CASS. suspensió de les prestacions, estabilització de la patologia. TSJA-005/13

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: SS-003-2/2012 Núm. de Rotlle: TSJA-005/13

SENTÈNCIA NÚM. 57-2013

PARTS:

Apel·lant: Sra. Serra

Representant: ídem

Advocat: Sra. Corbacho

Apel·lada: CASS

Representant: Sra. Soriano

Advocat: Sr. Valverde

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

M. I. Sr. Bernard Plagnet

Andorra la Vella, vint-i-tres de maig del dos mil tretze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-003-2/2012.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Serra va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 28 de novembre del 2011, la qual confirmava, en alçada, la decisió anterior del 3 d'octubre de 2011, tot sol·licitant la revocació de la decisió impugnada i la declaració del seu dret a ser reposada en situació de baixa mèdica i, subsidiàriament, a percebre una pensió d'invalidesa.

2.- Mitjançant sentència del 14 de desembre de 2012, el Tribunal Unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda promoguda per la Sra. Serra.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 13 de febrer de 2013, la Sra. Serra manifesta principalment que:

la lesió del genoll dret no estava consolidada quan va ser donada d'alta mèdica per la CASS, doncs patia forts dolors i estava pendent d'una intervenció quirúrgica;

assistia cada mes a la consulta del Dr. ENTITY_8;

la data de la intervenció quirúrgica va ser funció de l'agenda del cirurgià;

tenia dret a percebre la prestació per incapacitat temporal entre el 3 d'octubre de 2011 i el 24 d'octubre de 2012.

4.- En la seva contesta de data 7 de març de 2013, la C.A.S.S. manifesta principalment que:

la patologia del genoll de la recurrent estava estabilitzada el 7 d'octubre de 2011;

la Sra. Serra no havia rebut cap tractament durant els sis mesos posteriors a l'alta mèdica de la CASS;

els problemes d'agenda del cirurgià no quedaven acreditats;

cap informe mèdic avalava la prolongació de la baixa més enllà del 7 d'octubre de 2011.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La Sra. Serra s'alça contra la sentència d'instància perquè considera que el Tribunal a quo ha realitzat una interpretació errònia de les proves que obren en autes.

El litigi versa en determinar si la patologia que presentava el genoll dret de l'assegurada, estava consolidada el dia 7 d'octubre de 2011, moment en què la CASS va declarar la seva alta mèdica.

L'Hble. Batlle, com la CASS, entén que l'estat mèdic de la Sra. Serra estava estabilitzat en adoptar-se la resolució litigiosa. En aquest sentit, el jutjador fonamenta el seu refús en dos factors: a) el temps de consolidació habitual de la patologia (90 dies) i b) la manca de tractament mèdic a comptar del 7 d'octubre de 2011. Per tant, la sentència impugnada fa cas omís del dictamen dels forenses que estimen que la patologia no estava aleshores consolidada, tota vegada que les molèsties persistien desprès del 7 d'octubre de 2011 i que l'assegurada va ser objecte d'una intervenció quirúrgica el 8 de maig de 2012.

Aquesta Sala comparteix el criteri de la instància. En primer lloc, cal recordar que la patologia del genoll dret porta causa principalment de l'accident de treball patit el dia 27 de gener de 2011. Els forenses han explicat que la Sra. Serra presenta una malaltia degenerativa de varis anys d'evolució i que només l'esquinç lleu del lligam lateral intern és atribuïble a la contusió patida en el lloc de treball (foli 68). L'esmentat esquinç té un període de consolidació de 90 dies segons els perits judicials (foli 69). Per tant, força és de constatar que entre la data de l'accident (27 de gener de 2011) i l'alta de la CASS (7 d'octubre de 2011), aquell lapse estava sobradament escolat, sense que cap informe mèdic detallat justifiqui una pròrroga eventual segons les disposicions de l'article 145.2 de la llei de la seguretat social.

Tanmateix, tampoc prova la Sra. Serra per quina raó poderosa no podia reprendre cap activitat laboral a comptar del dia 7 d'octubre de 2011 per unes preteses molèsties persistents i més quan resulta que la recurrent no va seguir cap tractament mèdic posteriorment. En efecte, segons el llistat de prestacions mèdiques elaborat per la parapública (foli 81), la part apel·lant es va limitar, durant els mesos següents a l'alta i fins la data de l'operació (8 de maig de 2012) a efectuar visites periòdiques al seu metge de capçalera i traumatòleg, però sense realitzar cap tipus d'actuació de caire curatiu, cosa que referma igualment l'estabilització de la dolència després de l'alta de la CASS.

Per acabar, el recurs administratiu tampoc feia referència a la pendència de la intervenció quirúrgica, decisió que sembla va adoptar-se molt més tard (17 d'abril de 2012 segons els forenses, foli 66). Fins i tot, si es compara l'examen clínic realitzat per l'àrea de control sanitari de la CASS el 3 d'octubre de 2011 (folis 38-39) i l'exploració del genoll que fan els forenses desprès de l'operació (folis 93-94), tampoc s'aprecia una franca millora derivada de l'operació.

Per tot l'exposat, procedeix la desestimació del recurs d'apel·lació.

Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Serra contra la sentència 2012-152, de 14 de desembre de 2012, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa dels quals procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.