Jurisdicció (206/08)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TSJC-206/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, 12 de febrer de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la asseguradora Martin va interposar demanda, de data 10-01-2005, envers FORCES ELÈCTRIQUES D'ANDORRA (FEDA), en virtut de la qual sol·licitava la condemna d'aquesta darrera a l'abonament de la quantitat de 89.479,54 EUR, com a rescabalament per les indemnitzacions abonades, amb més els interessos i les costes processals.

La representació processal de FORCES ELÈCTRIQUES D'ANDORRA (FEDA) va oposar-se a la demanda, per escrit de data 14-02-2005, i va demanar la declaració d'incompetència de jurisdicció respecte de la responsabilitat extracontractual, i la desestimació de la demanda en relació a ambdues responsabilitats extracontractual (subsidiàriament) i contractual, amb imposició de les costes processals.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 16-06-08, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Apreciar la incompetència de la jurisdicció civil en relació a la demanda formulada per la societat Martin contra la parapública FORCES ELÈCTRIQUES D'ANDORRA (FEDA), imposant a la primera la totalitat de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador".

III.- L'asseguradora agent va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data 30-09-2008, va presentar escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix demanava la revocació de la resolució d'instància. Per el contrari, la part recorreguda va articular escrit de contesta a les conclusions, de data 20-10-2008, i va sol·licitar la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals es fonamenta el recurs són, en essència, els següents. En primer terme, entén que existeix responsabilitat de FORCES ELÈCTRIQUES D'ANDORRA (FEDA) en la causació del dany i que la natura de la responsabilitat ha de ser qualificada com a contractual, atès que resta provat que la causa del sinistre rau en el cablejat que subministrava electricitat a la Borda del Sr. Amorós. En segon terme, conclou que, tota vegada que la responsabilitat és contractual, la jurisdicció civil és la competent per a jutjar el present supòsit.

II.- Resta acreditat a les actuacions que entre el Sr. Amorós, propietari del xalet que va patir danys i FORCES ELÈCTRIQUES D'ANDORRA (FEDA) existia una relació contractual de subministre d'energia elèctrica. Nogensmenys si s'analitza la reclamació pels danys, aquesta es fonamenta en la presumpta defectuosa instal·lació de FORCES ELÈCTRIQUES D'ANDORRA (FEDA) que, a conseqüència d'un curtcircuit, hauria generat un incendi que va originar els danys que ara es reclamen. I des d'aquesta òptica, no es pot concloure amb la part recorreguda i amb la sentència d'instància que la responsabilitat hagi de titllar-se d'extracontractual.

En efecte, en el present supòsit l'incendi trobaria la seva causa en un curtcircuit produït per una defectuosa instal·lació o una manca de manteniment de la xarxa elèctrica, o bé, com es sustenta per la representació de FORCES ELÈCTRIQUES D'ANDORRA (FEDA) per altres causes, però el que resulta del que s'ha exposat és que la reclamació que s'efectua per Martin es recolza en una hipòtesi de responsabilitat contractual. Així, la manca de manteniment o la defectuosa instal·lació de la xarxa elèctrica, al marge del correcte i adequat subministrament elèctric, també constitueixen obligacions contractuals derivades del contracte entre FORCES ELÈCTRIQUES D'ANDORRA (FEDA) i el subministrat, atès que per a portar a terme el subministre elèctric, correspon a la Companyia, com a obligació seva de subministre elèctric amb la tensió adequada, tenir les instal·lacions escaients per a garantir el subministre elèctric contractat i mantenir les mateixes en bon estat per a efectuar-ho correctament.

Pel que fa al Sr. Amorós, encara que el debat rau sobre si el curtcircuit s'ha produït arrel d'un defectuós manteniment o inadequada instal·lació de la xarxa de FORCES ELÈCTRIQUES D'ANDORRA (FEDA) o bé si es atribuïble a altres causes, resta clar que, a criteri d'aquesta Sala, aquests extrems resten inclosos dins de l'òrbita contractual, de manera que la responsabilitat que es podria derivar d'una inadequada instal·lació o manteniment de la mateixa seria contractual.

Per tant, produïts danys al vehicle del Sr. Catalá, i atès que aquest es trobava dipositat en el xalet propietat del Sr. Amorós i que els danys al vehicle Toyota es deriven de l'incompliment que s'atribueix a l'empresa elèctrica, fonamentat com s'ha dit en una pretesa responsabilitat contractual, s'ha d'entendre també que els danys que es reclamen per aquest concepte s'han d'incloure i tractar conjuntament amb l'anterior reclamació instada per l'asseguradora Martin.

III.- I arribats a aquest extrem, no es pot concloure amb el jutjador d'instància que la jurisdicció competent per a conèixer els litigis derivats de la responsabilitat patrimonial de l'Administració (art. 39.3 d) Llei Qualificada de la Justícia) és la contenciós-administrativa. Per tant, s'escau atribuir el coneixement d'aquest supòsit a la jurisdicció civil, atès que la vis atractiva que es conté en l'apartat 4 de l'article 39 LQJ actua quan el coneixement de l'afer no estigui especialment atribuït a una jurisdicció específica; que és precisament el que s'esdevé en el present cas.

IV.- Acollit el recurs interposat per la part recurrent i tota vegada que aquesta Sala considera que la jurisdicció civil esdevé competent per a conèixer del present litigi, procedeix retornar els autes a la instància, per tal que, analitzada la prova practicada, es determini la responsabilitat o no de la parapública demandada.

Les consideracions anteriors justifiquen l'estimació del recurs i la no imposició de les costes processals d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de Martin contra la sentència, de data 16-06- 2008, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i revocar la seva part decisòria, de forma que es dicti sentència sobre el fons per part de l'Hble. Tribunal de Batlles. No s'escau imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.