Servitud de pas (TSJC 173/2015)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000173/2015 ORIGEN: 5100230/2013

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de març del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 25-11-2009, la representació processal del Sr. Carranza va presentar davant de la Batllia, demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra la Sra. Álvarez per tal que es dicti sentència en la que:

1.- es declares l'existència d'una servitud de pas que grava la finca propietat de la demandada en favor de les parcel·les de terreny anomenades "Prat S." i "Prat M.", propietat del demandant, condemnant la demandada a retirar la tanca metàl·lica que ha col·locat a l'entrada del camí d'accés des del Camí comunal de les Corts.

2.- es condemnes a la demandada a respectar el dret de propietat del demandant sobre la seva finca "Prat S.", tot retirant els tubs que passen per l'esmentada parcel·la de terreny.

3.- Subsidiàriament, s'estableixi una servitud forçosa de pas sobre la finca propietat de la demandada, en favor de la parcel·la de terreny "Pradet M.", propietat del demandant, sense condemna consistent en atorgar una compensació a la demandada.

4.- es condemnes a la part demandada en costes, inclosos honoraris d'advocat, de procurador i de pèrit.

II.- La representació processal de la Sra. Álvarez es va oposar a la demanda formulant una excepció de defecte en la formulació de la demanda i una excepció de manca de legitimació activa, i subsidiàriament sobre el fons sol·licitant la seva desestimació. També va presentar una demanda reconvencional per tal de declarar l'existència d'una servitud de pas d'aigües residuals que grava la finca "Prat S." en favor de la finca "Cap del Prat S.", propietat de la demandant reconvencional, condemnant al demandat reconvencional a que s'abstingui de realitzar qualsevol acte contrari a l'existència de la dita servitud, el tot amb imposició de les costes judicials a l'agent.

Les parts van replicar (oposant-se ensems l'agent a la demanda reconvencional) i duplicar, mantenint les seves pretensions, i es van practicar les proves. Finalment, van presentar els seus escrits de conclusions.

III.- Per Sentència de data 25-02-2015, l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, va decidir: "Que hem de desestimar i desestimen les excepcions peremptòries de defecte en la formulació de la demanda i de manca de legitimació activa aixecades per la Sra. Álvarez,

Que hem d'estimar i estimem, parcialment, la demanda interposada per la representació processal del Sr. Carranza contra la Sra. Álvarez, declarant l'existència d'una servitud de pas que grava la finca "Cap del Prat S.", (ubicada al poble X., Parròquia d'Ordino), propietat de la demandada, en favor de les parcel·les de terreny anomenades "Prat S." i "Prat M." (també ubicades al poble de X., Parròquia d'Ordino), propietat del demandant, condemnat la demandada a lliurar a la contrapart la clau de la tanca metàl·lica col·locada a l'entrada del camí d'accés des del Camí comunal de les Corts,

Que hem d'estimar i estimem la demanda reconvencional interposada per la representació processal de la Sra. Álvarez contra el Sr. Carranza, declarant l'existència d'una servitud de pas d'aigües residuals que grava la finca "Prat S." en favor de la finca "Cap del Prat S.", condemnant al demandat reconvencional a que s'abstingui de realitzar qualsevol acte contrari a l'existència de la dita servitud.

I sense fer especial imposició en costes."

IV.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació.

La representació processal de la Sra. Sanç, hereva universal del Sr. Carranza, demana la seva revocació parcial en el sentit de :

declarar l'existència d'una servitud de pas que grava la finca "Cap del Prat S." i el camí de quatre (4) metres que fou cedit al Sr. Cañellas en el marc de l'escriptura pública de compra-venda de data 21 d'octubre de 1975, en favor de les parcel·les de terreny anomenades "Prat S." i "Pradet M.", propietat de la Sra. Sanç, tot i condemnant a la demandada a retirar la tanca metàl·lica que ha col·locat a l'entrada del camí d'accés des del camí comunal de les Corts;

desestimar la demanda reconvencional de declaració de servitud de pas d'aigües residuals formulada per la Sra. Álvarez contra la seva mandant, tot condemnant a la Sra. Álvarez a retirar els tubs que passen per la parcel·la de terreny "Prat S.", propietat de la seva principal;

condemnar a la Sra. Álvarez al pagament de les costes judicials ocasionades en primera i segona instància, inclosos els honoraris d'advocat, de procuradora i de pèrits.

La representació processal de la Sra. Álvarez demana la seva revocació parcial i que es dictés una nova estimant l'excepció de manca de legitimació de l'adversa i imposant a l'adversa les costes, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, ambdues instàncies i, subsidiàriament en cas que no fos apreciada la referida excepció, que es desestimes la demanda interposada pel Sr. Carranza en tots els seus extrems.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat establert que segons escriptura pública de data 21-10- 1975 (n°1549 del protocol del Notari ENTITY_10), el Sr. Carranza (actuant com a hereu universal del seu pare, Sandoval, en relació als béns i drets de casa M., i en qualitat de nu-propietari) i la seva mare, la Sra. Pulido, (actuant com a usufructuària), van vendre al seu cosí, Sr. Cañellas, pare i causant de la Sra. Álvarez, una parcel.la de terreny ubicada al terme de X. parròquia d'Ordino.

En l'acte s'indicà que dita parcel.la forma part de la parcel.la "Prat S.", i efectivament es veu que es va crear segregant-la d'aquesta parcel.la, precisant-se en l'acte que la parcel.la creada confronta amb tots els seus costats amb el restant del "Prat S.", i per un altre costat, amb la feixa de B., tot propietat del venedor.

En l'acte també es precisa que es tracta d'una parcel.la rectangular d'uns 200 m2 per tenir uns costats de 20 metres i de 10 metres, que comença a una fita que s'ha posat al Roc del venedor, i que les parts es donen assabentades de la seva situació i configuració i haver-la marcada juntament.

A partir d'aquell moment, es veu que la nova parcel.la va ser nomenada "Cap del prat S.".

Al paràgraf "CARRECS I CONDICIONS" de l'escriptura del 1975, les parts van atorgar que :

sobre aquesta parcel.la de terreny, solament s'hi podrà fer construccions de tipus xalet, d'una altura màxima de deu metres

"la part venedora cedeix gratuïtament el terreny necessari al camí d'accés des de el camí de les Corts fins a la parcel.la de terreny comprada".

"aquesta parcel.la de terreny tindrà doncs accés al camí Comunal de les Corts, mitjançant el pas o camí d'una amplada mínima de quatre metres (4m), tot al seu llarg ; aquest camí confrontarà sempre amb la paret de "la feixa de B.".

"les obres d'explanement del camí així com de construcció de les parets, aniran a càrrec de la part compradora qui s'hi compromet des de ara de manera formal".

La part agent va acumular dues accions, és a dir, d'una part, l'acció confessòria en relació a la servitud de pas instituïda a favor del seu predi, i d'altra part l'acció negatòria en relació amb la instal·lació de tubs en la parcel.la Prat S. La part agent reconvencional va exercitar una acció confessòria en relació a la servitud de pas de tubs d'aigües residuals.

El tribunal ha considerat que s'havia acreditat la creació per usucapió de la servitud de pas invocada pel demandant i també que s'havia acreditat la creació per títol d'una servitud d'aigües residuals gravant el prat S.

II.- Els deures de congruència i de motivació fan necessari examinar separadament els dos recursos. Començarem pel recurs de la Sra. Álvarez quin concerneix la legitimació activa del demandant i la declaració de servitud de pas. Examinarem en segon lloc el de la Sra. Sanç, quin concerneix, d'una part, les conseqüències de la declaració d'aquesta servitud de pas i, d'altra part, la declaració de servitud d'aigües residuals.

III.- El primer aspecte del recurs de la Sra. Álvarez és en relació a la seva excepció de legitimació activa que torna a formular tota vegada que considera que el Sr. Carranza no ha acreditat ésser el propietari de les parcel·les qui tindrien la qualitat de predis dominants. Argumenta en substància que: 1) l'escriptura de manifestació d'herència i adjudicació del 2010 és insuficient per acreditar que és propietari de les finques "Prat S." i "Prat M." ; 2) en dita escriptura, el Sr. Carranza no ha mencionat la parcel.la "Prat S." sinó la "terreta d." i el "pradet m.", i per tant no ha acreditat que era el propietari a la data de la demanda i 3) l'escriptura del 2010 també és insuficient per acreditar que el "prat m." formava part del cabal relicte pel difunt Sr. Sandoval ja que el notari adverteix de la manca d'acreditació documental de la propietat de les finques.

Cal recordar que la legitimació activa per a exercitar l'acció confessòria de servitud correspon al titular de la servitud que normalment és el propietari o nu propietari del predi dominant (Digest 8,5,4-3).

En el present cas apareix que :

el Sr. Sandoval morí el 31-08-1972, havent instituït com a hereu universal el seu fill Carranza mitjançant testament del 19-05-1971 i com usufructuària la seva esposa, la Sra. Pulido, la qual mori al seu torn el 05- 02-2003

en l'acte del 1975, el Sr. Carranza va actuar en qualitat d'hereu universal del seu pare i de la casa M., qualitat que no li va negar el seu cosí, el Sr. Cañellas, el causant de la Sra. Álvarez

s'ha aportat l'escriptura atorgada davant del Notari Gaya número 1670 del seu protocol de data 22-06-2005, mitjançant la qual el Sr. Carranza va acceptar l'herència relicta pel seu pare

s'ha aportat també l'escriptura atorgada davant del mateix Notari número 787 del seu protocol de data 28-04-2008, mitjançant la qual el Sr. Carranza va inventariar i adjudicar-se els béns relictes pel seu pare en els quals es troben la "terreta D." i "pradet M.", respectivament registrades al cadastre amb n°3U00*** i n°3U00***, les fitxes d'exposició públiques establertes pel Comú D'Ordino al 2007 indicant que el Sr. Carranza ostenta la qualitat de propietari amb 100% del dret de propietat.

Pel que fa a la parcel.la "Prat S.", com ho admet la representació processal de la Sra. Álvarez, ella mateixa va reconèixer la qualitat de propietari del Sr. Carranza De fet, ho va fer en el seu escrit de contesta i en la seva confessió en judici. No té gaire sentit negar posteriorment aquesta qualitat, sobre tot quan la Sra. Álvarez reclama de manera reconvencional, en contra del mateix Sr. Carranza, la declaració d'una servitud d'aigües residuals gravant el "Prat S.", i que si no fos propietari d'aquesta parcel.la, es qüestionaria la legitimació passiva del Sr. Carranza (encara que la legitimació passiva de l'acció confessòria correspon no solament al propietari del predi servent sinó a tota persona que s'oposi al seu exercici) i fins i tot la seva capacitat per haver permès la constitució per títol de la servitud d'aigües residuals (posició de la Sra. Álvarez cf. FONAMENT següent). El fet que l'escriptura del 2010 no mencioni la referida parcel.la no canvia aquests elements.

Pel que fa a la parcel.la "Pradet M.", és cert que en l'escriptura del 2010, el Notari va advertir que no se li havia acreditat documentalment la propietat de les finques, però aquest fet no contradiu tots els altres elements que acrediten que el Sr. Carranza és l'hereu i propietari de la Casa M., i com a tal de les parcel·les "Prat S." i "Pradet M.", i que per tant, tenia total legitimació activa per a presentar la demanda.

IV.- El segon aspecte del recurs de la Sra. Álvarez és subsidiari i concerneix la declaració de servitud de pas, doncs afirma que el tribunal no efectuat una correcta valoració de la prova al respecte. Argumenta en substància que : 1) l'escriptura del 1975 no acredita l'existència d'un camí sinó la seva creació a càrrec del Sr. ENTITY_7; 2) el testimoniatge del Sr. Pino es refereix a un altre camí ; 3 ) atès la configuració dels llocs, és inversemblant que el Sr. Cañellas passés per la propietat P. per accedir al pradet M. i al Prat S. ;

4) els testimonis no precisen a quines parcel·les s'accedia a través de la parcel·les "Cap del Prat S." i 5 ) en cap cas la situació s'ha perllongat més de 30 anys i el referit camí s'ha construït al 1982.

Sempre la part agent ha sostingut que abans de l'escriptura del 1975 existia un camí pel qual s'accedia des del camí de les Corts al Prat S., així com a la "terreta d.", i que permetia arribar al "pradet M.".

Efectivament, entenem a l'igual del tribunal que l'acte de 1975 menciona clarament la preexistència del camí, i el fet que s'havien de realitzar obres de "d'explanement" (s'ha d'entendre d'eixamplament), ho confirma.

També ho confirmen els testimoniatges dels Srs. Pino (foli 151),

Villegas (foli 153), Marcos (foli 155) i Salcedo (foli 157).

En efecte, de la seva valoració conjunta ressurt sense dubte que aquest pas existia i s'utilitzava per part del Sr. Carranza per anar fins a les seves parcel·les i això des de més de 30 anys abans d'exercitar-se l'acció confessòria, precisant el Sr. Pino, propietari del xalet "d.", que li constava que sempre el Sr. Carranza havia passat per aquest camí sense que ningú li hagués impedit. De la mateixa manera, i pel que fa precisament a les manifestacions del Sr. Salcedo, si bé va mencionar l'existència d'un altre camí que passava per dalt, sobretot va manifestar que el camí d'autes (tal com ressurt en l'acta notarial de presència que li va ésser ensenyat) sí que existia abans de la construcció del xalet del cap del roc del prat S., tractant- se d'un "petit" camí que fou eixamplat, i que ell i el Sr. Carranza, empraven aquell camí per accedir a les propietats col·lindant la propietat del Sr. Carranza, i això "farà vora dels 40 anys aproximadament".

Quant a la configuració dels llocs, no hi ha res d'inversemblant a que el camí constitueixi un accés a les parcel·les "prat S." i "pradet m." i, justament atès la situació i configuració de les parcel·les, quan els testimonis expliquen que s'utilitzava el camí per accedir a les parcel·les del Sr. Carranza es pot presumir raonablement que es tracta de les parcel·les que confronten amb dit camí, val a dir el "prat S.", el "pradet m." i la "terreta d.".

D'altra banda, si les obres d'eixamplament del camí es van fer al 1982, igual que el xalet, això, però, no contradiu la preexistència del pas.

Finalment, s'ha de precisar que la Sra. Álvarez ha invocat que el fet d'haver-se introduït en la seva parcel·la per part del Sr. Carranza només corresponia a la seva relació de família amb el seu pare, cosí del mateix, però es tracta d'una excepció obstativa de la usucapió que ella havia de provar (vg.TSJC del 11-07-2002 n° 1804 del llibre) i força és de constatar que no ho ha fet.

Per tot l'exposat, considerem que és de manera ajustada a dret que el tribunal, constatant la possessió en concepte de propietari de manera ininterrompuda i pacífica durant més de 30 anys, ha declarat l'existència d'una servitud de pas que grava la propietat de la Sra. Álvarez en favor de les parcel·les "Prat S." i "Pradet M.", i s'ha de desestimar íntegrament el recurs d'aquesta.

V.- El primer aspecte del recurs de la representació processal de la Sra. Sanç és que, malgrat haver reconegut l'existència de la servitud de pas, el tribunal no ha estimat la petició de retirada de la tanca metàl·lica quan, d'una banda, la instal·lació de dita tanca a l'entrada del camí d'accés constitueix una modificació unilateral de la servitud que sempre s'havia exercitat lliurement sense cap restricció, i d'altra banda, el fet de disposar de la clau no és suficient perquè l'altre part pot canviar el pany.

La utilitat de la servitud era i és de permetre l'accés a les parcel·les "Prat S." i "Prat M.". El fet de tancar el camí no implica necessàriament la negació de la servitud de pas si el seu titular pot exercir el seu dret de pas si ell pot passar. En el cas d'autes, l'existència de la tanca metàl·lica, que correspon al dret de tancar-se i a la necessitat de restringir l'accés a tercers, no impedeix l'accés al propietari del fons dominant, i per tant dona suficient satisfacció a les seves necessitats, sempre i quan disposi de la clau per obrir, i essent precisat, encara que ha de semblar evident, que aquesta clau ha de correspondre en tot moment al pany instal·lat.

En aquestes condicions cal desestimar aquest aspecte del recurs, el que, atès la desestimació del recurs de la Sra. Álvarez, comporta la confirmació total de la sentència en relació a la qüestió de la servitud de pas objecte de la demanda principal inicial.

VI.- El segon aspecte del recurs de la representació processal de la Sra. Sanç és relatiu a la declaració de l'existència de la servitud d'aigües residuals. Argumenta que aquesta servitud no s'ha constituït ni per títol, ni per llei, ni per usucapió; que en cap moment el Sr. Carranza va tenir la intenció de crear o acceptar un gravamen real de servitud i que els tubs de clavegueram poden passar pel camí de 4 metres que fou cedit pel Sr. Carranza, solució proposada pel pèrit judicial com tercera opció del seu informe.

S'ha de recordar que la versió de la Sra. Álvarez era que el Sr. Carranza i el seu pare havien constituït verbalment una servitud de pas d'aigües residuals, i subsidiàriament que existia prescripció adquisitiva.

Efectivament, en el dret andorrà les servituds voluntàries es poden constituir per pacte o per usucapió.

El tribunal ha considerat en primer lloc que no es pot considerar que la servitud invocada es va crear per a usucapió doncs el termini de trenta anys no s'ha escolat. S'ha de compartir aquesta afirmació. En efecte, no es pot considerar que el xalet fou construït l'any 1978 com sosté la representació de la Sra. Álvarez (essent precisat que per negar la usucapió en relació a la servitud de pas sobre el camí afirma que la construcció és del 1982) quan el permís per a la construcció és del 1982. Per tant, la possibilitat que la Sra. Álvarez hagi usucapit no es podia considerar abans del 2012.

El tribunal ha considerat en segon lloc que atès que el Sr. Carranza no podia ignorar la construcció del xalet i la instal·lació dels tubs i fins i tot havia de conèixer la presència d'aquells, i que atès que no havia reclamat la seva retirada en cap moment, s'havia de treure la conclusió que havia acceptat la constitució de la servitud.

Però aquest plantejament no es pot acceptar.

S'entén que el tribunal ha apreciat que la servitud s'havia constituït de manera verbal puix no apareix a les actuacions cap títol escrit de constitució de la servitud de pas. No es discuteix la possibilitat de constitució d'una servitud per contracte verbal, però una altra cosa és la prova del mateix.

Per tant, ens hem de plantejar la creació de la servitud per títol és a dir qualsevol acte jurídic, onerós o gratuït, entre vius o de darrera voluntat, verbal o escrit, del qual en resulti la voluntat dels titulars dels predis dominant i servent de voler crear una servitud.

Tal contracte no pot néixer d'una manifestació unilateral de voluntat del propietari del predi servent.

Si bé, es pot acceptar fins i tot que les declaracions de voluntat es puguin expressar de manera tàcita (vg. Pr. PUIG I FERRIOL, Fonaments de dret privat andorrà Vol 4 p479-480) tal supòsit exigeix una prova concloent ja que la propietat es presumeix lliure i que els gravàmens no es presumeixen.

En el present cas, no existeix cap prova directa que permeti afirmar que entre les parts o els seus causants, s'hagués constituït en qualsevol moment la servitud de pas per conveni verbal.

No és perquè la parcel.la es va vendre exclusivament per a la construcció d'un xalet, i que així es va fer, que el Sr. Carranza havia de presumir que els tubs passaven per la seva finca, quan a més, el mateix va cedir gratuïtament una franja de terreny de 4 metres entre el camí comunal i la finca "Cap del Prat S." i que aquesta franja permetia fer-hi passar els tubs com ho confirma l'informe pericial (element fent a més que la servitud no pot ser forçosa).

Quant a l'argument que el tub es veuria i que no s'ha exigit la seva retirada, tal fet no es pot equiparar a una autorització tàcita, i és justament per aquest tipus de situació que existeix la usucapió, que constitueix un institut en el qual el silenci pot portar a la creació d'una servitud, ja que la servitud creada per usucapió és una servitud voluntària (i no legal o forçosa) en quant que generada pel consentiment tàcit a la utilització de la utilitat durant més de 30 anys. Però, com motivat abans, el termini de 30 anys no ha escolat.

Pel que fa al correu del 16-09-2008, apareix a través del mateix que el lletrat del Sr. Carranza va indicar a la Sra. Álvarez que havia descobert l'existència d'un tub de clavegueram que deixava anar el seu contingut directament sobre la seva propietat, cosa que li resultava "del tot intolerable", i que el portava a requerir-la per a procedir a la seva, retirada o reparació. Tal manifestació no permet considerar que el Sr. Carranza hauria acceptat la instal·lació del tub, ans al contrari.

Així les coses, s'ha d'estimar aquest aspecte del recurs, el que ens ha de portar a estimar la demanda del Sr. Carranza per tal de condemnar a la Sra. Álvarez a retirar els tubs que passen per la parcel.la "Prat S." propietat del primer, tot i desestimant la demanda reconvencional de la Sra. Álvarez de declarar una servitud de pas d'aigües residuals gravant la parcel.la "Prat S.".

VII.- Pel que fa a les costes de primera instància el tribunal ha considerat que l'estimació parcial de la demanda principal, la desestimació de les excepcions peremptòries interposades i l'estimació de la demanda reconvencional, havia de comportar, de conformitat amb el que es disposa a la Novel·la 82, cap. X., que no es faci especial condemna en costes.

Si aquest pronunciament, que no va ser objecte d'una impugnació específica per part de la representació processal del Sr. Carranza, es pot mantenir pel que fa la demanda inicial atès que l'estimació d'aquesta segueix parcial, diferent és la situació en relació a la demanda reconvencional. En efecte, la desestimació ara integral d'aquesta demanda reconvencional ha de portar a condemnar a la Sra. Álvarez a assumir les costes de primera instància de conformitat amb el principi del venciment objectiu.

VIII.- Pel que fa a les costes d'aquesta alçada, la desestimació del recurs de la representació processal de la Sra. Álvarez comporta la seva condemna a pagar les costes judicials en relació a dit recurs.

L'estimació parcial del recurs de la representació processal de la Sra. Sanç justifica no fer cap imposició de les costes en relació al mateix (arg. Novel·la 82, Capítol 10.).

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de de la Sra. ENTITY_5;

ESTIMAR parcialment el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Sanç, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 25-02-2015, que revoquem parcialment en el sentit de desestimar la demanda reconvencional de la Sra. Álvarez de declarar una servitud de pas d'aigües residuals gravant la parcel.la "Prat S.", i en el sentit de condemnar a la Sra. Álvarez a retirar els tubs que passen per la parcel.la "Prat S." propietat de la Sra. Sanç, i d'imposar a aquesta les costes de primera instància en relació a la seva demanda reconvencional;

IMPOSAR a la Sra. Álvarez les costes de segona instància en relació al seu recurs;

NO EFECTUAR cap imposició de les costes judicials de segona instància en relació al recurs de la Sra. ENTITY_6;

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de de la Sra. ENTITY_5;

ESTIMAR parcialment el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Sanç, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 25-02-2015, que revoquem parcialment en el sentit de desestimar la demanda reconvencional de la Sra. Álvarez de declarar una servitud de pas d'aigües residuals gravant la parcel.la "Prat S.", i en el sentit de condemnar a la Sra. Álvarez a retirar els tubs que passen per la parcel.la "Prat S." propietat de la Sra. Sanç, i d'imposar a aquesta les costes de primera instància en relació a la seva demanda reconvencional;

IMPOSAR a la Sra. Álvarez les costes de segona instància en relació al seu recurs;

NO EFECTUAR cap imposició de les costes judicials de segona instància en relació al recurs de la Sra. ENTITY_6;

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.