MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Civil

Laboral - hores extraordinàries (0288/09)

Resolució
Sentència · 27/05/2010
Sentit
condemna (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
ROJ
STSJAD 129/2010
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2010:129
Recurs
288/09
Ponent
Jean Louis Vuillemin
Magistrats
Jean Louis Vuillemin, Joan Manel Abril Campoy, Eulàlia Amat Llari
Àrea
Civil Laboral i Seguretat Social Mercantil i societats
Descriptors
EMPRESARI NEGOCI CONTRACTE DE TREBALL EMPRESARI FORMA (CONTRACTE DE TREBALL) HORES EXTRAORDINÀRIES RELACIÓ LABORAL SALARI TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA SENTÈNCIA
Resum del CENDOJ

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra va dictaminar una sentència en un cas laboral entre la Sra. Castilla i el Sr. Gálvez, propietari del negoci S.H. La Sra. Castilla havia presentat una demanda reclamant una indemnització per acomiadament, vacances, dies festius, hores extraordinàries i altres conceptes. El tribunal de primera instància havia condemnat el Sr. Gálvez a pagar 9.123,53 EUR, però ambdues parts havien interposat recursos d'apel·lació. Després d'examinar les proves, el tribunal superior va estimar parcialment el recurs del Sr. Gálvez i va reduir la quantitat a pagar a 8.523,53 EUR, confirmant les altres disposicions de la sentència original. El tribunal també va decidir no fer especial condemna en costes judicials de segona instància.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 288/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de maig de 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Castilla va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra el Sr. Gálvez, propietari del negoci S.H., en reclamació de la quantitat de 14.084,99 EUR, més els interessos legals a comptar de la data de la resolució laboral o subsidiàriament, de la contesta a la demanda, en concepte d'indemnització per acomiadament fet en forma indeguda (3.924,33 EUR), de vacances (627,84 EUR), de dies festius (627,84 EUR), d'hores extraordinàries efectuades des del mes de novembre del 2006 fins al mes de juliol de 2007 (4.092,21 EUR) i des del mes d'agost de 2007 fins al mes de gener de 2007 (3.700EUR), d'indemnització pels danys i perjudicis provocats per l'empresa desprès de l'acabament de la relació laboral (1.000 EUR), de complement material durant tot el temps que ha durat la baixa de la treballadora (600 EUR).

II.- El Sr. Gálvez va oposar-se a totes les pretensions de la part agent, contestant que la part adversa, en el moment de reincorporar-se al seu lloc de treball, va presentar unilateralment i voluntàriament la seva voluntat de resoldre la relació laboral; que l'empresa ja ha liquidat a la treballadora els dies festius i les vacances pendents; que per la resta la part demandant va signar mensualment tots i cadascuns dels fulls de salari que se li han presentat, donant doncs conformitat tant de la quantitat que mensualment rebia com dels conceptes que en aquell full salari es detallen.

III.- Per sentència de data 6 d'octubre del 2009, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant parcialment la demanda de la part agent, va condemnar al Sr. Gálvez a pagar a la Sra. Castilla la quantitat total bruta de 9.123,53EUR, juntament amb els interessos legals devengats des de la data de la contesta a la demanda, així com la totalitat de les costes judicials.

IV.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació, però la Sra. Castilla va desistir-se del seu recurs.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta : que per tal de condemnar l'empresari al pagament de les quantitats de 4.092,21 EUR i 3.700 EUR en conceptes d'hores extraordinàries, la sentència impugnada es pren en consideració un únic testimoni aportat per l'adversa, el qual a més d'haver tingut un litigi amb l'empresari, té una forta amistat amb la treballadora.

II.- És pacífic que el dia 30 de d'octubre del 2006 la Sra. Castilla va començar a treballar pel compte del Sr. Gálvez mitjançant un salari net pactat per escrit de 1.600 EUR per 6 dies de feina, i que el dia 19 de juny del 2008, la treballadora va lliurar directament a l'empresari una carta comunicant-li la seva voluntat de deixar de prestar els seus serveis a l'empresa.

En tràmit d'apel·lació només queda a resoldre la reclamació de la Sra. Castilla en concepte d'havers laborals, més concretament, en concepte d'hores extraordinàries, de dies festius i d'ajuda a l'habitatge.

III.- Respecte a les hores extraordinàries, resulta de l'examen dels butlletins de salari de la Sra. Castilla, que els mateixos, d'acord amb les disposicions de l'article 60 de la Llei sobre el contracte de treball, fan esment del concepte d'hores extraordinàries de manera detallada. Tots els butlletins de salari van ser firmats per la treballadora, ço que fa, sempre d'acord amb el referit article 60 de la Llei laboral, que tenen un valor probatori de l'existència o la inexistència dels diferents conceptes retributius i del seu import, llevat del fet que s'aporti la prova contrària. Nogensmenys, una lectura acurada dels referits butlletins de salari demostra que els mateixos no són fefaents, per contemplar contradiccions i incongruències. En efecte, com ho ha posat de relleu de manera encertada el primer jutge, força és de constatar que malgrat que la treballadora hagi realitzat hores extraordinàries, sempre el mateix nombre cada mes: 35 hores, la nòmina abonada a la Sra. Castilla, no superava el salari base pactat. A aquestes anomalies s'afegeix el testimoniatge de la Sra. Bueno que va treballar a l'empresa, segons el qual l'empresa no liquidava mai les hores extres dels empleats, malgrat habitualment s'efectuaven, sinó que a les nòmina es feia tot un seguit d'operacions aritmètiques per acabar pagant la suma fixada pactada amb el treballador, com a sou de base, però sense satisfer les hores efectuades de més. És cert que s'ha de considerar aquestes declaracions amb cautela, tractant-se d'un testimoniatge únic i emès per una antiga empleada de l'empresa; tanmateix, força és de constatar que correspon a les irregularitats que consten en els butlletins de salari. En conseqüència, no es pot donar valor probatori als butlletins de salari signats per la treballadora. L'empresa no nega que les hores extraordinàries comptabilitzades en els butlletins de salari hagin estat realitzades per la treballadora, més concretament cada mes, 16 hores mensuals al 25%, 16 hores mensuals al 50% i 3 hores mensuals al 75%. A partir del mes d'agost del 2007 l'empresa va instal·lar un sistema de control d'horaris dels seus empleats, i per tant es pot calcular la totalitat de les hores dutes a terme per la treballadora. S'ha doncs de confirmar la resolució recorreguda sobre aquest punt del litigi.

IV.- Pel que fa als dies festius treballats, és pacífic que l'empresari va pagar la quantitat de 589,30 EUR per aquest concepte. Nogensmenys, partint d'un salari base mensual darrerament de 1.700 EUR, el salari per hora de treball efectiu és de 9,81 EUR, i per tant la quantitat deguda a la treballadora pels 8 dies pendents de liquidar correspon a l'import de 627,24 EUR; d'aquí la diferència de 38,54 EUR a favor de la Sra. Castilla atorgada per la sentència de primera instància. Contra el raonament del primer jutge el Sr. Gálvez no fa cap critica concreta, i no es pot doncs estimar aquest motiu de recurs.

V.- Quant al concepte d'ajut a l'habitatge, l'empresari nega rotundament que hagi pactat cap ajuda a la part adversa i és cert que dita prima no consta en el contracte de treball signat per les parts. La Sra. Bueno va declarar que l'empresa havia pactat verbalment amb els treballadors que vivien fora de l'empresa, un import de 300 EUR pels cap de departaments, en concepte d'ajut a la vivenda, lliurat en metàl·lic i en mà. Tractant-se d'una prima que no consta ni en el contracte de treball, ni en els butlletins de salari, l'únic testimoniatge de la Sra. Bueno no pot ésser suficient per acreditar la seva autenticitat, en l'absència de cap altra element probatori. S'ha doncs d'estimar aquest motiu del recurs.

III.- L'estimació molt parcial del recurs, i la matèria laboral determinen no fer especial condemna en costes judicials de segona instància.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar molt parcialment el recurs del Sr. ENTITY_5; Reformar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, de data 6 d'octubre del 2009, en el sentit de condemnar al Sr. Gálvez a satisfer a la Sra. Castilla la quantitat total bruta de 8.523,53 EUR;

Confirmar-la pel que fa a les seves altres disposicions;

Sense fer especial condemna en costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Proposeu una millora