Reclamació del seu president al club (7000542/2016)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére

TSJC.- 0000220/2020 ORIGEN: 7000542/2016 - 00

NIG: 5300542120160003367

PARTS:

Apel·lant : A Procurador : Sr. Nogués Advocat : Sra. Quesada

Apel·lat : Sr. Arcos Procurador : Sra. Talavera Advocat : Sra. Romeu

SENTÈNCIA 084-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 30 d'abril del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 11-6-2020 el Tribunal de Batlles va dictar sentència amb la següent decisió:

"Estimar la demanda formulada pel Sr. Arcos contra l'associació esportiva A, condemnant la defenent a abonar a la part agent la suma de 194.228,60 EUR, juntament amb els interessos legals meritats des del dia 3 de febrer de 2016 i fins a total liquidació del deute, així com les costes judicials generades pel procediment, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de Sentència."

Segon.- Contra l'esmentada resolució la representació processal del A va interposar recurs d'apel·lació.

El 19-11-2020 la part apel·lant va presentar el corresponent escrit de conclusions i en virtut dels arguments que s'hi exposen demana que es revoqui la sentència d'instància íntegrament i que s'imposin les costes processals d'aquesta alçada a la part apel·lada incloent els honoraris d'advocat i procurador.

Tercer.- El 25-11-2020, la representació processal del Sr. Arcos va aportar el seu escrit de contesta a les conclusions, tot sol·licitant que es confirmi la sentència recorreguda i que s'imposin les costes d'aquesta instància a la part apel·lant.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- En el present procediment el Sr. Arcos reclama contra el A (A) el saldo de les seves aportacions econòmiques que no li han estat reemborsades amb tancament a 31.4.16 després de cessar en el càrrec de president amb efectes 27.8.16.

La sentència d'instància estima la demanda amb imposició de les costes a la part defenent.

Aquesta part s'alça contra la sentència d'instància.

SEGON.- La part recurrent fonamenta la seva impugnació en tres motius: el primer, que la prova testifical no es pot tenir per independent i objectiva; el segon, que la comptabilitat del Club no era clara i el tercer, que no hi ha constància formal de que ens trobem davant un préstec concertat entre l'entitat i el seu president.

Començant pel primer hem de dir que la prova testifical no és una prova objectiva ni tampoc es valora per "independència" o no dels testimonis. El que resulta transcendental de la prova testifical com a prova personal (i no documental o tècnica) és la fiabilitat que es pugui donar al contingut de les declaracions dels testimonis. En moltes ocasions, els testimonis poden tenir alguna vinculació o interès amb alguna de les parts que els pot conduir a esbiaixar les seves manifestacions i és en aquesta observació per part del jutjador que cal que n'extregui una valoració ponderada.

I en el cas present el que qüestiona la part recurrent són les declaracions dels membres de la Junta que varen estar acompanyant el mandat del Sr. Arcos. Òbviament, eren les persones més properes a ell i que tenien responsabilitats com a integrants de la Junta i per aquesta raó calia escoltar-les i valorar les seves declaracions, juntament amb la resta de la prova practicada, en especial la pròpia documental emesa per E, per la societat que duia la comptabilitat del Club (B,SL) i la persona en concret que la confeccionava i que trametre l'estat de comptes (doc. 3 de la demanda), i la declaració de l'actual president del Club que havia estat vicepresident amb el Sr. Arcos i que va revisar l'extracte de compte de l'entitat emès d'E (doc. 5 de la demanda).

Així doncs quan algun dels membres de la Junta ha fet referència a que "eren un grup d'amics" el que ha volgut plasmar és la confiança que hi havia entre ells i a més han reconegut -com destaca la sentència- que "ho pagava tot el Sr. Arcos.

Per tant, aquest motiu que ha volgut desacreditar la consistència de la prova testifical ha de fracassar, perquè la versió dels testimonis ha vingut corroborada per altres proves que han estat transcendents.

TERCER.- El segon motiu centrat en que "la comptabilitat del Club no era clara" tampoc pot prosperar perquè cal fer una sèrie de precisions que l'emmarquen en el seu context. Hem de dir que efectivament la forma de dur el Club en l'etapa del demandant no es pot qualificar d'exemplar des del punt de vista de les formalitats. S'ha dut a terme una gestió paternalista i poc ortodoxa des del punt de vista de la gestió moderna i transparent d'una entitat, encara que aquesta sigui modesta. Però ha comptat amb el vistiplau de tots els membres de la Junta que coneixien i acceptaven que el Sr. Arcos (president i tresorer) feia aportacions econòmiques al Club per fer front a les necessitats ordinàries de la gestió (nomines, CASS, desplaçaments, etc.) i que aquestes aportacions voluntàries se les rescabalava de les subvencions que atorgava el M.I. Govern (folis 131; 136;139; 143-144; 148; 150). Aquest era el funcionament del Club i cap membre de la Junta va fer mai cap queixa ni observació ni consta que demanés mai cap explicació ni tan sols que alguns d'ells demanessin la celebració d'una Junta Extraordinària per tractar aquest tema. En la comptabilitat (estat de comptes) feta en el mes d'abril de 2016 i "puntejat" l'extracte del compte del Club pel vicepresident i actual president es van constatar que les aportacions del Sr. Arcos i la seva esposa (que era administrativa del Club), així com les devolucions al seu compte quan hi havia saldo suficient. I el que és molt important és que els pagaments fets amb les aportacions eren els ordinaris del Club per anar fent front a les despeses.

També ha certificat la societat B,SL (foli 597) que va lliurar còpia dels comptes al M.I. Govern (Dep. d'esports) dels anys 2013-2014-2015 i 2016 i que l'actual president no els ha demanat mai, ni de manera verbal ni de manera escrita.

En conclusió, els avançaments de diner per part del Sr. Arcos al Club han quedat acreditats; també ho han estat que s'ha fet front amb ells a despeses del Club i que quan hi ha hagut saldo disponible s'han anat fent devolucions al seu compte per rescabalar-se del diners avançats.

QUART.- Finalment, el tercer motiu es centra en que no ha quedat demostrat que existissin préstecs efectuats pel Sr. Arcos sinó que en tot cas es tractaria de donacions. Com bé afirma la sentència d'instància, les donacions com a acte gratuït no són mai presumibles. Però és que a més d'acord amb el que hem dit en el Fonament de Dret anterior, ha quedat plenament demostrat que el Club i la Junta sabien perfectament que el Sr. Arcos feia avançaments de diner per facilitar els pagaments puntuals de l'entitat i que posteriorment quan era possible s'anava rescabalant del diner aportat. Clarament sabia tothom que feia préstecs -sense interessos dineraris- a la tresoreria del Club i que els anava recuperant, tot i que al final va resultar que hi havia un saldo favorable a ell que és el que ara reclama. Resulta evident doncs l'acord de voluntats en configurar un negoci jurídic contractual de préstec fet de manera tàcita. I també ho corrobora en el sentit que no consta cap reclamació o petició d'intervenció davant el Dep. d'esports del M.I. Govern, ni la interposició de cap acció penal contra l'actuació del president i de la Junta Directiva.

En conseqüència, aquest motiu tampoc pot reeixir i amb ell desestimem el recurs interposat.

CINQUÈ.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal d'A contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 11 de juny de 2020, que confirmem íntegrament, i imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.