Acomiadament disfressat, mensualització del salari (TSJC-82/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-082/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de juny de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-1781-6/2009, instades pel Sr. Agullo contra la societat "Morales", en data 8 de febrer de 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Que desestimant en la seva major part la demanda presentada pel Sr. Agullo contra la societat L., SA, i estimant-la en part, condemno a L., SA a pagar a l'agent l'import net de 2.535'75 euros nets, amb els interessos legals comptadors des del 28 de gener de 2.010, i a cotitzar a la CASS l'import de 2.683'33 euros; havent cada part de suportar les seves pròpies costes".

II.- El Sr. Agullo ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- El Sr. Agullo no es mostra d'acord amb la sentència d'instància pels motius següents: el seu comiat es va consumar amb el canvi de pany de l'empresa, la qual cosa va impedir-li l'accés al lloc de treball; l'acomiadament no s'havia verbalitzat i es va produir al mes de novembre de 2009; era l'encarregat d'obres de l'empresa i alhora soci minoritari; se'l va agredir i el Sr. Recio li va retirar el seu vehicle d'empresa per la força; els empleats sabien i tenien coneixement que el recurrent no es podia presentar més a l'empresa degut al canvi de pany; el Sr. C.Recio era el gerent de fet de la societat; la família Recio, que ostentava el 75% del capital de "L., SA", va realitzar el comiat; cobrava l'import de 5.570 EUR/mes, si bé 2.070 EUR no eren declarats.

II.- No es discuteix l'existència d'un contracte de treball entre el Sr. Agullo i la societat "Morales". La discussió entre les parts radica en què els litigants mantenen versions oposades quant als motius de l'extinció del contracte laboral. El treballador manté que va ser acomiadat indegudament, tota vegada que se li va privar l'accés al seu despatx, a finals de novembre de 2009, degut al canvi del pany de la porta del despatx, com també que se li havia retirat el vehicle de funció, propietat de l'empresa. Per contra, la societat "Morales" defensa la producció d'un comiat disciplinari, el dia 23 de desembre de 2009, per raó de l'abandó del lloc de treball a comptar del 23 de novembre de 2009 (foli 85).

La sentència de primera instància considera que el Sr. Agullo no aporta cap prova significativa en ordre a demostrar la comissió d'un comiat "verbal".

III.- La part recurrent invoca una indeguda valoració de la prova. Segons l'escrit de conclusions del Sr. L., els Srs. Téllez, Girona i Agullo van confirmar el canvi del pany del despatx del recurrent (foli 522). Força és de constatar que els referits testimonis no han constatat res personalment. En efecte els Srs. Téllez i Girona -ex-treballadors de "L., SA"- només contesten respectivament que "Manifesta que ho desconeix. Ha escoltat comentaris sobre aquest extrem" (resposta 4, foli 279) i "Manifesta que ho desconeix però sí que ha sentit això dels companys de treball" (resposta 4, foli 281). Per la seva banda, el Sr. Agullo respon: "Manifesta que li consta, per comentari del propi Sr. L." (resposta 6, foli 275). En sentit similar es manifesta el Sr. Vilar (resposta 13, foli 260). A més, el Sr. L. va confessar en judici que l'empleat Sr. Galan li va comunicar que tenia prohibit d'entrar a l'empresa (resposta 10, foli 253). Sobta molt que el recurrent no hagi sol·licitat el seu testimoniatge. Per contra, "Morales" ho va fer, responent el Sr. Galan que el Sr. L. va deixar d'aparèixer pel despatx i per les obres vers el 24 de novembre de 2009 (resposta 13, foli 257). Per conseqüent, no hi ha cap prova significativa de la producció d'un acomiadament disfressat, malgrat el recurrent evoqui, erròniament, un comiat verbal.

El recurrent invoca també la sostracció del vehicle de funció, del qual gaudia, l'1 de desembre de 2009. Les declaracions coincidents dels Srs. Alvarado, C.Recio i R.Recio, essent els dos primers socis de "Morales", mentre que el darrer és treballador i parella d'una altra sòcia, confirmen aquest extrem (folis 474, 482 i 469). Els interessats van declarar que pretenien vendre el vehicle (propietat de "Morales") degut als greus problemes econòmics de la societat i a la inactivitat del recurrent. Això no obstant, malgrat aquesta via de fet, la sostreta del cotxe no suposa -en tot cas no es demostra- que s'hagi deixat sense ocupació efectiva a la persona treballadora, desconeixent-se quin ús concret en feia i si no tenia cap altra alternativa.

Per tot l'exposat, és amb bon criteri que l'Hble. Batlle ha desestimat la petició de condemna de la societat "Morales" a satisfer una indemnització per acomiadament indegut o disfressat.

Un altre punt de conflicte radica en el muntant del salari mensual del treballador, doncs aquest al·lega que cobrava 3.500 EUR mensuals més altres 2.070 EUR en efectiu (resposta 13, foli 254). L'Hble. Batlle refusa l'al·legació del treballador. L'extracte de compte del Sr. L. reflecteix dos ingressos, en concepte de salari ("I/S"), durant els mesos de setembre i octubre de 2009 i per un import respectiu de 5.575 EUR (foli 106). Per conseqüent, a defecte d'explicació al respecte per part de "Morales", cal concloure que el darrer salari de l'assalariat era de 5.575 EUR, el qual establirem en 5.570 EUR als efectes de no resoldre ultra-pètita. Compte tingut que l'empresa es mostra d'acord en satisfer el salari pels 23 dies treballats de novembre de 2009, procedeix condemnar-la al pagament de 4.035,47 EUR (5.570/ 30 x 23 - 5,5%).

El Sr. L. reclama també el pagament de 15 dies de vacances. Malgrat l'empresa es mostra d'acord en satisfer 2,08 dies, la sentència apel·lada refusa tot pagament perquè el recurrent -qualificat de gerent i de director de l'empresa- no confeccionava el llibre de treball, frustrant així la prova a càrrec de "Morales". Aquesta Sala no comparteix aquest postulat, tota vegada que "Morales" porta algun tipus de control puix, de contrari, ni acceptaria una liquidació de 2,08 dies, ni afirmaria, en el seu escrit de contesta, que el treballador va gaudir de vacances entre els dies 7 i 30 d'agost de 2009. Endemés, l'empresa ni tan sols ha sostingut que la tinguda del llibre de treball era una funció a càrrec exclusiu del Sr. L. El Sr. L. va reconèixer el gaudiment de vacances entre els dies 7 i 20 d'agost de 2010 (resposta 14, foli 254), és a dir durant 14 dies. Compte tingut que a la fi de la relació laboral, havia generat 27 dies de vacances (327 x 30 / 365) i que la societat defenent no demostra la seva realització total, el recurrent té dret al pagament de 2.280,92 EUR (13 dies x 5.570/30 - 5,5%).

Per acabar, es sol·licita la condemna de l'empresa a declarar els 2.070 EUR no declarats a la CASS des del dia de la contractació i fins l'acomiadament. A banda dels salaris de 5.575 EUR dels mesos de setembre i octubre de 2009, l'extracte bancari del Sr. L. deixa només aparèixer dues quantitats "sospitoses", tractant-se d'una transferència de 2.295 EUR de "L., SA" del dia 10 de febrer de 2009 (foli 103) i d'un ingrés de 2.397 EUR del 19 de març de 2009 (foli 104). El Sr. L. va signar el butlletí de salari del mes de gener de 2009 i que contempla un salari de 3.500 EUR. Es desconeix l'origen de la segona imposició. Aquests indicis són insuficients als efectes de provar l'existència d'un complement regular al salari declarat a la CASS, sense que el recurrent hagi explicat perquè va donar llicència a la remuneració del mes de gener de 2009. Per conseqüent, procedirà solament ordenar a la societat apel·lada de cotitzar la quantitat de 4.798,94 EUR ((5.575 x 2) / 0,945) - (3.500 x 2)) i que correspon a la part de salari no declarada de setembre i octubre de 2009.

IV.- L'import degut per "Morales" (6.316,39 EUR) meritarà interessos legals des de la data de fermesa d'aquesta resolució (arg. Digest 50, 17, 99).

V.- L'estimació parcial del recurs suposa no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta instància (arg. novel·la 82, Capítol 10).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar parcialment el recurs del Sr. Agullo.

Revocar parcialment la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 8 de febrer de 2012, en el sentit de condemnar la societat "Morales" a: 1) satisfer al Sr. Agullo l'import net de 6.316,39 EUR, més interessos legals des de la data de fermesa d'aquesta resolució; 2) cotitzar l'import brut de l'esmentada quantitat a la CASS més la quantitat suplementària de 4.798,94 EUR. Confirmar els demés pronunciaments.

No efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.