de revisió de la pensió per nova comunicació de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) de 14/01/2014, també ferma i consentida.

Es va reconèixer una pensió d’invalidesa derivada d’accident laboral l’01/08/2006, i l’agent va treballar de manera intermitent, canviant reiterades ocasions d’empresa fins el 31/03/2009, moment en que va deixar de treballar de manera definitiva, i durant tot aquest temps no va demanar el reconeixement de l’element professional amb fonament en les bases econòmiques conegudes de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), per la qual cosa la seva acció ha prescrit.

De forma subsidiària, al·lega que correspon a la persona assegurada acreditar que la pèrdua d’emoluments sigui imputable a les seqüeles derivades de l’accident laboral, però el Sr. Arnau no ha acreditat que la pèrdua d’emoluments fos conseqüència de la seqüela valorada en un 15% a nivell cervical.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Cal tenir en compte que, a conseqüència d’un accident laboral patit el 22/09/2001, a l’agent ja se li havia reconegut una pensió per accident laboral amb un grau de menyscapte del 15% a comptar de l’01/08/2006.

Posteriorment va sol·licitar una pensió d’invalidesa derivada de malaltia comuna que li fou denegada per resolució de data 30/09/2009. Disconforme amb aquesta decisió, l’agent va interposar recurs contenciós, resolt definitivament per aquesta Sala Administrativa en sentència núm. 26/2011, que va reconèixer declarar el dret del Sr. Arnau a ser beneficiari d’una pensió d'invalidesa per malaltia del primer grau a comptar del 24/08/2009.

En compliment d’aquesta sentència, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) va atorgar una pensió d’invalidesa derivada de malaltia comuna del primer grau a comptar del 24/08/2009, i la pensió d’invalidesa derivada d’accident laboral es va re-calcular de nou, atorgant-li un grau de menyscapte del 5,10% a comptar de la mateixa data.

La part agent va recórrer aquesta decisió en via administrativa, recurs que fou desestimat per nova resolució de 02/09/2011, que Va esdevenir ferma compte tingut que l’agent no la va recórrer.

El 16/09/2013 el Sr. Arnau va presentar un nou escrit davant la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) demanant una sol·licitud de revisió de la pensió d’invalidesa per malaltia comuna i d’accident laboral, petició que fou denegada per la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) el 14/01/2014, que fou recorreguda en via administrativa -recurs que també es va desestimar-, però no en via judicial, per la qual cosa és també un acte ferm i consentit.

I el 28/03/2019, l’agent va presentar una sol·licitud de revisió de la pensió d’invalidesa per accident laboral i una sol·licitud de complement no contributiu de la pensió d’invalidesa derivada de malaltia comuna, i per resolució de data 05/06/2019, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) va atorgar-li una pensió d’invalidesa derivada de malaltia comuna del grup 2 a comptar del 28/03/2019 i deixar sense efecte des d’aquesta mateixa data la pensió del grup 1 que venia percebent. I per resolució de 29/07/2019, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) va desestimar la sol·licitud de complement retributiu de la pensió d’invalidesa derivada de malaltia comuna.

Finalment, per resolució de data 11/11/2019, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) va denegar la revisió del dret a l’element professional de la pensió derivada d’accident laboral, compte tingut que l’agent no mantenia cap activitat laboral des del 31/03/2009, no justificava una pèrdua de capacitat de guany, i que, en definitiva, no li corresponia el reconeixement de l’element professional.

Tercer.- La primera qüestió que cal resoldre és la relativa a si la petició formulada per l’agent el 10/10/2019 pretén la revisió de la pensió reconeguda per la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) per resolució de data 28/06/2011, que és ferma i consentida.

Al recurs d’apel·lació de la part agent es sosté que no es pot dir que existeixi identitat entre la darrera petició formulada i les anteriors, compte tingut que allò que ara es demana és l’aplicació estricta del que preveu l’art. 173 de la Llei de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) amb efectes a partir del 10/10/2019, per la qual cosa, al seu judici l’estimació de la demanda no suposaria reformar la decisió del Consell d’Administració de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) del 29/11/2019, però sí deixar-la sense efectes a partir del moment en què s’apliqués la nova decisió administrativa.

Però aquesta posició no pot ser compartida. En efecte, sí que hi ha una triple identitat de subjectes -el Sr. Arnau i la ENTITY_6-, d’objecte -es pretén la revisió de la pensió atorgada -, i de causa -la darrera petició i les anteriors parteixen d’uns mateixos fets-, per la qual cosa la decisió de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) no pot ser revisada. De fet, la posició de la part agent -que no es pretén reformar la decisió del Consell d’Administració de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) del 29/11/2019, però sí deixar-la sense efectes a partir del moment en què s’apliqués la nova decisió administrativa- deixaria sense contingut la possibilitat de rebutjar una demanda que tingui com a objecte un acte administratiu que sigui reproducció o confirmatori d’un altre anterior i ferm, possibilitat que ha estat expressament acceptada per aquesta Sala Administrativa (sentencia 2006-14, de data 15/03/2006, entre d’altres):

“Aquesta Sala ja ha declarat que un cop ha guanyat fermesa un acte administratiu no és admissible la impugnació jurisdiccional dels que en siguin la seva reproducció o confirmació (sentència 2000-10, de 13 de març de 2000, 2000-26, de 20 de juny de 2000 i 2002-09, d’11 de març de 2002).”

De fet, l’art. 3 del 9/2022, del 7 d’abril, de la Llei del Procés Contenciós Administratiu BOPA 27/04/2022 que entrarà en vigor properament, regula l’objecte del recurs contenciós administratiu en els termes següents:

“1. L’objecte del recurs contenciós administratiu queda delimitat per les pretensions que les parts hi exerceixin degudament.

2. No són susceptibles d’impugnació els actes administratius que siguin reproducció d’altres actes anteriors definitius i ferms, ni els que siguin confirmatoris d’altres actes que han estat consentits, en no haver estat recorreguts en temps i forma.”

És a dir, el nou text incorpora al dret positiu la doctrina d’aquest Sala en aquesta qüestió.

Quart.- L’agent també al·lega que desprès de patir un accident laboral, va continuar treballant en la mateixa empresa i en d’altres diferents, i el sou que percebia era inferior, ço que comporta l’aplicació de l’art. 6 del Reglament de Seguretat Social, que estableix un percentatge d’increment de la pensió en aquests casos. Tanmateix, les dades anteriors demostren que la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) va reconèixer una pensió d’invalidesa derivada d’accident laboral des de l’01/08/2006, i l’agent va treballar de manera intermitent, canviant reiterades ocasions d’empresa fins el 31/03/2009, moment en que va deixar de treballar de manera definitiva, i durant tot aquest temps no va demanar el reconeixement de l’element professional d’acord amb les bases econòmiques conegudes de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), per la qual cosa la seva acció ha prescrit. En qualsevol cas, com es diu a la sentència d’instància, correspon a la persona assegurada acreditar que la pèrdua d’emoluments sigui imputable a les seqüeles derivades de l’accident laboral, però el Sr. Arnau no ha acreditat que la pèrdua d’emoluments fos conseqüència de la seqüela valorada en un 15% a nivell cervical, disminució que pot respondre a diverses causes, com són que les retribucions no siguin iguals a totes les empreses, tot i ser del mateix sector, o també que el número d’hores treballades no sigui el mateix que abans de sofrir l’accident laboral. En definitiva, no s’ha acreditat que la disminució de retribucions sigui una conseqüència directa de les seqüeles pel referit accident.

Cinquè.- No s’aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes d’aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d’apel·lació que interposa el Sr. Arnau contra la sentència dictada l’1 de setembre del 2021 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s’hagi complert el que disposa l’article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedia, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.