Separació i custòdia de la filla menor

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: Sr. Romeu

Advocat: Sr. ECA

Apel·lat: Sra. Carnero

Advocat: Sr. JMA

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sr. Jaume TOR PORTA

OBJECTE: Separació, modalitat de custòdia de la filla menor, règim progressiu de contactes.

SENTÈNCIA 000015/2025

Andorra la Vella, 13 de gener del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 19 de juliol del 2022, el Sr. Romeu formulava demanda de separació contra la Sra. Carnero sol·licitant es dictés Sentència que en relació amb la filla menor dels litigants M, establís una modalitat de pàtria potestat compartida, amb atribució al demandant de la guarda i custòdia o subsidiàriament s'establís una modalitat de custòdia compartida, fixant a càrrec de la mare una pensió d'aliments de 350.- EUR mensuals, revisables anyalment amb pagament del 50% de les despeses extraordinàries, atribuint a la progenitora un règim de visites i sense fer especial condemna en costes processals.

2.- El 17 de setembre del 2022, el Ministeri Fiscal contestava la demanda indicant que s'oposava als fets relatats en la mateixa mentre no resultessin degudament acreditats.

El 21 de setembre posterior, la Sra. Carnero contestava la demanda plantejada oposant-se a les pretensions de la part demanant i alhora articulava demanda reconvencional, sol·licitant es dictés Sentència declarant la separació dels litigants i acordant respecte de la filla menor que la pàtria potestat seria exercida conjuntament pels litigants, atribuint a la mare la guarda i custòdia de la menor, fixant una modalitat de visites sense pernocta atesa l'edat de la menor amb el benentès que aquesta modalitat de contactes ho seria en concepte de mínims, també sol·licitava el repartiment dels períodes de vacances escolars; de les onomàstiques i dates assenyalades d'ambdós progenitors per meitats, i sol·licitava l'establiment d'una pensió d'aliments a càrrec del progenitor a alçada de 350.- EUR mensuals i el pagament de la meitat de les despeses extraordinàries entre les quals s'havien d'incloure les despeses mèdiques, sanitàries i extraescolars. Sol·licitava, en darrer lloc, que no es contemplés el pagament de cap pensió compensatòria i no s'efectués pronunciament respecte de les costes ocasionades.

3.- Per aute de 25-1-2023 es decidia no admetre a tràmit la demanda reconvencional articulada.

4.- Seguit el procediment pels seus tràmits, el dia 25 de setembre del 2023, requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Decretar la separació del matrimoni civil contret entre el Sr. Romeu i la Sra. Carnero el 12 de febrer del 2016 al Comú de Sant Julià de Lòria. La fermesa de la present resolució determina l'extinció del règim econòmic del matrimoni.

Segon.- Establir les següents mesures entre progenitors i en relació a la filla menor M, nascuda el XXXX:

1.- Autoritat parental. Mantenir l'exercici de l'autoritat parental de forma conjunta entre ambdós progenitors.

2.- Guarda de la menor. Acordar un règim de guarda a favor de la Sra. Carnero.

3.- Règim de visites a favor del progenitor no custodi. S'estableix un règim de visites progressiu i supervisat a favor del Sr. Romeu en els termes establerts al fonament de dret setè.

4.- Règim de comunicació entre progenitors. Les parts han de trobar una via de contacte per comunicar-se, únicament i de forma exclusiva, qüestions relacionades amb la filla en els termes establerts al fonament de dret novè.

5.- Prestació d'aliments. Fixar una pensió d'aliments a càrrec del Sr. Romeu de 350EUR mensuals. Aquesta pensió, que s'actualitzarà a l'alça anyalment d'acord amb l'IPC, s'haurà d'ingressar entre els dies 1 i 5 de cada mes al número de compte que determini la Sra. Carnero.

6.- Despeses extraordinàries. Les despeses extraordinàries de la filla menor seran assumides pel pare en un 60% i per la mare en un 40%.

Tercer.- Cursar el corresponent ofici al Registre Civil als efectes d'inscripció, un cop esdevinguda la fermesa de la present resolució.

Quart.- Trametre el corresponent ofici al Servei de Trobada Familiar amb testimoni de la present resolució en la part interessada.

Cinquè.- No efectuar un especial pronunciament en relació a les costes judicials ocasionades".

5.- El 10 d'octubre del 2023, el Sr. Romeu formulava recurs d'apel·lació contra aquesta decisió sol·licitant es dictés Sentència en aquesta alçada que, revocant la decisió d'instància, establís en el seu lloc una modalitat de custòdia compartida entre ambdós progenitors respecte de la menor, fixant una modalitat transitòria per assolir-ho no superior a 3 mesos perquè la menor pugui adaptar-se a aquesta nova modalitat.

6.- El Ministeri Fiscal i la Sra. Carnero, s'han oposat al recurs d'apel·lació articulat interessant la seva desestimació amb confirmació integra de la Sentència dictada.

7.- L'11 de març del 2024, el Sr. Romeu promovia incident de recusació, incident que es rebutjava per aute del president d'aquest Tribunal de 6 de maig del 2024. El Sr. Romeu formulava recurs contra aquesta decisió que es desestimava per aute de 25 de juliol del 2024.

8.- Per aute de 18 de setembre del 2024 s'admetia la prova documental presentada per la part apel·lada en aquesta alçada. El Sr. Romeu formulava recurs de reposició contra aquesta decisió, recurs que es desestimava per aute de 22 de novembre del 2024.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació passa per determinar la modalitat de custòdia dels avui litigants respecte de la seva filla menor M, nascuda el XXXX (5 anys). La resolució d'instància s'inclina per una custòdia materna amb un règim de contactes progressiu i supervisat del pare per tal de reforçar la relació amb la menor, que estructura en 7 mesos, a partir de quina fita es determinarien els contactes definitius a la vista de la situació concurrent.

El Sr. Romeu s'alça contra aquesta decisió sostenint que se'l discriminava pel fet de ser home menystenint els art. 4.2, 4.3, 22 i 23 de la Llei per a la igualtat de tracte i de no discriminació atès que gaudia de millors capacitats parentals que la mare per a cuidar-se de la filla i que en aquesta eventualitat se li havia d'atribuir la guarda i custòdia de la menor o subsidiàriament que aquesta es fixés de manera compartida entre els litigants. Afegia que segons la prova pericial practicada ambdós progenitors presentaven un perfil adient per a tenir cura d'un infant, sense patir cap condicionant psicopatològic i que en aquesta situació, la conclusió de no fixar una modalitat de custòdia compartida resultava incongruent.

D'altra part, i si bé admetia la necessitat d'instaurar uns contactes progressius en la fase inicial, considera que el règim establert per l'òrgan "a quo" resultava desproporcionat, recordant que havia estat el batlle qui en seu de mesures provisionals havia impedit qualsevol contacte entre pare i filla que en seu de proves, s'havia adverat que resultava absolutament necessari. També discrepava que es fixés a càrrec seu el 60% de les despeses corresponent a la intervenció d'un psicòleg, considerant que no es tractava d'una despesa extraordinària.

Segon.- Respecte de la pretesa discriminació que s'atribueix a la resolució recorreguda associada al fet de no atribuir una modalitat de custòdia compartida, no podem compartir els greuges que la part recurrent atribueix a la Sentència de la Batllia.

La resolució adoptada lluny de trobar-se fonamentada en estereotipis de gènere, es recolza en criteris objectius i en el principi de l'interès prevalent de la menor. Concretament, aquesta decisió es fonamenta en la comesa pericial realitzada per la Sra. Escudero destacant que si bé ambdós progenitors gaudeixen de les capacitats parentals conservades, en els darrers temps, la mare era la cuidadora referent i que, en canvi, el pare s'havia trobat absent essent un desconegut per la filla, resultant necessari reforçar la relació entre ambdós mitjançant una sistemàtica de contractes progressius i lents, el tot per evitar que es puguin produir situacions traumàtiques.

Des d'aquesta perspectiva, la custòdia materna decidida per la resolució d'instància s'ajusta al paràmetre rector en l'àmbit que intervenim. En qualsevol cas, la instauració d'una modalitat de custòdia compartida de manera immediata com pretén la part recurrent resulta prematura especialment si es té en compte la curta edat de na M i el vincle intens que a hores d'ara ostenta amb la figura materna, de manera que la modalitat de custòdia adoptada s'ha de confirmar en aquesta alçada. Tanmateix, i respecte de l'abast dels contactes previstos en el pla de treball preestablert per la resolució adoptada, la mateixa s'ajusta a les recomanacions de la psicòloga indicada, que ha ponderat de manera adequada els interessos preferents de la menor amb el dret de relació del pare, atesa la fràgil situació concurrent que requereix una modalitat de contactes molt progressiva, assegurant una introducció lenta però segura de la figura paterna en el seu dia a dia, evitant qualsevol situació brusca que podria revertir de manera negativa en la menor i en les relacions amb el seu progenitor.

Dit això, la mare incorpora en aquesta alçada un informe de la psicòloga Sra. Hoyos on al marge de recollir les manifestacions que aquesta podia realitzar sobre la conducta del Sr. Romeu quan es troba amb la menor, ressalta que na M assimilaria la figura paterna amb la parella sentimental de la mare. Al marge que aquestes indicacions evidencien que l'abordatge de la paternitat efectiva de la menor no ha estat oportunament abordada pels diferents intervinents prop de l'infant, s'infereix d'aquestes precisions que la relació entre la filla i el pare, s'ha vist interrompuda durant massa temps i que ambdós progenitors s'hauran d'implicar de manera rigorosa per a recuperar un vincle patern de qualitat.

El primer motiu de recurs es veurà abocat a fracassar.

Tercer.- En segon lloc, el Sr. Romeu s'alça contra la decisió recorreguda sostenint que la decisió de posar a càrrec seu el 60% de les despeses derivades de la intervenció del psicòleg encarregat de la supervisió de la tercera fase de contactes.

Hem tingut ocasió de precisar que la participació dels progenitors en tots els aspectes que puguin tenir una connotació econòmica en la criança d'un fill menor, s'ha de regir per la regla de la proporcionalitat de la capacitat econòmica respectiva de cadascun d'ells.

En aquesta situació, el batlle apunta i en cap cas la part recurrent ho qüestiona que els ingressos del pare són superiors als de la mare, i en aquesta situació la participació desequilibrada en l'esmentada despesa s'ajusta a dret i a la jurisprudència constant d'aquesta Sala.

Tampoc aquest motiu del recurs podrà prosperar.

Quart.- Compte tingut dels interessos familiars que s'han ventilat en el present judici, no ha de fer-se pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat pel Sr. Romeu contra la Sentència 110/2023 de data 25 de setembre del 2023 que confirmem íntegrament. I sense fer pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.