Robatori. Consum d'estupefaents. Coautoria. Responsabilitat civil. Solidaritat (0001/99)

Sentència

Magistrats

Yves Picod

SENTÈNCIA 13-99 DE 1 DE JUNY DE 1999

Ponent : M.I. Sr. Yves Picod

ANTECEDENTS DE FET

RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar sentència en data 10 de desembre de 1998, amb la següent part dispositiva: "FALLEM: que hem de condemnar i condemnem Arcos, Araujo i Talavera, tots tres com autors responsables d'un delicte major de robatori de l'article 239 del codi Penal i els dos primers com també d'un delicte major de consum d'estupefaents de l'article 169 del Codi Penal, fent-se aplicació dels articles 23, 53.1, i 40 i pel que fa Arcos de l'article 25.9 i 26 del mateix Codi, a la pena de:

per Arcos i Araujo la de TRES ANYS I MIG DE PRESÓ.

per Talavera la de TRES ANYS DE PRESÓ.

Així com per tots tres el pagament de les despeses processals causades.

Absolem Talavera del delicte d'apropiació indeguda que se li imputava.

En concepte de responsabilitat civil condemnem solidàriament els tres condemnats a abonar a Valverde en representació de la societat ORG_1, la quantitat de DOS MILIONS I MIG DE PESSETES en concepte de danys i perjudicis".

RESULTANT: que l'advocat defensor de Arcos, fonamenta el seu recurs en error en l'apreciació de la prova. Considera que el Tribunal no va apreciar degudament la prova en relació a les circumstàncies personals del condemnat i una part dels fets que declarà provats. En efecte declara la sentència que "prèviament Talavera ja havia parlat d'aquest tema amb Arcos", aquesta afirmació no resultant de cap prova practicada. Al contrari va quedar clar de la instrucció del sumari, segons la defensa, que ambdós processats es coneixien però mai havien parlat d'aquest tema. Per això es posa de relleu la manca de preparació i professionalitat dels autors del robatori. Per altra part el Tribunal no va prendre en compte les circumstàncies familiars de Arcos. Aquest element junt amb l'anterior motiva que la pena no hauria d'ésser superior a 2 anys i mig de presó, dels quals dos anys ferms i la resta condicional qualificada a la justificació d'ocupació d'un treball regular.

RESULTANT: que el defensor de Araujo, fonamenta el seu recurs sobre dos motius: error en l'apreciació de la prova i infracció de les normes relatives a la responsabilitat civil. Considera que no són fets provats el consum de la cocaïna per part de Araujo per la qual cosa no procedeix imputar-li la detenció o consum de producte estupefaent "cocaïna". D'altra banda subratlla que la sentència recorreguda no ha pres suficientment en compte la col·laboració amb les autoritats per a esbrinar i reparar les conseqüències del delicte. Altressi el Tribunal no va prendre suficientment en consideració les circumstàncies familiars de Araujo i el fet que no té antecedents penals. Per això, tenint en compte que la pena ha de ser proporcional a la gravetat del fet i a les circumstàncies personals, caldria imposar a Araujo una pena de dos anys de presó dels quals un any ferm i un any de condicional amb una multa de 100.000.-pts. En concepte de responsabilitat civil fa remarcar que la mercaderia furtada fou retornada íntegrament. Accepta la condemna a la suma de 25.000 pts corresponents al valor de reposició de les joies, segons el peritatge efectuat, però observa que no ha quedat acreditat que certs objectes reivindicats per FLORÈNCIA hagin estat realment robats. En aquest sentit no està d'acord amb el fet que els processats hagin de satisfer solidàriament la suma de 1.500.000 pts en concepte de joies desaparegudes. Considera que els danys soferts per la porta i els aparadors, la realització de l'inventari de la botiga, així com la reposició d'etiquetatge no ascendeix a la suma de 1.500.000 pts, doncs no ha quedat provat que manquessin joies o qualsevol mercaderia que no hagi estat retornada. Discrepa en la condemna efectuada per la sentència en el sentit de condemnar els tres processats a la satisfacció de la suma solidària ascendent a 1.000.000 pts en concepte de perjudici comercial.

RESULTANT: la defensa de Talavera fonamenta el seu recurs en error en l'apreciació de la prova. Considera la defensa que el Tribunal no va apreciar degudament la prova en relació a les circumstàncies personals i una part dels fets declarats provats. En efecte declara la sentència que "prèviament Talavera ja havia parlat d'aquest tema amb Arcos", mentre que aquesta afirmació no en ressurt de cap prova practicada. Al contrari va quedar clar en la instrucció que ambdós processats es coneixien però mai havien parlat d'aquest tema i fins i tot ignoraven la recíproca participació. Tenint en compte la personalitat influenciable de Talavera la pena no hauria de ser superior als dos anys de presó dels quals un any i mig de presó ferma i la resta condicional qualificada a la justificació d'ocupació de treball regular.

RESULTANT: que la part civil fonamenta el seu recurs en una infracció de les normes relatives a la responsabilitat civil. Fa ressaltar varis errors materials en els Resultants. Critica l'avaluació forfetària de la sentència que no pren en consideració varis perjudicis (trastorn, material electrònic) o que minora altres avaluacions (material de joieria, lucrum cessans).

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal demana la confirmació de la sentència per considerar-la ajustada a dret, i pel que fa a la responsabilitat civil, ho deixa a criteri del Tribunal.

FONAMENTS DE DRET

CONSIDERANT: que els tres processats són coautors del delicte de robatori previst a l'article 239 del Codi Penal i castigat per l'article 240 del mateix text legal. Si no es desprèn suficientment dels autes que com diu el Resultant de fets de la sentència que "prèviament Talavera ja havia parlat amb Arcos" de la possibilitat de cometre un robatori, la participació de cada autor està molt ben apreciada i proporcionada pel Tribunal de Corts: -Talavera té en efecte una participació més modesta en la comissió del robatori; però si no ha realitzat personalment aquest acte, la seva cooperació fou essencial ja que coneixia els llocs i va proporcionar la clau de la botiga.

CONSIDERANT: Que queda acreditat que Arcos ha reconegut en el decurs del procediment haver consumit cocaïna amb ENTITY_3; però Araujo no ha corroborat aquest fet que queda insuficientment provat contra ell, motiu pel qual ha de ser absolt d'aquest delicte, encara que aquesta absolució és molt accessòria en quant a l'apreciació de la pena.

CONSIDERANT: que les circumstàncies familiars i la col·laboració relativa dels processats degudament presa en consideració pel Tribunal de Corts, tenen que entrar en compte en el pronunciament de la pena.

CONSIDERANT: que malgrat la gravetat dels fets i el perjudici molt important ocasionat, la pena tindrà que afavorir la reinserció dels processats per una part, i l'eficàcia de la reparació del perjudici, per altra part. Per això una pena mixta podria respondre a aquesta finalitat de conformitat amb l'article 242 del Codi de Procediment Penal.

CONSIDERANT: en quant a la responsabilitat civil que el Tribunal de Corts va efectuar una avaluació forfetària, donat que una avaluació precisa i indiscutible és impossible quan es tracta de fets parcialment negats i de perjudicis múltiples i de natura comercial. Nonobstant es pot observar que:

La sostracció de material electrònic és probable, però no suficientment acreditada per ser imputada a l'acció delictuosa.

El conjunt probatori permet efectivament d'apreciar el ròssec de joies desaparegudes o espatllades a 1.574.526.- pts en lloc de 1.500.000.-pts atribuïts pel Tribunal de Corts, essent inclosos forfetariament els danys materials soferts per la porta i els aparadors així com les despeses necessàries per efectuar un inventari complert de la botiga i el treball de reacondicionament.

El Lucrum cessans pot ésser fixat en la quantitat de 1.500.000.- pts en lloc de 1.000.000.- pts atribuïts pel Tribunal de Corts, compte tingut de les molèsties molt importants en el funcionament de l'activitat comercial produïdes per aquest robatori. Però la demanda no està suficientment acreditada per ésser fixada a la quantitat exorbitant sol·licitada per la part civil.

Els errors figurant en el Resultant de la sentència no estan reproduïts en el Considerant que motiva la fixació del perjudici.

En fi, la condemna té que ésser solidària en consideració de la participació dels tres processats al robatori.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

Estimant parcialment els recursos d'apel·lació interposats per Arcos, Araujo, Talavera i la societat ORG_0,

1.- Condemnem Arcos, Araujo i Talavera, tots tres com autors responsables d'un delicte major de robatori de l'article 239 del Codi Penal, i a Arcos també com a autor d'un delicte major de consum d'estupefaents de l'article 169 del Codi Penal, absolent d'aquest delicte a Araujo, fent-se aplicació dels articles 23, 53.1, i 40 i pel que fa Arcos de l'article 25.9 i 26 del mateix codi, a la pena de:

Per Arcos i Araujo la de TRES ANYS I MIG DE PRESÓ, dels quals DOS ANYS I MIG FERMS i la resta condicionada a la indemnització a la víctima del delicte, segons els mitjans a l'abast. I una multa de 50.000.- pessetes per a Arcos.

per Talavera la de TRES ANYS DE PRESÓ, dels quals DOS ANYS FERMS i la resta condicionada a la indemnització.

2.- Condemnem solidàriament els tres condemnats a abonar a Valverde en representació de la societat ORG_1 la suma de 3.074.526.- pessetes en concepte de danys i perjudicis.

3.- Declarar d'ofici les costes processals causades pel recurs.

4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.