Import de la pensió per aliments (198/12)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-198/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de gener de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 24 de novembre del 2011 la Sra. Herrera va formular demanda d'adopció de mesures en relació a l'atribució de l'ús del domicili familiar, atorgament de guarda i custòdia i establiment de règim de visites contra el Sr. Escolano, manifestant que de la relació sentimental que havia mantingut amb el defenent havien nascut dos fills, Girona i Vélez, els dies 10 de setembre del 2001 i 6 de setembre del 2004 respectivament, però que, degut a desavinences de la parella, la relació va acabar l'any 2008, satisfent el Sr. C. una pensió d'aliments a favor dels fills de 600 euros mensuals en un primer moment, reduint posteriorment aquesta suma a 450 euros i més tard a 400, raó per la qual, considerant insuficients aquestes quantitats, sol·licitava que no es fes cap atribució respecte del domicili familiar, que es declarés que la pàtria potestat sobre els fills era compartida entre els dos progenitors i la seva guarda i custòdia se li atribuís a la seva mare, fixant un règim de visites que descrivia, establint que el pare havia de satisfer la suma de 700 euros mensuals en concepte d'aliments pels seus fills fins que aquests tinguessin una vida econòmica independent, fent-se càrrec per meitat de les seves despeses extraordinàries, i sense fer especial pronunciament respecte de les costes del procediment.

II.- La representació processal del Sr. Escolano va contestar la demanda en data 12 de gener del 2012 oposant-se a la mateixa, ja que no entenia procedent regular fins el més mínim punt el règim de visites als seus fills i argumentant que, degut a la seva situació econòmica, no li era possible abonar la pensió que se li reclamava i formulant demanda reconvencional sol·licitant que se li atorgués a ell la guarda i custòdia dels seus fills, atès l'estat de salut de la seva mare, fixant un règim de visites el més ampli possible per aquesta i una pensió d'aliments a càrrec seu de 450 euros mensuals, suportant tots dos les despeses extraordinàries dels menors per meitat o, amb caràcter subsidiari, establint una guarda i custòdia compartida dels menors entre els dos progenitors per períodes sencers de 7 dies alterns i en les condicions que descrivia i sense fer especial pronunciament respecte de les costes del procediment.

III.- La Sra. Herrera va contestar a la demanda reconvencional formulada per l'adversa oposant-se a la mateixa amb els arguments que exposava.

IV.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 6 de juliol del 2012 va decidir: "Estimar substancialment la demanda formulada per la Sra. Herrera contra el Sr. Escolano, desestimar la demanda reconvencional i establir les següents mesures paternofilials:

1.- Mantenir compartida la pàtria potestat sobre els fills menors d'edat, Girona i ENTITY_7;

2.- Atribuir-ne la guarda i custòdia a la mare;

3.- Establir obligació a càrrec de la mare de sotmetre els dos fills menors a un seguiment psicològic;

4.- Establir un règim de contactes paternofilials consistent en la meitat de les vacances escolars i de caps de setmana alterns en les condicions del IV CONSIDERANT;

5.- Fixar a càrrec del pare una pensió d'aliments de 600 euros mensuals a satisfer a la bestreta, en els cinc primers dies de cada mes, al compte bancari que indiqui la mare, i augmentada anyalment segons l'índex de preus al consum publicat pel Govern d'Andorra; així com establint l'obligació dels progenitors de fer-se càrrec per meitats de les despeses extraordinàries;

I sense establir especial condemna en costes processals."

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Escolano i, pels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació en el sentit de rebaixar la pensió d'aliments que ell ha de pagar en favor dels seus fills a 350 euros mensuals per tots dos.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a únic greuge contra la resolució d'instància el Sr. Escolano argumenta que la seva situació econòmica no li permet fer-se càrrec de la pensió d'aliments en favor dels seus dos fills que se li obliga a pagar, mentre que la Sra. G. disposa, entre el sou que guanya, els ajuts que rep i la pensió que ell li paga actualment, d'uns ingressos superiors als seus.

Com destaca el recurrent, la jurisprudència dels Tribunals andorrans és constant en considerar que per tal de fixar la pensió d'aliments a favor dels seus fills menors de la què s'ha de fer càrrec el progenitor que no conviu amb ells s'han de tenir en compte les necessitats dels nens i les possibilitats econòmiques dels seus pares.

II.- En el cas present, els nens Girona i Vélez tenen en l'actualitat onze i vuit anys i tenen les necessitats pròpies de la seva edat que la jurisprudència dels Tribunals andorrans ha valorat en un mínim d'entre quatre-cents i sis-cents euros mensuals cada un d'ells. El Sr. A.C. argumenta que guanya 1.300 euros al mes i, per tal d'acreditar-ho, va aportar a la instància un certificat de l'empresa en la qual treballa en aquest sentit (foli 163) i en aquesta alçada adjunta un extracte del seu compte corrent en el què es poden apreciar ingressos de 1.300 euros els mesos de juliol, agost i setembre del 2012 mitjançant xecs compensats.

No obstant, ni en la instància, ni en aquesta alçada aporta les cotitzacions de la CASS, o els fulls de la nòmina que cobra, malgrat la Sentència recorreguda li recordava que aquests documents eren els únics que podien acreditar els salaris percebuts i de l'extracte bancari que consta al foli 96 de les actuacions es dedueix que el mes d'octubre del 2011 va percebre una nòmina de 1.655 euros i els mesos de gener i febrer del 2012 va ingressar en aquest concepte 1.943 euros i 1.963 euros (foli 146). Per aquesta raó, entenem que si els seus ingressos han disminuït a partir de llavors no ho ha provat, podent-ho fer i aquesta facilitat probatòria que no ha aprofitat es torna en contra seu. Pel que fa a la Sra. G. consta a les actuacions que el mes de febrer del 2012 cobrava 1.164,02 euros bruts (foli 156), de tal manera que la seva aportació per satisfer les necessitats dels seus fills ha de ser una mica inferior a la del recurrent.

III.- Argumenta el recurrent que la Sra. G. viu en parella, de tal manera que comparteix les despeses de la llar, però de l'informe signat per la psicòloga Sra. Peña es dedueix que el Sr. C. va manifestar que la seva parella actual tenia dos fills que vivien amb ells, de tal manera que ell també pot compartir despeses. El Sr. C. manifesta igualment que la Sra. G. rep ajudes per pagar l'habitatge que ocupa i per les despeses de l'escola dels nens, com consta en aquesta alçada i al foli 98 de les actuacions, no obstant, el fet que la Sra. G. cobri ajudes de menjador i material escolar ja es va posar de relleu a la instància (foli 102) i va ser tingut en compte per l'Hble. Batlle, d'altra banda, la Sra. G. prova igualment que la parella del Sr. C. també rep una ajuda per l'habitatge que ocupa amb un import de 2.625 euros. Per últim, el recurrent aporta proves d'haver abonat despeses escolars dels nens, però això no l'eximeix de pagar la pensió d'aliments corresponents, perquè la seva mare no pot dependre de si el Sr. C. accedeix o no a fer determinats pagaments per organitzar la seva economia, raons totes elles que porten a confirmar la resolució d'instància.

IV.- Malgrat desestimar-se el recurs i malgrat en aquest cas es tracta d'una qüestió estrictament econòmica, no es fa expressa imposició de costes en aquesta alçada en virtut de la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal del Sr. Escolano contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 6 de juliol del 2012, que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.