Negatòria de servitud de llums i vistes i petició d'enderrocament parcial

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Vincent Aniére Alexandra Cornelia Sola

SENTÈNCIA 000134-2025 DE 22/09/2025

Ponent : Sr. Carles CRUZ MORATONES

Data : 22/09/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000295/2024

Nig : 5300542120150005499

IU : ECLI : AD:TSJC:2025:00134

PARTS:

Apel·lant: Sra. Marti

Representant: Sr. Mena

Advocat: Sra. Garzón

Apel·lant: Sra. Téllez

Representant: Sra. Toll

Advocat: Sr. Arcos

Apel·lat: Sr. Arcos

Representant: Sra. Toll

Advocat: Sr. Arcos

Apel·lat: ORG_0

Representant: Sra. Hoyos

Advocat: Sra. Ruiz

Apel·lat: Sr. Conde

Representant: Sr. Salamanca

Advocat: Sra. Canals

Apel·lat: Sra. Viñas

Apel·lat: Ignorats hereus dels qui foren

Sra. Galan i

Sr. Coll

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: Negatòria de servitud de llums i vistes. Petició d'enderrocament parcial finca veïna. Inexistència de pertorbació en el dret de propietat. costes en la crida en garantia d'ofici i no sotmès al principi dispositiu. costes en el recurs de reposició desestimat abans del Codi de Procediment Civil.

XXXX, a 24 de juliol del 2025.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 14/10/2013 la Sra. Marti va formular demanda envers el Sr. Arcos i el XXXX en exercici d'una acció negatòria, de conformitat amb les circumstàncies de fet que exposava i els documents adjuntats. Desprès d'invocar els fonaments de dret que considerava pertinents, va sol·licitar que es dictés sentència amb els següents pronunciaments:

"[...] condemnant a la part adversa a cessar de manera immediata la immissió que s'està produint vers el predi de la Sra. Marti consistent en l'obertura de llum i vistes existents en l'edificació bastida sobre la paret mitgera que divideix les finques colindants, retirant la construcció del seu immoble com a mínim a 3 metres de la paret mitgera existent, condemnat igualment a la part a defenent a satisfer a la meva principal a aquesta quantitat que en resulti dels danys provocats per aquella immissió, condemnat a la part demandada el pagament de la totalitat de les costes del litigi, amb expressa inclusió dins d'elles dels honoraris d'advocat i procurador d'aquesta part."

2.- El Tribunal de primera instància ha dictat sentència en data 13/09/2024 amb la següent part decisòria :

"Primer.- Desestimar íntegrament la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Marti contra els Srs. Arcos i Téllez, part defenent, essent parts cridades en garantia la societat ORG_0, el Sr. Conde, la Sra. Toll i els ignorats hereus dels difunts Srs. Galan i Coll.

Segon.- Efectuar la condemna en costes processals segons allò fixat al darrer Fonament de dret de la present resolució."

3.- Per escrits de 15/10/2024 i 16/10/2024 les representacions processals de la Sra. Téllez i de la Sra. Marti han interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, i segons els arguments que exposen en el seu escrit de recurs.

La primera demana que es revoqui la resolució d'instància "en el sentit que la imposició de les costes, pel que fa a favor del Banc, haurà se ser solidària entre la meva mandant i la demandant com va demanar el cridat en garantia. I, pel que fa a les costes processals del Sr. Conde, no podran ser imposades a la meva mandant no haver-ho demanat així el cridat en garantia".

La segona sol·licita que es revoqui la sentència apel·lada i s'imposin les costes processals, inclosos honoraris d'advocat i procurador d'aquesta part tant en primera com en segona instància a la part avui recorreguda.

4.- El 13/01/2025 la representació processal de la Sra. Marti s'ha manifestat al respecte del recurs d'apel·lació de l'adversa.

Per escrits de 21/01/2025 les representacions processals del Sr. Conde, del Sr. Arcos i de la Sra. Téllez s'han oposat als recursos.

I el 20/01/2025 la representació processal de la societat ORG_0 ha presentat el seu escrit d'al·legacions als recursos i ha formulat recurs d'adhesió i segons el que exposa demana que:

"(1) desestimar íntegrament el recurs formulat per la Sra. Marti imposant-li les costes d'aquesta instància amb l'article 354.2 del Codi de Procediment Civil,

(2) estimar el recurs d'adhesió d'ORG_0 i per conseqüent

(3) confirmar la sentència "a que" excepte pel que fa les costes processals a càrrec d'ORG_0 vinculades amb el recurs de reposició formulat el 26/02/2019, sense imposició a ORG_0 de costes processals d'aquesta instància.

(4), imposant les costes del recurs d'apel·lació de la Sra. Téllez a ella mateixa."

5.- En dates 04/03/2025, 25/03/2025, 04/03/2025 i 27/03/2025 les parts van presentar els corresponents escrits d'al·legacions i oposició al recurs d'adhesió interposat per la societat ORG_0.

Fonaments de dret

Primer.- En el present procediment, la part agent Sra. Marti exercita una acció negatòria de servitud de llums i vistes i una acció acumulada de demolició parcial de la finca veïna per pertorbació de la propietat en recolzar-se en una edificació-ampliació sobre la paret mitgera de les dues finques.

La sentència d'instància, després de desestimar diverses excepcions processals, entra en el fons de l'assumpte i desestima íntegrament la demanda amb imposició de les costes.

Contra tal decisió s'alça la part agent i també els codefenent Sra. Téllez i ORG_0.

Vegem els diferents recursos.

Recurs interposat per Marti

SEGON.- En la seva demanda la part agent -propietària de la XXXX o XXXXX de la urbanització exercita una acció negatòria de llums i vistes front la veïna del sud (XXXX o XXXX) propietat dels Srs. Arcos i Téllez i al mateix temps una acció -poc definida tècnicament- sobre una pertorbació de la seva propietat derivada de que l'ampliació (amb revestiment de fusta que es va fer entre 1992 i 1996) del XXXX "es recolza literalment" en el muret d'obra que fa de mitgera entre la cara sud d'aquest xalet i la cara nord del XXXXX.

Atès que no resultava prou definida tècnicament aquesta darrera acció que semblava destinada a la qüestió urbanística de si complia amb la normativa de la zona en aquell moment, es va resoldre una excepció d'incompetència de jurisdicció que va aixecar el XXXX (que havia estat inicialment demandat per la part agent per considerar que l'ampliació del XXXX havia estat degudament autoritzada pel Comú) en el sentit de que la Corporació pública no podia ser part en aquest procediment doncs si es tractava d'una denúncia sobre infracció administrativa de la part codefenent copropietari del XXXXX, la pretensió havia de resoldre's en la via administrativa i no en la via civil.

Descartada, doncs, que en aquesta via civil no es pogués tractar la qüestió relativa a la normativa administrativa vigent en el moment de l'ampliació del XXXXX (anys 1992-1996), només es pot considerar que l'acció de pertorbació del dret de propietat de la part agent es centrava en que la dita ampliació es derivés de que la paret de la mateixa es "recolzés literalment" en la paret mitgera de les dues finques.

Ara en el seu recurs, la part agent ja no impugna la desestimació de les diferents excepcions resoltes per la sentència d'instància sinó que impugna la valoració de la prova efectuada per la Batllia respecte el fons.

TERC.- Valoració de la prova pericial

3.1 De llums i vistes

En procediment comptem amb una prova pericial judicial a càrrec de l'arquitecta Sra. Barba que ha estat detallada, precisa i esclaridora del punts de litigi que suscita la part agent. En el seu dictamen (folis 633 a 665) es conclou pel que ara interessa en dos extrems fonamentals i decisius: el primer que en les obertures (3) en el XXXXX en la seva construcció originària de 1975, es respecta la distància mínima de 0,932 m que estableix en les ordinacions de Sanctacília (Consuetuds 2 i 11) i que ja recull extensament la sentència d'instància en el FJ Sisè. I en l'ampliació feta entre els anys 1992 i 1996 que porta un revestiment de fusta també hi ha dues obertures que, com a mínim, la perit judicial ha mesurat per apreciar que es troben a un metre de distància amb la divisòria d'ambdues propietats i per tant tampoc superen l'androna mínima de 0,932 metres.

En conclusió, doncs, l'acció negatòria no pot prosperar i el motiu d'impugnació ha de decaure.

3.2. Enderrocament parcial de l'edificació volumètrica amb revestiment de fusta fins a tres metres de la divisió mitgera de les dues finques.

En aquest motiu de la impugnació de la sentència, la part apel·lant insisteix en que la pertorbació rau en una infracció normativa urbanística perquè no respecta la distància de 3 metres entre ambdues finques. Ja hem dit que la sentència d'instància va desestimar incloure aquest qüestió en aquest litigi perquè es tractaria d'una qüestió de disciplina urbanística que hauria de ser plantejada davant el XXXX i seguir la corresponent tramitació administrativa.

A més, si la pertorbació a la seva propietat és deriva de la seva afirmació que l'ampliació d'obra (que s'ha pogut ubicar en el temps entre 1992 i 1996 com ha acreditat la perit judicial) efectuada posteriorment en el xalet es "recolzi literalment" en el muret que fa de mitgera de les XXXX i XXXX de la urbanització, també ha quedat desacreditada per l'esmentada prova que ha assenyalat que la paret de l'ampliació està recolzada en un mur propi dins la finca del XXXXX que està a tocar de la mitgera però no suporta en ella la paret de l'ampliació. És a dir, doncs que la suposada "pertorbació" patida per la part agent no és tal.

Però no deixa de sorprendre que després d'haver adquirit el XXXXX la finca en l'any 2004 que es trobava en les mateixes condicions que actualment (cosa que ha quedat demostrada per la pericial en comparar la situació de les dues parcel·les en els plànols de 1980, 1992, l'acta notarial de 1996 i el plànol del 2001), situació que la agent negava en el seu escrit de rèplica (fet sisè, full 6) que ha quedat desvirtuat, no hagués interposat cap acció judicial fins 9 anys més tard sense donar cap justificació seriosa i específica. Això explica que la sentència d'instància faci una referència a l'existència d'un abús de dret per part de l'agent que, a més, incorreria en la modalitat del retard deslleial.

En conclusió, la prova ha estat degudament valorada per la sentència d'instància que ha de ser confirmada en la seva desestimació de la demanda.

Finalment sobre les manifestacions que inclou com a portada del seu recurs que consisteixen en posar de relleu la durada irraonable del litigi en instància, no és competència d'aquesta Sala fer alguna manifestació al respecte en seu de recurs d'apel·lació. I la segona manifestació sobre la disconformitat per la negativa a admetre la prova d'inspecció ocular i que després no trasllada a la part petitòria del recurs, defecte tècnic que ja pot justificar que no es tingui per demanada la prova en segona instància, el Tribunal, salvant aquest defecte formal, ja ha resolt per Aute la seva innecessarietat, atesa la prova pericial judicial practicada.

Es desestima el recurs de la part agent Sra. Marti i se li imposen les costes del recurs, en aplicació de l'article 354.2 darrer incís del Codi de Procediment Civil.

Recurs de Téllez

Quart.- L'únic motiu del recurs de la Sra. Téllez es per impugnar la decisió d'imposar-li les costes causades dels cridats en garantia per la seva part : ORG_0 i el Sr. Conde. I la raó per la qual creu que ha de ser revocada aquesta decisió és perquè els cridats, en comparèixer, varen sol·licitar les costes de la seva crida a la part demandant i ara la sentència les imposa a la part codefenent que els va cridar.

Com ja dèiem en la nostra ORG_1 078/20 convé recordar la reiterada jurisprudència d'aquesta Sala, fixada entre d'altres, per l'Aute de data 08/01/2004 :

"L'Aute esmentat justifica la no imposició de costes a la sol·licitant de la mesura malgrat haver-la declarat processalment inadmissible, en "l'absence de petició concreta" de la part que ara recorre; i és cert que la apel·lant no va sol·licitar la condemna en costes de l'altra part en el seu escrit de contestació de 28/03/2003; però és cert també que la manca de petició de part de la condemna en costes no justifica la no imposició, perquè la imposició o no de les costes del procés no es regeix pel principi de la rogació sinó per les disposicions de la Llei, les quals estableixen una regla general, la de l'emperador ZENÓ d'imposició de costes al litigant vençut (COD. 7,51,5) en aplicació de la màxima "victus fert expensas", i una excepció introduïda per la Novel·la 83, Cap. 10, segons la qual si el jutge aprecia que no ha d'imposar les costes a cap de les parts, així ho declarà a la sentència ("si tamen perspexerit neutrum sumtuum subdere rationi, et propter negotii forte varietatem, hoc ipsum decernat sua sententia"); i aquests són els criteris sobre les costes que aplica aquesta Sala en les seves resolucions (vg. Sentències de 27/01/2000, 11/05/2000, 30/11/2000, Aute de 20/07/2000, etc., Aute de 29/03/2001 etc.)"

Efectivament així ha estat des de sempre perquè en matèria de costes cal estar al criteri de la llei processal i no al principi dispositiu de la petició de les parts que no vincula al Tribunal. I en el cas present així ha de ser tot i aplicant la llei anterior al vigent Codi de Procediment Civil (article 355.1 i article 17.3 lletra d) que imposen que el Tribunal es pronunciï d'ofici) que no es d'aplicació ara per raó de la disposició transitòria primera, doncs el litigi va començar en 12/03/2013, anterior a la vigència del esmentat codi processal.

En conseqüència, la sentència ha aplicat la nostra doctrina sobre les costes dels cridats en garantia quan són absolts en el procediment. Així ja dèiem en la nostra ORG_1 124/2015 i d'altres posteriors que en els supòsits de crida en garantia, cal aclarir que si el cridat no és declarat responsable ni total ni parcial de les obligacions exigides per la part agent (quan no ha volgut dirigir les seves pretensions en la seva contra), les costes causades al cridat hauran de ser suportades per aquella part que l'hagi cridat, segons els criteris generals en matèria de costes (venciment objectiu del Codi 7,51,pr, o l'excepció que fou introduïda per Justinià en les Novel·les 82,c. 10 i articles 350 i 354 del Codi de Procediment Civil quan aquest sigui aplicable).

Per contra, si el cridat se'l considera responsable d'alguna manera d'aquelles obligacions exigides en la demanda, aleshores haurà de suportar les seves pròpies costes. Finalment si se'l condemna (per haver dirigit la part agent la seva acció en contra d'ell) seran d'applicació els criteris generals sobre les costes ja esmentades.

El motiu i el recurs han de ser desestimats amb imposició de les costes a la recurrent en aplicació de l'article 354.2 darrer incís del Codi de Procediment Civil, aplicable el cas en la segona instància per la seva disposició transitòria primera.

Recurs d'ORG_0

Cinquè.- L'únic motiu d'impugnació de la sentència per part d'ORG_0 rau en el fet que la Batllia en el seu Aute de 19/03/2020 (foli 497) li va imposar les costes del recurs de reposició que havia interposat i contra el qual en aquell moment processal no se li va donar opció de recurs, condicionat al que es decidís en la sentència definitiva.

Però el motiu del recurs el justifica en el sentit que l'article 354.1 del vigent Codi de Procediment Civil exclou de la imposició de costes al recurs de reposició desestimat (llevat de mala fe, abús de dret o temeritat). Però ja hem dit que el procediment es va iniciar en 2013 molt abans de l'entrada en vigor del Codi de Procediment Civil que va tenir lloc en el dia 01/05/2021 (d'acord amb la Llei 5/2021). Aleshores, el seu argument no pot ser atès per aquella fonamentació indicada.

Tampoc l'argument de que no hi ha costes per a les altres parts resulta ara rellevant i només ho serà si alguna part demana la seva execució.

Es desestima el recurs amb imposició de les costes (art. 354.2 darrer incís del Codi de Procediment Civil).

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR els recursos d'apel·lació interposats per la representació processal de la Sra. Marti, de la Sra. Téllez i de la societat ORG_0 contra la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles en data 13/09/2024, que confirmem íntegrament.

SEGON.- Imposar el pagament de les costes causades pels respectius recursos a cada part apel·lant.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.