Delicte major d?agressió sexual i delicte major d?agressió sexual constitutiva de violació.

Sentència

Magistrats

ANNA ESTRAGUES ARMENGOL YVES PICOD FATIMA RAMIREZ SOUTO

Tribunal Superior de Justícia

Sala Penal

TSJP.- Recurs General 0000014/2026

ORIGEN.- Delictes Majors (Major d'edat) 6000033/2025 - 0

NIG: 5300516220240000239

Sentència: SENTÈNCIA 06-2026 DE 05/05/2026

Ponent : Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Data : 05/05/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Penal

Referència : TSJP.- 0000014/2026

Nig : 5300516220240000239

IU : ECLI : AD:TSJP:2026:00006

SENTÈNCIA 6-2026

PARTS:

Apel·lant: Sr. Joel

Advocat: Sr. Christian

Apel·lats: MINISTERI FISCAL

Sra. Olímpia

Advocat: Sr. Valdemar

Sra. Cecília

Advocada: Sra. Carole

Sra. Carolina

Advocada: Sra. Joelle

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL (ponent)

Magistrats: Sr. Yves PICOD

Sra. Fàtima RAMÍREZ SOUTO

Andorra la Vella, a la data consignada al marge.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 21/01/2026 dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte major d'agressió sexual i per dos delictes majors d'agressió sexual constitutiva de violació, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió. És ponent la Magistrada Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: El Tribunal de Corts va dictar Sentència de data 21/01/2025 amb la següent part dispositiva:

"D E C I D E I X:

Condemnar Joel com a responsable penal en concepte d'autor, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal:

-Del delicte major d'agressió sexual, a la pena de QUINZE MESOS DE PRESÓ.

-De dos delictes majors d'agressió sexual constitutiva de violació, a la pena de QUATRE ANYS DE PRESÓ per cadascun dels delictes.

-Condemnar Joel a la pena complementària d'expulsió del Principat d'Andorra per un període de 20 anys.

En concepte de responsabilitat civil condemnem Joel al pagament de l'import total de 34.000 euros en concepte de responsabilitat civil, així com al pagament de les despeses processals causades."

II.- RESULTANT: la Sentència es recolza en els següents fets provats:

"En data 20 de desembre de 2022, el processat Joel, nascut el dia NUM000 de 1968 a Lyon, França, fill de Paul i Carme, de nacionalitat francesa i sense antecedents penals, exercint la seva activitat de teràpies alternatives, manual, visualització i magnetisme al Centre O Chemin des Sens, ubicat a l'av. Carlemany número XXXX d'Escaldes-Engordany, va rebre a la Sra. Cecília per una sessió, demanant-li el motiu de la visita, la Sra. Cecília li explica que tenia diversos problemes de salut, en gran part derivats d'agressions sexuals patides durant anys quan era petita. Seguidament el processat li demanà d'estirar-se boca amunt a la llitera en roba interior, sostenidor i calces, iniciant Joel la teràpia manual manipulant-li les cames amb grans moviments ràpids, fent moure les calces i, en un moment donat, el processat, sense el consentiment de la Sra. Cecília, sobtadament li tocà els llavis vaginals que havien quedat parcialment al descobert a causa dels moviments de les cames.

En data 17 d'octubre de 2023, vers les 18:30 hores, la Sra. Olímpia, va anar al Centre O Chemin des Sens per una tercera sessió amb el processat Joel, a proposta d'aquest de fer-li un massatge relaxant i gratuït perquè es trobava dolorida de la sessió del dia anterior. Una vegada a la sala de massatges, la Sra. Olímpia s'estira a la llitera en roba interior, -sostenidor i tanga- amb posició bocaterrosa, en començar el massatge Joel li posà una mà a l'esquena i, sense demanar-li permís, li tragué el tanga i el llançà bruscament al terra, quedant-se la Sra. Olímpia paralitzada per la situació, Joel li digué que estigués tranquil·la i començà el massatge entre la pelvis i els genolls, aplicant punts de pressió entre les cames, i quan es trobava a la part de la pelvis, amb una mà va realitzar un punt de pressió dolorós i, amb l'altra mà li introduí els dits a la vagina, fent moviments de dins a fora, sense el consentiment de la Sra. Olímpia, qui sobtada i en estat de xoc li digué que parés, dient-li Joel "por qué no?", fregant-li el seu penis al braç, el processat li va dir que es girés cara amunt, moment en què la Sra. Olímpia va veure que tenia el sostenidor descordat, i Joel li va treure d'una mà tirant-lo al costat del tanga, començant a tocar-li els pits i estirar-li els mugrons, novament en contra de la voluntat de la Sra. Olímpia, aixecant-se aquesta tot seguit de la llitera, angoixada i impotent, per vestir-se i marxar.

El dia 19 de març de 2024, vers les 18:00 hores, el processat Joel va rebre al Centre O Chemin des Sens a la Sra. Carolina, per tractar un problema de mal d'esquena. Una vegada a la sala de massatges Joel explicà a la Sra. Carolina en què consistia la seva teràpia, fent-li seguidament tota una serie de preguntes íntimes, explicant-li la Sra. Carolina haver patit agressions sexuals per part de la seva ex-parella, així com tenir problemes amb la seva filla i la pèrdua del seu avi, Joel li referí que també treballava a nivell d'energies, i demanant-li si volia que l'ajudés, el processat li va indicar que s'assegués a la llitera, iniciant uns exercicis de respiració i visualització, en què Joel li feia obrir i tancar els ulls tot fent-li visualitzar els seus diferents problemes, posant-li una mà al tòrax i baixant-la fins a l'alçada dels pits. Després de l'exercici de visualització, Joel demanà a la Sra. Carolina que es treies la roba i que s'estirés a la llitera bocaterrosa, quedant-se en sostenidor i calces tipus bòxer, seguidament Joel inicià un massatge, començant per la zona lumbar i baixant vers les cames, utilitzant pols de talc, massejant fortament les natges Joel li movia constantment el bòxer, demanant-li que se'l treies per poder treballar millor perquè estava molt ajustat, accedint la Sra. Carolina i quedant-se amb un tanga que portava sota del bòxer. En reprendre Joel el massatge, continuava tocant i movent constantment els fils del tanga d'un costat a l'altre, i en un moment del moviment, Joel introduí un dit a l'anus i seguidament a la vagina de la Sra. Carolina, sense el seu consentiment, quedant-se aquesta en estat de xoc.

Com a conseqüència dels fets, les Sres. Cecília, Olímpia i Carolina, presenten simptomatologia compatible amb un trastorn per estrès post traumàtic, segons se'n desprèn dels informes pericials realitzats."

III.- RESULTANT: La representació lletrada del Sr. Joel interposà recurs d'apel·lació contra la referida sentència per errònia valoració de la prova en estimar essencialment que es fonamenta en els testimonis de les víctimes els quals no són sòlids en el sentit que les seves declaracions no són persistents, plurals, sense canvi substancials i sense ambigüitats ni contradiccions i no venen corroborats per dades objectives concomitants i clarament relacionades que els donin versemblança, pel que les considera insuficients per desvirtuar la presumpció d'innocència del seu defensat. Altrament, indica que la sentència no valora les proves de descàrrec aportades i omet pronunciar-se sobre aquelles qüestions més controvertides o les que deriven en incoherències en el discurs de les víctimes.

Més concretament i entrant en el detall de cadascuna de les víctimes indica que:

A)Pel que fa a la Sra. Cecília

Existeixen incoherències en els fets denunciats i declarats provats en relació amb:

-el nombre de sessions efectuades amb el Sr. Joel;

-la reacció de la Sra. Cecília després dels fets;

-la forma de producció dels fets;

-la valoració de la testifical de la Sra. Natàlia;

-el trastorn per estrès post traumàtic patit per la Sra. Cecília.

Subsidiàriament, invoca l'atipicitat penal dels fets descrits per la Sra. Cecília.

B)Sobre la Sra. Olímpia

La declaració del Sra. Olímpia és incoherent al respecte de:

-el nombre de sessions efectuades;

-el servei prestat i el "modus operandi professional" del Sr. Joel;

-la forma de producció dels fets;

-la reacció del Sr. Joel i de la Sra. Olímpia;

-l'absència de lesions

-l'existència de testimonis de referència

Qüestiona a més, la credibilitat de la testimoni Sra. Celia, amiga de la víctima, així com l'autenticitat dels missatges de WhatsApp aportats per la Sra. Olímpia i els informes medicoforense i psicosocial que consten en autes.

C)Sobre la Sra. Carolina

Existeixen incoherències en els fets denunciats i declarats provats en relació amb:

-el motiu de la visita de la Sra. Carolina a la consulta del Sr. Joel;

-la causa de l'estat que presentava la Sra. Carolina en finalitzar la sessió;

-la pèrdua o alteració de la consciència esmentada per la Sra. Carolina;

-la conducta posterior del Sr. Joel relatada per la Sra. Carolina;

-el temps que la Sra. Carolina diu haver trigat en poder tornar a tenir relacions sexuals;

-la causa de la simptomatologia descrita en l'informe del Servei d'Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere .

En relació amb les testificals de la Sra. Rebeca i del Sr. Magí a les que el Tribunal atorga especial rellevància, posa de manifest que l'estat en que expliquen es trobava Carolina:

- pot ser el resultat de la teràpia de visualització practicada, on es reviuen situacions traumàtiques del passat i de la violència domèstica greu soferta per part del seu exmarit amb anterioritat;

- no es correspon amb el que es desprèn de les altres proves aportades.

Altrament, fa constar que existeix una conversa de WhatsApp entre Carolina i Maria on aquesta darrera li refereix que ha estat citada i que recordi trucar-la des del telèfon de Rebeca, fet estrany que s'ha d'apreciar en el marc d'un relat que presenta moltes llacunes i incoherències no valorades o apreciades pel Tribunal de Corts.

Pel que fa a les proves objectives de les que es disposa, no reforcen el relat incriminatori de la Sra. Carolina sinó al contrari ja que:

-no hi ha dolor ni lesions objectivades;

-les dos micro-partícules de pols de talc detectades en el frotis efectuat no es poden relacionar amb el pols de talc segrestat a la consulta del Sr. Joel i poden a més ser perfectament compatibles amb una transferència indirecta o contaminació ambiental, donada la volatilitat del talc;

-no s'han trobat restes d'ADN masculí i el Tribunal de Corts omet pronunciar-se sobre el resultat de dita prova pel simple fet de que no van comparèixer els tècnics que el van redactar a ratificar-lo quan aquesta ratificació no era necessària, pel que es conculca el seu dret a la defensa i a la igualtat, tenint en compte la valoració que, sense ratificació, es fa d'altres proves similars en altres causes;

-la valoració psicològica continguda als informes medicoforense i psicosocial que consten en autes no acredita que la Sra. Carolina presenta una simptomatologia compatible amb un trastorn per estrès post-traumàtic per raó dels fets d'Autes, sinó la impossibilitat d'establir un nexe de causalitat entre la mateixa i els fets imputats al seu defensat.

I per raó de tot l'exposat, demana la revocació de la sentència impugnada i l'absolució del Sr. Joel.

IV.-RESULTANT: El Ministeri Fiscal i les acusacions particulars s'oposen al recurs formulat, analitzant detalladament els motius en els que es fonamenta el recurs i considerant essencialment que les declaracions de les víctimes i altres proves practicades, han estat correctament valorades en la sentència com a prova de càrrec apta i suficient per sustentar l'existència dels delictes d'agressió sexual, pels qual ha estat condemnat el recurrent .

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: La representació lletrada de l'acusat Joel impugna la sentència dictada pel Tribunal de Corts en estimar que la condemna del seu defensat és la conseqüència d'una indeguda valoració de la prova ja que es fonamenta en les declaracions de les Sres. Cecília, Olímpia i Carolina, les quals no resulten creïbles ni fiables, exposant tota una sèrie d'elements i circumstàncies que entén, qüestionen la realitat del seu relat, més si es té en compte que el mateix no ve corroborat per dades objectives, tot el que estima el fa insuficient per enervar la presumpció d'innocència.

Així mateix, reprotxa a la sentència del Tribunal de Corts, no valorar les proves de descàrrec aportades ni resoldre o motivar algunes de les qüestions plantejades.

II.- CONSIDERANT: Amb caràcter previ, i abans d'entrar a analitzar les concretes al·legacions efectuades, convé recordar que:

1)encara que el recurs d'apel·lació té caràcter ordinari, i pot dur-se a terme una nova valoració de la prova practicada en la instància, la transcendental importància que en la ponderació de les proves personals té la percepció directa pel Tribunal de Corts de les diferents declaracions de les parts i dels testimonis, així com la inexistència de proves taxades o de regles que determinin el valor cert que s'hagi de donar a cada prova, fan que la revisió, tractant-se precisament d'aquesta mena de proves de caràcter subjectiu, estigui limitada a examinar -pel que fa al seu origen- la seva validesa i la regularitat processal; i a verificar únicament, respecte de la seva valoració, si les conclusions que el Tribunal de Corts ha obtingut, resulten congruents amb els resultats probatoris i si s'ajusten als criteris generals de raonament lògic, en concordança amb les regles d'experiència comunament admeses.

En conseqüència, en aquesta nova instància, sense haver presenciat personalment la prova, només cabria apartar-se de la valoració que de la dita prova va fer el Tribunal de Corts que va presenciar-la, si hagués declarat com a provat, basant-se en aquesta, quelcom diferent del que realment va dir el declarant que no pugui deduir-se de cap altre medi probatori; si la valoració de la declaració condueix a un resultat il·lògic o absurd; i, de manera excepcional, si concorren altres circumstàncies de les que es desprengués de forma inequívoca i objectiva la falsedat d'un testimoni acollit com a cert, o la certesa d'un que no hagi estat tingut en compte pel jutjador.

2) tal i com ha tingut ocasió d'afirmar aquesta Sala (TSJP 0000033/2025; sentència 15-2025) "La possibilitat que el testimoni de la persona que apareix com a víctima del delicte, tot i ser l'única prova, pugui sustentar un pronunciament de condemna, resulta admès per evitar la impunitat en aquells delictes, sobretot de naturalesa sexual, que es desenvolupen en un àmbit de privacitat, fora de la presència o intervenció de terceres persones.

Però, davant la situació límit de risc per al dret constitucional a la presumpció d'innocència que es produeix quan l'única prova de càrrec, la constitueix la declaració de la persona que apareix com a víctima del delicte, és necessari extremar els controls per verificar la seva credibilitat i fiabilitat.

Per això, s'han de considerar una sèrie d'elements o requisits que constitueixen, no tant pressupòsits de validesa, sinó criteris o paràmetres de valoració als quals ha d'atendre el tribunal a l'hora de valorar la prova, com són: a) l'absència d'incredibilitat subjectiva derivada de les prèvies relacions entre acusat i víctima, que permeten presumir que la segona actua i obra per mòbils de ressentiment, venjança o enemistat, determinant la incertesa del seu relat; b) la corroboració del testimoni de la víctima per dades objectives concomitants i clarament relacionades que contribueixen a la versemblança d'aquest testimoni; i c) la solidesa de les manifestacions que incriminen a l'acusat, que han de ser persistents, plurals, sense canvis substancials d'unes a les altres i sense ambigüitats i contradiccions.

Com s'ha dit, es tracta de paràmetres o pautes orientatives per valorar el testimoni de la víctima, de manera que encara en el cas que algun no fos favorable en tot o en part a la credibilitat del testimoni de la víctima, el Tribunal la hi pot concedir sempre que es motivi la raó.

Els paràmetres a) i c) estan associats a la credibilitat, concepte de caràcter subjectiu que es refereix a la confiança que ofereix el testimoni i és per tant, una creença subjectiva, mentre que el paràmetre b) fa referència a la fiabilitat, és a dir, a la concordança del relat amb la realitat a través d'elements de la corroboració objectiva del relat que ofereix la persona que apareix com a víctima. No n'hi ha prou, per tant, que el testimoni de la presumpta víctima resulti creïble des d'un punt de vista subjectiu, perquè el seu relat incriminatori sigui persistent sense contradiccions o incoherències, el fet sigui de possible existència i no tingui motius per incriminar falsament a l'acusat, sinó que, a més, és necessari que l'existència del fet delictiu aparegui corroborat o confirmat per altres dades o elements afegits a la seva declaració.

Aquests elements de corroboració, no consisteixen en proves suplementàries, ja que si hi ha altres proves dels fets ja no seria necessària aquesta corroboració, sinó que han de consistir en dades, elements, indicis o vestigis afegits a la declaració que permetin establir la concordança entre el que s'ha declarat i el que realment ha passat, dotant a la declaració de la presumpta víctima de la necessària solidesa per a destruir la presumpció d'innocència de la persona acusada.

Es tracta, en definitiva, de valorar que el testimoni de la víctima tingui la consistència necessària per proporcionar des d'un punt de vista objectiu, una convicció absent de tot dubte racional sobre la responsabilitat de l'acusat."

3) la persistència en el relat de la víctima, no exigeix una repetició idèntica dels fets, sinó l'absència de contradiccions en allò que és substancial i rellevant, que és el que pel seu impacte psicològic, es grava en la memòria de la persona víctima d'un succés traumàtic. Per això, el canvi d'ordre en la successió dels fets, la seva ampliació quan no afecten a la significació substancial del que s'explica, la modificació del vocabulari i de la sintaxi, i fins i tot les contradiccions entre el que es declara en diferents moments processals, com a conseqüència dels canvis lògics que en el record, produeix el transcurs del temps, no afecten a la credibilitat, sempre que no denotin una tendència a la fabulació.

4)al respecte del deure de motivació, és doctrina consolidada del Tribunal Constitucional (causes 2011-37-RE, 2018-21-RE, 2019-34-RE, 2025-62-RE, 2025-74-RE i 2025-93-RE entre altres) que :

"el deure de motivar les resolucions judicials deriva de la necessitat que els jutges expliquin el raonament emprat per tal que els justiciables puguin entendre els motius pels quals les seves pretensions han estat totalment o parcialment rebutjades. La motivació és una conseqüència dels principis de bona administració de la Justícia i de seguretat jurídica (veg. les sentències del Tribunal Europeu dels Drets Humans recaigudes, respectivament, en les causes Von Maltzan i d'altres c/ Alemanya (dec.) [GC], núm. 71916/01, del 2 de març del 2005, §132, i, García Ruiz c/ Espanya [GC], núm. 30544/96, del 21 de gener de 1999, §26), que ocupa un lloc eminent dins de tota societat democràtica (Guðmundur Andri Ástráðsson c/ Islàndia [GC], núm. 26374/18, de l'1 de desembre del 2020, §283) i requereix que es recolzi en criteris objectius derivats del dret. A més, i no es pot oblidar, la motivació de les resolucions judicials i, per tant, l'explicitació de l'aparell argumentari per acollir o refusar les pretensions de les parts, és aquell que possibilita que els tribunals superiors puguin conèixer les raons exactes en què s'ha fonamentat l'òrgan judicial a quo en la seva resolució. Tampoc es pot descartar el fet que la motivació contribueixi a una millor acceptació de la decisió subjacent (Taxquet c/ Bèlgica [GC], núm. 926/05, del 16 de novembre del 2010, §91). Per últim, però no menys important, el Tribunal Europeu dels Drets Humans ha assenyalat igualment que la motivació ha de contenir una exigència de rigor i de qualitat. I, en aquest sentit, s'han equiparat a denegacions de justícia aquelles fonamentacions judicials estàndards, esquelètiques o vagues (veg. les sentències recaigudes en les causes Georgiadis c/ Grècia, núm. XXXX/93, del 29 de maig de 1997, §42, i, Higgins i d'altres c/ França, núm. XXXX/1996/753/952, del 19 de febrer de 1998, §42)."

Nogensmenys, també ha afirmat (causes 2024-41-RE; 2024-60-RE; 2024-72-RE entre altres) que, per a que una sentència compleixi amb el deure de motivació exigible, "No cal una argumentació extensa o exhaustiva que respongui a tots els punts i qüestions plantejats per les parts, ni impedeix una fonamentació concisa, sempre que sigui objectivament suficient." i aquesta suficiència es relaciona amb el fet que la decisió no produeixi indefensió a la part a qui afecti.

III.- CONSIDERANT: En el present cas, el Tribunal de Corts considera provat que l'acusat Joel exercia la seva activitat de teràpies alternatives (teràpia manual, visualització i magnetisme) al Centre O Chemin des Sens, ubicat a l'av. Carlemany número XXXX d'Escaldes-Engordany i que:

1) En data 20 de desembre de 2022, en una sessió amb la Sra. Cecília , trobant-se aquesta en roba interior, estirada boca amunt a la camilla, li tocà els llavis vaginals que havien quedat parcialment al descobert a causa dels moviments que li feia a les cames.

2) En data 17 d'octubre de 2023, en una sessió amb la Sra. Olímpia, trobant-se aquesta en roba interior, estirada bocaterrosa a la camilla, li tragué el tanga i li introduí els dits a la vagina, fent moviments de dins a fora, fregant-li el seu penis al braç; seguidament li va dir que es girés, i trobant-se la Sra. Olímpia boca amunt, sempre estirada a la camilla, li va treure el sostenidor que ja tenia descordat, li tocà els pits i estirà els mugrons;

3) En data 19 de març de 2024, en una sessió amb la Sra. Carolina, trobant-se aquesta en roba interior, estirada en posició bocaterrosa a la camilla, li introduí un dit a l'anus i seguidament a la vagina.

Sustenta aquests fets en base als següents elements:

-les denúncies de tres persones, sense cap mena de relació prèvia entre elles, que relaten agressions sexuals per part del processat Joel;

-les declaracions reiterades i constants de les tres perjudicades;

-l'absència en les denunciants, de ressentiment, venjança, enemistat, o de qualsevol motiu per incriminar a l'acusat Joel falsament, així com qualsevol tipus de complot contra l'acusat i la seva companya.

-la corroboració de les declaracions de les denunciants per dades objectives.

I és amb aquesta valoració de la prova, amb la que mostra la seva disconformitat la part recurrent en base a una sèries d'incoherències i mancances que caldrà examinar, a la llum de les premisses de caràcter general abans indicades.

IV.- CONSIDERANT: Sobre la prova dels fets relatius a la Sra. Cecília

La part recurrent impugna la valoració de la prova efectuada pel Tribunal de Corts en base a preteses incoherències en els fets denunciats per la Sra. Cecília i declarats provats, i més concretament, aquelles relatives a:

1) el nombre de sessions efectuades amb el Sr. Joel.

Sosté la part apel·lant que el Tribunal de Corts se centra en l'existència d'una sola sessió: la del 20/12/2022 quan ha quedat provat que en realitat van ser tres les vegades que la Sra. Cecília acudí a la consulta del Sr. Joel: la del dia 5/12/22; la del dia 20/12/22 i la del dia 04/01/23, segons es desprèn de l'agenda del processat, de la fitxa de clienta de la Sra. Cecília, i de la testifical del Sr. Lluís que el Tribunal de Corts diu, ni tant sols valora.

És cert que la sentència apel·lada se centra en el dia 20/12/2022, el que no és però estrany, si és té en compte que és en aquesta data en la que la denunciant situa l'agressió sexual de la qual hauria estat víctima, i que és en aquesta data en la que el Tribunal de Corts considera que van ocórrer els fets declarats provats i objecte de condemna.

D'altra part val a dir que si bé de l'agenda del processat se'n desprenen 3 dates de visita fixades amb la Sra. Cecília, segons apareix en els folis 473, 474 i 475 d'autes, això no acredita que efectivament les visites s'hagin realitzat, més si es considera que en la fitxa de clienta de la Sra. Cecília, extreta de l'ordenador del Sr. Joel (foli 537) consten només dues sessions: la del dia 5/12/22 i la del 20/12/22 amb una explicació succinta del contingut de cada sessió, i res al respecte de la de data 04/01/23.

Altrament, en la seva declaració prestada a la Batllia en data 21/03/24 (la gravació de la qual consta en autes, amb transcripció succinta al folis 63 i ss.), el propi Sr. Joel manifestà que la Sra. Cecília havia anat a la seva consulta almenys dos vegades: la primera amb el seu marit, la segona sola, i potser una tercera, afegint que ho hauria de comprovar amb el seu ordenador. Per tant, res va poder assegurar al respecte d'aquesta tercera visita, i a cap conclusió es va poder arribar després d'examinar el seu ordinador, doncs si bé la Sra. Cecília apareix anotada en l'agenda del Sr. Joel pel dia 4/1/23, aquesta sessió no apareix reflectida com a efectivament realitzada, en la seva fitxa de clienta.

D'altra part, val a dir que el Sr. Joel tampoc ha pogut acreditar el pagament d'aquesta sessió per part de la Sra. Cecília, doncs en el document intitulat "liquidació establiment" per ell aportat (foli 409), consten els pagaments efectuats en aquella data, sense que s'hagi demostrat que cap d'ells s'hagi efectuat amb la tarja de crèdit de la Sra. Cecília segons ella mateixa ha manifestat, proposant mostrar la seva tarja de crèdit, el que el recurrent no estimà necessari realitzar.

I les declaracions del Sr. Lluís (foli 575 i davant del Tribunal el dia de la vista oral) no són tampoc concloents al respecte, doncs encara que en l'agenda del Sr. Joel consti una visita amb el Sr. Lluís en data 4/1/2023, just després de la que consta fixada amb la Sra. Cecília, i si bé el Sr. Lluís la té també anotada a la seva agenda i ha manifestat haver-se trobat la Sra. Cecília un dia a la consulta del Sr. Joel, no ha pogut assegurar que fos efectivament el dia 4/1/23 en no poder-ho recordar, sent d'altra part el Sr. Lluís un client habitual del Sr. Joel, a la consulta del qual es desplaçava amb certa habitualitat i regularitat.

Finalment, val a dir que encara que s'admetés que la Sra. Cecília hagués realitzat tres sessions amb el Sr. Joel, la visita que hauria pogut efectuar amb anterioritat, és a dir en data 5/12/2022, no té cap rellevància de cara a la prova dels fets d'autes, ocorreguts en data 20/12/2022 i pel que fa a la visita que el recurrent diu s'hauria realitzat amb posterioritat, encara que s'acceptés que la Sra. Cecília hagués tornat a la consulta del Sr. Joel el dia 4/1/23, aquest fet no provaria que els fets denunciats del 20/12/22 no haguessin succeït, doncs la mateixa Sra. Cecília ha declarat sempre, que en sortir de la consulta del Sr. Joel en data 20/12/22 va trucar a la seva amiga Sra. Natàlia que és qui l'hi havia recomanat anar-hi, i en explicar-li el succeït, aquella li demanà si estava ben segura del que li deia, ja que en cas contrari, podria arruïnar la vida del Sr. Joel, tant a nivell personal com professional, el que, junt amb les experiències traumàtiques viscudes per la Sra. Cecília amb anterioritat (agressions sexuals reiterades en la infància en l'àmbit intrafamiliar, concretament per part d'un tiet anomenat també Joel), la van portar a convèncer-se ella mateixa, que en la sessió amb Joel tot havia estat normal, que no havia passat res, i que els tocaments a les seves parts íntimes per part de Joel només havien estat una percepció equivocada per part d'ella, pel que tampoc seria d'estranyar que amb aquest convenciment, hagués pogut tornar a la consulta de l'acusat amb posterioritat, sigui per una tercera sessió, sigui per anar a buscar una amiga com ella mateixa ha declarat, havent admès que fins i tot després dels fets, convençuda que la seva percepció havia estat equivocada, va recomanar a en Joel a terceres persones .

Pel que fa al fet que no hagués declarat la seva assistència a altres sessions que la del 20/12/22 o als canvis en les seves declaracions al respecte del nombre de sessions efectuades, val a dir que de la gravació de la declaració prestada per la Sra. Cecília a la Batllia en data 21/03/2024 se'n desprèn que en realitat, no s'aprofundí sobre aquest tema, centrant-se la Sra. Cecília en explicar el que succeí en data 20/12/2022, fent només un moviment d'assentiment amb el cap quan el Batlle li demanà si era la primera vegada que hi acudia (mn. 09.02), contestant certament clarament que després no hi va anar més, afegint que no recordava si li va dir que hi tornaria o no (mn.14.57 i ss); en la seva querella (folis 146 a 147) es limità a relatar els fets ocorreguts el 20/12/2022, sense cap altra precisió sobre la possible realització de sessions amb el Sr. Joel abans o després d'aquell dia i finalment, en l'acte de la vista oral, el que declarà és que no recordava si hi havia anat abans o després, pel que no es tracta pròpiament de contradiccions i en tot cas, no és suficient per restar-li credibilitat.

A més, s'ha de tenir en compte el temps transcorregut i el passat traumàtic viscut per la Sra. Cecília, el que, tal i com recull la pericial de la psicòloga Sra. Rosa i es fa constar en la sentència impugnada, fa que la Sra. Cecília hagi pogut bloquejar total o parcialment el record sobre els fets succeïts durant la visita com un mecanisme de defensa psicològic. En l'acte de la vista oral la mateixa perit va afegir que aquest bloqueig podria haver-se produït tant en relació amb els fets succeïts durant la visita com qualsevol altre relacionat amb l'agressor, així com que les persones que pateixen aquest tipus d'agressió sexual poden tornar al mateix lloc i amb la persona que les ha agredit, sobretot quan existeix, com en el present cas, una asimetria de poder (terapeuta/pacient), una relació de confiança prèvia derivada de l'àmbit en quin es desenvolupa la relació (àmbit terapèutic) i del fet que el Sr. Joel li havia estat recomanat per persones del seu entorn de confiança, que el consideraven un molt bon professional, havent arribat a declarar la Sra. Cecília que després de molts anys de patiment, pensava que seria el seu "salvador". Altrament, la perit afegí que la persona pot no identificar la situació de risc, tot i que sí sentir incomoditat i confusió. I el cert és que, conscient que el que li havia passat no era normal, la Sra. Cecília consultà immediatament la seva amiga, Sra. Natàlia, i a partir d'aquí és quan va començar a dubtar, preferint pensar, com ella mateixa també té declarat, que no havia passat res, que havia estat només una percepció equivocada, el que li resultava d'altra part molt més fàcil i còmode, tenint en compte el seu passat traumàtic, el qual no volia reviure amb el conseqüent patiment que això li ocasionava.

Altrament, en quant a la manca de valoració de proves aportades per la defensa sobre el nombre de sessions efectuades (agenda del Sr. Joel i testifical del Sr. Lluís), de fet, el que es desprèn del contingut de la sentència, és que el Tribunal de Corts no les considera rellevants davant l'absència de record precís de la Sra. Cecília i per aquest motiu s'ha d'entendre que no n'efectua l'anàlisi explícit i detallat, fent constar nogensmenys, que "En relació al fet que la Sra. Cecília tornés o no a sessions de teràpia amb el processat Joel, ella afirma no recordar si va tornar o no, tot i que si recorda haver anat a buscar una amiga al Centre", posant ensems de relleu l'informe psicosocial ja esmentat, emès el 7 de març de 2025 per la psicòloga del Servei d'atenció a les víctimes de violència de gènere, Sra. Rosa, que el va ratificar en l'acte de la vista oral, exposant, a més del ja indicat (folis 645 i ss.) que: "s'identifica que la Sra. Cecília hauria pogut bloquejar total o parcialment el record sobre els fets succeïts durant la visita com un mecanisme de defensa psicològic. Així mateix, les experiències en l'etapa infantil de la Sra. Cecília han pogut modelar la seva percepció de l'agressió generant una normalització temporal del que ha viscut per part del treballador del centre de teràpies alternatives" i que "el fet que hagi identificat els fets més tard del moment en què succeeixen és un fenomen àmpliament reconegut i documentat en la literatura científica sobre el trauma i victimització (que s'intensifica si la persona ha pogut patir victimitzacions prèvies), podent interferir en el reconeixement immediat d'una situació de risc i en la capacitat de reacció davant d'una agressió en temps real."

No és de rebut l'argument de la part recurrent segons el qual les conclusions a les quals arriba la perit són meres hipòtesis o "fal·làcies argumentatives", plantejades en abstracte en base a una literatura científica que enlloc cita, quan la perit Sra. Rosa ha comparegut en l'acte de la vista oral, on no només ha explicat de manera detallada i rigorosa tant la metodologia emprada com els criteris seguits per emetre la seva pericial, sinó que ha pogut ser àmpliament preguntada per les parts. No havent la part recurrent efectuat cap pregunta al respecte de les qüestions ara controvertides (fonts científiques sobre les que basa les seves conclusions) no pot emprar aquesta mancança per desvirtuar la pericial efectuada.

2) Sobre les altres incoherència invocades.

La part recurrent retreu tanmateix a la sentència impugnada, no explicar com, després de que la Sra. Cecília hagués notat com el Sr. Joel li tocava els llavis vaginals, i després que li digués "E,O", la sessió hagués continuat amb normalitat, sense cap incidència posterior. No obstant, la sentència indica clarament en el seu "CONSIDERANT SEGON" que en notar com el Sr. Joel li tocava els llavis vaginals, la Sra. Cecília quedà "paralitzada i per comoditat va voler pensar que era involuntari" pel que és lògic que després, la sessió pogués continuar amb normalitat.

La qüestió plantejada ha estat per tant contestada de manera implícita més si es té en compte que la sentència reconeix absoluta credibilitat i fiabilitat a les declaracions de la Sra. Cecília la qual ha manifestat que trobant-se estirada a la camilla boca amunt, en roba interior, Joel li va moure de manera molt ràpida les cames, desplaçant-li la calça i tocant-li els llavis vaginals; que es va sentir molt incòmoda, va reaccionar fent-ho saber a Joel, el qual declara tanmateix que Cecília li va dir "E,O" i que ell li va demanar perdó (tot i que atribueix aquesta disculpa al fet que en un moment donat la mà li va relliscar i li va tocar l'entrecuixa - foli 63 dors i declaració en la vista oral) i que la sessió va continuar.

La Sra. Cecília també ha dit sempre, que va anar a la consulta del Sr. Joel totalment confiada, en haver-li estat com ja s'ha dit, recomanat per diverses persones del seu entorn, que s'hi van referir com un molt bon terapeuta, pel que no va voler creure la seva pròpia percepció. Aquesta reacció ha estat d'altra part avalada per la pericial psicològica efectuada, la qual confirma que la Sra. Cecília, per causa del seu passat traumàtic, té tendència a minimitzar els fets, pel que la sessió va poder lògicament continuar amb normalitat.

Sobre la forma de producció dels fets o mecànica del tocament, la part recurrent diu que no queda acreditat i la sentència tampoc ho explica, amb quina maniobra el seu defensat va poder tocar els llavis vaginals de la Sra. Cecília, no havent aquesta aportat cap precisió al respecte, tot i manifestar que Joel li estava movent ambdues cames, subjectant-li amb les dues mans, els seus dos turmells. No obstant, el propi Sr. Joel ha explicat que en dir-li na Cecília "E,O" ell es disculpà perquè pensà que li podia haver tocat l'entrecuixa, pel que de la mateixa forma, li podria haver tocat els llavis vaginals. D'altra part, no es pot exigir a la víctima - i per consegüent tampoc a la sentència - major concreció al respecte, doncs la Sra. Cecília ha declarat sempre, que al moment dels fets, es trobava estirada cara amunt a la camilla, pel que no veia exactament el que estava fent Joel, notant simplement com li movia de manera molt ràpida les cames, fent-li moure les calces i com, de forma molt breu i ràpida, aquell li tocava els llavis vaginals, el que no exclou la possibilitat com pretén la defensa, de que, tot i que es trobés manipulant-li les cames, el tocament s'hagués produït, sinó que al contrari, és precisament aprofitant aquesta manipulació, que es va realitzar el tocament que recull la sentència, sense necessitat de més precisions.

Una altra incoherència posada de manifest per la part recurrent, és la recomanació que la Sra. Cecília hauria efectuat del Sr. Joel a altres persones, després de produir-se els fets, tal i com ella mateixa va reconèixer. No es pot compartir però que aquesta actuació sigui incoherent sinó que al contrari, és perfectament lògica i coincident amb el fet que la Sra. Cecília va minimitzar els fets, i es va auto convèncer que no havia succeït res d'anormal, segons el ja exposat. En aquest sentit, és reiterada i constant la seva declaració, prestada tant a la Batllia com davant del Tribunal el dia de la vista oral, on la Sra. Cecília relatà que el fet d'haver estat víctima d'agressions sexuals repetidament per part d'un tiet, durant tota la seva infància i adolescència, li ha causat perjudicis molt greus a nivell de salut, tant física, com mental, pel que per ella resultava molt més fàcil i còmode, pensar que aquell dia no havia passat res. Afegí fins i tot que en adonar-se a posteriori que havia estat capaç de negar o normalitzar una nova agressió sexual detectada en el seu moment, a fi d'evitar tornar a viure fets especialment traumàtics per a ella, li ha causat un sentiment de culpa, preocupació i pertorbació també molt important.

3)La part recurrent retreu la valoració pel Tribunal de Corts de la declaració de la testimoni de referència Sra. Natàlia. Posa de relleu que la mateixa no es va poder practicar en l'acte de la vista oral, amb respecte dels principis d'immediació i contradicció, semblant qüestionar-ne la validesa tot i que al mateix temps, demana que sigui presa en compte en el sentit que la Sra. Natàlia hauria afirmat que fou la Sr. Cecília qui de mutu propi va arribar a la conclusió de que no havia passat res i de que tot havia estat una sensació seva, atribuint la confusió al passat traumàtic de la Sra. Cecília.

Al respecte de la validesa de la declaració de la Sra. Natàlia davant la seva incompareixença el dia de la vista oral, la Sala ja s'ha pronunciat anteriorment sobre aquesta qüestió, indicant (causa TSJP 87/2020) que:

"El Tribunal Constitucional, seguint la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans, té declarat que "El dret a la presumpció d'innocència exigeix, com a regla general, que les úniques proves que es poden considerar autèntiques proves de càrrec que vinculen als òrgans judicials penals en el moment de dictar sentència, siguin les proves practicades en el judici oral que hagin estat sotmeses al debat contradictori, que, en forma oral, es desenvolupa davant del tribunal sentenciador de manera que la seva convicció sobre els fets enjudiciats s'assoleixi en contacte directe amb els mitjans de prova aportats per les parts". (Causa 2007-12-RE STC de 7 de novembre de 2012 i Causa 2013-38-RE STC de 3 de febrer de 2014).

En la sentència recaiguda en la Causa 2007-12-RE també es diu que és veritat, però, "que la regla general segons la qual només es poden considerar proves de càrrec les reproduïdes en el judici oral i amb possibilitat de contradicció en aquesta fase, pot trobar algunes excepcions en relació amb determinats actes sumarials que es poden considerar proves sumarials anticipades o preconstituïdes. No obstant això, des de la perspectiva del dret a la presumpció d'innocència, només és legítim si es donen un seguit de requisits com ara que els fets sobre els quals versin les proves, per la seva pròpia naturalesa efímera, no es puguin materialment reproduir el dia de la celebració del judici; que la prova es practiqui davant del jutge d'instrucció -llevat excepcions que no són del cas- o que s'asseguri en aquesta fase sumarial la possibilitat de contradicció dels imputats".

El Tribunal Europeu dels Drets Humans, interpretant els apartats 1 i 3.d de l'article 6 del Conveni per la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals, considera que els mitjans de prova han de ser practicats, en principi, davant l'acusat en audiència pública, per al seu debat contradictori, i que aquests preceptes, per regla general, obliguen a concedir a l'acusat una ocasió adequada i suficient per a rebatre el testimoniatge presentat en contra seva i fer interrogar al seu autor, en el moment que declara o en un moment posterior (sentències Van Mechelen i altres, i Lüdi contra Suïssa de 15 de juny de 1992, sentència de 15 de desembre de 2011 en el cas Al Khawaja i Tahery contra el Regne Unit, sentència de 15 de desembre de 2015 en el cas Schatschaschwili contra Alemanya i sentència de 8 de març de 2016 en el cas Paic contra Croacia).

Però, enfront de precedents com la sentència Lucá contra Itàlia, que configurava el principi de contradicció més una regla o pressupost de valoració de la prova, la citada sentència Al-Khawaja i Tahery contra el Regne Unit, canvia aquesta perspectiva i considera que la possibilitat de contradicció no és una regla de validesa absoluta, sinó un principi d'elevat rang susceptible de ser ponderat i modulat amb altres interessos en funció de les circumstàncies del cas.

Així, una condemna basada en un testimoni sense contradicció seria legítima si de l'anàlisi del procés en el seu conjunt pot afirmar-se l'existència de factors de compensació d'aquest dèficit de defensa. A partir de la sentència en el cas cas Al-Khawaja i Tahery, el TEDH ha establert el criteri, desenvolupat en les sentències de 15 de desembre de 2015 en el cas Schatschaschwili contra Alemania i de 8 de març de 2016 en el cas Paic contra Croacia, de que és necessari examinar en tres passos la compatibilitat amb l'article 6. 1 i 3 (d) de la Convenció en aquells procediments en els quals les declaracions d'un testimoni que no havia estat present i interrogat en el judici es van utilitzar com a prova.

Aquests passos són:

1.- si hi havia un motiu justificat, una raó seriosa, per a la no compareixença del testimoni en la vista i, per tant, per a l'admissió com a prova del seu testimoniatge en fase sumarial.

2.- si la prova del testimoni absent va ser la base única o decisiva per a la condemna de l'acusat; i

3.- si hi havia elements de compensació, principalment sòlides garanties processals suficients per a contrarestar les dificultats causades a la defensa com a resultat de l'admissió d'aquestes proves i assegurar així l'equitat del procediment en el seu conjunt.

Considera també el Tribunal que l'abast dels factors de contrapès necessaris perquè un judici es consideri just dependrà del pes de les proves del testimoni absent. "Com més important sigui la prova, més pes hauran de tenir els factors de contrapès perquè el procediment en el seu conjunt es consideri just".

No podem, d'altra banda, deixar de considerar que tot i que el fonament de la garantia de contradicció radica en la possibilitat de contrastar la fiabilitat i credibilitat de la declaració, el seu sentit no s'esgota amb la recerca de la veritat, sinó que també constitueix una garantia i dret del qui és acusat en un procés penal, vinculat al dret de defensa el qual li permet intervenir directament en la formació de la prova."

En el cas enjudiciat, és cert que la Sra. Natàlia, testimoni de referència, no va comparèixer per declarar en el judici oral.

Malgrat la seva absència, el Tribunal de Corts ha utilitzat la declaració per ella prestada davant del Batlle Instructor per corroborar, entre altres, la versió de la Sra. Cecília ja que aquesta li hauria explicat immediatament els fets comesos pel Sr. Joel.

No consta però en la sentència, el motiu de la incompareixença de la testimoni i si, per tant, es va considerar que concorria una raó suficient que la justifiqués i que en conseqüència, no es practiqués aquesta prova prèviament admesa.

No consta tampoc, que la defensa efectués cap objecció ni concreta petició al respecte.

I en relació a les mesures compensatòries a l'absència del testimoni a la vista oral ens trobem que:

a) Totes les parts van poder participar en el seu dia, en la declaració que la testimoni prestà davant del Batlle instructor, podent efectuar-li les preguntes que van considerar pertinents. Com indica el TEDH en el cas Schatschaschwili contra Alemania "En opinió de la Cort, brindar a l'acusat l'oportunitat que un testimoni de càrrec clau sigui interrogat almenys durant l'etapa prèvia al judici i a través del seu advocat constitueix una important salvaguarda processal que garanteix els drets de defensa de l'acusat, l'absència del qual pesa molt en la balança en l'examen de l'equitat general dels procediments en virtut de l'article 6. 1 i 3 (d)";

b) la declaració quedà enregistrada i va ser formalment introduïda en el judici mitjançant la seva reproducció;

c) cap element nou i rellevant al respecte dels fets exposats per la testimoni consta s'hagi produït amb posterioritat a la seva declaració en període d'instrucció i al respecte del qual la defensa hagi manifestat o acreditat tenir especial interès en preguntar;

d) la declaració de la testimoni no és la única prova de càrrec valorada en la sentència per determinar la culpabilitat de l'acusat.

Tots aquests elements són suficients per a compensar la incompareixença de la Sra. Natàlia el dia de la vista oral, podent-ne així el Tribunal de Corts valorar la testifical prestada en període d'instrucció, com a prova preconstituïda.

Pel que fa al fet que la Sra. Natàlia hauria manifestat que "fou la pròpia denunciant que de mutu propi va arribar a la conclusió de que no havia passat res i que tot havia estat una sensació seva" val a dir que això no és el que realment declarà la Sra. Natàlia, ja que si es valora la seva declaració en la seva integralitat, n'apareix aleshores que el seu relat coincideix amb el de la Sra. Cecília: explica que en ser informada per Cecília que Joel l'havia manipulat de manera estranya, tocant-li els llavis genitals, ella li va demanar si n'estava ben segura, ja que es tractava d'acusacions que podien tenir conseqüències molt greus per en Joel, tant a nivell personal, com professional. També precisà que sabia que Cecília havia patit abusos en el passat i que per aquest tipus de persones és difícil distingir si ha passat o si és part del trauma, pel que al final Cecília va concloure que podia haver estat un error de percepció per part d'ella. Per tant, no és que la Sra. Cecília hagi conclòs de mutu propi que no havia passat res, sinó que arribà a tal conclusió després precisament de la seva conversa amb Natàlia i per causa del seu passat traumàtic i tendència a minimitzar els fets, com es desprèn també de la pericial psicològica realitzada i abans ja esmentada.

4) Sobre el trastorn per estrès post traumàtic i els informes medicoforense i psicològic que obren en autes:

La part recurrent retreu a la sentència tenir per acreditat que la Sra. Cecília presenta simptomatologia compatible amb un trastorn per estrès post traumàtic (TEPT) per raó dels fets d'autes quan no és el que es desprèn ni de l'informe forense ni del psicosocial, que relacionen el TEPT de la Sra. Cecília amb experiències passades, concloent que la situació actual seria una exacerbació del mateix.

L'agreujament o exacerbació del TEPT no es troba doncs discutit, i en constatar simplement la sentència impugnada, una "simptomatologia compatible amb un trastorn per estrès post traumàtic" i una "afectació emocional i necessitat acreditada de seguiment psicològic", sense precisar si els fets d'autes en són l'origen o la causa d'exacerbació, cap incoherència pot ser rellevada, sense perjudici que aquest extrem pugui tenir en tot cas, incidència en la determinació de la responsabilitat civil que no ha estat en el present cas discutida, ni tan sols a títol subsidiari.

Pel que fa a la relació de causalitat entre el TEPT - o exacerbació del mateix - i els fets declarats provats, la part recurrent la qüestiona, indicant que l'afectació de la perjudicada podria tenir el seu origen en la suggestió pròpia de que el seu defensat, amb el mateix nom que el seu agressor en la infantesa, li hauria fet quelcom que nega.

Aquest raonament ha de ser igualment exclòs, tenint en compte que en mèrits del ja exposat, el tocament per part de l'acusat, ha quedat acreditat. D'altra part, la mateixa part recurrent admet en el seu escrit de recurs (foli 15/59) que fins al moment de denunciar, la Sra. Cecília no va presentar cap situació d'exacerbació del seu TEPT el que, lluny de desvincular-lo dels fets, no fa més que confirmar-ne la relació, ja que no és fins que la Sra. Cecília accepta que els fets i per tant que l'agressió del Sr. Joel envers la seva persona, han efectivament succeït (malgrat s'havia convençut fins aleshores del contrari) que no comença a patir-ne les conseqüències a nivell psicològic i emocional.

A més, com indica el Ministeri Fiscal, el fet que ja existís un TEPT previ no significa que el nou acte (del 20 de desembre del 2022) fos innocu, podent l'agressió sexual patida actuar com un element que reactiva i intensifica el trauma de la infància, fent que els símptomes que estaven latents o controlats es tornin més aguts.

Altrament, com diu l'informe psicosocial del Servei d'Atenció a Víctimes de Violència de Gènere (SAVVG) de data 7 de març del 2025 (foli 644 i ss 6- pàgina 5), ratificat el dia de la vista oral, s'identifiquen novament en la Sra. Cecília, signes i símptomes vinculats que consisteixen entre altres, a una re-experimentació de traumes infantils en forma de records intrusius, fatiga i pitjor estat de salut físic i emocional.

El fet que la metgessa forense indiqui que no resulta possible establir i atorgar un grau d?IPP derivat única i exclusivament dels fets d'autes, no exclou que els mateixos no hagin tingut una incidència en l?estat emocional de la Sra. Cecília, sinó que reflexa simplement la dificultat d'associar l'estat emocional a un trauma concret quan, com en el present cas, concorren diverses experiències traumàtiques anteriors, en una mateixa persona.

5)Finalment, i en relació amb l'atipicitat penal dels fets descrits per la Sra. Cecília.

La part recurrent demana que, en el cas de confirmar-se la tesi adoptada pel Tribunal de Corts conforme s'hauria produït aquest tocament, es tingui en consideració el que declarà la Sra. Cecília en el sentit de que va ser un tocament breu, no una carícia, i que podia haver-se produït de forma accidental, pel que els fets no serien constitutius de delicte en no admetre el tipus de l' article 144 del Codi Penal la comissió imprudent.

El Tribunal de Corts exclou en la seva sentència, la tesi del tocament accidental mitjançant una argumentació compartida per la Sala. Efectivament, si bé és cert que la Sra. Cecília ha declarat que el tocament va poder ser accidental, val a dir que aquesta afirmació queda desvirtuada pel context en el quin fou efectuada, doncs la Sra. Cecília no la va fer fins després d'haver parlat amb la Sra. Natàlia ja que immediatament després dels fets, i plenament conscient que el que li havia passat no era normal, el que va fer la Sra. Cecília és parlar amb la Sra. Natàlia, que així també ho té declarat. No va ser fins després d'aquesta conversa i davant les prevencions fetes per la Sra. Natàlia (en el sentit que es tractava d'acusacions molt greus que podien tenir greus conseqüències) que va dubtar de la seva percepció, decidint minimitzar els fets i auto convèncer-se - tenint en compte ensems, les experiències traumàtiques anteriorment viscudes - que el tocament podia haver estat accidental, quan aquesta no va ser en realitat, la seva primera percepció. Sorprèn a més que l'acusat manifesti que el tocament es pot haver produït amb la pròpia pell de la Sra. Cecília al moure-li ell les cames, quan ell mateix té declarat que la Sra. Cecília duia una calces que li cobrien bé tota la zona, i que no havien quedat mai els seus llavis vaginals al descobert, per tot el què, havent quedat els fets plenament acreditats, no hi ha lloc a aplicar el principi in dubio pro reo invocat i concloure que es tractaria d'un tocament accidental o imprudent, penalment atípic.

V.- CONSIDERANT: Sobre la prova dels fets relatius a la Sra. Olímpia.

La part recurrent retreu a la sentència impugnada, donar per vàlida la declaració de la Sra. Olímpia, tot i els greus problemes de coherència interna i versemblança externa que presenta i que el Tribunal d'instància no valora ni resol. Així mateix, qüestiona la declaració de la testimoni de referència Sra. Celia, l'autenticitat de la conversa via WhatsApp aportada per la Sra. Olímpia i les conclusions dels informes medicoforense i psicosocial obrant en autes.

1)en relació a les incoherències de la declaració de la Sra. Olímpia.

La primera incoherència posada de relleu per la defensa del Sr. Joel seria aquella derivada del nombre de sessions efectuades.

La sentència considera provat que van ser tres: la del 2/10/2023, la del 16/10/2023 i la del 17/10/2023 quan la part recurrent estima que la del 17/10/2023 no ha quedat acreditada. Fonamenta la seva afirmació en les pròpies manifestacions de la Sra. Olímpia ja que si en data 16/10/2023 va patir un fregament vaginal per part del Sr. Joel que segons diu, la va incomodar, no té cap lògica que hi tornés l'endemà i acceptés un massatge relaxant gratuït.

Al respecte val a dir que la Sra. Olímpia ha declarat sempre, de manera reiterada i constant, tant a la Policia, com a la Batllia, com a la Doctora Forense, com al Servei d'Atenció a les víctimes de violència de gènere, que tres van ser les sessions que efectuà amb el Sr. Joel.

Així mateix, té declarat que en la sessió del 16/10/2023 es produí per part de Joel, un fregament a la zona vaginal per sobre de les calces, tot afegint que no hi va donar importància, pensant que podia haver estat accidental o involuntari, pel que no és en absolut incoherent que hi tornés l'endemà, per sotmetre's al massatge relaxant proposat.

Pel que fa al fet que el Sr. Joel no es dediqui a realitzar massatges relaxants, i encara menys a oferir-los gratuïtament, val a dir que si bé és cert que ha quedat acreditat per les declaracions de l'acusat i de nombrosos dels seus clients, que els massatges relaxants no són la seva activitat principal, no és menys cert que ell mateix no ha negat en les declaracions efectuades, haver-lo ofert a la Sra. Olímpia, afirmant simplement que es podria tractar d'un problema de traducció, el que si bé es podria admetre en haver declarat tanmateix la Sra. Olímpia (foli 140 i ss) que es comunicava amb Joel a través del traductor del telèfon mòbil, en cap cas exclouria la proposta de realització d'aquesta tercera sessió.

A més, pel que fa a la gratuïtat, el Sr. Joel no ha negat la possibilitat que excepcionalment hagi ofert algun massatge als seus clients, si bé ha precisat que era només a aquells clients més habituals.

En quant al fet que per a l'efectivitat de la teràpia manual, es requereixi un mínim de tres dies entre una sessió i l'altra (normalment fins i tot quinze), aquesta pràctica habitual no exclou que el Sr. Joel hagi pogut proposar una sessió a la Sra. Olímpia l'endemà de l'anterior, quan d'una part, ell mateix afirma que era la primera vegada que tractava una pacient amb aquesta patologia (càncer de coll, d'úter i problemes cervicals) que podria justificar una teràpia diferent i d'altra part, els actes denunciats per la Sra. Olímpia no obeeixen a una pràctica terapèutica, pel que és lògic que no obeeixin tampoc al seu "modus operandi professional" ni a les pautes per ell habitualment seguides amb els seus altres clients, quan els atenia amb finalitat exclusivament terapèutica.

En relació a la forma en que el Sr. Joel hauria pogut treure les calces a la Sra. Olímpia, la part recurrent entén que existeix també una greu incoherència doncs en l'acte de la vista oral la Sra. Olímpia va declarar que en la sessió del 17/10/2023, el Sr. Joel li va treure les calces i les va tirar al terra, sense descriure cap moviment brutal o especialment forçat. Alhora, té declarat que es trobava estirada a la llitera en posició bocaterrosa, pel que tenint en compte el propi pes de les cames, seria impossible treure-li les calces sense la seva pròpia col·laboració o l'ús de la força per part de Joel. Afegeix que el Tribunal de Corts pretén esmenar aquest error fent referència al que va declarar la Sra. Olímpia en instrucció i a l'acta redactada pel Secretari judicial (foli 160) on consta que "el moviment de treure el tanga va ser brutal i autoritari", no podent el tribunal no donar cap mena de valor a la declaració prestada en l'acte de la vista oral, amb respecte dels principis d'immediació i contradicció, i no donar resposta a la dificultat física que comportaria treure les calces a la Sra. Olímpia en la posició per ella mateixa descrita.

No obstant, cap incoherència ni manca de motivació de la sentència s'observa en aquest concret aspecte. No és que el Tribunal de Corts no doni cap mena de valor a la declaració prestada per la Sra. Olímpia el dia de la vista oral, sinó que simplement la completa amb el que aquella declarà en instrucció, i amb una concreta manifestació efectuada aleshores per la Sra. Olímpia que el dia de la vista no va negar, no efectuant tampoc cap manifestació que la contradigués o desvirtués.

A més, cal tenir en compte, com indica el Ministeri Fiscal, la complexió menuda de la Sra. Olímpia i la del Sr. Joel que declarà a la vista oral, haver perdut 25 kg., el que fa versemblant la versió de la Sra. Olímpia en el sentit que li pogués retirar "amb un moviment brutal i autoritari" i per tant sense necessitat de cap col·laboració per part d'ella, el tanga que duia posat i que per les seves reduïdes dimensions, es treu a més amb més facilitat.

Sobre la concreta manipulació efectuada, no es detecta tampoc cap incoherència ni contradicció. La part recurrent pretén que la Sra. Olímpia ha variat en les seves declaracions doncs davant del Tribunal manifestà que el Sr. Joel amb una mà li feu punts de pressió a les ingles i cames, i amb l'altra li posà els dits a la vagina i davant del servei de medicina legal i forense (foli 550) explicà que el Sr. Joel li introduí els dits a la vagina, mentre amb els dits de l'altra mà li pressionava els llavis majors, tot en una posició decúbit prono. Efectivament, la Sra. Olímpia ha declarat sempre, de forma reiterada i constant (també davant de SAVVG - foli 642), que el Sr. Joel li introduí els dits a la vagina i després, en donar-se ella la volta, li tocà els pits, i aquests són els elements essencials que s'han de tenir en compte a l'hora de valorar la persistència en el relat de la víctima a la que, com ja s'ha indicat, no es pot exigir una repetició idèntica dels fets, sinó únicament l'absència de contradiccions en allò que és substancial i rellevant, que és el que succeeix en el present cas, mantenint la Sra. Olímpia sempre la mateixa versió als respecte dels fets essencials, sense que es desprengui de la seva declaració cap element que reveli una tendència a la fabulació.

Al respecte de la seva manca de reacció quan el Sr. Joel li introduí els dits a la vagina i li tocà els pits, la Sra. Olímpia hi ha donat resposta ella mateixa en les seves declaracions: en produir-se els fets es va bloquejar, va quedar paralitzada, no sabent com actuar. I no es pot exigir a la víctima que oposi una resistència activa, doncs en el nostre ordenament penal, el que determina l'existència d'agressió sexual és l'absència de consentiment de la víctima, no podent-se interpretar el silenci, la passivitat o la manca de reacció, com una prova de que l'agressió no s'ha produït o com una prova de l'existència de consentiment en els fets, per part de la víctima. A més, l'experiència demostra - i així ho avalà tanmateix la psicòloga Sra. Rosa en el decurs de la vista oral - en que en situacions d'agressions sexuals, és molt habitual que la víctima quedi paralitzada i no pugui reaccionar físicament. Exigir una oposició activa (cridar, lluitar, fugir...) seria desconèixer la realitat psicològica de moltes víctimes, que, com en el cas de la Sra. Olímpia, han manifestat la seva incapacitat a reaccionar.

Pel que fa al comportament de l'agressor, el fet que després dels fets, hagi deixat marxar a la víctima sense cap problema ni impediment, no demostra en absolut que els fets no hagin ocorregut, ja que per trobar-se constituïda l'agressió sexual objecte de condemna, no cal que l'agressor retingui a la víctima contra la seva voluntat o actuï contra la mateixa de qualsevol altra forma amb posterioritat.

En quant a l'absència de lesions genitals constatades en la Sra. Olímpia, no prova tampoc que els fets no s'hagin produït, ja que una agressió sexual com la descrita, no implica necessàriament la causació de lesions.

2) En relació al testimoni de la Sra. Celia

La Sentència impugnada reprèn, per corroborar la versió donada per la Sra. Olímpia, la declaració de la testimoni Sra. Celia segons la qual després de la sessió del 17 d'octubre del 2023, la Sra. Olímpia li telefonà exposant-li el succeït, animant-la ella a denunciar els fets, cosa que la Sra. Olímpia no va inicialment, arribar a fer.

La part recurrent posa en entredit la versió de la testimoni per quan és una amiga de llarga data de la Sra. Olímpia la qual a més, davant del Servei de Policia manifestà que fins al moment d'interposar la denúncia, no havia explicat els fets a ningú.

El fet que la Sra. Celia sigui una amiga de llarga data de la Sra. Olímpia no permet descartar automàticament ni invalidar la seva declaració, ja que és lògic que uns fets d'aquesta naturalesa s'expliquin només o almenys en un primer moment, a persones del seu cercle de confiança, la declaració de les quals haurà de ser valorada simplement amb més cautela.

A més, no és que la Sra. Olímpia hagi manifestat davant del Servei de Policia que fins al moment d'interposar la denúncia, no havia explicat els fets a ningú, sinó que el que indicà (folis 94 i ss.) és que no tenia testimonis dels fets denunciats, el que es pot entendre com que no tenia a ningú que hagués presenciat els fets pel que no tenia testimonis directes.

Igualment, tot i que la psicòloga fa constar en el seu informe (folis 642 i ss.) que la Sra. Olímpia li referí no haver parlat dels fets amb ningú, en la declaració efectuada per la Sra. Olímpia a la Batllia, practicada abans de l'entrevista amb la psicòloga, la Sra. Olímpia sí que havia mencionat que havia explicat els fets a la seva amiga Sra. Celia, que així també ho ha declarat sempre, de manera clara, reiterada i constant, sense que aquesta contradicció es pugui considerar per tant substancial ni rellevant ni afectar la seva credibilitat.

3) En relació als missatges de WhatsApp i la valoració de la seva autenticitat

La part recurrent pretén que l'única prova objectiva que hi hauria en relació a l'existència de la sessió del dia 17 d'octubre del 2023, es fonamenta en uns missatges de WhatsApp aportats per la representació lletrada de na Olímpia al moment de la seva declaració per davant del Batlle instructor (folis 159 a 167), quan el seu defensat mai n'ha reconegut l'existència i l'única prova practicada per demostrar-ne l'existència i autenticitat és l'anàlisi realitzada per part del Servei de Policia del WhatsApp professional del seu defensat, que va revelar que aquests missatges no es trobaven al WhatsApp professional del Sr. Joel.

És cert, com diu la defensa del processat Joel, que a l'informe policial de data 28 de maig del 2024 (folis 366 i ss.), relatiu a l'estudi del telèfon mòbil professional de Joel, no figura la conversa de data 17.10.2023 que es trobaria al mòbil de la Sra. Olímpia, però això no significa que aquesta no es produís, doncs cap pericial ha estat practicada en aquest sentit, pel que s'ignora si aquesta conversa ha pogut ser esborrada pel Sr. Joel, que compartia telèfon professional amb la seva esposa, segons ambdós han declarat.

I aquesta mancança probatòria deriva del fet que el Sr. Joel no havia negat mai en les declaracions prestades davant del batlle instructor en data 17.10.2023 i 17.09.2024, l'existència d'aquesta conversa, ni la data, ni el seu contingut, sinó que al contrari, el que declarà quan li va ser mostrada, és que del que es tractava era de fer a la Sra. Olímpia teràpia a les cames (folis 436 a 440) i que el fet d'oferir-li un massatge gratuït devia obeir a un problema de traducció, ja que si bé podia oferir quelcom similar als seus clients més habituals, aquest no era el cas de la Sra. Olímpia. A la vista oral no negà tampoc aquesta conversa sinó que simplement va manifestar no recordar-la, pel que no es pot queixar de l'absència d'una prova que no només ell mai va demanar, sinó que amb les seves declaracions, en va fer esdevenir innecessària la pràctica.

A més, la sessió del 17/10/2023 es considera suficientment acreditada, tant per la declaració reiterada i constant de la Sra. Olímpia com per la de la testimoni Sra. Celia que així ho confirma, com de les declaracions del propi Sr. Joel, que com s'ha dit, no ha negat la conversa per WhatsApp que hi fa referència .

4) En relació amb la valoració psicològica continguda als informes medicoforense i psicosocial que consten en autes.

La part recurrent s'oposa a les conclusions emeses per la doctora forense en el seu informe (folis 550 i ss.) ja que la simptomatologia compatible amb un trastorn per estrès post-traumàtic constatada podria obeir a una altra causa desconeguda per la doctora forense en emetre el seu informe, com és que al Sra. Olímpia hauria estat víctima de violència de gènere amb anterioritat, havent de ser assistida per professionals del Servei d'Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere, afegint que sobta també que si era coneixedora d'aquest recurs, no hi acudís fins que el seu cas fou comunicat al Servei per l'Hble. Batlle instructor.

Consta efectivament en autes que la Sra. Olímpia havia estat assistida per professionals del Servei d'Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere el 2014 i el 2019.

Es tracta però de fets ocorreguts molts anys abans dels que són objecte de la present causa.

A més, els mateixos sí que consten en l'informe psicosocial del SAVVG de data 7/3/2025 (folis 641 i ss.) on si bé s'indica que la Sra. Olímpia hi havia estat atesa amb anterioritat, havia tornat posteriorment a acudir al mateix servei per demanar suport psicològic a fi de gestionar l'impacte dels fets objecte de la present causa, i no dels anteriors, constatant la psicòloga que la va atendre i que així ho confirmà davant del Tribunal el dia de la vista oral, que la Sra. Olímpia presentava ara símptomes per estrès post traumàtic associat a l'exposició a situacions de victimització sexual que per tant res té a veure amb la situació de violència de gènere (de tipus psicològic, físic i assetjament per part de la seva ex parella) que havien motivat les seves anteriors intervencions.

Pel que fa al fet que la Sra. Olímpia no hagi acudit a dit servei amb anterioritat, tot i conèixer-ne l'existència, encaixa perfectament amb el fet que quan van ocórrer els fets, va decidir no denunciar-los (per vergonya i por a no ser creguda, com ha declarat) i a la seva voluntat d'intentar oblidar-los, com a mecanisme de defensa tal i com recull l'informe psicosocial de constant referència.

Per tant, és efectuant una correcta valoració de la prova que el Tribunal de Corts conclou que la simptomatologia presentada per la Sra. Olímpia és compatible amb un trastorn per estrès post-traumàtic derivat dels fets ocasionats pel processat Joel en data 17 d'octubre del 2023.

VI.- CONSIDERANT: Sobre la prova dels fets relatius a la Sra. Carolina.

La part recurrent retreu novament a la sentència del Tribunal de Corts, haver donat credibilitat a la declaració de la Sra. Carolina quan no és coherent, ni ha estat corroborada pels testimonis, pèrits ni altres elements objectius de la causa, essent plausibles altres escenaris per explicar la situació emocional de la mateixa.

1)Sobre les incoherències i contradiccions contingudes en la declaració de la Sra. Carolina i els fets provats de la sentència.

És cert que la Sra. Carolina té declarat que en un primer moment demanà hora per ser visitada pel Sr. Joel per causa d'un dolor a l'esquena, i que quan hi va anar, aquest dolor ja havia desaparegut, decidint no obstant acudir a la visita per tractar els seus problemes a nivell emocional. El fet que la sentència reculli que el motiu de la visita fou per tractar un dolor a l'esquena és no obstant totalment intranscendent i sense cap conseqüència sobre els fets objecte de la present causa, havent admès la Sra. Carolina que el dia d'autes, es va sotmetre tant a una teràpia manual com de visualització per part del Sr. Joel que així també ho reconeix.

És cert també com indica la part recurrent, que la Sra. Carolina, en tant que víctima de violència domèstica, consta adherida al SAVVG des de l'any 2022. No obstant, ni aquest fet preexistent ni la revisualització dels seus traumes el dia d'autes, no és el que explica, com pretén la part recurrent, la situació que presentava al finalitzar la sessió d'autes amb el Sr. Joel.

Efectivament, la Sra. Carolina ha declarat sempre que en el decurs de la sessió del dia 19/03/2024 , que el Sr. Joel li introduí un dit a l'anus i tot seguit a la vagina. Afirmà aquests fets sense ambigüitats, davant del Servei de Policia, els confirmà a la Batllia i els reiterà sense cap mena de dubte davant del Tribunal el dia de la vista oral. Idèntica versió mantingué davant la Doctora forense i la psicòloga que la va atendre al SAVVG.

La persistència i fermesa de les seves declaracions al respecte dels fets succeïts i sobre la durada de la sessió, no és incompatible amb el fet que parli d'hipnosi com a tècnica emprada pel Sr. Joel, ja que aquest mateix terme, reprès d'altra part també per altres clients del Sr. Joel (com el Sr. Lluís), s'empra únicament per fer un símil amb la tècnica utilitzada per la visualització (la Sra. Carolina precisà que calia imaginar trobar-se en un lloc agradable, tenir el ulls tancats mentre el terapeuta li parlava a cau d'orella per seguidament fer-li reviure situacions traumàtiques, fent-li obrir i tancar reiteradament els ulls per tallar vincles segons s'ha exposat) i a l'estat que se'n derivava (la Sra. Carolina refereix haver-se trobat "com en un núvol") sense que hagi referit mai una pèrdua de consciència, coincidint així amb el declarat pel Sr Lluís que parla de "hipnosi conscient". La Sra. Carolina no ha afirmat haver ni tant sols tanmateix haver estat hipnotitzada, sinó haver-se sentit "com hipnotitzada" o "dans les vaps", pel que l'ús d'aquest terme (hipnosi) no constitueix tampoc una incoherència substancial en el seu relat ni el debilita, com pretén la part recurrent.

No és tampoc incoherent amb els fets denunciats i declarats provats, que en expressar la Sra. Carolina la seva voluntat de finalitzar la sessió, el Sr. Joel la deixés marxar, no sense abans portar-li el got d'aigua que ella mateixa li havia demanat, doncs la Sra. Carolina té manifestat que si li va demanar un got d'aigua va ser per tal de fer sortir al Sr. Joel de la sala i poder-se vestir fora de la seva presència, el que és totalment lògic tenint en compte el succeït amb anterioritat. També és perfectament versemblant que després d'això i de pagar la sessió, Joel la deixés marxar, no essent necessari, per trobar-se constituït el delicte objecte d'acusació, la retenció de la víctima contra la seva voluntat o la causació sobre ella de qualsevol altre mal.

Les contradiccions sobre el temps en que la Sra. Carolina trigà en tornar a tenir relacions sexuals o sobre si en va tornar a tenir, en res permeten posar en dubte la seva credibilitat doncs porten sobre elements perifèrics o accessoris que res tenen a veure amb l'agressió descrita.

Sobre la simptomatologia recollida en l'informe del SAVVG (folis 636 i ss.) la part recurrent estima que és perfectament compatible amb els episodis de violència sexual viscuts per la Sra. Carolina en relació a la seva ex parella. No obstant, aquests episodis consten recollits en l'informe de constant referència on es constaten tant manifestacions i indicadors compatibles amb una situació de violència de gènere en la parella com indicadors compatibles amb una violació per part d'un tercer, que són per tant coexistents i no excloents d'una o altra situació, precisant-se a més, que gran part de la simptomatologia es manifesta precisament l'endemà i els dies posteriors als fets d'autes.

2) En relació a les testificals

La part recurrent al·lega que el Tribunal de Corts atorga especial rellevància a les testificals dels amics de na Carolina: Sra. Rebeca i Sr. Magí, atribuint l'estat emocional presentat per la Sra. Carolina al fet d'haver sofert una agressió sexual, sense ni tan sols considerar la possibilitat que fos el resultat de la teràpia de visualització on la Sra. Carolina va reviure situacions traumàtiques del passat.

No obstant, la declaració de la Sra. Carolina al respecte de l'agressió sexual patida ha estat com ja s'ha dit, clara, reiterada i constant.

Les declaracions dels testimonis que la corroboren, han estat també sempre fermes i constants i han de ser a més, valorades en la seva integralitat i no només de forma parcial com ho fa la defensa. En aquest sentit, val a dir que la Sra. Rebeca ha manifestat sempre que en sortir de la consulta i arribar al seu vehicle, la Sra. Carolina estava tremolosa, tenia la mirada perduda i el cap baix i també que en demanar-li ella què li passava, aquella no volia dir-li res, el que no tindria sentit si el seu estat hagués estat motivat per la teràpia de visualització i el fet de reviure traumes del passat que Rebeca, per l'amistat que la uneix amb Carolina, ja coneixia. A més, la Sra. Carolina té declarat que no volia explicar al succeït a Rebeca ja que Rebeca estava embarassada, i com que ja l'ajudava amb tots els problemes derivats de la seva separació, no la volia carregar encara més, amb un nou problema. No fou fins que Rebeca, preocupada pel seu estat, insistí per saber què li passava, que finalment li explicà el succeït, com ambdues coincideixen en declarar, pel que cap dubte hi ha sobre la causa del seu malestar en sortir del centre de l'acusat.

En quant al contingut de la conversa telefònica haguda l'endemà entre la Sra. Carolina i la Sra. Maria on se sent com Carolina parla i riu mentre explica tot prenent una copa de vi, el que ha fet durant el dia (visita al garatgista per la venda del seu vehicle ...), o l'existència d'una fotografia amb la seva filla, presa pocs dies després dels fets, on se la veu somriure, en res resten credibilitat al declarat per la Sra. Carolina ni pel Sr. Magí quan diu que l'endemà dels fets, Carolina es quedà a casa d'ell plorant, i que d'ençà no és la mateixa persona, doncs l'actitud de la víctima pot ser completament diferent segons el moment i circumstàncies, i estar trista i angoixada en un moment i situació, i riallera i alegre, almenys aparentment, en d'altres, sense que això li confereixi major o menor credibilitat. A més, la part recurrent obvia fer menció a la integralitat de la conversa telefònica invocada, ja que en el decurs de la mateixa es pot escoltar també com la Sra. Carolina parla novament de la situació viscuda i tot i que riu, ho fa de manera irònica, pels consells que li hauria donat la defensa que tenia en aquell moment, per tal de fer-la reaccionar i evitar que s'enfonsés. Pretendre que després d'una agressió sexual la víctima per ser creïble, només pot mostrar-se trista, obeeix més a un estereotip que a la realitat psicològica de cada víctima que la pràctica demostra, és molt més diversa. Efectivament, les víctimes poden reaccionar de manera molt diferent (tristesa, plor, xoc, bloqueig emocional, por, ansietat, hipervigilància, ràbia, irritabilitat, aparent normalitat o calma, vergonya, culpa, confusió, dificultat per expressar el succeït, necessitat de parlar-ne molt ....) depenent de molts factors (de la persona, del context, de les experiències prèvies viscudes, de la relació amb l'agressor, del suport social ....) però en tot cas totes les reaccions són igual de vàlides no havent-hi una única reacció correcta per avalar els fets .

L'estat de la víctima i la seva afectació emocional immediatament després dels fets, consta d'altra part tanmateix acreditada per les constatacions efectuades per l'Agent de Policia NUM001 que li va prendre declaració, i segons la qual Carolina plorava constantment i tenia dificultats per articular el seu missatge, així com per la declaració de la Sra. Natàlia que té declarat que en rebre la trucada de Carolina explicant-li el succeït, aquella plorava i estava nerviosa, tot afegint que no fingia perquè estava realment malament (gravació i transcripció succinta als folis 116 i ss).

En relació amb la conversa entre les Sres. Carolina i Maria on aquesta darrera li recorda que l'hauria de trucar des del telèfon de Rebeca i no del seu, i sobre l'explicació donada per Carolina que ho atribueix al fet que intuïen que l'exmarit de Carolina podia haver instal·lat micròfons al dispositiu mòbil d' Carolina per espiar-la, en res afecta tampoc al relat de la víctima ni a la seva credibilitat, doncs consta tanmateix acreditat en autes que el mateix dia dels fets, la Sra. Carolina va trucar des del seu telèfon a la Sra. Maria trobant-se dins del vehicle de la Sra. Rebeca, i li explicà tot el succeït, recomanant-li Maria d'anar a denunciar immediatament els fets, el que feu Carolina que a través del mateix telèfon la va anar mantenint seguidament informada.

La reacció de Carolina no es pot d'altra part tampoc atribuir, com pretén la part recurrent, als fets que motivaren la seva vinculació al SAVVG des del setembre del 2022, com a conseqüència de la violència domèstica greu soferta per part del seu exmarit, sinó que es troben temporalment clarament relacionades amb els fets succeïts moments abans a la consulta del Sr. Joel, segons el ja exposat.

3) En relació a les proves objectives

La part recurrent pretén que no existeix cap prova objectiva que reforci el relat incriminatori de la Sra. Carolina sinó al contrari.

En aquest sentit, posa de relleu la manca de lesions constatades en la víctima. És cert que no s'han objectivat lesions en la Sra. Carolina però aquest extrem no acredita que els fets tal i com han estat denunciats per la Sra. Carolina no s'hagin produït.

Efectivament, la introducció d'un dit a la vagina o a l'anus, no té perquè causar forçosament lesions tal i com ho fa constar la Doctora forense tant en l'informe lliurat en data 20 de març del 2024 (folis 37 i ss.), on afirma clarament que "no es pot afirmar ni descartar de manera fefaent que la pacient hagi o no mantingut relacions sexuals, o que hagi existit o no penetració vaginal o anal amb altres objectes (com, per exemple, dits)" com davant del Tribunal de Corts el dia de la vista oral, on reitera que la introducció d'un dit o dos a la vagina i/o anus, no té perquè provocar forçosament lesions.

El fet de no haver-se practicat un frotis de l'anus per no revictimitzar a la Sra. Carolina, no priva a la defensa d'un element objectiu potencialment determinant ni afecta el seu dret a la defensa, ja que, cas d'haver-se realitzat dita prova i haver-se obtingut un resultat positiu, el mateix hagués estat clarament incriminatori i en cas negatiu, el resultat hagués estat neutre doncs no hagués demostrat inequívocament que els fets no s'haguessin produït.

D'altra part, el Tribunal de Corts no ha omès en la seva sentència com li retreu la part recurrent, cap prova de descàrrec pel fet de no fer al·lusió a les manifestacions de la Dra. Forense quan a preguntes de la defensa va respondre que el pols de talc no era una substància idònia per facilitar la penetració en les zones genitals (anal i vaginal) i que la penetració sobtada i ràpida descrita per la denunciant a la zona anal o vaginal, podria probablement fer pensar en l'existència de lesions en dites zones genitals, ja que no es tracta de proves de descàrrec com pretén la part recurrent, sinó de meres hipòtesis emeses per la forense a preguntes de la defensa. En aquest sentit, i sobre la pols de talc, la Dra. Forense es va limitar a indicar que no sabia de quin tipus de talc es tractava, que se'n hauria de mirar la composició química, i que en tot cas, no té constància que la pols de talc faciliti la penetració en zones genitals però tampoc que la dificulti. Pel que fa a les lesions, si bé és cert que va dir que la introducció d'un o dos dits a l'anus i a la vagina en podrien causar, el que va reiterar és que no és forçós que en causin, més quan la zona ha estat prèviament estimulada com en aquest cas, mitjançant contacte físic en zones properes (massatge o tocament de cuixes i natges). Afegí ensems que es tracta de reaccions fisiològiques, fins i tot no volgudes; que són reaccions incontrolables i que poden estar dissociades de l'estat psicològic: la persona pot no trobar-se còmoda amb una situació i tot i així, el seu cos respondre d'una manera inesperada, essent aquesta darrera hipòtesi la recollida per la sentència, per justificar l'absència de lesions. Sigui com sigui, es tracta de possibilitats, essent la única afirmació rotundament efectuada per la Dra. Forense, i que és essencial tenir en compte en el present cas, la consistent en que la introducció de dits a l'anus i a la vagina, no té perquè causar lesions, motiu pel quin, la seva absència no permet afirmar ni descartar la realitat dels fets descrits.

En relació a les restes de pols de talc trobades en el frotis vaginal efectuat a la Sra. Carolina, indica la part recurrent que resulta totalment incoherent que el Tribunal de Corts les empri per arribar a la conclusió de que el relat de na Carolina es troba corroborat per les mateixes, quan no s'ha acreditat que el talc rellevat en la mostra extreta, sigui el mateix que l'incautat al despatx del Sr. Joel, i quan és inversemblant que una penetració amb dits impregnats de talc deixi un rastre tan minúscul, sent la troballa efectuada en la mostra de frotis vaginal, perfectament compatible amb una transferència indirecta o contaminació ambiental, donada la volatilitat del talc.

No obstant, val a dir que el Tribunal de Corts reprèn en la seva sentència, les manifestacions efectuades en l'acte de la vista oral, per la ginecòloga al respecte de la tècnica emprada per recollir les mostres (mitjançant un espècul obrí al màxim la vagina de la Sra. Carolina; seguidament, injectà sèrum per desprendre les partícules que es podrien trobar a la paret vaginal) i descarta així de manera justificada la tesi de la defensa al respecte de la presència accidental de talc a la vagina, ja que la tècnica emprada revela per si sola, un cert nivell de penetració del talc - encara que sigui en quantitat mínima - en la vagina de la Sra. Carolina, i per tant, la incompatibilitat amb la tesi de la transferència indirecta o de la contaminació ambiental, per la volatilitat del talc.

D'altra part, és innecessari acreditar que el talc trobat en la mostra de frotis vaginal sigui el mateix que el que emprava el Sr. Joel en la seva consulta, no essent el talc un element d'ús comú, havent admès el Sr. Joel que ell en feia ús, com ho declarà la Sra. Carolina i moltes de les seves altres clientes que van comparèixer davant del Tribunal el dia de la vista oral, havent altrament acudit la Sra. Carolina a l'Hospital on se li pràctica la prova descrita gairebé immediatament després dels fets.

En quant a la manca de restes d'ADN masculí.

La part recurrent considera que el Tribunal de Corts no podia no valorar el resultat de la mostra d'ADN obtinguda de l'anàlisi del frotis vaginal efectuat a la Sra. Carolina pel simple fet de que no van comparèixer els tècnics que el van redactar a ratificar-lo. La Sala comparteix amb el recurrent que la manca de ratificació de la pericial per part del seus autors, en atenció a la seva condició de perits oficials, designats judicialment, no implica que la pericial no pugui ser valorada.

Efectivament, encara que sigui cert que la regla general és, com ja s'ha indicat, que les proves han de ser practicades a l'acte del judici oral, sotmetent-se als principis d'oralitat, publicitat, immediació i contradicció, també ho és que en supòsits, com en el cas enjudiciat, de proves pericials dutes a terme en la fase instructora per pèrits oficials i imparcials, com són els experts de policia científica, de les quals han tingut complert coneixement les parts, en aquest cas en donar-se'ls trasllat de la causa en el tràmit de l' article 121 i 123 del Codi de Procediment Penal , i sobre les quals cap objecció s'ha realitzat, no impugnant-se expressament aquest informe o proposant la citació a judici dels pèrits que les van emetre, per ampliar o clarificar els seus dictàmens, no és necessari la presència dels pèrits en l'acte del judici perquè el seu informe adquireixi valor probatori, efectuant-se la incorporació d'aquest informe al judici a través de la prova documental proposada per les parts "documental de tot l'actuat", però no com a document pròpiament dit, perquè no té aquesta naturalesa, sinó com a prova pericial documentada. (TSJP Sentència 17-2025).

No obstant, la manca de valoració d'aquesta prova per part del Tribunal de Corts en res desvirtua la resta de proves analitzades en la sentència ni vulnera el dret a la defensa de l'acusat, doncs si bé la prova d'ADN practicada acredita que no s'ha trobat ADN del processat Joel al cos de la Sra. Carolina, això només demostra que el material genètic no hi és, però no acredita que no hi hagi hagut contacte, per introducció de dits a la vagina i anus per part de Joel.

Així doncs el resultat negatiu d?ADN no és més que una manca d'evidència biològica que no invalida la versió de la Sra. Carolina ni desvirtua totes les altres proves analitzades sobre les que es fonamenta la sentència i que corroboren la versió de la Sra. Carolina i per tant culpabilitat del processat Joel.

En darrer lloc, i pel que fa a la valoració psicològica continguda als informes medicoforense i psicosocial que consten en autes i a la possibilitat que la simptomatologia presentada per la Sra. Carolina compatible amb un trastorn per estrès post-traumàtic, fos causada per les seves vivències anteriors, ens remeten al ja exposat en l'apartat 1) abans esmentat.

VII.- CONSIDERANT: Finalment, conclourem que és efectuant una correcta valoració de la prova que el Tribunal de Corts ha arribat a la conclusió que els fets denunciats per les Sres. Cecília, Olímpia i Carolina són els que van ser efectivament comesos per l'acusat, ja que les declaracions de les víctimes són, no només creïbles sinó també fiables.

Le seves relacions prèvies amb l'acusat no han permès determinar o ni tant sols presumir que han actuat per mòbils de ressentiment, venjança o enemistat.

Les seves declaracions persistents, plurals, sense canvis substancials d'unes a les altres i sense ambigüitats i contradiccions han estat a més corroborades, segons el ja exposat, per dades objectives concomitants i clarament relacionades que contribueixen a la seva versemblança, sense que cap dels arguments aportats per la part recurrent les hagi desvirtuat.

A més, és especialment significatiu en el present cas, la cronologia dels fets i la forma en la que van ser portats al coneixement del Servei de Policia: es tracta de fets denunciats per tres víctimes que no es coneixien ni tenien cap relació entre elles, les quals tenen un perfil de fragilitat o vulnerabilitat per causa de les seves vivències anteriors i les quals exposen totes haver patit fets similars: concretament l'agressió sexual mitjançant tocaments o introducció de dits a la vagina i/o anus per part del seu terapeuta, Sr. Joel.

Dos d'elles, la Sra. Cecília i la Sra. Olímpia - tot i haver-los explicat quan van ocórrer a persones del seu cercle més proper - no els van denunciar en el seu moment, per vergonya, per por a no ser cregudes o per haver-se convençut que no havien succeït - decidint finalment fer-ho en assabentar-se de la denúncia de Carolina, connectar-ho amb la seva pròpia experiència en el mateix centre i amb una única finalitat comuna: la voluntat d'evitar que més dones poguessin patir situacions similars, segons elles mateixes han declarat.

El fet que siguin vàries persones a més totalment desvinculades entre elles, les que denunciïn haver sofert agressions sexuals per part d'un mateix acusat, en un escenari similar o igual, reforça o corrobora les seves respectives declaracions, ja que si cada una d'elles per sí sola, resulta versemblant i creïble, unida a les demés adquireix major força probatòria i constitueix un element de corroboració de la realitat dels fets imputats.

VIII.-CONSIDERANT: Per raó de tot l'exposat, el recurs ha de ser desestimat i la sentència recorreguda ha de ser confirmada, amb la imposició de les costes processals causades al recurrent, inclosos els honoraris d'advocat, en aplicació del articles 354.2 i 356 a) del Codi de procediment Civil , aplicable de manera supletòria.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà,

DECIDEIX:

1.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació del Sr. Joel.

2.- CONFIRMAR la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 21/01/2026 en la causa 6000033/2025.

3.- Imposar a la part recurrent el pagament de les despeses processals causades pel recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem