Prescripció de l'acció (0240/09)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-0240/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de maig de 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Suárez, la Sra. Pla i la companyia d'assegurances Hoyos van presentar davant de l'Hble. Batllia demanda a tramitar pel procediment ordinari contra el Sr. Manzano i la companyia d'assegurances Andrade, en la qual interessava que en el seu dia es dictés sentència condemnant als defenents, a indemnitzar a la companyia Hoyos en la suma total de 2.103 EUR corresponent al valor venal del vehicle sinistrat; a indemnitzar a la Sra. Pla la suma de 13.785,95 EUR, aixi com la declaració voluntària per davant la CASS de les quantitats que va deixar de percebre de salari, amb la finalitat de recuperar els punts de vellesa que repercutiran en el càlcul de la seva jubilació; i incrementar en l'interès legal les quantitats reclamades a partir de la data de contesta a la demanda.

La part defenent va plantejar l'excepció peremptòria de prescripció de l'acció i subsidiàriament, sobre el fons, va oposar-se a les pretensions de la part actora, contestant que no hi ha cap tipus de culpa imputable al Sr. Manzano en la causa de l'accident.

II.- La societat Guerrero va formular demanda, a tramitar pel procediment abreujat, contra el Sr. Manzano i la Sra. Pla, i subsidiàriament, igualment contra els Srs. Miró i Suárez respectivament, i, solidàriament amb tots ells, contra les seves companyies d'assegurances, Andrade i Hoyos, en reclamació de la quantitat de 1.473,97 EUR en concepte de reparació de la furgoneta propietat de Guerrero, més els interessos legals a partir del dia 3 d'abril de 2003.

Els Srs. Manzano, Miró i la companyia Andrade van oposar-se a l'esmentada demanda, pels mateixos arguments amb els quals es van oposar a les pretensions dels Srs. Suárez, de la Sra. Pla i de la companyia d'assegurances Hoyos, en el procediment anterior.

La Sra. Pla, el Sr. Suárez i la companyia Hoyos van plantejar l'excepció peremptòria de prescripció de l'acció, i sobre el fons van manifestar que existeix un Aute que estableix la responsabilitat de l'accident, i que exculpa totalment a la Sra. Pla sobre els mateixos, aixi com un informe policia que interpreta de igual manera els fets de l'accident.

III.- La CASS va igualment presentar una demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra el Sr. Manzano i la companyia d'assegurances Andrade, en reclamació de la quantitat de 8.088,82 EUR en concepte de les prestacions efectuades per l'organisme social a favor de la Sra. Pla a conseqüència de l'accident d'autes. Les parts defenents es van oposar a aquestes pretensions, sempre pels mateixos motius.

IV.- Segons Aute de data 2 d'abril del 2008, es va acumular els autes civils dels 3 referits procediments, a petició del Sr. Manzano i de la companyia d'assegurances Andrade.

V.- Per sentència de data 2 de setembre del 2009, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va: 1) respecte a la demanda de la Sra. Pla, Suárez i la companyia Hoyos contra el Sr. Manzano i la companyia d'assegurances Andrade, donar lloc a l'excepció peremptòria de prescripció de l'acció, amb imposició de costes als vençuts; 2) estimant parcialment la demanda de la societat Guerrero contra els Srs. Manzano, Miró, Pla, Suárez, les companyies d'assegurances, Hoyos i Andrade, va condemnar solidàriament als Sr. Manzano, Miró i la companyia Andrade a satisfer a la societat Guerrero la quantitat de 1.473,97 EUR, augmentada dels interessos legals i de les costes descrites en el primer paràgraf del III.- Considerant; declarar la lliure absolució dels Srs. Pla i Suárez, aixi com de la companyia Hoyos respecte de la pretensió condemnatòria que contra ells dirigí Guerrero la qual haurà de satisfer les costes a ells ocasionades per la tramitació d'aquest plet; 3) estimant íntegrament la demanda de la CASS contra el Sr. Manzano i la companyia d'assegurances Andrade, condemnar solidàriament als darrers a pagar a la primera la suma global de 8.088,82 EUR més els interessos legals haguts des del dia 25 de gener del 2008, amb condemna en costes dels vençuts.

VI.- Contra aquesta resolució els Srs. Pla, Suárez i la companyia Hoyos han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre no es mostra d'acord amb la sentència de primera instància en jutjar erròniament que aquesta part no es va constituir com acusació particular no com a actors civils en el marc de la causa penal i que per tant, ha de prosperar l'excepció peremptòria de prescripció, ja que segons ha reiterat la jurisprudència, mentre no es resolguessin les actuacions judicials penals en el sentit de considerar la culpa o no de la Sra. Pla en l'accident, aquesta no podia presentar querella, i per tant, no podia instar cap reclamació fins la resolució penal i l'únic que va poder fer la Sra. Pla fou reservar-se las accions civils i/o penals que li poguessen correspondre.

II.- En tràmit d'apel·lació només queda a resoldre la demanda formulada pels Srs. Pla, Suárez i la companyia d'assegurances Hoyos contra el Sr. Manzano i la companyia d'assegurances Andrade, i per això s'ha de prèviament determinar si l'acció dels demandants ha prescrit.

En matèria de responsabilitat extra contractual, el termini de prescripció de l'acció derivada de la Llei Aquilia és d'un any. L'accident d'autes que va ocasionar els danys i perjudicis que avui reclamen els Srs. Pla, Suárez i la companyia d'assegurances Hoyos es va produir el 4 d'abril del 2003 i els mateixos van interposar la demanda contra el Sr. Manzano i la seva companyia d'assegurances, Andrade, el dia 19 de novembre del 2007. Nogensmenys, en data 11 de novembre del 2003, la societat Guerrero que va tenir el seu vehicle danyat en l'accident, va presentar una querella criminal per una contravenció penal de danys per imprudència contra el Sr. Manzano i contra la Sra. Pla, i , subsidiàriament amb ells, contra el Srs. Miró i Suárez i les seves respectives companyies d'assegurances Andrade i Hoyos. Per Aute de data 17 de novembre del 2003 es va admetre a tràmit parcialment l'esmentada querella criminal pel que respecta a Manzano, resolució que fou revocada per Aute del Mag. Tribunal de Corts del dia 29 de juny, decretant l'admissió a tràmit integra de la querella criminal. Segons Aute de data 20 de desembre del 2004, l'Hble. Batlle instructor, considerant que no existeixen altres indicis de criminalitat mes enllà dels recollits en l'exposició de fets de l'Aute de processament, i que aquests són únicament imputables al processat Manzano, va deixar sense efecte l'admissió a tràmit de l'acció dirigida contra els Srs. Pla, Suárez i la companyia d'assegurances Hoyos. Aquesta resolució fou declarada nul·la per Aute del President del Mag Tribunal de Corts de data 21 d'abril del 2005. Només el Sr. Manzano fou citat davant de la jurisdicció penal pel delicte menor de lesions per imprudència, la Sra. Pla essent únicament citada en qualitat de perjudicada i no s'ha constituït ni com acusació particular ni com actora civil. Per Aute de data 22 de novembre del 2006, el Mag Tribunal de Corts va declarar extingida l'acció penal vers el processat Manzano per motiu de prescripció de l'acció penal.

III.- L'exercici de l'acció penal davant dels tribunals penals suposa l'exercici conjunt de l'acció civil. Si la sentència penal és condemnatòria, decidirà també sobre la responsabilitat civil. En canvi, si és absolutòria o si no s'ha pronunciat sobre el fons per motiu de prescripció penal, no podrà condemnar a rescabalar els danys i perjudicis causats pel comportament danyós, salvat els supòsits d'excepció de responsabilitat criminal quan la sentència declari l'existència d'infracció penal. En aquells casos de no condemnació del processat, el perjudicat podrà reclamar l'indemnització derivada de la responsabilitat civil al jutge civil durant el termini de l'any de la Llei Aquilia comptador des de la fermesa de la sentència penal, però sempre que aquesta part perjudicada s'hagi constituït en el marc del procediment penal, com acusació particular o com actora civil. No es pot compartir la tesi de la part recurrent segons la qual no podia presentar querella i per tant no podia instar cap reclamació mentre no es resolguessin les actuacions judicials penals en el sentit de considerar la culpa o no de la Sra. Pla en l'accident. En efecte, malgrat la denúncia interposada per la societat Guerrero contra la Sra. Pla i el Sr. Manzano pels danys ocasionats al seu vehicle, res no impedia la Sra. Pla interposar querella criminal contra el Sr. Manzano pels seus propis danys i perjudicis derivats dels delictes imputats al Sr. Manzano. A més a més, l'Aute de processament es va dictar només contra el Sr. Manzano i fou únicament en qualitat de perjudicada que la Sra. Pla fou citada davant del Mag Tribunal de Corts. Ara be, l'article 14.2 del Codi de procediment Penal estableix que no seran parts del procediment els denunciants o els perjudicats que no s'hagin constituïts formalment en acusació particular o privada, o en actor civil. Per conseqüent, per no haver manifestat la seva reclamació de responsabilitat civil en el marc del procediment penal iniciat per la querella criminal interposada per la societat Guerrero, la part avui recurrent va deixar decaure la possibilitat de reclamar, una vegada resolta l'acció penal.

IV.- La desestimació del recurs imposa de condemnar a les parts recurrents al pagament de les costes processals de segona instància, en virtut del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs dels Srs. Pla, Suárez i de la companyia d'assegurances ENTITY_9;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 2 de setembre del 2009 en tots els seus extrems;

Condemnar els recurrents al pagament de les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.