Agressió sexual constitutiva de violació qualificada en conviure l'agressió amb la víctima; incompareixença de la víctima al judici oral; prova preconstituïda; valor i límits; drets de la defensa.

Sentència

Magistrats

ANNA ESTRAGUES ARMENGOL YVES PICOD FATIMA RAMIREZ SOUTO

Tribunal Superior de Justícia

Sala Penal

TSJP.- Recurs General 0000028/2026

ORIGEN.- Delictes Majors (Major d'edat) 6000090/2025 - 0

NIG: 5300516220240000627

Sentència: SENTÈNCIA 10-2026 DE 02/06/2026

Ponent : Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Data : 02/06/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Penal

Referència : TSJP.- 0000028/2026

Nig : : 5300516220240000627

IU : ECLI : AD:TSJP:2026:00010

SENTÈNCIA 10-2026

PARTS:

Apel·lant: Sr. Hermini

Advocat: Sr. Marcial

Apel·lant: MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL (ponent)

Magistrats: Sr. Yves PICOD

Sra. Fàtima RAMÍREZ SOUTO

Objecte: Agressió sexual constitutiva de violació qualificada en conviure l'agressió amb la víctima; incompareixença de la víctima al judici oral; prova preconstituïda; valor i límits; drets de la defensa.

Andorra la Vella, a la data consignada al marge.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 13/03/2026 dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació qualificada en conviure l'agressor amb la víctima, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió. És ponent la Magistrada Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: El Tribunal de Corts va dictar Sentència de data 13/03/2026 amb la següent part dispositiva:

"D E C I D E I X:

Condemnar Hermini, com autor responsable d'un delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació qualificada en conviure l'agressor amb la víctima; sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal; a la pena privativa de llibertat de SIS (6) ANYS DE PRESÓ; dels quals, VINT (20) MESOS seran complerts al Centre Penitenciari, i, el rossec restant de QUATRE (4) ANYS i QUATRE (4) MESOS DE PRESÓ és substituït per la pena d'EXPULSIÓ DEL PRINCIPAT PER UN TERMINI DE QUINZE (15) ANYS; complementària de PROHIBICIÓ D'ENTRAR EN CONTACTE AMB LA VÍCTIMA Paola DURANT UN PERÍODE DE DOTZE (12) ANYS; així com el pagament de les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc a pronunciament per raó de responsabilitat civil."

II.- RESULTANT: la Sentència es recolza en els següents fets provats:

"el 14/07/2024, al voltant de les 05:30/06:00 hores, després d'haver sortit de festa, l'acusat Hermini, nascut el NUM000/1992, de nacionalitat colombiana i sense antecedents penals, i Paola, van tornar al seu domicili radicat a ADR000 d'Aixirivall, Sant Julià de Lòria; domicili que compartien ensems amb Fabio, parella sentimental de Paola i patró de l'acusat Hermini; convivint tots junts al mateix d'ençà el mes de gener de 2024.

Arribats al domicili, es van dirigir a l'habitació de l'acusat Hermini, per continuar parlant de temes relacionats amb la relació sentimental de Paola i Fabio. En el transcurs de la conversa, l'acusat Hermini es descordà el pantaló, moment en què Paola va voler marxar de l'habitació, essent agafada fortament pel coll per l'acusat Hermini, qui la feu caure a sobre del llit, i abalançant-se sobre ella, li posà una mà dins de les seves calces, i li introduï un dit a l'interior de la vagina; mentre Paola li manifestava "para, para Hermini".

Posteriorment, Paola va poder desfer-se de l'acusat Hermini, i sortir de l'habitació.

Per informe medicoforense de data 10/09/2024, la Dra. Míriam, conclou que la Paola presenta por i ansietat, especialment en el fet de trobar-se amb l'acusat Hermini, presentant somnis recurrents on reviu els fets denunciats.

Per informe medicoforense de data 04/07/2025, la Dra. Carolina, exposa que Paola, arran dels fets, presenta simptomatologia d'un trastorn per estrès posttraumàtic, un trastorn d'ansietat reactiva, així com insomni de manteniment i de conciliació secundària."

III.- RESULTANT: Per escrit de data 27/03/2026, el Ministeri Fiscal interposà recurs contra la referida sentència.

Considera en primer lloc, que el Tribunal de Corts no ha motivat de forma suficient la pena. Declara provats els fets i que Hermini és autor d'un delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació qualificada i tot i així, li imposa una pena que s'allunya en excés, d'aquella sol·licitada tant pel Ministeri Fiscal com per l'acusació particular, sense detallar quins elements valora i sense tenir en compte que quan la pena finalment imposada s'aparta en excés d'aquella sol·licitada per les parts acusadores, s'exigeix un deure de motivació reforçada per part del Tribunal. Aquesta manca de motivació en la determinació de la pena, no permet que les parts acusadores coneguin les raons en què s'ha fonamentat l'òrgan judicial i és causa per declarar la nul·litat de la Sentència impugnada, retornant les actuacions al Tribunal de Corts, per tal que dicti una nova Sentència motivant la pena imposada.

Subsidiàriament, al·lega un error en la determinació de la pena imposada ja que no s'ajusta ni a la gravetat ni a les circumstàncies dels fets, ni al delicte objecte de condemna, ni a les seqüeles psicoemocionals causades a la víctima. Diu que 20 mesos de presó ferma representen menys d'un 30% dels 6 anys de presó imposats el que és manifestament desproporcionat i injustificat. D'altra banda, posa de manifest que la pena imposada tampoc s'ajusta a la finalitat retributiva i preventiva de la pena. Finalment, posa de relleu que la pena imposada hauria estat diferent si l'autor condemnat hagués estat nacional o resident ja que no hagués estat possible substituir la major part de la pena per la pena d'expulsió i la persona condemnada nacional o resident, hagués hagut de de complir, de forma efectiva en el centre penitenciari, la totalitat de la pena. Aquesta distinció substancial, davant del mateix delicte, entre residents i no residents, genera disfuncions a nivell sancionador i situacions dispars, incoherents i injustificades en funció de la residència de l'autor davant de fets similars o idèntics.

Per tot l'exposat, el Ministeri Fiscal demana amb caràcter principal, que es declari la nul·litat de la sentència impugnada o, subsidiàriament, que es dicti sentència revocant parcialment l'establerta en primera instància en el sentit de condemnar a Hermini a una pena de 9 anys de presó, la pena complementària de prohibició d'entrar en contacte amb la víctima durant un període de dotze 12 anys i el pagament de les despeses processals causades.

IV.- RESULTANT: La representació lletrada del Sr. Hermini interposà tanmateix, per escrit de data 5 d'abril del 2026, recurs d'apel·lació contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts.

Amb caràcter principal, demana la nul·litat de la sentència impugnada per vulneració del seu dret a la defensa reconegut a l' article 10.2 de la Constitució , en haver-li negat el Tribunal de Corts la possibilitat d'interrogar a la víctima sobre diversos elements apareguts amb posterioritat a la declaració de la mateixa prestada en període d'instrucció, com a prova preconstituïda.

Subsidiàriament, demana la revocació de la sentència per haver descartat mòbils de ressentiment o venjança en la víctima sense valorar el període transcorregut entre els fets (14 de juliol) i la denúncia (28 d'agost), en quin sí que existia un clar ressentiment de la senyora Paola envers el senyor Hermini. Així mateix indica que la sentència obvia també contradiccions, que posarà de relleu a la vista, i n'esmenta d'altres que considera irrellevants, tot i que en algun cas han de ser considerades com essencials. Afegeix que la sentència no fa esment a la versió dels fets del senyor Hermini i reprodueix un WhatsApp donant-li un sentit absolutament contrari al tenor literal del missatge, que coincideix amb la versió dels fets donada pel senyor Hermini. Així mateix, diu que resulta sorprenent que s'argumenti contra una suposada manipulació del vídeo de 6 minuts, quan la mateixa representació lletrada del Sr. Hermini va dir expressament en el seu informe final que ningú ha sostingut que el contingut del vídeo ha estat manipulat.

Per tot l'exposat, demana que es declari la nul·litat de la sentència objecte del recurs, ordenant retrotreure les actuacions al moment immediatament anterior a la celebració de la vista oral o subsidiàriament, que es revoqui la sentència impugnada acordant l'absolució del seu defensat del delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació qualificada pel qual va ser condemnat, i en no apreciar-se responsabilitat penal, que no es doni lloc a cap reclamació en concepte de responsabilitat civil.

V.-RESULTANT: Per escrit de data 10/04/2026 el Ministeri Fiscal s'oposà al recurs interposat per la defensa del Sr. Hermini .

Sobre la nul·litat de la sentència invocada, diu que si bé la defensa del Sr. Hermini demanà al Tribunal poder interrogar a la víctima, dita petició va ésser desestimada pel Tribunal de Corts en considerar-la innecessària ja que tornar a fer declarar la víctima, sobre els mateixos fets i qüestions sobre els que ja havia estat preguntada en el marc de la prova preconstituïda, no aportaria cap extrem nou i seria revictimitzador per a la mateixa. Recorda que la representació lletrada de l'apel·lant així com el propi apel·lant van estar presents durant la pràctica de l'esmentada prova i van poder formular les preguntes que van considerar idònies i oportunes. Per consegüent, en no tenir per objecte la nova declaració, l'interrogatori sobre fets posteriors, considera que la reproducció de la prova preconstituïda en el marc del judici oral, és vàlida i ajustada a Dret, no havent-se vulnerat el dret a la defensa de l'acusat, pel que no hi ha lloc a acordar la nul·litat de la Sentència per aquest motiu.

En quant a la revocació de la sentència, remarca que el recurrent no impugna el fets provats, pel que es remet íntegrament als que consten en la Sentència impugnada. Posa només de relleu tres extrems, que al parer del Ministeri Fiscal, no són motiu per a revocar la Sentència ja que:

-pel que fa al ressentiment o l'ànim de venjança de la perjudicada envers el processat Hermini, el Tribunal a quo n'efectua una deguda valoració en el marc de l'anàlisi de la credibilitat del relat de la víctima, concloent que no hi ha cap element que permeti acreditar que la perjudicada Paola tingués motius (de ressentiment o venjança) per formular una falsa denuncia o alterar els fets realment succeïts aquella nit. Precisa que una víctima, posteriorment a patir una agressió sexual constitutiva de violació, pot trobar-se en un estat emocional complex, causat pel propi agressor; aquest fet suposa que, molt probablement, no el tingui en alta consideració el que no es pot considerar com a ressentiment o ànim de venjança, sinó una situació psicoemocional derivada del propi delicte. Afegeix que tampoc ha restat acreditat que la Sra. Paola tingués, posteriorment a la comissió del delicte, és a dir, entre el dia 24/07/2024 i el 28/08/24 cap ànim de perjudici ni de venjança envers Hermini

- la part recurrent no detalla les preteses contradiccions en el relat de la víctima, el que deixa al Ministeri Fiscal en indefensió, essent en l'escrit de recurs d'apel·lació on s'han de plantejar, desenvolupar i concretar, i no pas en el marc de la vista oral, per tot el què aquest motiu de recurs haurà d'ésser desestimat, per la vulneració de drets que suposa aquesta pràctica processal.

-pel que fa a la pretesa manca de valoració de la versió relatada per Hermini, indica que el Tribunal d'instància sí que l'ha valorat, analitzant-la des de la perspectiva del relat de la víctima, concloent que la mateix és incongruent i no resulta degudament acreditada; el Tribunal de Corts ha efectuat un ajustat i degut anàlisi de les proves practicades i, encertadament, ha arribat a la convicció que els fets denunciats per la perjudicada Paola són efectivament aquells que van succeir aquella matinada del 14 de juliol de 2024.

Per tot l'exposat, demana la desestimació del recurs interposat per la representació lletrada de Hermini.

VI.-RESULTANT: Per escrit de data 22/04/2026 la representació del Sr. Hermini s'oposa al recurs interposat pel Ministeri Fiscal.

Al respecte de la petició de nul·litat de la sentència per manca de motivació de la pena, diu que no és cert com pretén el Ministeri Fiscal, que s'exigeixi una motivació reforçada quan la pena imposada s'aparta en excés de la sol licitada per les parts acusadores (precisant que en el present cas només n'hi ha una atès que l'acusació particular es va tenir per desistida per aute de 19/09/2025), ja que aquesta tesi resulta contrària als principis generals del procediment penal andorrà, tota vegada que suposaria donar una preponderància a les parts acusadores vers les parts defensores, vulnerant el principi d'igualtat d'armes que ha d'inspirar tot procediment judicial.

En segon lloc i pel que fa a l'al·legació segons la qual la pena es determina sense valorar suficientment ni la gravetat del delicte ni les seqüeles en la víctima, manifesta que el Ministeri Fiscal equipara la gravetat del delicte amb la violència emprada, oblidant que aquesta ja forma part del tipus penal i, per tant, no pot ser utilitzada com a circumstància agreujant de la pena. En quant a les seqüeles, no es troben dintre dels elements que incideixen en la determinació de la pena d'acord amb el previst en l' article 56 del Codi Penal .

En tercer lloc i en relació a la manca de proporcionalitat de la pena imposada, diu que el Ministeri Fiscal obvia que la sentència respecta escrupulosament el tenor literal de l' article 65.3 del Codi Penal , per la qual cosa res se li pot reprotxar des d'aquest punt de vista.

Per tot l'exposat, demana la desestimació del recurs interposat pel Ministeri Fiscal.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: Dos són les apel·lacions formulades contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 13/03/2026.

1) la del Ministeri Fiscal, en la quina sol·licita:

-amb caràcter principal, la nul·litat de la sentència impugnada per manca de motivació suficient de la pena imposada;

-amb caràcter subsidiari, la revocació de la sentència per error en la determinació de la pena.

2) la de la defensa de l'acusat que demana:

-amb caràcter principal, la nul·litat de la sentència impugnada per vulneració del dret a la defensa en no haver-se li permès interrogar a la víctima;

-amb caràcter subsidiari, la revocació de la sentència per errònia valoració de la prova.

Per una raó de lògica i sistemàtica, caldrà analitzar amb caràcter previ, les peticions de nul·litat efectuades, i en primer lloc la formulada per la defensa de l'acusat, doncs en cas de donar-hi lloc, caldria retrotreure les actuacions al moment immediatament anterior a la celebració de la vista oral, fent innecessari el pronunciament sobre els altres motius de recurs invocats.

II.- CONSIDERANT: L' article 10.2 de la Constitució garanteix a tothom el dret a la defensa que, de conformitat amb la doctrina del Tribunal Constitucional (Causa 2023-42-RE) pot ser considerat des d'una triple perspectiva:

i) com el dret a defensar les pretensions d'una part davant dels tribunals del poder judicial, a fi i efecte d'obtenir una tutela o protecció efectives i, en aquest sentit, s'assimila al dret d'accés a la jurisdicció de l' apartat 1 de l'article 10 de la Constitució ;

ii) com el dret a l'assistència tècnica i professional d'un advocat, segons preveu l'apartat 2 del mateix article 10; i

iii) com el dret a emprar els mitjans - al·legacions i proves - necessaris per fer valer les seves pretensions, de manera que no se li causi indefensió i que el procés pugui ser considerat com a "degut" en els termes de l'apartat 1 de l'article 10 esmentat.

En el present cas, la part recurrent no planteja una vulneració del dret a la defensa en relació amb la primera ni amb la segona de les accepcions assenyalades, sinó en relació amb la tercera, pel fet que el Tribunal de Corts li hauria negat la possibilitat d'interrogar la víctima, en el decurs de la vista oral celebrada en data 23/01/2026, tenint com a prova la declaració per aquella prestada en període d'instrucció, el que caldrà per tant determinar si afecta al seu dret a la defensa i al procés degut.

III.- CONSIDERANT: L'article 6 del Conveni per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertat fonamentals disposa que:

"1) Tota persona té dret que la seva causa sigui vista equitativament, públicament i en un termini raonable, per un tribunal independent imparcial establert per la llei, que decidirà, sigui controvèrsies sobre drets o obligacions de caràcter civil, sigui els fonaments de tota acusació en matèria penal dirigida, contra ella.

2) Hom presumeix innocent tota persona acusada d'una infracció fins que la seva culpabilitat hagi estat establerta legalment.

3) Tot acusat té dret, especialment ... d) a interrogar o a fer interrogar els testimonis de càrrec i a obtenir la convocació i l'interrogatori dels testimonis de descàrrec en les mateixes condicions que els testimonis de càrrec."

Tal i com ha tingut ocasió de manifestar amb anterioritat aquesta Sala (TSJP 87/2020) "El Tribunal Constitucional, seguint la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans, té declarat que "El dret a la presumpció d'innocència exigeix, com a regla general, que les úniques proves que es poden considerar autèntiques proves de càrrec que vinculen als òrgans judicials penals en el moment de dictar sentència, siguin les proves practicades en el judici oral que hagin estat sotmeses al debat contradictori, que, en forma oral, es desenvolupa davant del tribunal sentenciador de manera que la seva convicció sobre els fets enjudiciats s'assoleixi en contacte directe amb els mitjans de prova aportats per les parts". (Causa 2007-12-RE STC de 7 de novembre de 2012 i Causa 2013-38-RE STC de 3 de febrer de 2014)

En la sentència recaiguda en la Causa 2007-12-RE també diu que és veritat, però, "que la regla general segons la qual només es poden considerar proves de càrrec les reproduïdes en el judici oral i amb possibilitat de contradicció en aquesta fase, pot trobar algunes excepcions en relació amb determinats actes sumarials que es poden considerar proves sumarials anticipades o preconstituïdes. No obstant això, des de la perspectiva del dret a la presumpció d'innocència, només és legítim si es donen un seguit de requisits com ara que els fets sobre els quals versin les proves, per la seva pròpia naturalesa efímera, no es puguin materialment reproduir el dia de la celebració del judici; que la prova es practiqui davant del jutge d'instrucció -llevat excepcions que no són del cas- o que s'asseguri en aquesta fase sumarial la possibilitat de contradicció dels imputats".

El Tribunal Europeu dels Drets Humans, interpretant els apartats 1 i 3.d de l'article 6 del Conveni per la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals, considera efectivament, que els mitjans de prova han de ser practicats, en principi, davant l'acusat en audiència pública, per al seu debat contradictori, i que aquests preceptes, per regla general, obliguen a concedir a l'acusat una ocasió adequada i suficient per a rebatre el testimoniatge presentat en contra seva i fer interrogar al seu autor, en el moment que declara o en un moment posterior (sentències Van Mechelen i altres, i Lüdi contra Suïssa de 15 de juny de 1992, sentència de 15 de desembre de 2011 en el cas Al Khawaja i Tahery contra el Regne Unit, sentència de 15 de desembre de 2015 en el cas Schatschaschwili contra Alemanya i sentència de 8 de març de 2016 en el cas Paic contra Croacia).

Però, enfront de precedents com la sentència Lucá contra Itàlia, que configurava el principi de contradicció més una regla o pressupost de valoració de la prova, la citada sentència Al-Khawaja i Tahery contra el Regne Unit, canvia aquesta perspectiva i considera que la possibilitat de contradicció no és una regla de validesa absoluta, sinó un principi d'elevat rang susceptible de ser ponderat i modulat amb altres interessos en funció de les circumstàncies del cas. Així, una condemna basada en un testimoni sense contradicció seria legítima si de l'anàlisi del procés en el seu conjunt pot afirmar-se l'existència de factors de compensació d'aquest dèficit de defensa.

A partir de la sentència en el cas cas Al-Khawaja i Tahery, el TEDH ha establert el criteri, desenvolupat en les sentències de 15 de desembre de 2015 en el cas Schatschaschwili contra Alemania i de 8 de març de 2016 en el cas Paic contra Croacia, de que és necessari examinar en tres passos la compatibilitat amb l'article 6. 1 i 3 (d) de la Convenció en aquells procediments en els quals les declaracions d'un testimoni que no havia estat present i interrogat en el judici es van utilitzar com a prova.

Aquests passos són:

1.- si hi havia un motiu justificat, una raó seriosa, per a la no compareixença del testimoni en la vista i, per tant, per a l'admissió com a prova del seu testimoniatge en fase sumarial.

2.- si la prova del testimoni absent va ser la base única o decisiva per a la condemna de l'acusat; i

3.- si hi havia elements de compensació, principalment sòlides garanties processals suficients per a contrarestar les dificultats causades a la defensa com a resultat de l'admissió d'aquestes proves i assegurar així l'equitat del procediment en el seu conjunt.

Considera també el Tribunal que l'abast dels factors de contrapès necessaris perquè un judici es consideri just dependrà del pes de les proves del testimoni absent. "Com més important sigui la prova, més pes hauran de tenir els factors de contrapès perquè el procediment en el seu conjunt es consideri just".

No podem, d'altra banda, deixar de considerar que tot i que el fonament de la garantia de contradicció radica en la possibilitat de contrastar la fiabilitat i credibilitat de la declaració, el seu sentit no s'esgota amb la recerca de la veritat, sinó que també constitueix una garantia i dret del qui és acusat en un procés penal, vinculat al dret de defensa el qual li permet intervenir directament en la formació de la prova."

IV.- CONSIDERANT: En el cas d'autes, la testifical de la Sra. Paola, víctima de l'agressió sexual presumptament comesa pel Sr. Hermini, fou sol·licitada per la defensa de l'acusat mitjançant escrit de qualificació provisional de data 13/10/2025.

Aquesta prova fou admesa pel Tribunal de Corts mitjançant Aute de data 12/11/2025 si bé amb certes reserves doncs feu constar expressament en la seva resolució que, "Respecte de la prova testifical de la Sra. Paola, cal recordar a la part sol·licitant que per Aute de data 1 de setembre de 2025, el Tribunal ja va admetre la reproducció de la seva declaració amb valor de prova preconstituïda realitzada en data 10 de desembre de 2024. No obstant, la Sra. Paola serà citada a l'acte de la vista oral, i en el decurs de la mateixa, el Tribunal determinarà en el moment processal oportú, la pertinença de prestar declaració o procedir a la visualització de l'enregistrament de la prova preconstituïda."

En el decurs de la vista oral, i constant la Sra. Paola degudament citada, es procedí a la reproducció de la seva declaració prestada en període d'instrucció.

El lletrat del Sr. Hermini insistí no obstant, en la petició efectuada, reiterant la necessitat d'interrogar a la víctima en aquell acte. Explicà que no es tractava de tornar-la a preguntar sobre extrems per ella ja declarats amb anterioritat, sinó al respecte de certes contradiccions evidenciades així com del resultat de proves obtingudes amb posterioritat a la seva declaració en seu d'instrucció, com són les derivades del bolcatge dels telèfons mòbils on apareix una visita efectuada per la Sra. Paola a l'acusat, amb posterioritat als fets, i les declaracions de fins a 7 testimonis efectuades també amb posterioritat. Afegí altrament que la prova preconstituïda es fa habitualment perquè la víctima no hagi de reviure els fets, però en el present cas, la Sra. Paola els explicà fins a 14 persones, 3 ó 4 de les quals ni coneixia, no constant ni tant sols en autes que hagi dit que ho passaria molt malament si ho havia de tornar a explicar.

El Tribunal de Corts va permetre que la defensa de l'acusat exposés 3 de les 30 preguntes que va dir pretenia efectuar a la Sra. Paola i denegà seguidament la seva pretensió. Fonamentà el seu refús, segons exposà en el mateix acte de la vista, en l'existència d'una declaració de la Sra. Paola com a prova preconstituïda en període d'instrucció, en el fet que hagués pogut fer aclarir els extrems interessats abans de concloure la instrucció, i en la necessitat d'evitar la revictimització de la Sra. Paola.

V.- CONSIDERANT: De l'examen de les actuacions se'n desprèn que obra efectivament en autes la declaració prestada per la Sra. Paola davant del Batlle instructor, la qual fou practicada amb les garanties d'una prova preconstituïda, és a dir amb presència de totes les parts, les quals van tenir així, l'oportunitat d'efectuar-li totes les preguntes que van tenir per convenients.

No obstant, l'existència d'una declaració practicada en fase d'instrucció com a prova preconstituïda, no determina ni justifica per si sola, la denegació de la compareixença de la víctima davant del Tribunal.

És cert que una de les finalitats de la prova preconstituïda és evitar la reiteració innecessària de declaracions potencialment traumàtiques i minimitzar el risc de victimització secundària.

En aquest sentit, i atenent a la naturalesa del delicte enjudiciat, aquest instrument processal s'ajusta plenament als estàndards i al marc de protecció establert pel Consell d'Europa a través del Conveni sobre la prevenció i la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica (Conveni d'Istanbul) - del que Andorra és part - que imposa als Estats l'obligació de protegir, entre altres, a les víctimes de violència sexual, adoptant mesures dirigides a preservar-ne la dignitat, la seguretat i la integritat psicològica durant tot el procés penal i per tant també, en el decurs de la vista oral.

En la mateixa línia, la Llei 1/2015 per a l'erradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica té entre altres com a finalitat, evitar la victimització secundària de les víctimes, la qual defineix, en el seu article 5 , com "el maltractament addicional exercit contra les víctimes com a conseqüència directa o indirecta dels dèficits -qualitatius o quantitatius- de les intervencions desencertades dutes a terme pels organismes responsables tals com serveis socials, serveis sanitaris, sistema jurídic, mitjans de comunicació, servei de policia, etc., en què la víctima experimenta una nova violació dels seus drets legítims".

Nogensmenys, la necessitat de protecció de la víctima no elimina automàticament, la possibilitat - ni si escau, la necessitat - de fer-la comparèixer al judici oral, quan el Tribunal considera que aquesta compareixença és pertinent per a la correcta valoració de la prova o per garantir els drets de la defensa.

Certament, en l'enjudiciament de qualsevol tipus de delicte, la regla general segueix sent que l'obtenció de la prova té lloc en el judici oral, doncs és on es fan efectives les garanties instrumentals d'oralitat, immediació, contradicció i publicitat.

I la denegació de la compareixença de la víctima, quan la seva declaració ha estat sol·licitada per una de les parts, només pot justificar-se sobre la base de circumstàncies específiques i degudament motivades, especialment quan concorren factors excepcionals com podrien ser 1) l'existència d'un risc acredidat de perjudici psicològic greu o de revictimització intensa sustentat en informes mèdics o psicològics; 2) una especial situació de vulnerabilitat com podria succeir en casos de menors d'edat, persones amb discapacitat cognitiva o dependència psicològica severa; 3) quan la prova preconstituïda és suficientment garantista (és a dir feta amb contradicció i participació efectiva de la defensa amb possibilitat d'interrogatori complet, sobre tots els elements d'interès; absència de controvèrsia rellevant sobre aspectes fàctics essencials de manera que la declaració no aporti un valor probatori addicional significatiu); 4) riscos objectius per la seguretat de la víctima (quan existeixin amenaces, intimidació o altres circumstàncies que facin desaconsellable la seva presència física al Tribunal)...

Aquestes circumstàncies excepcionals, degudament acreditades, són les que farien prevaldre l'interès de la víctima sobre la immediació de la prova personal.

Efectivament, quan es produeix una col·lisió entre diferents drets, com el dret a la defensa de l'acusat i la necessitat de protegir la víctima o altres testimonis, cal efectuar-ne una ponderació adequada, a fi de garantir tant la protecció d'aquests darrers com el dret de defensa de l'acusat (Doorson c.Països Baixos § 70 ; Van Mechelen i altres c/Països Baixos § 51 i 53)

I fins i tot en aquest supòsit, la restricció dels drets de la defensa ha de ser mínima i degudament motivada (Van Mechelen i altres c/Països Baixos § 58 i 60) podent el tribunal optar per mesures menys invasives (com evitar la confrontació visual de la víctima amb l'acusat, limitar les preguntes que se li puguin efectuar, excloent totes aquelles reiteratives ....) tot a fi de conciliar protecció de la víctima i el dret a la defensa de l'acusat, doncs la necessitat de protecció de la víctima no pot interpretar-se com una dispensa absoluta de declarar, sinó com una exigència perquè aquesta declaració, quan sigui necessària, es practiqui sota condicions que evitin perjudicis innecessaris i preservin la seva seguretat, dignitat i benestar.

VI.- CONSIDERANT: En el present cas, la víctima Sra. Paola, major d'edat, havia estat degudament citada per comparèixer davant del Tribunal el dia de la vista oral. Per tant, s'ha de presumir que el Tribunal havia estimat que la pràctica de la seva testifical es podia realitzar sense causar-li una afectació o perjudici psicològic greu. Altrament, concorren en el present cas, unes circumstàncies que tenen una especial incidència en l'examen de l'equitat general del procediment: la declaració en seu d'instrucció de la Sra. Paola es practicà en data 10/12/2024 (folis 163 i ss.); i si bé és cert que les parts van tenir l'oportunitat de formular-li les preguntes que van considerar escaients, no és menys cert que aquestes preguntes només podien versar sobre els elements que fins aleshores obraven a la causa quan consta que amb posterioritat, s'han practicat altres diligències d'instrucció com són la declaració de fins a 7 testimonis (Sra. Teresa en data 07/01/2025; Vicenç el 17/2/2025; Christopher el 17/02/2025, Robert el 17/02/2025; Fermí el 18/02/2025 ; Josep el 18/02/2025; Teòfil el 24/02/2025) i sobretot, el resultat de l'abocament i anàlisi dels mòbils de l'acusat, obtingut en data 12/02/2025 (folis 195 i ss.) on consten nous elements sobre els quals la defensa del Sr. Hermini ha manifestat precisament voler interrogar a la víctima.

En aquestes circumstàncies, no havent quedat acreditat un motiu justificat per la no compareixença de la víctima al judici oral, i no havent quedat garantida la contradicció i participació efectiva de la defensa, amb possibilitat d'interrogatori complet, sobre tots els elements d'interès apareguts amb posterioritat i que poden ser rellevants, les mesures adoptades pel Tribunal de Corts com són la reproducció en l'acte de la vista oral de la gravació de la declaració practicada en període d'instrucció en presència de totes les parts, malgrat constituir una important salvaguarda processal per garantir, en principi, els drets de defensa de l'acusat, no apareix en el present cas suficient per a compensar l'afectació produïda sobre el dret a la defensa de l'acusat, per tot el que escau estimar el primer motiu de recurs invocat per la defensa del Sr. Hermini i declarar la nul·litat de la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 13/03/2026 i retrotreure les actuacions al moment immediatament anterior a la celebració de la vista oral.

VIII.-CONSIDERANT: L'estimació del recurs d'apel·lació interposat per la representació del Sr. Hermini determina la declaració d'ofici de les despeses processals causades, en aplicació de l' article 174 i següents del Codi de procediment penal i 354.2 del Codi de procediment Civil , aplicable de manera supletòria

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà,

DECIDEIX:

1.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació del Sr. Hermini.

2.- ANUL·LAR la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 13/03/2026 en la causa 6000090/2025 i retrotreure les actuacions al moment immediatament anterior a la celebració de la vista oral.

3.- DECLARAR D'OFICI les despeses processals causades pel recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem