Accions preferents- capital funding USA libor 3M + 1,60% (1000530/2018)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Vincent Aniére

TSJC.- 0000226/2020 ORIGEN: 1000530/2018 - 00

NIG: 5300542120180003251

PARTS:

Apel·lant : Suárez Procurador : Sr. Pina Advocat : Sr. Manso

Apel·lat : Srs. Porras i Briones Procurador : Sr. Vara Advocat : Sra. Nogués

SENTÈNCIA 085-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, el 30 d'abril del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 25-3-2020 el Tribunal de Batlles va dictar sentència amb la següent decisió:

"1.- Estimar la demanda i donar lloc a la nul·litat dels contractes d'adquisició de les participacions preferents ORG_0 - per manca d'informació clara i suficient i adaptada al perfil del demandant - de dates de data 10.05.2013, per uns imports total de 150.000 USD , condemnant a l'entitat demandada Suárez a reintegrar la inversió esmentada, incrementada amb l'interès legal des de la data en què es va fer aquell càrrec, i disminuïda de les quantitats que per dividends/interessos s'hagin cobrat. Que ensems, l'entitat defenent haurà de retornar a la part agent les comissions relatives a la custòdia, adquisició i totes les inherents a la compravenda que quedarà anul·lada.

2.- Imposar les costes processals, inclosos honoraris d'advocat i de procurador, a la part defenent."

Segon.- Contra l'esmentada sentència la representació processal de la societat Suárez va interposar recurs d'apel·lació.

En data 27-10-2020, la representació processal de la societat Suárez va presentar el seu escrit de conclusions, i en virtut dels arguments que s'hi exposen, demana que es revoqui la sentència d'instància i que s'imposi a l'altra part el pagament de costes d'ambdues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Tercer.- El 12-11-2020 la representació processal dels Srs. Porras i Briones va aportar el corresponent escrit de contesta a les conclusions, i en mèrits de les consideracions que s'hi exposen, sol·licita que es confirmi la sentència recorreguda i que es condemni a la part apel·lant als pagaments de les costes judicials d'ambdues instàncies, incloent els honoraris d'advocat i de procurador.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- En el present procediment, la part agent Srs. Porras i Briones reclamen front la part defenent Suárez en demanda en la que sosté una petició de condemna per l'anul·labilitat de l'ordre de compra de data 29.12.11 d'accions preferents ORG_0 USD LIBOR 3M + 1,60% per vici en el consentiment i al retorn de les prestacions i despeses, més el pagament de les costes.

La sentència d'instància estima la demanda amb imposició de costes. Contra tal decisió s'alça la part vençuda.

SEGON.- Ja hem tingut ocasió de consolidar una reiterada doctrina en casos idèntics de compra d'accions preferent (rotlles 155/12, 125/13 i 175/13; 436/16; 489/17; 168/18; 195/18) en les quals abordaven tant la naturalesa jurídica de les accions preferents, com els seus riscos alt per l'inversors, com el deure d'informació al client a càrrec de les entitats bancàries del Principat, sobretot quan el seu perfil era de minoristes sense coneixements en l'àmbit financer i també hem dit que la càrrega probatòria de la dita informació era exigible a l'entitat bancària.

Ens reiterem plenament en aquesta doctrina de la qual ja se'n fa ressò molt acuradament i encertada la sentència d'instància.

TERCER.- Però hem d'afegir unes qüestions específiques en resposta al recurs de Suárez que insisteix en que els clients estaven degudament informats i també que estem davant de l'anul·labilitat del contracte i no de nul·litat absoluta.

Pel que fa a la primera qüestió relativa al deure d'informació, sembla que la recurrent es vol alliberar de la seva responsabilitat perquè la trasllada al fet que són comerciants que es dediquen al sector immobiliari amb una empresa pròpia (petita) a l'Argentina (els clients varen contractar les preferents en l'agència de C de Suárez, país en el que viuen) que segons el seu document 5 de la contestació se li atribueix el perfil professional de "Servicio de locaciones- venta y alquileres de locales". Aleshores dedueix que en estar habituats a signar contractes en aquest sector, forçosament havien de conèixer el producte en el que invertien.

No podem deduir que les activitats atribuïdes en el document 5 permetin afirmar amb rotunditat que tenien experiència i coneixements financers. Però en qualsevol cas, l'obligació d'informar corresponia en exclusiva a l'entitat Suárez.

QUART.- I de la prova practicada (només documental) resulta que es van realitzar en data 6.2.13 els dos testos (d'adequació i d'idoneïtat) als dos clients i que es conclou (cal estar al perfil de menor risc entre els dos, com es diu en el propi text de cada test) és que no tenien coneixements no experiència en matèria financera, més enllà dels comptes corrents, imposicions a termini fix i o dipòsits ni especifiquen quines havien estat les darreres inversions en els dos darrers anys (de fet era la primera i única feta amb ENTITY_4). La pròpia entitat qualifica el perfil de l'inversor com conservador i amb coneixements financers, bàsics.

Resulta doncs poc raonable que amb aquest perfil se'ls oferís un producte d'alt risc per la possibilitat de la pèrdua del capital invertit.

Com ja hem explicat en els rotlles 168/18 i 195/18, la manca d'informació dels riscos i l'exposició al risc de la cartera dels clients (100% en renda variable) feia absolutament desaconsellable aquest producte inversor pels clients.

En conclusió, la valoració de la prova i l'aplicació del Dret per part de la sentència d'instància ha estat perfectament ajustada a la legalitat i a la doctrina d'aquest Tribunal.

El motiu no pot ser atès.

CINQUÈ.- Finalment, de manera subsidiària, el recurrent al·lega que l'error en el consentiment dels seus clients era excusable perquè tenien fàcil poder assessorar-se en la persona de la seva confiança. Doncs bé hem de dir que una clientela argentina que acudeix a Suárez per fer una inversió havia de tenir plena confiança en el seu assessorament doncs per aquesta raó els hi havia practicat testos d'adequació i de confiança, però malgrat els resultats de les proves per comprovar el perfil dels inversors, se'ls va oferir un producte d'alt risc i de caràcter perpetu. Resulta evident que la confiança dipositada pels clients es va veure defraudada per l'entitat.

Aquest motiu també ha de decaure i amb ell el recurs.

SISÈ.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent DECISIÓ

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Suárez contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 25 de març de 2020, que confirmem íntegrament.

Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-