Exequatur d'una sentència espanyola: apel·lació de la part demandada sobre el reconeixement i execució d'una sentència estrangera
- Resolució
- Sentència · 13/01/2026
- ROJ
- STSJAD 13/2026
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2026:13
- Recurs
- 116/2025
- Ponent
- Vincent Aniére
- Magistrats
- Vincent Aniére, Jaume Tor Porta, Carles Cruz Moratones
- Descriptors
- TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA PROVA VALORACIÓ DE LA PROVA DILIGÈNCIES PER A MILLOR PROVEIR RECURS D'APEL·LACIÓ EXEQUÀTUR
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, ha desestimat l'apel·lació presentada per la societat Sainz, SL contra la sentència del 12 de maig de 2025 que reconeix i executa a Andorra la sentència de 8 octubre de 2020 del Jutjat de Primera Instància núm. 12 de Barcelona, que condemna Sainz a pagar 49 442,98 euros a QD GLOBAL International. El tribunal confirma íntegrament la decisió d'executar la sentència estrangera, considerant que el procediment espanyol va complir amb els requisits de competència, regularitat, ordre públic i falta de frau, i que la part demandada, malgrat la seva passivitat, no va impedir la validesa de la sentència. En conseqüència, l'apel·lació es descarta i Sainz esdevé responsable de les costes processals de segona instància.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Vincent Aniére Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones
SENTÈNCIA 000008-2026 DE 13/01/2026
Ponent : Sr. Vincent ANIÈRE
Data : 13/01/2026
Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil
Referència : TSJC.- 0000116/2025
Nig : 5300542120230001695
IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00008
SENTÈNCIA 000008/2026
PARTS:
Apel·lant: Sainz, SL
Representant: Sr. Carranza
Advocat: Sr. Tur
Apel·lat: ORG_0
Representant: Sra. Soriano
Advocada: Sra. Blasco
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President: Sra. Jaume TOR PORTA
Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE
Sr. Carles CRUZ MORATONES
OBJECTE: Exequàtur
Andorra la Vella, 13 de gener del 2026
En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
ANTECEDENTS DE FET
1.- En data 08/10/2020, en el marc del procediment ordinari 1078/2019 H instat per la societat ORG_0 en contra de la societat Sainz, SL, en rebel·lia, el Jutjat de Primera instància número 12 de Barcelona va dictar la sentència de número 129/2020 decidint :
"QUE ESTIMANT la demanda interposada per la representació processal de QD GLOBAL INTERNATIONAL,S .L contra Sainz, S.L condemno aquesta darrera a pagar-li a l'actora la quantitat de 49.442,98 euros, dels quals: 46.556 són el principal, 276,27 euros per despeses de cobrament de xecs impagats, 2.570,71 interessos moratoris de la Llei 3/2004 fins la demanda i sense perjudici dels que es vagin meritant fins l'efectiu pagament i més 40 euros d'indemnització per despeses de cobrament i , amb imposició de les costes a la mateixa demandada.
Notifiqueu la present resolució a les parts, fent-los saber que contra la mateixa poden interposar-r-hi recurs d'apel·lació a resoldre per l'Audiència Provincial de Barcelona.".
Dita sentència es va notificar a Andorra, personalment al Sr. Amorós, representant legal de la societat Sainz, SL, per comissió rogatòria internacional executada el dia 14/10/2021.
En data 23/03/2023, la lletrada de l'administració de Justícia va donar fe de la fermesa de la sentència, no havent la part condemnada formulat cap recurs d'apel·lació.
2.- Per escrit enregistrat el 20/07/2023, la societat ORG_0 va formular demanda contra la societat Sainz, SL de reconeixement i execució de la referida resolució espanyola, essent part compareixent en el procés el Ministeri Fiscal.
3.- Per escrit del 15/09/2023, la representació processal de la societat Sainz, SL es va oposar a la demanda sol·licitant la seva desestimació i la denegació de l'exequàtur, amb imposició de la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procuradora, a la part demandant.
4.- Per escrit de data 26/09/2023, el Ministeri Fiscal va contestar la demanda sense oposar-s'hi manifestant que la resolució espanyola compleix els requisits establerts en els articles 427 i 428 del Codi de procediment civil.
5.- Per Aute del 07/02/2024, la Sra. Batlle va admetre els mitjans de prova proposats per la part demandant i pel Ministeri Fiscal però no va admetre la pràctica dels mitjans de prova proposats per la part defenent, essent el judici declarat vist per sentència.
En contra d'aquest aute la part demandada va formular un recurs de reposició que es va desestimar per aute del 07/06/2024. En el mateix aute es va acordar la pràctica d'una diligència per a millor proveir consistent en incorporar al procés la documental acompanyada a l'escrit presentat el 03/04/2024 per la representació processal de la part demandant per a contestar al recurs de reposició, oposant-se la part defenent a dita incorporació.
6.- Per Sentència del 12/05/2025, la Sra. Batlle va decidir :
"Estimar la demanda formulada per la representació processal de la societat ORG_0 contra la societat Sainz, SL, i declarar el reconeixement i execució al Principat d'Andorra de la sentència dictada el 8 d'octubre del 2020 i de número 129/2020, pel Jutjat de Primera instància número 12 de Barcelona, en el marc del procediment ordinari 1078/2019 H.
No fer especial imposició de costes processals.".
7.- En contra d'aquesta sentència ha interposat un recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Sainz, SL, demanant l'estimació del seu recurs i que es desestimi la demanda presentada per la societat ORG_0.
De forma resumida, argumenta, en primer lloc, que no s'hauria d'haver admès sinó d'haver retornat a la part agent la documentació que va aportar amb el seu escrit de contesta al recurs de reposició, el qual va utilitzar com un tràmit de rèplica que no existeix i infringint el principi de preclusió ; que impugna la veracitat del document d'emplaçament i insisteix que s'hauria d'haver admès la seva proposició de prova de sol·licitar via CRI al jutjat espanyol la còpia de tot el procediment ; que res diu l'Aute del 07/06/2024 sobre els altres documents que no són la cèdula d'emplaçament, i que no se li pot exigir la prova d'un fet negatiu com és el fet que no va rebre la mercaderia a l'adreça de Barcelona.
En segon lloc, manté que no essent provat que se la va emplaçar per comparèixer, no era possible atorgar l'exequàtur, i que contràriament al que diu en la sentència la part demandant no ha aportat cap principi de prova, que acrediti que la seva representada tenia un domicili a Barcelona. En treu la conclusió que el jutjat espanyol no era territorialment competent.
En tercer lloc, reitera que el procediment a Espanya és irregular tota vegada que no ha quedat acreditat que la seva representada fos emplaçada, ni que tingués cap domicili a Espanya, i bona prova d'això és que la Sentència dictada en aquell procés, li va ser notificada al Principat d'Andorra.
8.- La representació processal de la societat ORG_0 demana desestimar íntegrament el recurs i confirmar la Sentència en tots els seus termes, amb expressa condemna en costes de la part adversa.
9.- El Ministeri fiscal s'oposa al recurs i interessa la seva desestimació.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
SOBRE LA PROBLEMÀTICA DE LA PROVA
Primer.- En relació a l'atorgament de l'exequàtur, la part apel·lant, com ho va fer en el seu escrit de contesta a la demanda d'exequàtur, aixeca una qüestió de prova en relació a dos extrems.
Primer, discuteix el fet que fou emplaçada per comparèixer davant del Jutjat de Primera instància número 12 de Barcelona, i d'aquí en treu la conclusió que el procediment espanyol és irregular. Al respecte, en el seu escrit de contesta, la representació processal de la societat Sainz, SL va sostenir que la part agent no havia acreditat que ella havia rebut la citació a judici, afegint "ja que com hem dit això mai es va produir(...) ja que la meva representada mai va rebre cap citació a judici o emplaçament, va optar per no fer res, el procediment va ser irregular i a criteri d'aquesta part l'exequàtur hauria de ser denegat (...) el meu poderdant mai va rebre la demanda".
Segon, discuteix el fet que la part agent li hauria entregat a una adreça de Barcelona les mercaderies objecte de les factures. Al respecte, va afirmar en el seu escrit de contesta que era un invent i una fabulació que ella tingui un establiment obert al públic a Passeig de Gràcia i que la mercaderia objecte de les factures que van portar a la sentència condemnatòria s'hauria entregat a Barcelona. Diu a l'escrit de contesta :
"la demandant és sabedora que la competència en compravendes internacionals, és el lloc d'entrega de les mercaderies i per això s'ha inventat que la mercaderia es va entregar a Barcelona".
És així que va proposar dues proves :
- la pràctica d'una CRI al Jutjat número 12 de Barcelona, per a què remetés còpia íntegra del seu procediment 1078/2019H,
- que es requerís a la part agent per tal que acredités que la mercaderia va ésser entregada a I 'establiment comercial situat al Passeig de Gràcia núm. 85 de Barcelona.
Però, en el seu Aute de proves del 07/02/2024, la Sra. Batlle no va admetre la pràctica dels referits mitjans de prova proposats per la part defenent motivant en síntesis que essent part en el procediment espanyol la societat defenent tenia al seu abast disposar d'una còpia del procediment i que també tenia la possibilitat d'haver aportat la documentació acreditava del lliurament a la qual es refereix la sentència espanyola.
La part defenent va formular un recurs de reposició en contra d'aquest aute.
En el marc de dit recurs de reposició, i front al sorprenent i contundent plantejament de la part defenent de negar el seu emplaçament i el lliurament de la mercaderia a l'establiment de Barcelona, la part agent va aportar amb el seu escrit de contesta, una sèrie d'elements per a confirmar la realitat de l'emplaçament, l'existència d'aquest establiment barceloní i el fet que Sainz sabia perfectament que se li estava reclamant un deute. Aquesta documental esta constituïda per :
- la còpia de la diligència d'emplaçament, amb notificació i trasllat, en el marc del procediment 1078/2019 del Jutjat de primera instància 12 de Barcelona que el "Servicio de actos de comunicación civil", de data 24/10/2019, que es va remetre a un empleat del despatx de la societat Sainz situat al Passeig de Gràcia,
- un extracte d'una pàgina WEB de "KEYANDCLOUD" que menciona com a direcció la del Passeig de Gràcia,
- la carta certificada del 21/05/2019 per la qual l'advocat de QD GLOBAL va requerir Sainz de pagar tres factures, enviada i entregada a la direcció del Passeig de Gràcia,
- una sèrie d'intercanvis de correu electrònic del juliol del 2019 a traves els quals el Sr. Amorós reconeix un deute de Sainz front a QD GLOBAL, qui finalment anuncia que ha decidit recórrer a la via judicial, eventualitat que el Sr. Amorós comenta així : "si passa a nivell judicial igual trigueu 3 anys o mai per cobrar",
- l'acord extrajudicial firmat el 03/04/2023 en què KEY Sainz Sainz reconeix el crèdit que té QD GLOBAL en virtut de la sentència NÚM. 129/2020, i es compromet a liquidar-ho.
És en aquestes condicions que, en el seu Aute del 07/06/2024, la Sra. Batlle va desestimar el recurs de reposició mantenint que la part defenent tenia la possibilitat d'aportar les proves de les quals sol·licitava la pràctica.
D'altra banda, i invocant l'article 245 CPC va decidir com prova per millor proveir incorporar la documental aportada per la part agent en el seu escrit de contesta al recurs de reposició.
Finalment, la part defenent va presentar un escrit oposant-se a dita prova per a millor proveir i sol·licitant el retorn de la documentació a l'altra part.
Segon.- Però, i en primer lloc, sí que la societat Sainz, SL hauria pogut obtenir la còpia de les actuacions seguides prop del Jutjat de primera instància número 12 de Barcelona, tota vegada que va rebre notificació de la Sentència. Però, com ho reconeix, va decidir no fer res i no va formular cap recurs d'apel·lació al considerar que el procediment espanyol no era regular. Aquesta estratègia d'inactivitat seva no canvia el fet que és amb bon criteri i de conformitat amb l'article 121 CPC que la Sra. Batlle va denegar practicar la CRI sol·licitada en el marc del procediment d'exequàtur doncs es tracta d'una prova a la vegada desproporcionada i innecessària pel fet justament de que la societat agent tenia la possibilitat d'aportar-la.
En segon lloc, en relació a l'acreditació del lloc del lliurament de les mercaderies, es tracta d'una qüestió de fons que s'hauria d'haver discutit davant de la jurisdicció espanyola.
Al respecte, ens volem referir aquí a la motivació de la sentència espanyola quan exposa :
"(...) l'èxit en la reclamació de l'entitat actora passa per acreditar la posada a disposició o lliurament a la demandada de la mercaderia quin pagament li exigeix, el que entén qui subscriu, ha quedat perfectament acreditat, per les següents raons: 1) ja que s'aporten les factures, tot i que, certament, aquestes són documents elaborats unilateralment per una de les parts; 2) existeixen albarans de lliurament o documentació acreditativa de la recepció de la mercaderia pel comprador, sent que tals albarans constitueixen el document essencial per acreditar una entrega, el que, en el nostre cas, adquireix encara major rellevància des del moment en què la part demandada no ha comparegut a judici per contradir la versió de la part demandant, ni per acompanyar cap document del que poder veure que es va atendre l'obligació amb un hipotètic pagament; a més, en aquests albarans hi consta el segell de la demandada; 3) en tercer lloc, s'aprecia una autèntica correlació entre uns i altres ( factures i albarans). 4) Finalment, la demandada no ha aportat cap document relatiu al pagament, ben al contrari, consta també documentalment l'existència d'un reconeixement de deute.".(la negreta és afegida).
Així les coses, sí que la societat havia de disposar de documentació relativa al lliurament de la mercaderia i al lloc de lliurament, i no se li exigeix cap prova diabòlica en motivar que hauria pogut aportar-la. Per tant, aquí també es tracta d'una prova a la vegada desproporcionada i innecessària pel fet justament de que ella tenia la possibilitat d'aportar-la.
Tercer.- Quant al marc processal en el que la Sra. Batlle va decidir admetre com a millor proveir la documental aportada per la part agent, és a dir amb el seu escrit de contesta al recurs de reposició, la part apel·lant sosté que tal procedir no seria conforme a l'article 245 CPC i li causaria indefensió.
Però, res en l'escrit de contesta al recurs de reposició és estrany a la problemàtica de la prova. Es tractava de decidir sobre l'admissió o no de les proves proposades per la part agent i destinades a establir la seva manca d'emplaçament i la inexistència d'un establiment seu a Barcelona. En el seu escrit de contesta, la part agent exposa perquè , al seu parer, la pràctica de dites proves s'havia de denegar. Ensems, aporta uns documents per demostrar el caràcter a la vegada innecessari i desproporcionat de dites proves. També, dits documents aporten elements de prova sobre els extrems discutits per la contrapart i la part agent els va haver d'aportar en aquest context.
No es tracta per tant de cap rèplica sinó de la discussió sobre la prova.
La part agent no tenia d'haver aportar-los amb el seu escrit de demanda doncs en principi és suficient aportar la pròpia Sentència estrangera i la justificació de la seva fermesa per presentar una demanda d'exequàtur, no havent la part agent l'obligació de demostrar a priori la regularitat del procediment amb l'aportació de tot el procediment seguit a l'estranger. L'article 429.3 disposa només que :
"A la demanda d'exequàtur el demandant ha d'adjuntar l'original o una còpia autèntica de la resolució judicial ferma dictada pel tribunal estranger, degudament postil·lada o, si no és possible, degudament legalitzada, així com qualsevol altre document acreditatiu de la fermesa i la força executiva de la resolució judicial esmentada a l'Estat on s'ha dictat. També pot proposar les proves necessàries per fonamentar la seva demanda i, en concret, pot adjuntar-hi els documents oportuns a aquest efecte.".
Quant a la possibilitat per la Sra. Batlle de decidir incorporar dita documentació per a millor proveir, escau en primer lloc recordar que l'article 429 CPC relatiu al procediment d'exequàtur disposa en els seus punts 6 i 7 que :
"6. Un cop finalitzen els tràmits d'al·legacions, el tribunal dicta un aute dins els tretze dies hàbils següents en què admet o no admet les proves proposades, d'acord amb els criteris de legalitat, utilitat, pertinència, necessitat i proporcionalitat establerts en aquesta Llei.
7. El tribunal assenyala la data en què se celebra el judici oral dins els vint dies hàbils següents al dia en què finalitzen els tràmits d'al·legacions. No obstant això, si el tribunal només ha admès proves documentals el valor probatori de les quals no s'ha impugnat, pot decidir en el mateix aute que no se celebri el judici oral i declarar el procés vist per a sentència"
Pel que fa a les diligències per a millor proveir, l'article 245 CPC disposa que :
"1. Un cop el procés ha finalitzat i dins el termini per dictar sentència, el tribunal pot decidir, mitjançant un aute, la pràctica de proves com a diligències per a millor proveir, en els casos que estableixen els apartats 2 i 3 següents.
2. Les parts poden sol·licitar la pràctica com a diligències per a millor proveir de les proves següents:
a) Les proves admeses pel tribunal però que no s'han practicat en el judici oral per causes alienes a la part que les ha proposat.
b) Les proves admeses pel tribunal sobre fets nous o de nova notícia que no s'han pogut practicar en el judici oral.
3. El tribunal pot decidir, excepcionalment, que es practiquin proves com a diligències per a millor proveir sobre fets rellevants i al·legats per les parts en el moment processal oportú, si considera que les proves ja practicades no han permès esclarir els fets essencials en què es fonamenta el procés, sempre que el tribunal entengui que el resultat de les noves proves permetrà adquirir la certesa sobre aquests fets. L'aute en què es decideix la pràctica d'aquestes proves com a diligències per a millor proveir ha de contenir detalladament i raonadament els motius i les circumstàncies que en justifiquen aquesta pràctica.
4. Contra l'aute que resol sobre la pràctica de les diligències per a millor proveir no es pot interposar cap recurs, sense perjudici que es pugui formular la protesta oportuna per poder fer valer la impugnació en la segona instància.".
Doncs bé, es tracta de la configuració d'autes, tota vegada que, mitjançant el seu Aute del 07/02/2024, la Sra. Batlle havia declarat el procés vist per Sentència i que es trobava en el supòsit previst per l'article 245.3 CPC, essent el seu Aute del 07/06/2024 conforme a les exigències del referit article.
D'altra banda, no és cert que en el seu Aute de desestimació del recurs de reposició, la Sra. Batlle només s'hauria referit al document d'emplaçament ja que si bé es va referir principalment al mateix, va motivar que és tota la documental acompanyada a l'escrit presentat el 03/04/2024 que versa sobre un fet rellevant i al·legat per la part demandada al moment oportú.
Al contrari, és de constatar que és la part apel·lant qui guarda un silenci sepulcral sobre els altres documents aportats, quan justament són totalment coherents amb les afirmacions de la part agent que Sainz no havia discutit ni la realitat del lliurament de les mercaderies a Barcelona, ni que estava assabentada de la reclamació judicial a Barcelona, ni del seu deute.
Pretén ara la societat Sainz impugnar la veracitat del document essencial i determinant que és la còpia de la diligència d'emplaçament del "Servicio de actos de comunicación civil", quan res va dir al respecte en el seu escrit del 18/06/2024. Però si bé es tracta d'una còpia, res permet considerar que es tractaria d'un document manipulat, sobre tot quan el mateix és coherent amb la resta de documents sobre els quals no es diu res, constatant-se per exemple que dit document d'emplaçament es va remetre a la mateixa persona que la carta certificada del 21/05/2019 (Expósito).
Finalment, pel que fa a l'argument que la sentència espanyola es va notificar a Andorra i pas a Barcelona seria la demostració de que no existia l'establiment de Barcelona, escau remarcar que una cosa és presentar una demanda judicial al lloc on una societat té un establiment comercial i on van existir les relacions litigioses (cf. infra les explicacions sobre l'article 51.1 LEC), i una altra notificar la sentència al lloc del domicili social de dita societat que es troba en un altre país. Aquest darrer fet no comporta reconèixer que no existiria un establiment en el país on s'ha dictat la sentència. És per tant de manera lògica que es va notificar la sentència al lloc on la societat condemnada (i en rebel·lia) té els seus interessos essencials.
SOBRE L'ATORGAMENT DE L'EXEQUÀTUR
Quart.- Pel que fa als criteris fixats pel Codi de procediment civil, l'article 427 del Codi de procediment civil preveu la possibilitat del reconeixement i de l'execució de resolucions judicials fermes estrangeres i l'article 248 del Codi de procediment civil relatiu als criteris aplicables disposa que les resolucions judicials fermes dictades per tribunals estrangers es poden executar a Andorra d'acord amb els convenis internacionals que formen part de l'ordenament jurídic andorrà i que, en absència de conveni internacional, les resolucions judicials fermes dictades per tribunals estrangers es poden executar a Andorra en cas que així ho decideixi el tribunal competent en virtut del procediment d'exequàtur que estableix l'article 429 del Codi de procediment civil i que té com a objecte verificar i controlar que la resolució judicial estrangera que es pretén reconèixer compleixi cumulativament els requisits següents:
a) La competència de la jurisdicció que ha dictat la resolució.
b) La regularitat del procediment que s'ha seguit davant aquesta jurisdicció.
c) L'aplicació de la llei competent segons les regles nacionals de conflicte.
d) La conformitat amb l'ordre públic nacional i internacional.
e) L'absència de qualsevol frau a la llei nacional.
L'article 429 del Codi de procediment civil regula el procediment d'exequàtur que s'ha de seguir al davant de les jurisdiccions andorranes.
Així, les causes que impedeixen el reconeixement com a executiva d'una resolució estrangera són taxades, en consonància amb l'afavoriment de la cooperació jurídica internacional. Al respecte, és de remarcar que el 07/11/2024, el Consell General ha aprovat l'adhesió del Principat d'Andorra al Conveni de la Haia sobre el reconeixement i l'execució de sentències estrangeres en matèria civil o comercial, i que el mateix esta destinat a afavorir la circulació de les sentències en matèria civil.
A més a més, la jurisdicció que ha d'atorgar o no valor executiu a la resolució no pot entrar a conèixer el fons de l'afer i ha de considerar la sentència en tots els seus extrems.
Per tant, l'objecte de la present demanda d'exequàtur no és cap altre que el de determinar si la Sentència dictada pel Jutjat de 1ª instància núm. 12 de Barcelona (Espanya) de data 08/10/2020, es pot reconèixer i executar a Andorra segons els criteris que fixa la Llei i en base a la prova aportada.
Cinquè.- En el present cas, és particularment revelant i determinant remarcar que la demandada, essent degudament informada del procediment a Espanya i de la demanda en contra seu, va decidir no comparèixer.
Justament, el Tribunal constitucional s'ha pronunciat en supòsits de rebel·lia similars en la Causa 2022-37-RE considerant que la motivació d'aquesta Sala en la causa TSJC 014/2022 (segons la qual un defenent que havia escollit la rebel·lia processal i la passivitat total davant de la jurisdicció estrangera no podia vàlidament invocar en el procediment d'exequàtur una vulneració del seu dret a la defensa provocada pel referit procediment estranger) no comporta cap vulneració del dret a la jurisdicció.
Pel que fa a la fermesa de la sentència, és a dir el fet que no pot ser objecte d'un recurs suspensiu d'execució, la mateixa ressurt sense cap mena de dubte de la declaració de la lletrada de l'administració. És de recordar que la sentència es va notificar a Andorra, personalment al Sr. Amorós, com representant legal de la societat Sainz, SL, per comissió rogatòria internacional executada el dia 14/10/2021, però que la mateixa no va interposar cap recurs d'apel·lació.
Malgrat el que indica la part recurrent, és palès que el procediment seguit a Espanya en relació a una petició de condemna per impagament de factures per lliurament de mercaderies es va tramitar seguint la llei aplicable, és a dir la Llei espanyola, i segons un procediment regular que ha garantit tots els drets del defenent.
És al davant de la jurisdicció espanyola que s'havien d'al·legar la qüestió de la competència i els arguments que exposa ara el defenent per criticar la sentència espanyola.
Al respecte, és de ressaltar que l'article 51.1 LEC espanyola disposa que, a més del lloc del seu domicili, les persones jurídiques poden ser demandades en el lloc on la situació o la relació jurídica a la qual es fa referència en el judici hagués nascut o hagués sortit efectes, sempre que en dit lloc hi tinguessin un establiment obert al públic o un representant autoritzat per actuar en nom de l'entitat.
Doncs bé, és clarament el cas d'autes, com s'ha motivat abans apareix sense cap mena de dubte que la societat demandada tenia un establiment comercial on es va desenvolupar la relació entre les dues societats.
Ens remetem una altra vegada a la motivació de la sentència espanyola que hem transcrit al FD segon.
No existeix cap element mínimament seriós per qüestionar la conformitat amb l'ordre públic nacional i internacional i no existeix cap raó per considerar qualsevol frau a la llei nacional.
Així les coses, no adverem cap error en la valoració de la prova o en l'aplicació de la Llei.
Per totes aquestes consideracions, els motius d'oposició havien de ser desestimats i és amb bon criteri que el Tribunal va concedir l'exequàtur.
Per consegüent, hem de desestimar íntegrament el recurs.
Sisè.- Malgrat l'article 350 CPC disposa que en tots els processos, les costes de la primera instància s'imposen a les parts a les quals el tribunal ha desestimat totes les pretensions que han exercit, la Sra. Batlle ha decidit no imposar les costes en base al costum anterior al CPC que en matèria d'exequàtur no es feia especial condemna en costes, quan el procediment d'exequàtur és només un procediment abreujat específic i que la matèria no justifica una excepció.
Però dit aspecte de la sentència no esta recorregut.
Setè.- En aplicació de l'article 354 del Codi de procediment civil, la desestimació íntegra del recurs d'apel·lació, comporta la imposició de les costes processals de segona instància a l'apel·lant.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
PRIMER.- Desestimar el recurs d'apel·lació de la representació processal de la societat Sainz, SL en contra de la Sentència del 12/05/2025, que confirmem íntegrament.
SEGON.- Imposar a la societat Sainz, SL les costes processals de segona instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.