Aplanament i costes processals-criteri (TSJC-045/12)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-045/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de juny de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La societat Manso va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda a tramitar pel procediment abreujat contra el Sr. Rius, en reclamació de la quantitat de 10.984,44 EUR, juntament amb els interessos corresponents a comptar de la data de contesta a la demanda, en concepte de factures de subministrament de mercaderies impagades, amb condemna del demandat al pagament de les despeses judicials, incloent les derivades de l'intervenció d'advocat i procurador.

II.- El Sr. Rius va aplanar-se a la demanda de la part agent, reconeixent el deute reclamat.

III.- Per sentència de data 24 de gener del 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant parcialment la demanda de la part agent, va condemnar al Sr. Rius a satisfer a la societat Manso la quantitat de 10.984,44 EUR, juntament amb els interessos legals comptadors a partir del dia 19 de febrer del 2010, no fent especial condemna en costes judicials.

IV.- Contra aquesta resolució la societat Manso ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que havent resultat de les actuacions la reclamació extrajudicial del crèdit d'autes, procedeix imposar les costes de primera instància al defenent.

II.- El criteri que aquesta Sala ha mantingut reiteradament sobre la imposició de les costes en el supòsit d'aplanament a la demanda, és que aquestes han de ser suportades pel demandat que ha obligat a la part agent a iniciar un plet que no hagués estat necessari si el deutor hagués complert en el temps convingut l'obligació a la que s'havia compromès. No obstant, és cert que poden existir circumstàncies que arribin a alterar aquest criteri, i en particular, quan, degut a circumstàncies determinades, un requeriment de compliment al deutor hagués pogut evitar l'acció judicial interposada.

III.- En el present cas, resta acreditat que el defenent reconeix el deute i les reclamacions, atès que manifesta que no li ha estat possible procedir abans el pagament (foli 71), a la vegada que indica que ja havia exposat que no tenia la voluntat de no pagar ; extrem que prova la existència de les reclamacions, per tant, justifica la imposició de les costes processals.

IV.- Per tant, s'ha de condemnar al Sr. Rius a pagar les costes judicials de primera instància, a conseqüència del seu aplanament a la demanda.

V.- L'estimació del recurs determina fer especial imposició de les costes processals de segona instància a la part recorreguda en virtut del principi de venciment.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

Estimar el recurs d'apel·lació de la societat ENTITY_4; Reformar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 24 de gener del 2012 en el sentit de condemnar al Sr. Rius al pagament de les costes processals, i confirmar-la per la resta de les seves disposicions.

Condemnar al Sr. Rius a abonar les despeses judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.